Memòria i Patrimoni (La República Santboiana)

Identificar-se com a santboià o santboiana, quan ens allunyem una mica de les nostres contrades ha a anat aparellat, durant prop de 150 anys, a provocar un somriure còmplice en els nostres interlocutors i ésser replicats d'immediat amb aquella interrogació fàcil: De fora o de dins ?.

De fora o de dins de què?. Evidentment es refereixen als psiquiàtrics, als manicomis, a la casa gran, al convent, etc.

Avui, Dia Mundial de la Salut Mental, hem parlat una mica d'aquesta antiga percepció què, tot hi anar millorant amb el pas del temps, encara no ha pogut assolir l'absoluta i necessària normalització.

Una segona part del programa l'hem dedicat a parlar del procés de divisió per sexes de la primitiva institució, fundada pel Doctor Pujadas el 1853-54 i de l'enderroc, ara fa 100 anys del darrer element físic que recordava aquella unitat inicial: un pont - passadís, cobert, que travessava el camí del Cementiri i unia el "Convent" amb les seves antigues "vinyes".

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

10 d'octubre de 2019

Ara fa 50 anys que Sant Boi va rebre la visita d'un matrimoni mixt, xinès-català. Ell, un acadèmic i coronel de les forces aèries de la Xina nacionalista i ella, la Remei Bardina, d'arrels santboianes, era la primera filla del pedagog i periodista Joan Bardina.

La Remei havia conegut al xinès, a Berlin, pels volts de 1932 i, el 1935 es traslladà a la Xina, després de passar per Moscou i creuar la URSS amb el transiberià.

A la Xina viurà, de primera mà, l'ocupació japonesa i hagué de patir nombrosos trasllats, seguint les destinacions militars del marit.

L'any 1949, amb la victòria comunista, es traslladaren a Taiwan on es dedicaria a cuidar de la seva descendència (7 fills) i impartiria classes a diverses universitats.

Voleu saber més d'aquesta curiosa dona, fins avui gairebé desconeguda per nosaltres?.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi, 3 d'octubre de 2019.

El programa d'avui l'hem dedicat a explicar com han anat evolucionant, al llarg del temps, "ELS TÍTOLS HONORÍFICS I ELS RECONEIXEMENTS PÚBLICS A SANT BOI DE LLOBREGAT", un tema que s'ha anat diversificant i que ha abastat diversitat de persones, entitats i activitats.

I també hem fet un ràpid repàs (perquè ja en són molts els reconeixements fets) a la llista dels esdevinguts en aquests 40 anys de recuperació dels Ajuntaments democràtics.

TIPOLOGIES D'HONORS I RECONEIXEMENTS ACTUALS

MO - MEDALLA D'OR DE LA VILA (aprovació: 22-10-1982)

MOME - MEDALLA D'OR AL MÈRIT ESPORTIU I PREMIS LOCALS DE L'ESPORT (aprovació: 07-05-1987)

RHCM - REGIDOR HONORARI DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL (aprovació: 28-07-1989)

FP - FILL PREDILECTE (aprovació: 28-07-1989)

ASB - AMIC DE SANT BOI (aprovació: 28-07-1989)

PCSB - PREMIS CIUTAT DE SANT BOI (aprovació: 23-01-2006)

CONCESSIONS PER ORDRE CRONOLÒGIC:

1983: CARLES MARTÍ I VILÀ (MO)

1987: CONSTANTÍ MIRANDA JUSTO (MOME)

1987: JOAN VANDELLÓS I JARDÍ (MO, Pòstum)

1988: ROSER LLOPIS I VIAPLANA (MO)

1991: PAULINA RODÉS I MAS (FP)

1991: RAMON MARCÓ I CABRÉ (ASB)

1995: FRANCESC FERRÉS I FERRÉS (MO)

1995: GERMANES HOSPITALÀRIES SAGRAT COR DE JESÚS (MO)

1995: ORDE HOSPITALARI DE SANT JOAN DE DÉU (MO)

1996: UNIÓ ESPORTIVA SANTBOIANA (MO)

1996: JAUME VILÀ I TOUS (FP)

1996: JOAN MESTRES I REBULL (ASB)

1997: PERE PUJADAS I FARRÉS ( FP)

1998: JOSÉ MORALES (FP, Pòstum) i MARIA ROSA PALAU (FP)

1999: JAUME CODINA I VILÀ (ASB)

1999: JOSEP SANZ SOLDEVILA (FP, Pòstum)

2000: CRISTÒFOR REBULL I CAPDEVILA (FP, Pòstum)

2001: JENARO SANCHO MARTÍNEZ DE VIRGALA (FP)

2001: ALBERT MALO I NAVÍO (FP)

2002: PAU GASOL SÁEZ (MOME)

2002: MANEL ESTELLER I BADOSA (FP)

2003: LLUÍS ALONSO CÀMARA (FP)

2004: FRANCESC XAVIER VILA I BLANCHE (MO)

2008: JOAN MARTÍ I LLADÓ (FP)

2009: FUTBOL CLUB SANTBOIÀ (MO)

2009: COOPERATIVA AGRÀRIA SANTBOIANA (MO)

