Descobreix el que no vas veure durant el nostre periple de Sud a Nord d'Occitània, des de Montgarri fins a Vichèi.

Una sòrta de celebració del primer any del País Invisible on us duem el rere càmeres, les escenes eliminades, i els millors moments de la temporada 2023.

Un nou Occitània Explicada a Veu en Off apareix, i descobrim qui és la veu rere el teló. Estrenem el nou Jornalet i anem a un concert de les Cocanha.

És un annus horribilis… Però com diuen per aquí, mos petaçarem (ens apedaçarem)!

El segle XVI les gents d’Aran, Comenge i Aragó es prometien la pau, independentment del que fessin els seus regnes. A Pont de Rei hem visitat el monument que rememora aquest tractat de “Lies e Patzeries”. 

On s’agafa el tren a la Vall d’Aran? La resposta és, a Tolosa. O a Sant Gironç. O a Montrejau… Amb prou transbords, era possible remuntar de Tolosa a l’Aran per camins de ferro. El fet es que el Pirineu occità estava molt ben connectat, en contrast a la indecisió al sud de la frontera pels canvis de governança, de Mancomunitat a República i finalment la dictadura. Revisem també l’evolució de la connectivitat Espanya–França passant per la Vall d’Aran fins al pla Guadalhorce (1926), que va ser l’oblit de qualsevol pla de ferrocarril que passés per la vall.

Parlem amb Jèp de Montoya, president de l’Institut d’Estudis Aranesi, sobre el Vademecum Aranense, de la forma del seu activisme, de la seva obra i fins i tot de les seves relacions amb el País Basc.

En Zabala li explica a en Veu-en-off que a Navarra i a Guipúscoa van tenir també un occità propi. I en Zaku, a la seva secció, ens fa un resum d’aquest any a País Invisible.

I una recomanació musical amb Los de Sauvaterra per negar totes les fronteres. Parlem d’Occitània,  “que per frontera no té més que la música d’una llengua vella que no es vol callar”.

10 Km. de revolts l’aïllen del món. Aquest poble que ens promet les seves 7 Meravelles. La sisena, no massa coneguda, ens durà “la millor vista de la Vall d’Aran”. Totes aquestes meravelles les conserva l’ajuntament del s.III al s.XVII. 

El juny de 2023 ens va deixar Tònho Castet, el traductor al darrere del Tintín aranés, un activista de l’occità i president dels Paums de Vilamòs. El nom Castet sona arreu, i família i amics, a través dels Paums, han activat el temps lliure de tants veïns aranesos.

Jaume Massana Castet arranja les músiques de la poesia contemporània aranesa. Per a les veus femenines, l’associació han creat la coral de Les Paoeses. Els seus projectes els porten a Canejan i a Banhères de Luishon en recerca de fonts històriques pel projecte de carnaval de “barbacans” en el qual l’investigació de Jèp de Montoya ha permès recuperar nous elements a la tradició de la dansa de l’ós.

L’occitanisme viu gràcies a la seva comunitat i d’esforç. Avui farem una clucaca d’ullet als pirates i malifets que dediquen el seu temps a treure la cultura de l’oblit, amb la millor esperança de fer diversa la cultura de masses.

El País de Cocanha. Vells mites d’abundància en colors pastel lapidats per les esteles de la Gran Guerra; un enfrontament sense sentit que va canviar la providència de tantes famílies occitanes. El seu enemic no era l’alemany.

La primera guerra mundial és un altre moment en què l’estat francès reclamava les seves colònies internes. D’ençà, l’unitat de França va ser refortida, la història manipulada, occitans i catalans humiliats.

"Als anys 60 hi havia qui rebia bufetades cada dia si parlava el català”

Parlem amb Joan Lluís Lluís de La Vergonha dins l’educació nacional. En un despertar adolescent recupera el català i acaba traduïnt Joan Bodon: l’autor de les trinxeres.

“Vaig descarrilar. I vaig trobar llibertat i felicitat als marges.”

L’any que naixia TV3 pel català… Una altra televisió naixia per la llengua Occitana a Alvèrnia. El nostre convidat fa contacte amb Brasil, posant en perill la seva pròpia vida.

