Nou i especial programa que reconstruïm lleugerament imitant les sèries americanes que no posen els crèdits al principi si no més aviat pel mig, essent el CCXLIX en llibertat, sisè de la temporada XXVIII, 47è de 2023, 60è des de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS i primer del re-re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continuu Veggie Healthy Caçador d'Esperits, Sostenible, Solidari i, a partir d'ara i després de diverses posades en pràctica de la dieta, ara també Prog.

Tot i que el programa no ha anat en ordre, sí que us farem el resum menys avantgarde i us direm que tenim dues notícies, per una banda, el més d'un miler de reproduccions dels nostres podcasts al mes, que aprofitem per agraïr a tots els retrassats (respecte als oïdors en directe) que ens escolten, i després el que podria ser la noticia de l'any, que els inventors del chocorrezno han anat un pas més enllà i han creat el polvorrezno, indicat sobretot per a la construcció de noves catedrals.

Us adelantem la nova etiqueta amb la que se'ns reconeixerà a partir d'ara a nivell internacional, #artistes_del_metal, i anem ja pel Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, que inclou als Mantus, la Lacey Sturm i als Dokken que, per desgràcia, ja no tenen a en George Lynch perquè pugui fer un triplet a aquesta secció. De totes formes, avui més de la meitat de novetats que sí que punxem, les fiquem més per nostalgia que no pas per qualitat, havent pogut aparèixer en aquesta subsecció perfectament, com els DGM o Corroded.

Tampoc és un gran disc el que ha tret la Lena Scissorhands amb el seu nou grup de heavy modern metal, els Death Dealer Union, millor nom i concepte musical que no pas resultat... però tenim certa debilitat per la Lena.

També tenim EPs, per una banda un triple EP per part dels Atreyu que, 12 cançons una persona normal ho consideraria un disc, igual que consideraria que fan metall alternatiu i no pas metalcore, i per l'altra els Nonpoint, que no han fet disc sencer perquè són força considerats.

I abans de passar al nostre webmàster, un homenatge a la música disco de finals dels 80, amb una altra de les forces noies que apareixen al programa d'avui, amb el single dels Diamante que sí, com podeu sospitar, ja havien passat per la sub-secció de "noms de merda".

Arriba en Sergi sense primera subsecció més per mandra que per manca de temps, i passem directament a la recordamenta, i ho fem amb els Overkill, encara ningú sap perquè, tot i que amb ells descobrim el lligam entre el thrash metal i les iaies que criden a la mainada per menjar.

La recomanamenta de la setmana a la vora del prototip de pessebre és per als The Lion's Daughter que han passat per sobre dels sin-pollo, i amb els quals aprenem la diferència entre que t'agradi o no un estil, i que no tinguis gust musical perquè te n'agradi algun altre.

Tornem a les novetats, i tal com el programa d'avui és una mica avantgarde i crossover, els Akersborg també, i fins i tot, una mica modern black metal.

I parlant d'estils de nova invenció, reivindiquem el nostre estatus d' #influencers_del_metal amb els TEMIC i la creació del Prog Hi-NRG.

Després de passar per Las Vegas amb tapes del clavegueram, pidolaires i els Five Finger Death Punch, passem del seu groove melòdic a un groove més djent i nòrdic amb els Harkla.

Arriba el mort de la setmana amb el que descobrim la comoditat descansívola de Carolina del Sud, com també demostrem un cop més la manca d'activitat cerebral dels baixistes i més si fan grindcore que... tot i això, es veu que no poden seguir tocant sense cervell per problemes logístics, no per res més.

Tot això i més, com les similituts entre el charleston i la sardana, o com assegurar i actualitzar les festes majors catalanes, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLVIII en llibertat que comença amb dificultats i més palitos dels necessaris, que també és el 5è de la temporada XXVIII, 59è del teorema TETA i la teoria BAVOSOS, 39è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu i 16è del re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healthy Caçador d’Esperits Sostenible i Solidari, avui havent fallat a la part del veganisme i de lo de veggie rotundament, no pas en el tema alcoholisme.

La primera secció del programa, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui inclou als Korpiklaani, a la Tarja, als Gama Bomb i, dins de la secció de noms de merda, als Shylmagoghnar, que mira que n'hi ha de noms disponibles... però no. I de poc que no hi entren els Helmet, que al final els acabem punxant més per nostàlgia que no pas pel disc en si mateix.

Comencem amb la noticia de'n Jared Leto fent promocions en plan monyes i, no sabem com ni perquè, acabem parlant de l'scroll infinit vs la mandra de fer un click i la competència entre l'esglèsia i Can Roca i la comparativa entre les diferents franquicies de l'esglèsia i les de l'Starbucks.

Anem ja per novetats i ho feem amb dos singles, per una banda els molt electrònics Celdweller que ja portaven uns 10 anys essent massa electrònics, i, per l'altra, els Emil Bulls, que segueixen fent bona música però portades de merda.

