Ens acompanyen el directiu del Barça Jordi LLauradó i el periodista David Salinas, autors del llibre "Ajusteu-vos el cinturó, que ens ho passarem bé", un viatge per la història del Barça en 123 anys de frases memorables. El llibre te com a punt de partida el "Senyora, no fotem", de Jaume Llauradó, publicat l'any 2009 i ara el seu fill Jordi i David Salinas, que ja va col.laborar amb el pare en el seu llibre, recuperen les frases i les cites més significatives i rellevants dels 123 anys de vida del club. Un recorregut per la història del Barça a través de declaracions i pensaments que han deixat una emprenta pel seu contingut i per la diversitat dels seus protagonistes, i que expliquen amb precisió la història i la idiosincràcia de l'entitat blaugrana.

Ens visita la paraciclista catalana Clàudia Grau, una de les principals promeses del ciclisme adaptat espanyol. La Clàudia havia jugat sempre a futbol sala fins que, quan tenia 20 anys, va patir l'amputació de la seva cama esquerra per una negligència mèdica. El futbol es va acabar per ella, però el documental "Imparables" la va dur al Velòdrom d'Horta de Barcelona on va conèixer el Juanjo Méndez i el Bernat Moreno que li van obrir la porta a una nova vida esportiva. Méndez, triple medallista paralímpic i el seu entrenador i amic Bernat havien fundat l'any 2002 el Club Genesis Cycling Team, un club inclusiu que, 20 anys després, és referent en paraciclisme i ciclisme en pista. Clàudia Grau va trobar al club una sortida a la seva situació, no només en l'àmbit esportiu sinó també humà. Ella és una de les joves esportistes a qui el Juanjo i el Bernat li van canviar la vida.

Parlem de la malaltia del Lupus i ho fem en conversa amb el Dr. Josep Ordi, president de la Fundació Catalana del Lupus, que impulsa la Cursa solidària "Entre vinyes Celler Tomàs Cusiné". Aquesta cursa, que enguany ha arribat a la seva setena edició, va tenir lloc diumenge 6 de novembre i té un objectiu clar, donar visibilitat a aquesta malaltia i captar recursos per a la investigació científica d'aquesta patologia que de moment és incurable. Esport i solidaritat avui al Més que esport de Ràdio 4.

Ens visita l'excampió mundial de Duatló, Roger Roca per parlar de la vida després de l'esport. Retirat de l'alta competició des de 2015, el català va ser maratonià abans que una lesió el 2006 el portés a sortir regularment en bicicleta durant el procés de recuperació. Aquest fet va canviar la seva trajectòria esportiva i va acabar proclamant-se campió del món de duatló l'any 2011 a Gijón. Un cop retirat en Roger no ha deixat de córrer i ha continuat vinculat a l'esport com a organitzador de curses i també com a llebre de maratons per ajudar a altres atletes a aconseguir marques i títols, a més de competir ell també a nivell màster i popular.

Parlem de la Tranplant-Run, una cursa popular i solidària que torna demà dissabte al Parc del Fórum amb dues distàncies de 5 i 1 quilómetres. El gran objectiu de la cursa és conscienciar a la població sobre la donació d'òrgans i la col.laboració en la recerca i el suport al col.lectiu de les persones transplantades. De fet Catalunya, i Barcelona en concret, és pionera i referent mundial en aquet sector i enguany s'espera que es torni a marcar un nou record en la xifra de transplantaments fets a la capital catalana. La cursa reuneix una bona quantitat de persones transplantades, les seves famílies i també les dels donats i personal mèdic i clínic i és oberta a tothom , a més de ser també un bon aparador de com l'activitat física és un dels elements clau en la normalització i integració social de les persones transplantades. Ho parlem amb en Tono Tombas, president de l'associació de malalts renals ADER i transplantat tres vegades i compten també amb el testimoni d'un dels participants a la cursa, l'Eugeni, transplantat també en tres ocasions.