L’alvernés és un occità tancat, “estrambòtics” i captivador. Visitat per Astèrix a l’Escut Avern i ocupat pels feixistes durant la segona guerra mundial en el que es va conèixer com el Règim de Petain.

Diego Cerezo ha estudiat a la frontera nord entre l’occità, el dialecte alvernés i el que no ho és: l’arpità, el francoprovençal, champenois, francomtois… I el gallec.

El dialectòleg s’especialitza en les connexions entre el galaico-portugués i la primera llengua romànica de prestigi, l’occità.

Fou a Brasil, seguint el rastre del portugués, on en Diego va sumar-se a la lluita dels indígenes guaraní kaiowà de l’Amazones. Ens explicaran una experiència arriscant la integritat física pels drets humans contra l’odi.

És el Manel qui proposa una Oda a l’Odi, un sirventès. Aprendrem què és un sirventès i els actes ignominiosos de Guillem de Berguedà, que van quedar calcats a l’occità en els seus poemes d’odi o sirventesos.

En Zaku resumeix la nostra darrera presentació pública i argumenta a favor de les plataformes de contingut catalanes i occitanes: us presentem l’Aixeta i ÒcTele.

A la confluència dels rius Garona i Joèu hi trobem un pol geoestratègic amb un passat de batalles rellevant. Allà mateix s’hi va construir un castell molt imponent, amb nom de lleó, que segles més tard Napoleó destruiria. Amb les pedres d’aquell castell es construiria el poble que avui visitem.

L’octubre de 1944, ara fa 79 anys, aquest lloc fou també protagonista d’un sagnant episodi bèl·lic que hagués pogut canviar la història. Aquells dies, el Partit Comunista d'Espanya va intentar envair la Val d’Aran des de l’estat francès comptant amb un atac dels maquis espanyols que estaven col·laborant amb la resistència francesa i derrocar el règim de Franco. Un petit error de no res va fer fracassar l’operació que va acabar amb una cruenta escabetxina. Per recordar-ho tenim a l’estudi la Mireia Boya, que en va fer un documental entrevistant els veïns que ho van veure i viure en primera persona. I ja que la tenim a l’estudi, no podem no parlar amb la Mireia de la seva vida a la política, de la seva carrera com a ambientòloga i del seu compromís occitanista. 

En la seva secció, en Manèl Zabala li explica a Veu en of les diferents traduccions de la Bíblia en occità no només en diferents dialectes sinó en diferents èpoques i en diferents sensibilitats religioses. Per fer-ho analitza l’escena en què els mestres de la llei volien lapidar una dona adúltera, aquella que diu: “qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra”. Aprofita per descobrir-nos el bo i millor del vocabulari extramarital i cornut.

I en Zaku, com de costum, ens comenta l'actualitat occitana i del País Invisible a les xarxes, agraeix el suport i que haguem passat de 500 seguidors, recorda on tenim recursos per aprendre l’occità aranès comparteix informació sobre pròximes presentacions.

L'episodi conclou amb una interpretació de la cançó revolucionària "La Libertat", que simbolitza la lluita per la llibertat i l'esperit de resistència que es manté viu fins als nostres dies.

Sabies que en Robèrt Lafont va néixer fa cent anys a Nimes? En aquest episodi proposem una immersió en la reivindicació occitanista.

A través d'una munió de cartes recollides pel Mediterrani, l'expert recercador Jaume Figueras ha desgranat i reconstruït una vida de corredisses, la de l'occitanista baixet i revolucionari més important del segle XX. 

Robèrt Lafont ha donat nom a un guardó de la Generalitat de Catalunya: el seu impacte polític a ambdues bandes de la frontera, la seva qualitat literària i la seva influència van transcendir i va proposar les seves pròpies normes ortogràfiques. Com aquell qui diu, és el nostre Pompeu Fabra.

Si bé Lafont resol salomònicament els conflictes de grafia, els occitans encara recorden amb nostàlgia aquelles enceses discussions bizantines sobre si s’ha d’escriure “vergonhós” o “bergougnoux”; ens ho detalla amb el seu estil mordaç en Manèl Zabala a la secció “Occitània explicada a Veu en Off”.

D'altra banda en Zaku visita la Setmana del Llibre en Català i la parada del CAOC, fa crònica (de) la Diada de Catalunya i socialitza a les xarxes socials. L’episodi conclou amb la música de De la Crau, un projecte musical que incorpora elements provençals i busca connectar amb la natura enfront de la industrialització.