I de seguida introduïm l'element femení al programa, amb la Sophie Lloyd i tot el seu llistat de col·laboradors que no serien ni pocs ni desconeguts i que, tot i això, ningú li va portar res perquè s'abrigués la pobra noia.

Seguim amb els Primordial que, com els Helmet, no ens porten massa res de nou ni interessant, i amb els Doomherre que, com diu el seu propi nom, fan doom, tot i que fan més doom que death, per lo que s'haurien d'haver dit Deathdoomherre.

Arriba en Sergi en condicions no massa bones, que acaba essent el més habitual en la seva secció, entre noticies de drogar empleats i de com fer discos per aconseguir que no surtin a la venta.

La recordamenta de la setmana és per als Easy Rider dels quals ja recordàvem poc, fins i tot havíem oblidat tant l'estil que feien com si cridaven o no a l'hora de fer-lo. Una secció on la participació explícita d'en Lluís és crucial per dur-la a bon terme.

La recomanamenta a la vora de la castanya és per als Danko Jones, tot i que segons el què ens va dient en Sergi del grup... no acabem d'entendre si ens els està recomanant o els està deixant pel terra.

Tornem a les novetats, on hi tenim un grup de death metal melòdic americà que ja porten 15 anys i deu discos, els The Neologist, que fan pujar un xic el nivell de les novetats que estàvem punxant.

Uns que també estan bé, tot i haver tingut molts números per sortir a la subsecció de noms de merda són els Hinayama, no només pel nom en sí mateix, sino també pel seu significat.

Ens queda encara un darrer single entre les novetats, el dels fans de Fear Factory y Devin Townsend, els Mean Messiah.

I dues novetats més per acabar, la dels mallorquins Aeolian que ens porten a qüestionar-nos la facilitat de mesurar en milles nàutiques vers la possibilitat de fer-ho en camps de fútbol, i la dels Holy Wars, que no estan malament, però estarien millor si ens haguessin fet cas en diverses coses com a bons influencers del metal que som.

Anem cap al Salvador, no confondre amb el Salvador ciutat o el Salvador pais, ja que en realitat ens situem al Brasil per a parlar del mort de la setmana que, com a thrashie que era, no ens aporta cap novetat dins de l'univers de les morts de músics i succedanis.

Tot això i més, com útils consells teòrics per anar de compres amb la vostra parella, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLVII en llibertat, 4rt de la temporada XXVIII, 45è de 2023, 58è després de la Teoria TETA i del teorema BAVOSOS, 38è ja de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, del qual avui n'hem fet forces pràctiques, i 15è des del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healthy Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari, en el qual us informem, encara vestits de castanyeres sexis, de les novetats a la nostra plana web, que no són poques, com secció d'Spotify, de podcasts i un nou servidor que emet a 320kpbs.

Avui gairebé hi ha més noms coneguts al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos que no pas entre les novetats que us punxarem, i és que, entre les que no posarem hi ha els Angra, que s'apunten a la moda del retorn als 90 però no massa ben fet, Ice Nine Kills, que ja s'estan passant de la ratlla, els Serenity, Bad Wolves, Insomnium i... com no podia ser d'un altre estil, els thrashies WarKry pel nom de merda (i lògicament per thrashies).

Com dèiem avui parlem del retorn als 90, sobretot en el referit a la moda, parlant dels xàndalls de ionkis veneçolants i de la rinyonera reconvertida en bandolera i a la qual li hem afegit un accessori que creiem que pot millorar les vostres relacions sexuals.

I comencem ja amb les novetats, i ho fem amb els Asha que canvient a un vocalista amant del fútbol danès i la cervesa belga per una cantant de jazz amb llaços de sang amb en Kike G. Caamaño, al qual ja es comença a conèixer pel Max Cavalera espanyol.

Seguim amb algú que no té tant d'apreci... almenys en el terreny musical, per la juventut d'avui dia, en Lindemann que s'ha tret de sobre la part sueca i ha tirat més cap al Neue Deutsche Härte.

Qui no donarien mai drogues a una menor són els Mister Misery, bàsicament perquè no els en quedarien... tot i això, es veu que de moment hi ha escassetat, haurem d'esperar a veure si pel disc els ha arribat el pedido de cotillón.

Abans de passar al mort, uns altres als que els falten drogues i tiroleitat expressa en la seva música, els Kontrust, que havent canviat de vocalista ara són menys fiesteros i menys tirolesos.

Arriba el mort de la setmana, i seguim en ratxa de novetats, trobant una mort californiana a Buenos Aires però per error, perquè al ser vocalista però també baixista és lo que té, i en pensar-se que feia hard rock acaba pillant com a tal, però ara qui li diu que no en feia pas.

Per sort sí que apareix la vessant de vocalista per davant de la de baixista quan es tracta del dia de la setmana ideal per morir, i aquí no hi ha error.

D'aquesta secció ens queda un recordatori de certes aventures i desventures dels Black Sabbath, una cançó anomenada Trillando la Fina, un nou nom disponible per als grups nous que en necessitin, i el dubte del perquè Almafuerte van tenir èxit a Argentina.