2013: CLIMENT CASTELLVÍ I GUASCH (FP)

2013: MARC GASOL SÁEZ (MOME)

2014: ERIC BARRIO CARRASCO, JOEL REDONDO HERNÁNDEZ, MARIO HERNÁNDEZ LOZANO i XAVIER ROMEU ROZALEN (tots 4 FP, a Títol Pòstum)

2014: OBRA SALESIANA SANT BOI (MO)

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat, 26 de setembre de 2019

Un tema d'actualitat és el debat social a l'entorn dels incidents (i accidents) que està comportant l'aparició progressiva de tot tipus d'artefactes (mecànics, elèctrics i/o electrònics) i que poden arribar a canviar el concepte de mobilitat urbana, si més no tal i com l'hem entés al llarg dels darrers 100 anys.

A banda de diversos curiositats sobre personatges famosos i que, per desgràcia, van perdre la vida en accidents de circulació, hem parlat de l'evolució de l'ús i de la percepció de propietat sobre l'espai públic i de la necessitat de trobar una bona harmonia entre el tràfic rodat per la calçada i la zona de passeig, protegida, de les voreres pels vianants.

A nivell local hem recuperat dues notícies, de 1916 i 1919, que ens han permés conèixer com, aquests aspectes, ja van necessitar de la seva regulació, i de l'aplicació de mesures coercitives -mitjançant fortes sancions econòmiques- des d'un primer moment.

Desitgem que hagi estat del vostre interés.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

19 de setembre de 2019.

Avui hem fet el darrer programa de laa temporada 2018-2019 (tornarem a la tardor) i ho hem volgut fer amb un tema lleuger, de caràcter anecdòtic, però no per això menys important.

I és què, aprofitant la commemoració del 50é aniversari de l'arribada de l'home a la lluna, hem parlat de l'impacte de dos importants "fites" científicotècniques sobre la percepció dels santboians del seu temps: l'arribada a la lluna (1969) i del primer ferrocarril, 120 anys abans.

El poc interès local -si més no a nivell mediàtic- del tema de l'arribada a la lluna contrasta amb les impressions que va tenir el santboià Pau Purcet i Casas quan, pels volts de 1850, va veure el seu primer ferrocarril.

En un text molt breu, directe, sincer, escrit en un català popular d'una riquesa incalculable, ens ha deixat les seves impressions personals.

Un document d'un valor excepcional i no només per a la nostra història local.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 25 de juliol de 2019

Baldiri Déu i Priu (Sant Boi de Llobregat, 1892 - Montpeller, 1974) va ser un intel·lectual i polític, totalment compromés amb el Sant Boi del seu temps.

Implicat, des de ben jove, en tot tipus d'iniciatives culturals, va ser regidor entre el 1920 i 1923 (destituït per la Dictadura de Primo de Rivera) i, el 1931, el primer batlle del Sant Boi republicà, càrrec al que renunciaria -un any més tard- per fer-se amb la plaça d'Oficial de Secretaria de l'Ajuntament, des d'on viuria -en primera línia- tots els esdeveniments del període i fins la seva marxa a l'exili, a les acaballes de gener de 1939.

A banda d'altres aspectes biogràfics, hem presentat un quadern "inèdit" de poesies de guerra i exili, titulat "Versos" i on es recullen un centenar de composicions que ens parlen d'episodis i vivències de les dues guerres (civil espanyola i mundial) i de les impressions d'un exiliat i refugiat a França.

Desitgem que hagi estat del vostre interès.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 18 de juliol de 2019

A Baler (municipi de la província d'Aurora, Filipines), el 2 de junio de 1899 es baixava la bandera espanyola de la darrera posició defensada, d'una guerra que ja s'havia acabat un any abans. Un destacament de soldats, desconeixedors de la fi de les hostilitats i recelosos dels diversos requeriments rebuts, resistiren fins a l'impossible un setge de 337 dies. En rendir-se, restaven vius 33 militars que foren conduïts a la capital, Manila. El dia 29 de juliol embarcaren al vapor "Alicante"(Compañia Trasatlántica) i , després d'un mes de travessia, arribaven a Barcelona el primer dia de setembre on foren rebuts per les primeres autoritats.

Sense voler treure-lis cap mèrit, podem dir foren els 'últims" en rendir-se, però no pas els darrers en ser repatriats.

Com es va viure a Sant Boi la part final d'aquell conflicte bèl·lic. Tothom opinava de la mateixa manera?. Ja veureu que no hi havia un posicionament homogeni.

A banda, la nostra ciutat, seria el destí de 26 soldats "malalts" repatriats de l'illa de Cuba, el gener de 1901. Avui us parlarem de les seves peripècies i alguna que altra curiositat històrica que hem pogut recuperar dels nostres fons d'arxiu.

Un programa que dediquem a la gran tasca dedicada pel periodista i bon amic Joan Vendrell i Campmany (qui ha anunciat que deixa de fer col·laboracions històriques a la xarxa) i que va ser de les primeres persones en divulgar aquest fet, junts a centenars d'altres, relacionats -de forma majoritària- amb la vida interna de les institucions psiquiàtriques santboianes.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 11 de juliol de 2019

Quins records teniu de la vostra etapa escolar?.

