Memòria i Patrimoni (La República Santboiana)

EL PRIMER MERCAT MUNICIPAL

Hem començat parlant dels antecedents més remots, a la zona de l'antiga Plaça de l'Alou, el Mercadal, des del segle XIII, on se celebrava el mercat i les fires.

Ens hem centrat, però, a parlar dels canvis esdevinguts des de mitjan segle XIX quan es documenta un creixement local, sostingut i que comença a colmatar la zona de l'antiga Pobla Arlovina i dóna peu a un embrionari eixample, vers ponent.

L'any 1879, amb l'adquisició per part de l'Ajuntament d'uns terrenys a la zona coneguda com el "Clos dels Amigant" i la seva posterior urbanització, comença el procés de creació d'un poderós centre administratiu (amb la presència de l'Ajuntament des del 1892), comercial (mercat, botigues, entitats bancàries), social (cafès, Ateneus, ...) i de serveis (estació del "carrilet", parades de taxis i autobusos, ...) i que es mantindrà -en tota la seva potencialitat- per l'espai d'un segle.

L'Ajuntament va decidir, a finals de 1885, construir la nova Plaça - Mercat, conservant-se al nostre Arxiu Històric el projecte del Mestre d'Obres J. Cardona, signat i datat, a Barcelona, el dia 27 de març de l'any 1886.

Va construir-se un edifici modest, de planta quadrada, de 20'20 x 20'20 m. (per tant, de poc més de 400 m2 de planta) i que estava dividit en dos naus orientades de sud a nord, amb 6 portes d'accés (2 a cada frontal i una a cada lateral) i interconnectades mitjançant un corredor central, que anava de llevant a ponent.

L'edifici va entrar en funcionament el dia 9 d'abril de 1887, coincidint amb les festivitats de Setmana Santa d'aquell any.

En voleu conèixer les seves característiques internes i la seva gestió?.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat, 1 d'octubre de 2020

QUINS EREN ELS OFICIS I QUANT COBRAVEN, ELS SANTBOIANS I LES SANTBOIANES, ARA FA 100 ANYS?".

Avui, dijous 24 de setembre, tot recuperant les col·laboracions monogràfiques a l'espai de la "MEMÒRIA I PATRIMONI" del matinal "LA REPÚBLICA SANTBOIANA" (.

RÀDIO SANT BOI (89.4 FM) i http://www.radiosantboi.cat/) hem abordat diverses curiositats sobre aquest tema, a partir d'una ràpida explotació de les dades que conté el Llibre Registre Padronal de 1924 i que, a banda de les dades de filiació personal, conté -en un número significatiu de persones-, la consignació de la seva ocupació i renda (diària o anual).

D'un total de 7809 persones registrades (a 1 de desembre de 1924):

- 684 entrades (8'75 %) no contenen informació en cap dels dos camps d'interés socioeconòmic.

- 1684 entrades (21'6 %) consignen que estan a casa (el famós "Sus labores" de dècades enrere). En aquesta categoria, hI ha algun home (nens molt petits i/o ancians) i només en 5 casos (un percentatge insignificant), hi ha consignació de renda, però que ens serveix de poca cosa, donat que no podem vincular-la a cap activitat específic.

- 735 entrades (9'41 %) que ens diuen que van a "Escola", entenguis primària, donat que a la nostra vila, en aquell temps, no hi havia estudis secundaris, ni superiors.

Cal descartar, a nivell laboral i d'ingressos econòmics, l'important col·lectiu de malalts i malaltes dels hospitals psiquiàtrics i que s'estableix en 1086 homes i 1172 dones (un 13'09 i un 15 % respectivament). De forma conjunta fan 2258 persones que representen un 28'9 % de la població total santboiana, del 1924.

Per tant, el col·lectiu amb informació sobre la seva activitat o renda (d'un o dels dos camps alhora) s'ha reduït a 2448 persones, (un 31,34 %), ben bé un terç de la població.

A banda d'aquest resum general, hem esmentat diversos exemples, fixant-nos també en les diferències de sou entre sexes i dintre dels diversos escalafons professionals que podem identificar.

El tema no s'ha esgotat, ni molt menys, i hi tornarem en el futur.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Dijous, 24 de setembre de 2020.

La Teresa va nàixer, a Sabadell, el 21 de setembre del 1919 (fa cent anys), en una època de convulsions polítiques i socials. Una ciutat que -en paraules d'ella- gaudia d'una certa tradició revolucionària en tant que ser un dels punts capdavanters de la indústria tèxtil catalana i que tant havia progressat afavorint-se de la situació de neutralitat de l'Estat espanyol a la Gran Guerra (1914-1918). Aquella situació d'avantatge, però, no era generalitzada i el moviment obrer va haver de plantar cara, en moltes ocasions, especialment a les vagues del 1917 i 1919, a l'ombra d'altres moviments europeus i de la revolució soviètica que estava sacsejant Rússia.