Tornem a les novetats, on hi tenim els francesos avergonyits de ser francesos, quan s'haurien d'avergonyir de tornar-se cada cop més monyes, els Novelists FR.

D'aquí passem als Atreyu, dels quals ja havíem presentat el single fa dues setmanes, però el reproductor no ens fa cas... però tranquils, no passa res, tenim una altra novetat, els Of Virtue, que són uns substituts perfectes.

Arriba el nostre webmàster encara amb el cap a Halloween i ens espanta amb dues noticies terrorífiques, i és que han d'aparèixer nous discos de Medina Azahara i de Vic Mars... i ho ha aconseguit, ens ha deixat ben esglaiats.

La recordamenta de la setmana és per als Dream Theater, gent caracteritzada per ser molt bons músics però no massa bones persones, i si no que li preguntin al bateria que acaben de fotre al carrer. D'ells ens centrem en explicar-vos perquè en Lluís els hi té tanta mania i perquè les seves cançons tenen intros tan llargues.

Finalment la recomanació a la vora del panellet avui és per als Orbit Culture, un dels pocs grups que posa d'acord a tots els membres del programa, els hi hagi agradat més o menys el disc, i és que és un grup que no té disc dolent ni portada bona.

Acabem amb les novetats, entre les que hi ha els Deathcode Society, també coneguts com a Sanctificati Noctem en segons quins ambients i que,, tot i ser francesos, ens presenten un disc de black simfònic de prou nivell.

Arriben els Silent Planet amb un metalcore de tints electrònics que, com a tal, tampoc és que pugui ser un metalcore molt potent ni autèntic, però s'ha de reconèixer que, com a mínim, ho intenten.

Per acabar amb les novetats, us presentem als Laster, gent d'avantgarde de tints dalinians i raros que mostren com de retorcida pot ser la ment d'algun membre del programa com per a què els entengui i comprengui a la perfecció.

Tot això i més, entre lliçons magistrals de moda, política, geopolítica, geografia urbana i la raó del perquè molts músics argenins tenen sobrenom, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLVI en llibertat, 3er de la temporada XXVIII, 44è de 2023, 57è després de la teoria TETA i del teorema BAVOSOS, 37è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinuu i 14è del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continuu Veggie Healthy Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari... i a la vora de Halloween.

Comencem informant que per segona setmana consecutiva, el mort de la setmana és novetat, però que no és ni en Mathew Perry ni en Jordi Vila, el que cantava lo de Bola de Drac, però, tot i això, el programa d'avui és força un homenatge a l'actitud davant la vida d'en Chendler, o sigui, les drogues.

Dincs del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim poca cosa, perquè tampoc és que hi hagi masses novetats, però sí que hi ha els In This Moment, dels qui descobrim quina és la tècnica que fa servir la Maria Brink per cantar, el directe dels Lacrimosa, en George Lynch que va per rècord en aquesta secció, havent-hi passat la setmana passada amb els Lynch Mob i aquesta amb Lynch & Sweet, els WEB i els Ghosts of Atlantis, amb un nou estil musical anomenat simfònic ramalasso metal.

Anem amb les primeres novetats, una molt esperada per nosaltres, els Ramage Inc, dels quals n'expliquem l'orígen del nom, tot i que ens decepciona força aquest nou disc, i és que se n'han anat massa cap a la foscor... i el prog.

Parlant de prog, avui és un dia especial per a ells, perquè no podran dir que els hem deixat a mitges.

Seguim amb el single dels Gemini Syndrome que ja preparen un nou disc, amb el qual no sabem si hi vindran de regal unes ulleres de sol per si et trobes amb el cantant pel carrer de dia... si és de nit, ja no hi tens res a fer.

Abans de donar pas al nostre webmàster, què millor que parlar del què uneix a en David Hasselhoff i a la Dolly Parton? Esperant nou disc dels dos ansiosament que estem...

Arriba en Sergi entre noticies de tormentes solars, confirmades perquè, tot i ser de nit, en notem els efectes al servidor de la ràdio que és a EEUU i no para de desconnectar-se.

També parlem de Joe Lynn Turner comparat amb en Yul Bryner i en Manuel Martínez dels Medina Azahara.

No sabem com ens ho hem fet, però Medina Azahara també passen a ocupar gran part de la segona subsecció, on en teoria recordàvem als Labyrinth italians, però vamos, que no...

La recomanamenta de la setmana avui és pels Eclipse, i s'ha endevinat de bones a primeres, cosa que feia molt de temps que no passava. El que sí passa de forma més habitual és confirmar un cop més que en Sergi se'ns fa gran i que està fatal de lo suyo.

Tornem a les novetats, i si fa unes setmanetes teníem a Black Metal amb influències de música nativa americana, avui completem el que podría ser el tour de "indios y vaqueros" amb els Wayfarer i el seu black-western metal.

També relacionem als Stellvris amb quelcom de fa unes setmanes, en concret amb les Conquer Divide i el seu gènere modernill variat i fluïd.