🟢 Al web: https://paisinvisible.cat/Podcast/T2/E19/

Sabíes que hi ha un poble fantasma més enllà de les pistes de Vaquèira? La darrera persona nascuda a Montgarri ens obre la porta al passat.

Remuntant la Marimanha direcció Vaquèira, fem un passeig pel poble abandonat deth Dossau, entre muntanyes “de Bandolers” que ens duu fins al naixement de la Noguera Pallaresa. El descobriment de les ruïnes del “despoblat” misteriós genera tot de preguntes.

Per això hem contactat un testimoni, la darrera persona nascuda a Montgarri, que ens ompli els buits de la memòria de primera mà. Ella és la Bibiana Gonzàlez. Ella van nèixer al espitau de Montgarri, al camí entre Beret i Alós d’Isil i va viure la seva infantesa a Montgarri.

Si en l’ull d’un torb gelat us trobéssiu perduts a la muntanya, el refugi de Montgarri hagués brillat com un oasi a la tempesta. Al pla de Beret, on la gaiata de les pedres parteix les aigües, s’hi trobà la verge de Montgarri, ara desada al santuari. Aquí s’encomanen els corredors de La Corsa d’Aran per Sa Lenga, els saludem i baixem fins a la capital on s’ha muntat un sarau per l’ús social de la llengua aranesa. En Zaku us explica com va anar, tant el directe com l’estiu i us ensenya la versió extesa del reportatge que vam fer aquell dia per la nostra emissió.

Iniciem un nou suplement al País Invisible: la secció titulada Occitània explicada a Veu en Off, que comença amb “als primers paràgrafs”.

Aneu passant, viatgers, i el darrer en marxar, que tanqui la porta.

País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Jornalet i L’Associació d’Amics de Jornalet.

paisinvisible.cat

💥 Avui hem convertit Val D'aran en un ring de boxa! Naut e Baish Aran s’enfronten per ser la nova capital cultural de Vall d’Aran. Seran les seves festes de Sant Joan les més excepcionals? O bé és el seu aranès el més pur? És hora de triar un bàndol.

Per #Pujòlo i #ArtieseGaròs, Marc Espí des de Garòs.

Per #4lòcs, Joanet Carabias des de Canejan i Les.

Per #marcatosa, i a mode d’àrbitre, Maria Millàn des de Betlan.

🗣Parlem d’una realitat en que l’accent de Pujòlo ha estat menyspreat per una actitud normalitzadora de la llengua i ens plantegem una consciència que retorni l’orgull als pujolencs… Contactem en Jordi Suïls, coordinador del Conselh Consultatiu der Aranés per esbrinar les diferències d’aquest parlar.

🚗🚗🚗 Adius ara val d’Aran! Diu la cançó de Nadau. Hem compartit mesos d’aventura a l’era digital de la descoberta i si no, que li diguin al Zaku, que va arribar sense saber res d’aquest País i n’extreu les conclusions a cada parada👾.

—------------------------

[CONTINGUT EXTRA] Aviat tindrem en obert l’entrevista complerta a Jordi Suïls. 

—-----------------------

Col·labora amb País Invisible

Hi ha segona temporada de País Invisible? Segueix-nos d’aprop en la seva creació! https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/

Fes un donatiu i el sumarem a la campanya de mecenatge més propera! ⁠https://paisinvisible.cat/Donatius ⁠

Llibres per Sant Jordi en Aranés a la nostra Botiga! https://la-botiga-de-jornalet.myshopify.com/collections/mainatges

CRÈDITS

Guió: Ferriol Macip

Direcció: Zep Armentano

Realització: Barcelona Media Hub

Postproducció: David Valls Hurtado

Xarxes Socials: David Valls Hurtado i Zep Armentano

Música: ÒC Brigada

Imatge gràfica: Elena Caubet

Amb el suport de mecenes de l'Aixeta

https://pais-invisible-podcast.aixeta.cat/ca

País Invisible és un format creat per l’Associació per la Difusió d’Occitània a Catalunya (ADÒC) amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Los Amics de Jornalet i l'Euroregió Pirineus-Mediterrània (#EPMpartner).

paisinvisible.cat