El seu pare va ser Gonçal Soler Bernabeu (Alcoi, 1896 - Banyuls de la Marenda, 1976). Treballador del tèxtil i destacat dirigent sindical d'aquest ram, va anar evolucionant des de l'ideari anarcosindicalista fins al comunisme, arribant a tenir grans responsabilitats al PSUC, els anys de guerra. Acabada la guerra va ser empresonat i condemnat a mort, però se'n pogué sortir i acabaria marxant a l'exili. Cal dir que, aquella evolució ideològica l'havia distanciat de la seva esposa, divorciant-se, tot i anar a residir prop d'ella per tal de no perdre el contacte amb les seves tres filles: Teresa, Assutzena i Llibertat.

La seva mare va ser Balbina Pi Sanllehy (Sant Boi, 1896/98 - Perpinyà, 1973). De la seva família santboiana es coneix com l'àvia, Teresa Sanllehy, va ser una bona puntaire "En sortien blondes finíssimes per a casaments i nadons, randes més espesses per a coixins i calçats" i que el seu avi Ferran Pi i Petit, fou cotxer i tartaner. La Balbina es casà als vint anys amb Gonçal de 24, passant a residir a Sabadell i entrant a treballar a la tèxtil Seydoux (propietat d'una família francesa) on aprengué a llegir i escriure. Se sap que, el 1917, ja estava afiliada al Sindicat Fabril i Tèxtil (CNT) i que, aquell mateix any, ja va ser nomenada delegada de la Federació Local de Sabadell, protagonitzant el seu primer míting al costat de l'Àngel Pestaña. Hi ha constància de que va ser una excel·lent oradora i publicista, signant nombrosos escrits com a "Margot" i "Libertad caída".

Ara bé, qui era aquesta Teresa?. Doncs, ni més, ni menys que la reconeguda política (seguint els passos famliars) i cantautora Teresa Rebull (traspassada l'abril del 2015). MIlitant del POUM, patí presó arrel dels "Fets de maig" de 1937. El 1939 passarà a la clandestinitat i, poc després, s'exilia a França. Participarà a la resistència contra el nazis i en organitzacions de suport als refugiats. Acabada la guerra, residint a París, tindrà relació amb la intel·lectualitat de l'època i avançada la dècada de 1960 començarà els seus primers passos com a cantant en contactar amb diversos membres de la Nova Cançó. El cognom artístic "Rebull" l'havia agafat del seu company de vida, Pep Rebull.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 12 de març de 2020

El programa d'avui l'hem dedicat a fer un balanç de la historiografia sobre el món de la dona a Sant Boi, tot descatant els treballs escrits per dones, per bé que no de forma exclusiva.

Hem recordat les grans aportacions d'autors com Carles Martí i a Jaume Codina, que van prestar molta atenció a la vida quotidiana i van donar a conèixer infinitat de temes relacionats amb el paper de les dones al Sant Boi modern i contemporani. Però també hem parlat d'altres obres, d'autors foranis, que han dedicat atenció al tema de les dones santboianes.

Però el nus central ha estar fer un petit repàs a una quinzena de llibres que, entre 1990 i el 2010, han tingut com a principal objecte d'estudi, aspectes relacionats amb la dona santboiana.

Cal dir què, aquest treballs no són els únics, doncs també hi ha multiplicitat d'articles i alguns treballs inèdits (alguns dipòsitats a l'AHM) però que per la seva gran quantitat ens impedeixen encabir-los tot en un únic programa, més enllà de la seva simple enumeració. Aquest repàs l'hem fet, bàsicament, tot seguint un ordre cronològic que ens ha permès donar una clara línia progressiva i, sobretot, expansiva fins a l'impacte de la crisi del 2009.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 5 de març de 2020

Aquesta setmana hem tractat un episodi força desconegut, anecdòtic (per fallit), relacionat amb dues de les nostres principals institucions locals: Església i Ajuntament.

I és què, la primavera de 1937, es va plantejar i començar a discutir la possibilitat de reconvertir el temple parroquial de Sant Baldiri, malmès en l'assalt i incendi del mes de juliol de 1936, en una nova "Casa de la Vila".

Un tema què, d'haver-se executat i més enllà de l'anècdota, podia haver canviat espais molt importants de la nostra fesomia local i els centres de la vida pública santboiana.

Que en sabem de tot això?.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 27 de febrer de 2020

Per aquestes dates, ara fa 50 anys, es donava a conèixer la intenció de construir una PTE, de l'empresa "Servicios y Contratas, S.A." (SERCONSA), a la part alta del barri de Camps Blancs (aleshores, lluïa el nom falangista de "Cinco Rosas").

Tot i la propaganda del règim, que ho van vendre com una empresa modèlica i que havia de ser la solució per als problemes de la recollida de residus urbans i domèstics de la comarca, darrera s'hi amagava una maniobra especulativa, típica de les característiques de qualsevol règim dictatorial.

Quina fou la rebuda, la percepció, en quin context?.

