Aquest diumenge 1 de juny, Barcelona celebrarà la seva primera cursa antiracista, organitzada per Top Manta. El que va néixer com una marca de roba social i solidària ha evolucionat, i ara, coincidint amb la primera dècada de la seva fundació, el sindicat de venedors ambulants promou un esdeveniment que fusiona esport i lluita política. Les inscripcions estan exhaurides des de fa setmanes. Els cinc-cents dorsals d'amplicació que van aconseguir després de negociar amb el districte també van volar en un tres i no res.

La societat ha respost a la crida antiracista, i de fet les aficions de tres clubs populars i tradicionals de Barcelona (els Desperdicis del Sant Andreu, els Eskapulats de l'Europa i el Reducte GrisGrana del Júpiter) malgrat arrossegar una rivalitat històrica, han unit forces per la cursa de diumenge. Juntament amb Héctor Bellerin, ex-futbolista del Barça, convoquen una grada d’animació comú i antiracista perquè en formi part tothom que no s’hi hagi pogut inscriure, és a dir, que no pugui córrer per deixar els discursos d’odi enrere. Aziz Faye, portaveu de Top Manta, ens rep al taller tèxtil ubicat a Can Batlló a primera hora, abans que arrenquin les màquines, pocs dies abans de la data senyalada. 

Pòdcast.cat de Núvol

La protagonista del Collita pròpia de maig és la Berta Coll, cap de Cast@afiore, el suplement setmanal de música clàssica de Núvol, amb qui parlem de música emergent arran de la FiM de Vila-seca, una fira on artistes, mànagers i programadors van a fer negocis i contactes. 

Coll explica quins grups li van cridar més l'atenció i de passada, li preguntem si creu que existeix la figura de l'etern emergent i com és possible que les modes passin tan ràpid: "Tinc la sensació que l'escena urbana que va sorgir fa dos anys ara fa mandra en certs grups i això no beneficia els músics perquè si en dos anys ja passes de ser emergent a estar passat de moda no pots consolidar una proposta. S'ha de buscar l'equilibri", reflexiona Coll. 

Després de parlar d’emergència artística a la música, ens preguntem què passa al teatre i si funciona de la mateixa manera. Hem traslladat la consulta a Oriol Puig Taulé, cap de L’Apuntador, que argumenta que com els teatres i festivals s'han volgut apropiar de la companyia de moda, se les ha exigit un nivell de productivitat escènica insostenible. 

A continuació, entrem a la roda de recomanacions i Coll menciona dos articles: 'La lliçó de Sant Jordi', escrit per Bernat Puigtobella, editor de Núvol, que tracta sobre la saturació que viu el sector editorial. També 'Què ens interessa, d'una illa deserta?' de Mateu Sagarra, una ressenya d''Amoriam', el primer conte utòpic català escrit per l'anarquista del segle XIX Josep Llunas i Pujals, que reedita Godall Edicions. Sagarra ens fa cinc cèntims a l'episodi i recomana l'article d'Arià Paco 'El tema secret de la campana', que també ens parla de la seva peça. 

A la secció de pòdcasts culturals ens traslladem al DocsBarcelona, el certamen documental més important de la ciutat on el programa de Núvol 'Cul de Sac' va fer-hi el seu primer directe amb públic. El programa conduït pels crítics de cinema Agus Izquierdo i Belit Lago va comptar amb la participació dels directors Guillermo F. Flórez i Ariadna Seuba. 

A més, aquesta setmana s'han celebrat els Premis Sonor, dedicats als pòdcasts en català, i per això recomanem 'Plaersdemavida', premiat com a millor pòdcast conversacional. Es tracta d'un pòdcast cultural conduït per la periodista Paula Carreras del que en sentim un tall.

La segona recomanació és 'De part de bo', un pòdcast emès per La Comarca d’Olot inspirat en el llibre 'El parlar de la Garrotxa', de Joaquim Monturiol i Eloi Domínguez i que estava nominat a millor guió. La sèrie, conduïda per la redactora del setmanari Laia Bosch, és un reflex de la realitat del parlar d’aquesta zona i planteja qüestions com ara en quina mesura ha canviat el garrotxí. 