Arribem a la part de l'homenatge més evident a en Matthew Perry i ens endinsem al bonic món del consum de drogues, per una banda amb el single dels Staple R i per l'altre amb els Ershetu, que no són pas d'Almeria, i que combinen drogues i Lazare.

El mort ens porta avui cap a l'India, i tot i ser músic de death metal, ens trastoca una mica les estadístiques amb una mort per blackie.

El que no sabem és la raó, si ha estat mort per intentar ficar-se en el paper d'un baixista confòs, o ha estat per faltar a l'honor d'una vaca.

Tot això i més, com la principal raó del perquè un guitarrista pot arribar a fer de baixista, o la raó científica totalment verificada del perquè a Japó no hi ha masses vaques, al Paranoia Metal Show d'avui:

Nou programa, el número CCXLV en llibertat, segon de la temporada XXVIII, 43è de 2023, 56è després de la Teoria TETA i del teorema BAVOSOS, 36è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu i 13è del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healthy Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari.

Comencem el programa forts, explicant-vos la principal raó del perquè no hem guanyat cap premi Ondas, i perquè segurament no el guanyarem mai.

Avui no tindrem secció d'en Sergi, per tant, us expliquem com diferenciar-lo d'en Rajoy en el suposat que us el trobéssiu pel carrer (a en Sergi), que a priori semblava fàcil i resulta que no ho és pas tant.

Avui ampliem subseccions amb el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, començant amb els discos que no punxarem perquè no valen la pena, on hi trobem als Sonata Arctica, Within Temptation (els AC7dc del sinfònic), els Temperance tot i tenir a l'Arjen Lucassen, als Stillwell i a en Lynch Mob. I un que sí que punxem, però per la tonteria, no pas per altra cosa, són els Ankhara, que encara toquen i, en aquest cas, amb en Ralf Sheepers cantant en castellà d'Albacete.

Dins de la subsecció "noms de merda", avui hi tenim als Lobster i als Rozario, que cap dels dos s'ha assabentat que tenim un apartat gratuït dins del merchandising amb noms decents per a grups novells.

I la tercera subsecció del dia és per als "mentiders de merda" o "personatges de merda", amb un Timb Lambesis que ens intenta colar que és australià i que fa death, i res d'això, però com que després de maltractar i intentar matar a la seva ja ex, vam dir que no el punxaríem més, doncs ho va intentant de diverses formes... de moment no cola.

Anem per les primeres novetats del dia, que no són masses i fins i tot n'hi ha alguna de repetida. No seria el cas de la Myrkur, que no és que ara foti canya tot de cop, però ja no és com les darreres bandes sonores, tranquilet però animat.

Arriba en Devin Townsend amb la tercera entrega dels seus directes pandèmics, tot i que els dos primers eren com a difícils d'escoltar i encara més difícils de punxar a la ràdio, aquest encara cola.

Fem una petita pausa per saber el principal motiu del perquè s'ha prohibit la purpurina a Europa, i avisem als pares que volen celebrar alguna festa amb els seus nens o als organitzadors de cavalcades de reis d'aquest any que han de còrrer més que no pas els integrants del Neue Deutsche Härte.

I abans del mort, arriba la rectificació per la no-novetat de la setmana passada dels Ice Nine Kills, i novetat rarota dels Rival Sons amb un EP a menys de 4 mesos d'haver tret disc sencer.

Arriba l'hora del mort de la setmana que, tot i americà, li agrada putejar amb el francès com als francesos en general, tot i tenir una vessant bona que és la d'haver-se escoltat el programa i ser participatiu tot i haver mort, primer, contribuïnt a les novetats de la secció del mort, segon, contribuïnt a l'elaboració de les estadístiques dels morts fora dels grups de control de blackies i hardrockeros californians, i tercer, per fer-nos cas i morir en dimarts.

Tornem a les novetats, amb els The Lion's Daughter que ens tornen a portar el seu sludge amb sintetitzadors vuitanteros com ja van fer amb l'anterior disc i que en Lluís va gaudir tan o més com els progs han gaudit d'un programa poc prog.

No hem tingut prog però sí molta fèmina al programa d'avui, i ho completem una mica amb els gironins a Dark Reborn que ens presenten un terç de disc, perquè els altres dos terços ja estaven presentats.

La darrera novetat del dia és per als Go Ahead and Die, que és el que li passarà una mica a en Max Cavalera si no es decideix a fer un grup dels Cavalera's Family enlloc d'anar fent grups diferents amb cada membre de la familia.

Tot això, i les experiències dels membres del programa amb les families gitanes del metall, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLIV en llibertat, 42è de 2023, 55è de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 35è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 12è del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healty Caçador d'Esperits Solidari i Sostenible i... atenció, primer programa de la temporada XXVIII, tot i que avui no tenim a les gogós per despistamenta en l'alimentació de les mateixes.