Quins foren els protagonistes, els motors de la protesta?.

Quines lliçons se'n varen extreure.

D'aquests i d'altres temes hem parlat al programa d'avui, dedicat al tema embrionari que va desvetllar el moviment popular, veïnal, als barris de al nostra ciutat.

Carles Serret i Bernús

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

Sant Boi de Llobregat, 20 de febrer de 2020

COM ERA SANT BOI, I LA SEVA GENT, EL 1789?

Francisco de Zamora Peinado (Villanueva de la Jara, Cuenca, 1757-1812), fou un magistrat, escriptor i viatger espanyol de l'època de la Il·lustració (regnats de Carles III i Carles IV).

L'any 1789 va enviar un qüestionari, amb prop de 150 preguntes complexes, a tots els municipis de Catalunya.

El volum ingent de material que va poder recopilar, amb una clara intenció burocràtica de fons, de servei real, resta conservat a la Biblioteca del Palau Real de Madrid, procedent de l'antiga Secretaría de Gracia y Justicia de Indias.

De la resposta de Sant Boi, és del que hem volgut parlar-vos avui.

Cal dir que aquest document, emprat infinites vegades pel col·lectiu investigador, va rebre una atenció especial, el 1992, per part de Jaume Codina, Josep Moran i Mercè Renom, que estudiaren el conjunt de respostes de la comarca, un treball imprescindible per conèixer, al Baix Llobregat, el pas de l'època moderna a la contemporània.

La resposta santboiana.

Qui va respondre des de Sant Boi?. A priori, hem de dir que no hem conservat la petició informativa i, per tant, no sabem si va adreçar-se a l'Ajuntament, a la Parròquia o a algú en concret. Però si que sabem qui va respondre al qüestionari. En el cas santboià foren Mn. Francesc Matheu i Esmandia, rector entre 1785 i 1800, autor d'un catecisme en català que obtingué una difusió extraordinaria i del que ja en parlarem en un altre programa) i Baldiri Soler de la Torre, l'hisendat més important de la vila, amb mas al límit amb Santa Coloma de Cervelló, en terrenys de la Colònia Güell (recordau el paper d'aquesta família a la Revolta dels Gorretes, de 1687-1689).

A la nota que van enviar el 15-06-1789, adjunta als fulls de resposta, diuen que aquesta "va tarde, corta y mal hechada. Tarde, por el tiempo que gastamos en revolver este archivo; corta, porque no encontramos en él cosa que mereciese la atención; y mal hechada, por no poder dar otro nuestros cortos caudales."

Voleu saber-ne més?...

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 6 de febrer de 2020.

L'Antoni Quintana, que va ser president de l'"Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó", sintetitzava (1985) la vivència col·lectiva en una carta:

«L’anomenada lleva del biberó, la van formar uns milers de nois que es van veure transportats brutalment de les seves perspectives il·lusionades de treball en alguns casos, d’estudis en altres, als horrors d’una guerra civil en què molts hi deixaren la vida».

Quan i perquè va ser creada?.

Quines característiques i vicissituds varen patir?.

Que en sabem de la vessant santboiana d'aquesta lleva?.

Quants eren?. Quantes baixes patiren?. On?.

Hem intentat respondre a aquestes i d'altres qüestions, tot retent un sincer homenatge a aquells 81 santboians (documentats a hores d'ara) que marxaren al front sent encara adolescents.

Honor i glòria, en l'any del centenari del seu naixement.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 30 de gener de 2020.

Aquest proper dilluns, 27 de gener, s'escau el "DIA INTERNACIONAL DE COMMEMORACIÓ EN MEMÒRIA DE LES VÍCTIMES DE L’HOLOCAUST 2020" i que, a Sant Boi de Llobregat, tindrà un acte institucional aquest proper diumenge, dia 26 (a la Plaça Mercè Rodoreda, a les 12 del migdia).

Per aquest motiu i per la importància del tema, hem dedicat el programa d'avui a parlar del que foren els camps de concentració i, especialment dels d'extermini nazi, i parlarem dels santboians (o persones molt vinculades a la nostra vila), que hi perderen la vida en ells.

Un petit balanç què -de ben segur- encara ens pot deparar moltes sorpreses en el futur.

Carles Serret i Bernús

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL

Sant Boi de Llobregat, 23 de gener de 2020.

Demà, divendres 17 de gener, és la festivitat de Sant Antoni Abat. Una de les dates senyeres del tradicional calendari festiu de la pagesia dels Països Catalans, en tant que ser el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers i d'altres oficis associats, la majoria d'ells gairebé desapareguts si més no a les nostres contrades.

Avui, però, no parlarem només del desenvolupament d'aquesta festa, sinó dels seus principals protagonistes al llarg dels segles, dels animals de peu rodó i, en especial, de quan i del perquè es va esdevenir la desaparició d'aquesta festa (recuperada el 1999).

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi, 16 de gener de 2020.