Tot seguit, la columnista Marta Pontnou ens explica que per molt que passi el temps hi ha coses que no canvien, com l'art del bombardeig amorós. Ens ho detalla al Collita pròpia. 

Finalment, entrem a la recta final del programa i esbrinem la dieta mediàtica de Berta Coll a través de l'enquesta podcaster. Per acabar, l'experta musical ens fa cinc cèntims de com ha sigut la seva etapa al digital de cultura, ja que aviat marxarà per començar una nova aventura a Nova York. Li desitgem sort i encerts!

Pòdcast.cat de Núvol

Acabem el mes d’abril amb la ressaca de Sant Jordi, que qui més qui menys tothom deu tenir. Però abans d’entrar de ple al maig, girem la vista enrere i recuperem un article publicat a Núvol fa setmanes, que va tenir força tirada i parla de la inexistència de la crítica musical a Catalunya.

Aquest tema ens ha despertat l’interès a conèixer amb més profunditat l’ofici del crític i l'investigador cultural i és per això que la convidada especial del programa d'avui és la crítica teatral de Núvol, Ana Prieto Nadal.

Abans de res, segur que els crítics es pregunten si amb allò que escriuen prenen bones o males decisions. Tots ho fem constantment. Doncs d’això mateix parlen al pòdcast 'Les males decisions' de Ràdio Primavera Sound presentat per Ventall Revista, amb el creador visual Cesc Hernández com a convidat. N'escoltem un fragment i preguntem a l’editor d’aquesta capçalera, Bernat Puigtobella, com afronta Núvol el repte editorial de fer crítica cultural al segle XXI.

Però per què parlem de crítica avui? Doncs ho fem arran de l'article de Pol Viñas, 'Criticar els Tyets'. Hem preguntat a l'autor després d’unes setmanes si afegiria alguna esmena o nota a peu de pàgina i si el considera una crítica o més aviat un article d’opinió. De passada, Viñas ens recomana 'Perejaume baixa a la ciutat', un article de Joan Bordeus.

Continuem reflexionant sobre la crítica amb el nostre cap de redacció, Jaume Forès Juliana. Li preguntem com és que criticar s’ha convertit en un sinònim d’atacar. La seva resposta enxampla encara més el debat, ja que introdueix el factor econòmic i assenyala la precarietat com a causa de la vulnerabilitat que pateixen els artistes novells.

Aquest mes, a la secció de pòdcasts culturals, a més de 'Les males decisions', us convidem a conèixer 'Els tres cítrics', que fan la gent de Recomana a Ràdio Fabra. Sentim un episodi recent en què parlen dels Premis de la Crítica, de la primera edició del Premi Anna Peréz Pagès, del 'Cap butaca buida' i de la situació actual del periodisme cultural. Tot plegat, amb Jordi Bordes, Carme Canet i Clara Narvion i conduït per Crisol Tuà. A continuació, la indicatiu, membre de l'equip fundacional de Ventall Revista i col·laboradora habitual del digital de cultura, ens llegeix un fragment de la seva interpretació de la llegenda de Sant Jordi.

Per últim, ens endinsem a la redacció de Núvol i seguim desgranant amb Ana Prieto Nadal en què consisteix l’ofici de la crítica i quins reptes presenta. Finalment, esbrinem la seva dieta informativa i mediàtica a través del consultori podcaster.

Pòdcast.cat de Núvol

Rafael Silva és graduat en Filosofia i Lletres a la Universitat de Girona, màster en Etnografia i Antropologia a la Universitat de Barcelona i doctorand en Antropologia a la Universidad Autónoma de Madrid. També és voluntari de l'institut Romanò, on desenvolupa una formació en història i cultura del poble gitano dirigida al personal docent interessant en millorar les competències interculturals. 