Comencem saludant als oients amb retard que tenim, i als malalts que ens escolten 24 hores al dia, també informem de les idees rares de Joe Biden o la nova teoria GTA sobre el món actual, que ja no seria ni món ni actual.

Avui poqueta cosa al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, tenim single dels Judas Priest, discos de Kaunis Kuolematan, Mors Subita i... de poc els On Thorns I Lay, que al final ens hi ha cabut amb calçador al final del programa, tot i ser un disc més xeix que bo dels clàssics grecs.

Les altres novetats del dia que sí que ho mereixen comencen amb en Ronnie Atkins que no s'acaba de voler morir, i, de mentres, va traient discos amb Nordic Union, Pretty Maids i, com en aquest cas, en solidari.

Abans de seguir amb les novetats, ens hem de disculpar per haver-nos oblidat d'anunciar els concerts de màxima audiència d'aquesta setmana: The Ocean i Leticia Sabater, donant idees de com aprofitar a la Leticia primer per gent avorrida i segon, per gent avorrida i doom.

Ara sí, més novetats, i en aquest cas, un punt rara, tot i que no per drogues si no per esnifar masses vapors de vodka, els Tardigrade Inferno i el seu dark cabaret / metal experimental:

També nou disc dels canadencs ONI, tot i tenir al xylosinth més desaprofitat que els nostes tècnics de so i haver perdut el death-metal melòdic en menys d'un ep.

Us recordem que dins la secció Merchandising de la web, tenim una subsecció de noms disponibles per als grups sense prou idees per trobar-ne, i avui hi afegin un nom per als grups de white metal i, parlant de noms, us descobrim perquè Amazon es diu així.

Arriba el nostre webmàster amb Retarded News de Yngwie Malmsteen i Roger Waters no massa sorprenents coneixent a un i l'altre.

La Recordamenta de la Setmana és per als australians AC/DC, recordant que poden ser avorrits per a qui li agraden i divertits per a qui no, però tot i això, sempre pots treure quelcom bo d'algun dels seus concerts.

La Recomanamenta a la vora del pàdel avui és per als també australians, però de la part de Chicago, The Darkhorse Collective, amb dades interessants com la seva llibertat musical o la vertent bona del terme "curiós".

Seguim amb novetats, i en aquest cas amb un saxo trempat, o el que també es coneix com a trompeta, que incorporen els Bear a la seva música.

Arriben els Stortregn amb el seu death metal melòdic contrastant amb els Tethra, amants de les motos de muntanya, que ens porten un EP de metalcore.

Nou single dels Ice Nine Kills que insisteixen en lletres i vídeos plens de sang, igual que els Desembre Noir que insisteixen en el seu doom/death que segueix essent més death que no pas doom.

Arriba el mort que ha de ser d'arxiu perquè ens comencen a prendre un xic el pèl i no s'acaben d'animar a morir-se els músics actuals.

Tornem a marxar cap a Minsk, capital de Bieolorússia, que darrerament està de moda, i no serà pas per la festa que hi ha a la ciutat.

A Minsk descobrim la primera mort per KGB de la història del programa i a uns col·legues que potser són més cabrons que col·legues.

Tornem a les novetats, on hi trobem a dos grups de Black Metal, el dels bons i mals blackies Furia, que a més són mals polonesos, i els Taubra, que són blackies, sense més.

Tot això i més, com consells d'utilitat per a visitar Minsk o què dir si ets músic i ningú vol treballar amb tu, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLIII en llibertat, 54è de la teoria TETA i del teorema BAVOSOS, 34è ja de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 11è del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healthy Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari, i havent-vos explicat ja la setmana passada de forma científica i matemàtica, com pot ser que un any de 52 setmanes tingui 53 diumenges, avui celebrem el darrer programa de la temporada XXVII, el 53è.

Comencem amb dues noticies igual d'esfereïdores, i és que per una banda la Cruzcampo s'esta extenent pels bars anglesos a un ritme de 1000 bars al mes, accelerant l'enfonsament de l'imperi britànic a marxes forçades, i, per l'altra, tenim la falta d'evolució dels Grammys Latinos per incloure una categoria per poder-nos premiar tot el què fem per l'idioma latino, que no seria pas poc.

Passem al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim singles avorrits dels Chaosby, Static X, Demon Hunter i Tesseract, a més dels discos de Carnifex, dels Epica en directe i dels Dogstar, que, per a qui no ho sàpiga, és el grup pop-avorrit d'en Keanu Reeves, però clar, el líder és baixista... I dins de la subsecció "noms de merda" tenim als La Chinga, als Aureteque, i als Lancaster que, posats a ficar-se noms de poblacions, nosaltres us proposem als Saint Clemens Their Onions, que estarà properament disponible a la llista de noms que us regalem dins de l'apartat Merchandising de la web.

Comencem amb les novetats destacades, i ho fem amb dos grups americans de rock-metall alternatiu / post-grunge, els Another Day Dawns i els que dediquen una cançó a les malalties mentals que pateix en Sergi, els Lines of Loyalty.