En el marc de la sèrie d'entrevistes que aquest darrer trimestre del 2022, any del 30è aniversari de Barcelona 92, fem amb medallistes catalans i catalanes d'aquells inoblidables Jocs, avui conversem amb Anna Maiques, component de l'equip d'hoquei herba femení que es va proclamar campió olímpic. Va ser una medalla d'or històrica perquè l'hoquei femení espanyol mai havia participat en uns jocs i perquè encara actualment aquell és l'únic or que un equip espanyol femení, de qualsevol esport, ha guanyat a uns Jocs Olímpics. Amb l'Anna parlem d'aquell grup de noies que eren amateurs poc abans dels Jocs i que es van preparar a consciència i van aparcar feines i estudis per aconseguir el millor resultat possible als Jocs de casa i el seu premi va ser el més gran que es pot aconseguir, l'or.

Conversem amb l'atleta catalana Esther Guerrero, internacional i olímpica. Després de participar en Mundials i Europeus i dos Jocs Olímpics, a Rio 2016 i Tòquio 2020, el repte actual de l'atleta de Banyoles és tornar a les pistes al més alt nivell un cop superada una greu lesió de la qual està a la recta final de la seva recuperació. Guerrero es va trencar el tendó del bíceps femoral dret el passat mes de febrer i va tornar a les pistes al maig, però un problema a la cicatriu la va fer aturar del tot i encara no ha tornat a la competició. S'ha perdut d'aquesta manera les grans fites de 2022, però des de finals d'agost entrena al màxim amb l'objectiu de reaparèixer a l'Europeu en pista coberta que tindrà lloc el març de 2023 a Istanbul. Si una cosa li ha deixat clara la greu lesió, la primera de la seva carrera esportiva, és que vol tornar a la vida que feia abans, la d'una esportista d'elit.

Conversem amb l'ex jugador de bàsquet Albert Oliver, llegenda del bàsquet espanyol, sobre la vida desprès de l'esport. Una vida que ell coneix encara molt poc perquè nomès fa uns mesos que es va retirar als 43 anys, convertint-se en el segon jugador més veterà de la història de la lliga espanyola nomès per darrera del nord-americà Darryl Middleton. L'Albert va anunciar la seva retirada sent jugador de l'Obradoiro gallec i desprès d'una llarga trajectòria de 25 anys com a professional plena de records de longevitat que el van dur, fins i tot, a debutar a la selecció espanyola absoluta amb 39 anys. En total, el català ha jugat a vuit clubs diferents i ha disputat 675 partits a la lliga ACB durant la seva carrera. Actualment continua vinculat a l'esport com a entrenador ajudant de l'equip filial del Gran Canària, club on va jugar sis anys i on va guanyar el seu únic títol, la Supercopa d'Espanya de l'any 2016.

En el nostre habitual recorregut per la geografia catalana a través de l'esport, avui ens aturem la localitat lleidatana d'Organyà, a l'Alt Urgell, un municipi pirinenc que s'entén a la dreta del riu Segre i del que es conserva el que es considera el text literari en prosa més antic escrit en llengua catalana, les Homilies d'Organyà. A banda del patrimoni històric i cultural de la vila, l'entorn d'Organyà ofereix un gran patrimoni natural. Un entorn que demà dissabte es pot conèixer a través de la Marató de Boumort, un esdeveniment esportiu que consta d'una marató i una mitja marató de muntanya, una caminada no competitiva i de curses per la mainada. La cursa arriba fins a la reserva nacional de Caça de Boumort i permet als participants trepitjar l'imponent Serra del mateix nom així com la Vall de Cabó.

En la sèrie d'entrevistes que aquest 2022, any del 30è aniversari de Barcelona 92, estem fent als medallistes catalans d'aquells inoblidables Jocs, avui ens visita l'exfutbolista Antoni Pinilla. Format a les categories inferiors del Barça, on va debutar al primer equip als 18 anys, i amb un recorregut per diversos equips de primera i segona divisió que va finalitzar al Nàstic de Tarragona, Pinilla tenia vint-i-un anys quan va formar part de l'equip olímpic espanyol que va guanyar l'or als Jocs de Barcelona. Amb ell repassem aquella trajectòria olímpica que va portar a l'equip que entrenava Vicente Miera des de la concentració, la fase de grups i les primeres eliminatòries a València fins a la final contra Polònia al Camp Nou que va guanyar l'equip espanyol per 3 a 2. Un equip ple de talent jove amb noms com Pep Guardiola, Luis Enrique, el Chapi Ferrer o Abelardo, entre d'altres, i un jove Antoni Pinilla.