Amb motiu del Dia Internacional del Poble Gitano, conversem amb Rafael sobre història, gitanitat, expropiació cultural i fracàs escolar, l'any que es celebra el sisè centenari de l'arribada del poble romaní a la península ibèrica.

Episodi enregistrat al pis de la Dra. Ilaria Bellati, docent i investigadora de la UB especialitzada en innovació de l'ensenyament i aprenentatge de la història, corporalitat i didàctica de la història de l'art, les dones com a subjectes històrics, ciutadania i gènere.

El protagonista del Collita pròpia de març és Agus Izquierdo, crític de cinema de capçalera a Núvol i amb qui desgranen la seva trobada amb Ira Sachs, cineasta estatunidenc i icona del cinema independent LGTBIQ+ que ha visitat Barcelona com a convidat d'honor del Festival Americana.

Izquierdo explica on va ser la trobada, com la intimitat i l'homosexualitat han marcat la trajectòria cinematogràfica de l'autor i com ha evolucionat el cinema de Sachs des del seu debut a 'The Delta', el 1996. L'entrevista porta com a titular 'La masculinitat ja no s’amaga, però continua sent violenta'.

Entrem a la roda de recomanacions, ja que Izquierdo cita l’article 'La ‘femme fatale’ del segle XV', de Sofia Vilella, una crítica de 'La Belle Dame sans merci', un poema del segle XV d’Alain Chartier traduït al català per Francesc Oliver i que publica l’Editorial Barcino. L’autora ens fa cinc cèntims del llibre i, de passada obre, com diu ella, un meló que no menciona al text.

Vilella recomana l’entrevista que Berta Coll ha fet a Eulàlia Bosch, escriptora, professora i comissària que publica 'En terra de meravelles', un recull de textos a cavall de l’autobiografia i la crítica d’art. L'entrevista es titula 'Cal ser molt valenta per encarar la mort amb curiositat'. Coll també comenta la conversa amb l'escriptora al pòdcast.

A la secció de pòdcasts culturals ens transportem al 1938 per conèixer la història de Pere Esclar, un jove soldat anarquista de Sallent que va abandonar la seva unitat per emprendre el camí de l’exili. Ho fem gràcies al pòdcast 'Sentir l’arxiu', que publica l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Un dels articles més destacats del mes de març ha sigut 'Dret a emocionar-se', de Daniel Casanovas, escriptor teatral i fundador de la companyia Grop, que treballa a l'Empordà i Girona. L’autor planteja que hi ha una desigualtat geogràfica a Catalunya per accedir a la cultura i al Collita pròpia explica qui s’ha posat en contacte amb ell arran de la publicació.

Després, la indicatiu ens interpreta un fragment d’un capítol inèdit de la mítica sèrie 'Polseres vermelles'. El podeu recuperar a Núvol.

Finalment, tornem a la redacció amb el crític de cinema Agus Izquierdo amb el consultori podcaster per conèixer la dieta informativa cultural dels convidats que passen per aquest programa.

I ens acomiadem amb la lectura del conte 'Rosalia', de Xavier Padrissa, llegit per l’actriu Berta Giraut. Padrissa va ser cap de cultura de l’Ateneu Barcelonès i maluradament ens va deixar l’any passat. D’aquesta forma li rendim un merescut homenatge.

En aquesta entrega del Collita pròpia sonen les següents cançons:

· Pau Vallvé - Ens hem guanyat l'estiu

· Socunbohemio - Conte de primavera

· Mushka & Guillem Gisbert - CUMBIA AMB EL GUILLEM (1VS1)

· Pullen park - Sarah, the Illstrumentalist

Comencem una nova temporada de Collita pròpia, on fem un resum del mes de febrer amb un nou format més dinàmic i participatiu. Obre aquest primer programa el cronista d'arts escèniques i cap de L'Apuntador Oriol Puig Taulé, que ens parla de Dramatúrgia catalana contemporània: entre la precarietat i la queixa. Amb ell posem sobre la taula xifres com el fet que el 81% dels membres de l’Associació Catalana de Dramatúrgia no viu de la dramatúrgia.