També tenim als Prong que milloren lleugerament amb les dècades i que potser algun dia en Lluís se'ls acaba escoltant sense mala cara.

Arriba l'hora del gòtic industrial alemany amb els Stahlmann que, donada la prohibició de la purpurina a Europa, ja estan pensant en emigrar, i per això no han tingut temps de fer un disc sencer i ens porten un EP.

Gràcies a ells, afegim una segona etiqueta identificadora del programa en el què fa al dia d'avui, i és que després de #erotic_nude_metal_dancers, avui també tenim la de #pitonisos_del_metal.

Abans de passar a la secció del webmàster, una altra novetat, els Restless Spirit que culminen una bona estona de música eròtico-lúdico-festiva gràcies al seu heavy-doom-stoner.

Arriba en Sergi amb les Retarded News, on ens anuncia part de l'esplèndid cartell d'aquest any del 700 000 Tones of Metal, i que els dofins ja no podran viure tranquils a partir de l'any que ve que treuen disc Judas Priest... amb la retarded news que en KK ja no hi és i que fa temps que treu discos amb KK's Priest, gran nom, tot sigui dit.

També amb en Sergi descobrim el perquè de la seva afició per fer pessebres de Playmobil, tot i que a nivell de salut mental, no es notin els resultats, i les crítiques dels discos les hagi d'acabar fent un amic imaginari seu.

La recordamenta de la setmana és per als seus estimadíssims Brujería que, juntament a en Lluís, demostren com es coneixen absolutament tota la seva discografia fins al darrer detall.

Amb un nou doble encert de l'Ivan que darrerament està on fire, arribem a la recomanamenta a la vora de la Bruja Encabronada, que aquesta setmana és pels Rival Sons, del quals podríem resumir-ne la carrera musical en plan "discos molt bons, portades terriblement dolentes" que porten a error a alguns coneguts tatuadors.

Seguim amb novetats, on trobem als primers mals blackies de la nit, els Deitus, londinecs però, per sobre de tot, molt mals blackies.

També tenim el nou disc dels Of Mice and Men, no arriben al nivell d'altres èpoques, però prou bé, igual que els Trivium amb el seu single, també modernill i bé.

Primer baixista de black metal del dia, virtuós però baixista en definitiva, en Linus Klautsenitzer que, com podeu comprovar, dista molt de ser prou intel·ligent com per posar-se un nom mig decent per al grup.

Els que sí saben posar-se nom, però ni saben resumir-lo, ni saben què fan, són els Bloodred Hourglass o BRHG, uns altres de la escola Diablo BLVD, però que en aquest cas fan modern melodic death metal, que podria ser només modern metal, o només death melòdic, o fins i tot no ser res d'això i fer neo-thrash.

Marxem cap a Gal·les a descobrir quines seran les problemàtiques del pais quan hi arribi el canvi climàtic, molt preocupants a menys que siguis un criador de vaques.

Allà hi trobem al segon baixista de black metal del dia, i també el segon mal blackie del dia, tan dolent que és el primer cas en 28 anys menys un dia de programa que algú treu puntuació negativa en el decàleg d'onze punts del bon blackie.

El mort de la setmana no ens serveix com a músic, que ja hem dit que era baixista, però ens serveix per reafirmar-nos en la idea de que, amb una bona teràpia, del ser baixista se'n pot sortir, arribant en el cas del protagonista d'avui, a ser no músic, però sí cantant.

Tot això i més, com quina és la tècnica que utilitza l'enanito chillón dels Craddle of Filth per a cantar com canta, o quines són les semblances i diferències entre una familia normal i corrent d'Uganda amb una familia apoderada de Gal·les, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLII en llibertat, 40è de 2023, 53è després de la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS, 33è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 10è del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healthy Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari, i 52è de la temporada XVII, i tot i que els anys tinguin 52 setmanes, no serà fins a la setmana 53 que celebrarem la darrera setmana de l'any, com us expliquem de forma perfectament clara i entendible a l'inici del programa.

Engrandim la nostra llista de personatges famosos morts per culpa nostra, i a la Tina Turner hi podem afegir la Mª Teresa Campos, descartant tenir cap mena de culpa en la mort de la Raffaella Carrá.

Les noticies d'avui són força impactants, començant per descobrir la tercera mort per impacte de vaca en vertical mentre la víctima està dormint tranquilament al seu llit, i el mal any que porten els Lord of the Lost, entre la pifia d'Eurovisió i la prohibició de la purpurina.

Anem pel Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, amb sub-subsecció/concurs on tenim els Popior i els Carbon & Steel, estan a la secció normal els Newzerror, Dark the Suns, Blackbriar, Nervosa i, rescatats del container en l'últim moment per part de l'expert en escombraries del programa, els Taproot.

Comencem ja amb novetats, que no us sabríem dir quantes seran exactament perquè avui el tema matemàtic no el portem massa bé, i anem pels Red, que no tà mal i podria estar millor, però per sort, veient els colors de la portada, també hagués pogut estar pitjor.

