Aquest tema fa anys - realment molts anys - que el tenia encallat. Es basava en aquest ostinato repetitiu, i sobre el qual sorgia un tema melòdic que s'encavalcava... sempre em topava amb les dificultats del que jo pensava que havia de ser... volia que fos de ritme constant, mecànic gairebé, quadradíssim... després m'imaginava unes cordes en pizzicato reforçant alguns moments, i un clarinet encarregat de sobreposar el tema melòdic. En realitat la complexitat (que no era tanta) que m'havia posat com a objectiu era un obstacle. Estava aturat, varat a la sorra, mai capaç d'arribar a l'aigua de la creativitat. Avui, m'he assegut al piano, i lliure d'expectatives i exigències, simplement l'he començat a tocar. Com que era només el piano, no podia encavalcar la melodia per sobre de l'ostinato, perquè no tinc 3 mans.... Però m'ha semblat que podia simplement crear un diàleg entre aquest ostinato, subjecte a variacions, i el tema melòdic... i de la senzillesa d'aquesta idea ha sorgit de manera fluïda... Hi ha defectes, la interpretació de vegades és brusca (toco massa fort en alguns moments), però crec que té aquella màgia de les coses fetes al moment, imperfectes, però precissament per això plenes de vida. Per cert, en la idea inicial d'aquest tema hi havia la imatge d'un passeig en bicicleta. Espero haver-ho aconseguit.