He estat treballant en aquest tema, que va sorgir amb una estructura rítmica molt clàssica, i amb un aire un xic naïf, però la idea era anar trencant la lògica tonal de la melodia, experimentant amb canvis sobtats que sorprenen una oïda molt acostumada a les resolucions i girs melòdics tonals. Els salts o intervals melòdics em duien a altres camins i desenvolupaven la melodia en un clima misteriós, oníric, com un camí en el que et trobes sorpreses i que t'obliga a buscar altres dreceres, altres camins. Tot i així, res no és inventat, i la melodia, gràcies a aquesta estructura rítmica que es va repetint i desenvolupant, conserva la seva unitat. Vaig estar provant de fer-ho amb un so de guitarra acústica després d'haver-ho composat (com gairebé sempre) amb piano. Però no m'acabava de convèncer. En l'últim moment vaig decidir subratllar-ho tot amb una línia de baix d'un contrabaix en pizzicato. Crec que li dóna més pes i emfasitza la idea d'un passeig nocturn, potser amb un toc jazzístic, potser canviant, un passeig erràtic, però ben arrelat a la terra que trepitja.