Seguim amb un altre xeix, el dels Black Stone Cherry, que sí, que portaven dos discos per fer dormir una mica i ara amb aquest s'han animat, però tampoc ho peta massa.

Passem als Code Orange, metall industrial americà amb els que aprenem a diferenciar entre el metall industrial americà i l'europeu, veient a quin dels dos col·lectius afecten més les darreres normatives europees.

Després d'establir quina és l'estreta rel·lació entre el folk, els bolets, Bielorússia, xaves de cap de setmana i els serveis d'emergències de la Generalitat, passem al nostre webmàster.

En Sergi ens recorda als canadencs tranquil·lets Harem Scarem, nom que no li fa massa gràcia a l'Ivan, però acaba reconeixent que n'hi ha de pitjors, cosa que serveix per recordar-vos que a la nostra secció de màrqueting hi tenim noms disponibles per als grups mancats d'idees.

La recomanamenta a la vora del bolet és per als Scar Symmetry, amb un Ivan en plena ratxa d'encerts, com van encertar els Scar Symmetry en fer un uno x dos de cantants i no tenir cap davallada a nivel vocal.

Tornem a les novetats, que avui no n'hi ha moltíssimes com altres setmanes, però n'hi ha, com els modernills Surrender the Crown, amb qui tornem a demostrar que avui no guanyaríem cap concurs de matemàtiques.

Arriben els Night In Gales, que no heu de confondre amb els Nightingale per molt que en Lluís insisteixi, aquests són els alemanys que fan death metal suec.

Per acabar amb les novetats, single dels InRetrospect i nou disc de black metal simfònic que ha produït el dels Nightingale, no pas ningú de Night In Gales.

És l'hora dels adéus pel mort de la setmana, que s'acomiada de l'estrés d'aquest món, perquè tot i ser blackie, tenir prou bona puntuació en el decàleg d'onze punts del bon blackie, i haver mort al voltant de l'edat en què moren els blackies, aquest ens fa un Peter Tägtgren però sense retorn.

Tot això i més, com les novetats a l'apartat merchandising de la web, o descobrir qui va ser el Rappel del Black Metal, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa tot xulo, el CCXLI en llibertat, 51è de la temporada XXVII, tot i que això s'haurà de revisar, no fos cas que aquest any tingui una setmana de més, 39è de 2023, 52è de la formulació de la Teoria TETA i del Teorema BAVOSOS, 32è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu, i 9è del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healthy Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari que gairebé ja surt sense pensar-nos-ho.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui tenim singles d'Emil Bulls, Takida, que han arribat a la seva destinació, i Bush, tot i que els Bush sí que els punxarem, però el disco passat, que tava millor.

Dins de la subsecció de Noms de Merda, avui hi trobem als Serration i als Inverter, als quals seguirem a veure si fan gira pel Japó i s'uneixen als Fujitsu o als Mitsubishi.

A les noticies del dia, comencem demostrant la nostra condició d'influencers del metal amb en Corey Taylor que ens fa cas a l'hora de publicar nou single, les 1000 persones que reclamen ser esterilitzats i que els escapcin l'orella a Berlín, o les ovelles ionkis que podrien substituïr als pastors alemanys de la policia nacional espanyola, en tenir diferents àmbits d'actuació.

La noticia més important del dia, però, és la posada en marxa de la secció de Merchandising a la nostra plana web, encara en construcció i a l'espera d'alguns ítems ser aprovats per les autoritats competents, però la cosa ja rula per fer-nos milonaris.

Molta novetat avui, tot i que no hi hagi un col·lapse com el de les dues darreres setmanes, començant amb disc de versions dels Wolves at the Gate i el metal alternatiu dels suecs No Name Faces.

Intentem compensar la difícil setmana que han passat els progs amb el nou disc dels francesos Molybaron, amb qui us fem un mini-barrio sésamo per ajudar-vos a saber com diferenciar entre diferents tipus de progs.

Arriba la cosa rara del dia... i encara no és en Sergi, són els Apostolica que, com podeu comprovar pel logo, les lletres, la música i... bàsicament tot, són una mescla entre Powerwolf i Sabaton.

És l'hora d'en Sergi que ens intenta convèncer de que no sent veus, però de forma poc convincent després que ens hagi fet passar una mala setmana, tant dolenta que fins i tot s'ho creu ell i s'oblida de la primera subsecció, passant directament a la recordamenta de la setmana, els Diablo Swing Orchestra.

La recomanació a la vora del grindcore avui és per als Nitroverts, fent així un estudi sobre els grups que no se saben etiquetar com els Diablo Swing Orchestra, i els que sí, que només són els Nitroverts en tota la història del rock-metal.

Tornem a les novetats, i passem d'un single dels Like a Storm a disc de deathcore potentill amb els Thy Art is Murder.

Com hem dit, no tenim tantes novetats com les dues primeres setmanes de Setembre, així que tenim temps per fer un parell de cursets accelerats, el de saber diferenciar entre Hard Rock i AOR, i el de poder diferenciar el folk croat de la resta del folk del món mundial.