S'atribueix al poeta Reiner Maria Rilke la frase "la veritable pàtria dels homes és la infantesa". Cadascú que li doni la importància que cregui convenient però -de ben segur- que ens convida a reflexionar-hi.

Avui us parlarem d'un procés obert, producte d'una casualitat, d'una iniciativa espontània que m'ha dut, a mi i a moltes d'altres companyes i companys, a enfrontar-nos a una part del nostre passat personal, i alhora memòria col·lectiva, que teníem arraconada, enmig de molts d'altres records acumulats al llarg de 40 anys.

Tot va començar per una companya que va voler posar-se en contacte amb el màxim d'alumnes possibles, dels que havíem acabat 8è d'EGB el curs 1976-1977, ara fa 42 anys, a l'antiga escola "Josep Milà i Gelabert".

Poc a poc s'ha anat localitzant gent i convidant-la a participar d'un grup a la xarxa. Cada nova recuperació (més que nova incorporació), anava aportant dades que ens han permès sumar més gent i aclarir alguns dubtes d'identificació. L'objectiu de la iniciativa era celebrar, i així es va fer, una trobada que es va desenvolupar el dissabte 1 de juny. Va ser una trobada emotiva, cordial, de germanor, com, suposo, tantes i tantes d'altres se celebren regularment per companys d'escola, d'esplai, de feina, de clubs esportius, d'entitats culturals i socials, de veïns, etc...

Potser us preguntareu, on està el valor d'aquest tema per un programa com aquest, dedicat a la recuperació d'episodis de la "Memòria i Patrimoni" santboià?.

En part, i ja ho he apuntat, en el mecanisme de relació i que ha estat a través de la creació d'un "actívissim" grup de Whatsapp on, la gent -de forma voluntària, espontània i generosa- ha anat abocant tot tipus de records, experiències i informació (amb algunes fotografies i documents), que han pogut comentar-se per la resta de components i anar refent l'enorme trencaclosques d'aquells anys d'infantesa i adolescència; doncs no hem quedat limitats a parlar del que va ser aquell curs 1976-77, amb totes les seves peculiaritats, en un període de "transició" (personal i col·lectiva, social i polític), i d'una intensitat fins aleshores insospitada, sinó què -a més- hem parlat de moltes d'altres coses.

I és què, ho torno a recordar, estem davant d'una escola ja desapareguda, de la qual només en queda el solar (una veritable zona "0" del Sant Boi d'avui) i una edificació -que no forma part de l'estructura original del col·legi- (i que acull els serveis de Protecció Civil i l'ADF local), a la part alta del barri de Camps Blancs, concretament a la confluència de la Ronda de Sant Ramon amb l'Avinguda d'Aragó.

Voleu saber-ne més?. Doncs, aquí teniu el programa.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 4 de juliol de 2019.

Quan parlem de "motius", ens estem referint a un concepte que abasta "malnoms, renoms, sobrenoms i àlies" i que, tradicionalment, han servit per identificar persone, famílies o grups específics.

Acostumen a tenir, com a origen, una referència geogràfica, noms i/o cognoms de persones, un ofici, un càrrec, una característica física o moral o una anècdota. De fet, és un tema que es presta a múltiples classificacions.

Els motius estan arreu i no -només- des d'una òptica geogràfica, sinó també documental. Els "motius" no poden separar-se de l'establiment de molts cognoms i viceversa. La documentació antiga (civil i eclesiàtica) en va ben plena (allistament militars, cobraments, capbreus, requestes) fins que l'administració va començar a normalitzar la situació i establir els criteris que arribaran fins als nostres dies i on el nom, també va sent substituït per identificacions numèriques (DNI, NIF, SS, Targetes vàries).

Com a exemple, dir-vos que el registre padronal més antic que conservem a l'AHM -i que data de 1846- presenta els veïns agrupats per carrers i amb l'expressió del noms de cada casa.

Pel programa d'avui emprarem un treball, potser inèdit, d'En Carles Martí i on va intentar una petita classificació d'alguns d'aquests motius.

Veurem noms aristocràtics, religiosos, d'animals, d'indumentària, del món agrícola i l'alimentació, d'escatològics... una petita miscel·lània per acostar-nos a aquest patrimoni immaterial en vies de desaparició.

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal

Sant Boi de Llobregat, 27 de juny de 2019

Avui hem dedicat el programa a parlar de l'ANECDOTARI DE L'ERMITA DE SANT RAMON associat, sobretot, als seus antecedents històrics i al seu desenvolupament constructiu.

Hem aprofitat per presentar-vos dos documents originals:

- El plànol original de l'ermita, obra de l'enginyer santboià Aleix Parès i Valls

- I el quadern "Anals de la Capella de sant Ramon de la Cuadra del Bory." d'on hem extret moltes dades d'interès, força desconegudes i, fins i tot, alguna d'inèdita.

Per la llarga història de l'edifici, inaugurat el 1887, de ben segur que hi tornarem en el futur...

Carles Serret i Bernús

Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Sant Boi, 20 de juny de 2019