També passa pel micròfon Jaume Forés per parlar del text Tot el que cal saber sobre ‘L’herència’. La roda de recomanacions ens porta a escoltar les opinions de Mateu Sagarra, que ha entrevistat Enric Satué, un dels pares del disseny gràfic català, i també sentim Berta Coll, que publica Roger Mas abasta el món amb dues espardenyes. També traiem el cap a Razzmatazz a la gran final de la primera temporada de Catalunya Freestyle per sentir João Borges que entrevista Good Jan.

A la recta final tornem a la redacció de Núvol amb Oriol Puig Taulé per fer-li el consultori podcaster i esbrinar com s'assabenta de tot el que es cou culturalment a Catalunya. Tanquem el programa amb la lectura del conte Serpents d’Eva Arasa, guanyador de l’últim concurs de de contes de Núvol, una meravella, que també podeu veure en vídeo a YouTube.

Arrenquem amb la prèvia de L’aranya, l’estrena d’aquesta setmana al TNC que se suma a la commemoració del centenari de la mort d'Àngel Guimerà. Jaume Forés explica què trobarem a la Sala Gran a l'article El Guimerà familiar de Prat i Coll i que podeu complementar amb Àngel Guimerà, avui. Postil·les al centenari on Enric Gallén fa balanç crític de la commemoració del centenari del dramaturg. 

Encara amb teatre i els homenatges, passem a Oriol Puig Taulé que publica Els fantasmes de Joan Brossa. Avui destaca dues actuacions de totes que va veure a la Fundació Joan Brossa al cicle Exorcismes. Patrimoni i performativitat.

Un altre article que no hauríeu de deixar escapar és Elias Khoury o lluitar per un país on no has estat de Júlia Bacardit on parla de La porta del sol, la reedició que ha fet Club editor de La cova del sol d’Elias Khoury, considerada la gran novel·la de la catàstrofe palestina i de tot el Llevant. L’autora ens fa cinc cèntims d’aquesta novel·la:

Joan Burdeus aquesta setmana ha vist el primer capítol de la nova temporada de Crims i ha escrit Crims després de la mort de Twitter, que diu el següent:

I viatgem a Ucraïna de la mà de Fran Richart, que es troba al cor artístic d'Ucraïna, a Khàrkiv, on la cultura ha esdevingut un pilar per la moral del país. Fa dies va escriure una primera crònica on menciona a diversos artistes joves amb qui ha pogut parlar durant la seva estada. Encara des d’Ucraïna ens explica des d’on escriurà el seu text que tindrà la poesia com a protagonista.

Montserrat Dameson recita un fragment de Les ombres dels altres, escrit des d’una terrassa del barri de Gràcia on ha recordat les ombres dels homes del seu passat.

No deixeu escapar Deu vulgarismes molt selectes d'Enric Gomà. De tots ells li hem demanat que en trii dos.

Finalment, Bernat Puigtobella ha llegit l’última novel·la de Marta Orriols, A l’altra banda de la por (Proa). Escoltem un fragment de l'entrevista on l'autora explica com i quan va començar a escriure la novel·la.

10 de gener de 2025. Obrim el Collita pròpia d'avui amb l'entrevista que Albert Gener ha fet al poeta i traductor Enric Casasses, que al desembre publicava Notícia de la poesia catalana. Dels orígens al segle vint. A l'episodi escoltem algunes de les respostes de Casasses.

Pel que fa al teatre, Martí Figueras ha fet una crítica d'El dia de la marmota, un musical que dirigeix Enric Cambray al Teatre Coliseum i que, com diu l’autor, "reivindica l’amor i l’alegria de viure".

Parlem d’Olympia, una obra de creació de Carlota Subirós que s’estrena aquesta setmana al Teatre Lliure de Gràcia. La directora ha parlat amb Emma Delon en una entrevista.

Fa dies Joan Burdeus publicava Facturar a la Corpo on parla de les dues darreres estrenes de 3Cat: Club Tàndem, de Juliana Canet i Marina Porras, i Tot torna, d’Òscar Andreu i Òscar Dalmau.

