MENORCA DOC FEST

Any Amount of Dreams (Muntanyes de Somnis) és el resultat d’una feina de gairebé sis mesos entre l’autor i el Menorca Doc Fest, concebuda com a germana bessona del fotollibre amb títol idèntic. En Lluís (Maó, 1948) ens fa d’ambaixador d’un hàbitat i uns personatges amb els quals ell diria que “s’hi ha enrotllat”, una expressió per entendre el seu caràcter i la fotografia com a mitjà d’expressió basat en la proximitat. Les fotografies mostren una llibreria habitada des del propi paisatge interior escenificat pels gestos. La incògnita del gest —expressions facials i postures impossibles— és la variable oculta que guia aquest treball on en Lluís és un còmplice més de l’escena.

Lluís Real neix a Menorca el 1948. Va estudiar fotografia a l’Ealing Technical College de Londres i ha passat bona part de la seva vida professional a Anglaterra. Des de llavors, i coincidint amb el seu retorn a Menorca, va començar a combinar el seu treball en el món editorial amb projectes personals que encara avui desenvolupa. Les seves fotografies s’han exposat a diferents racons d’Espanya i l’estranger i, actualment, es dedica exclusivament a la seva gran passió: la fotografia personal

EL OBSERVATORIO és un centre de formació i creació especialitzat en fotografia i en narrativa visual. Neix a Barcelona el 2011 i està coordinat pels fotògrafs i docents Eugeni Gay, Camila de Maffei i Roberto Feijoo.

Entrevistam a Iratxe Fresneda, directora del documental Lurralde hotzak (Terres Fredes, 2018). Com gravar el món sense falsejar-lo en aquesta època de simulacres? I quins vincles manté això amb el cinema? Aquesta pel·lícula és un viatge malenconiós, un assaig fílmic que travessa fotogrames i paisatges amb la intenció que la mirada no es perdi en l’oblit. El cinema es fa arqueologia i adopta la forma d’una road movie contemporània, d’un puzle audiovisual que sorprèn per la seva bellesa i obliga a repensar les fines fronteres que separen la realitat de la ficció.

ANTONI TORTAJADA (Sabadell, 1960) és periodista, guionista i presentador de televisió de Catalunya, on també ha treballat a l’Àrea de Nous Formats. Ha dirigit, escrit i presentat sèries documentals com ara Històries de Catalunya i Fotografies. Amb el seu to divulgatiu ens explicarà les claus a l’hora d’encarar la recerca en l’arxiu i la seva aplicació en l’audiovisual.

Menorca, 1978. Es va llicenciar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i va estudiar cinema als tallers impartits per Víctor Erice i Pedro Costa. L’any 2000 va dirigir el seu primer curtmetratge de ficció, Gínjols grocs, quan són verds, que va ser seleccionat en diversos festivals nacionals. Uns anys més tard, va començar a interessar-se pel gènere documental i l’any 2006 va dirigir el seu primer curt, Es Llogaret, produït per Televisió de Catalunya per al programa “Taller.doc” del Canal 33. Durant el 2009 va dirigir el seu segon documental titulat L’oblit a l’oli en què tracta la depredació turística del paisatge de Menorca a través de la pintura del seu avi. Anna Petrus també està interessada a explorar la relació entre el cinema i els museus, i ha dirigit una sèrie de projectes per a diversos centres de cultura com, per exemple, "La paraula viva" (2007), videoinstal·lació produïda pel CCCB i inclosa a l’exposició "Cultura catalana. Singular i universal" de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, entre d’altres. Així mateix, ha iniciat la seva carrera en l’àmbit del vido clip (Shiver i I waited for you, Petrus). Durant el 2010 va finalitzar el curtmetratge experimental 345 segons del meu viatge a Nova York que va ser seleccionat, entre d’altres festivals nacionals i internacionals, al cicle NewFilmmakers de l’Anthology Film Archives, una institució considerada el bressol del cinema underground novaiorquès. Paral·lelament a la seva vessant de creadora, Anna Petrus exerceix la crítica cinematogràfica en mitjans com Dirigido por, el suplement "Cultura/s" de La Vanguardia o De Cine, entre d’altres. També ha comissariat esdeveniments com el cicle "Cinergies" (2008) al CCCB i ha coordinat "In Between Days" (2009), correspondència filmada entre els cineastes Isaki Lacuesta i Naomi Kawase. Des del 2009 és programadora del festival DocsBarcelona

Rallam amb la periodista Montse Armengou, directora del programa de documentals Sense Ficció de TV3. Els seus treballs d’investigació com Els nens perduts del franquisme o Els internats de la por han tret a la llum aspectes desconeguts de la dictadura, han estat premiats internacionalment i han arribat a les Nacions Unides. Ha participat en conferències a diverses universitats del món, ha participat com a docent en diversos màsters i el 2017 va ser professora visitant a la Universitat de Nova York.

Rallam amb el documentalista menorquí Macià Florit, qui presenta la seva primera pel·lícula, Pedra pàtria, un relat confessional i autobiogràfic al voltant de la identitat menorquina i del compromís amb el retorn. A partir d’una col·lecció de cartes, imatges i dibuixos de textura orgànica, en Macià, instal·lat des de fa anys a Barcelona, furga la història personal i la juxtaposa als sublims paisatges de Menorca. Les cartes les escriu a en Lau, el seu germà, qui va decidir romandre a fer de pagès a l’illa on els dos van néixer. En aquest itinerari d’amor fratern, en Macià es repassa a si mateix entre la malenconia i la culpa, reflexionant en veu alta sobre els límits de la memòria i els horitzons.

L’obra de la barcelonina, Laia Albert, retrata la realitat del barri La Boca, a tocar del centre neuràlgic de la ciutat de Buenos Aires. Hi recull el dia a dia, la lluita constant per escapar de realitats imposades, l’hostilitat i precarietat de personatges no escollits. El Aguante, la Boca (Buenos Aires) és l'obra guanyadora del Premi Tramuntana al millor projecte fotogràfic documental.

La fotògrafa i cineasta parisenca, Angele Dumont, retrata les històries dels agricultors i famílies que habiten els territoris del voltant del pont de Céret, els quals formen part del col·lectiu “Bien Vivre” que es formà per lluitar contra el macroprojecte de construir un nou pont on ja n’hi ha un. El projecte mostra la vida a la perifèria de la ciutat i la defensa diària d’un territori habitat que es veu amenaçat per les fronteres urbanes imposades. Un treball del projecte Constel·lacions, mirades intermediterrànies, dels fotògrafs becats amb residència de creació pel festival transfronterer FOTOLIMO i Es Far Cultural (Casa d’Artistes) durant el 2021. Amb el suport de l’Euroregió Pirineus mediterrània.

Els fotògrafs Noa Morales i Sergi Conesa, en col·lectiu i en diàleg amb el protagonista d’aquest relat fotogràfic, aborden la construcció de la identitat dels joves que es troben en processos migratòris. A través de l’experiència personal del Bilal, reflexionen al voltant de la relació dialèctica entre identitat i memòria i en com els territoris poden ser elements espacials i temporals que condicionin la subjectivitat d’aquestes persones. Un treball del projecte Constel·lacions, mirades intermediterrànies, dels fotògrafs becats amb residència de creació pel festival transfronterer FOTOLIMO i Es Far Cultural (Casa d’Artistes) durant el 2021. Amb el suport de l’Euroregió Pirineus mediterrània.