També recomanem llegir Fidias o el perill de les intuïcions polítiques de Pol Viñas, que a l'episodi ens explica per què s'ha fixat en aquest personatge.

Anna Carreras recomana Aquí no dorm ningú de Xavier Theros que torna a llibreries amb aquesta novel·la detectivesca que publica La Campana.

Aquesta setmana arrenquen dos festivals. Per una banda, des del 10 de gener i fins a l'11 d'abril se celebra la 38a edició del festival de música folk Tradicionàrius. Elsa Compte fa un repàs de la programació a Sense la Mediterrània no hi hauria música catalana.

I també, Berta Coll presenta Música Z, un cicle de música als centres civics de Barcelona protagonitzats per alumnes de diverses escoles superiors de música, com l’ESMUC o el Taller de Músics. Arrenca el 13 de gener i s’allarga 28 de març. Consulta la programació Música Z: qui diu que als joves només els agrada el trap?

Irene Solà ha rebut el premi Lletra d'Or 2024 per la novel·la 'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres' (Anagrama). Borja Bagunyà, membre del jurat, ha glossat l'obra premiada uns minuts abans que el joier Manel Capdevila investís l'aurora amb l'insígnia. Podeu llegir el discurs al digital de cultura Núvol.

Comencem l’episodi d’avui amb l’últim article que ha escrit la Indicatiu sobre l'habitatge, un tema que, com diu ella, ens afecta a tots.

Si us interessa el tema i voleu saber què en pensen altres articulistes també podeu recuperar Lloguers i democràcia de Joan Burdeus o Trump a la Barcelona del futur d’Arià Paco.

“Només té vint-i-cinc anys i ja fa temps que dirigeix reconegudes orquestres d’arreu del món”, així comença l’entrevista que Neila Franch ha fet a la britànica Stephanie Childress, que ha debutat aquest cap de setmana com a principal directora convidada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, l’OBC. Franch ens explica perquè s’ha convertit en el seu nou referent.

Agus Izquierdo ha parlat amb l’actriu i cineasta francesa Nicole Garcia, que ha visitat Barcelona per presentar un cicle que ha acollit la Filmoteca de Catalunya on ha programat tres dels seus films. Des d’un lloc molt especial de Barcelona la directora ha compartit reflexions sobre la cultura i el cinema d'autor.

Avui recomanem la crònica que Oriol Puig Taulé ha fet la crònica sobre tres espectacles que ha vist en una tarda al Temporada Alta.

Joan Burdeus ha parlat amb Maria Garganté, una de les nostres grans expertes en el barroc català i també és la comissària de Dones de paraula del Museu Frederic Marès, una mostra que explora l’ús de la paraula des d'un univers femení, fent dialogar el passat amb el present. A l'episodi ens en fa cinc cèntims de la mostra.

A més, aquesta setmana Santi Dommel ha publicat Una mostra plàstica de la «diferència» on parla de l’última exposició que podeu visitar al Disseny Hub Barcelona fins al 5 de gener. Ens ho explica al capítol.

Dommel proposa llegir l’article que Roger Canadell ha escrit i que està inclòs en la sèrie de Núvol dedicada al teatre líric català, on fins ara també hem pogut llegir textos d’Albert Guinovart o Maria Moreno i Domènech. Canadell ha publicat El «remei» del teatre líric, escoltem ara per què cal reclamar que hi hagi teatre líric català.

Destaquem una entrevista molt interessant que Rubén Nievas ha fet amb Marta Perxachs, qui ha publicat Allò que no t’expliquen a l’obligatori Màster de professorat (El Punt Volat).

Finalment, us anunciem que el 15 de desembre publiquem la revista de Nadal de Núvol amb el diari Ara on podrem trobar l’oferta cultural de les festes, amb recomanaciones de museus, teatres, llibres i música. I d'aquí a uns dies els subscriptors rebreu l’anuari.