Parlant de folk de Croàcia, tenim el nou disc dels Manntra, folk metal industrial que reconeixerem de seguida gràcies al curset exprés que hem fet fa un momentet.

Seguim amb novetats, on hi tenim als Ciudadanos del metal, els Mercenary, que ja estan con una mica acabats, i la primera noia del dia que no es dedica a fer la lala larai, els Never Obey Again.

Al mort de la setmana d'avui no hi tenim novetat, però la cosa està plenament justificada per les dates en què ens trobem, així que marxem a 2015 amb un cas de mort per màrqueting blackie, tot i ser un blackie que suspèn l'exàmen del decàleg amb un 4,5 de nota final.

Parlant de blackies, tenim als Aset com a disc de black metal entre les novetats, contrastant lleugerament amb el post-hardcore del nou EP dels Annisokay, tot i que ens alegra que la noia segueixi en bon estat.

Per acabar, després del sincejo i del sinpollo, avui tenim al sincuello, nou disc dels Cannibal Corpse, grup molt apreciat per en Sergi al igual que els Brujería de la setmana passada.

Tot això i més, com quines són les principals diferències cinegètiques i de requeriments físics entre una conga blackie i una conga doom, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa tot catxondo, el número CCXL en llibertat, 50è de la temporada XXVII, 38è de 2023, 51è després de la formulació de la teoria TETA i del teorema BAVOSOS, 31è després de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, i 8è programa des del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healty Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari, del qual portem dues setmanes fent experiments socio-pragmàtics comparant la seva aplicació respecte a un alcoholisme normal i corrent, resultats i teorització dels mateixos, al programa d'avui.

Ens arriba l'Ivan amb mascareta, pinça pel nas i guants, això vol dir que ha rebuscat dins del container on han anat a petar els grups del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on sí que hi queden en Ronnie Romero imitant a en Dio, duo popero de Adelita's Way i 30 Seconds to Mars, els insulsos de fa temps Otep i Project Hate MCMXCIX

, i, dins del subapartat noms de merda, hi tenim als Backstreet Girs, NurCry i Rozario. Mentre que els salvats de la crema són els Baroness que necessiten parar a mitja cançó, i els Brujería que ens presenten a la seva nova membressa.

Després de comprovar que els problemes amb la nostra credibilitat no és per se o per nosaltris, si no per altri, que és que la gent està fatal, comencem amb les moltíssimes novetats d'avui.

I ho fem començant amb droga dura, sobretot pels progs, el nou disc dels Tesseract que, tot i prog i prog del més prog, és prou escoltable.

Seguim amb en Corey Taylor, de qui descobrim el significat de les sigles dels títols dels seus discos, i tot i que segueix fent cançons de merda, n'hi ha d'altres on s'ha inspirat en els ionkiputerus suecs que li han quedat força bé.

Arriba en Hyro the Hero, un puto rapero de merda però que millora quan té col·laboracions, però tornem a baixar al món del ionkiputerisme amb els Danko Jones, que mai han tret cap gran disc, però van fent... seran les drogues.

Abans de passar al nostre webmàster, anem a estudiar els paral·lelismes entre el salmó de l'Atlàntic i l'anglès mitjà, que neix a Anglaterra, però va a morir a Mallorca, terra d'Stoner i Hard Rock ara que hem descobert als Queen Marsa.

Hora d'en Sergi, que avui sí que ens fa un rapidito, amb noticies amb prou retard, i la recordamenta d'un grup de borratxos que no serveix per escoltar si no vas borratxo o amb ganes d'emborratxar-te, els Tankard.

La recomanació de la setmana cada cop més a la vora de la juvilació és per a la Nita Strauss, disco que no és tant bo com altres, però la presència de la nena avui mana.

Tornem amb més novetats, dos grups des de Finlàndia, per una banda els putos hippies dels Egokills, i, per l'altra, quelcom més canyero com vindrien a ser els Shade Empire.

Després d'escoltar un directe fet de diversos directes dels Mayhem, passem a un parell de singles, els Kill the Kong que obren la sub-secció de l'Hora d'en Bjorn Speed Strid, i el senyor alcalde de Pärlby, en aquesta ocasió amb els Pain però ja sense dona.

Sobrepassant la meitat de les novetats en discos que tenim avui, ens n'anem per la mescla de post-black, avantgarde i doom dels Deadly Carnage, tot animats, o no, ells.

Ara que s'ha acabat l'estiu, recordem les vacances de la penya, i ens centrem en el tour ideal d'un puto fatxa, per acabar a Alemanya amb l'electrocore dels Samurai Pizza Cats, gent molt centrada.

Parella de grups que tenen singles mal escollits i que haurien de treure els fulls de promoció en idiomes que no fossin l'alemany per evitar confusions són els Rave the Reqviem cada cop més Amaranthe, i els Heart of a Coward, que aquests no es mouen del metalcore.

Arriba el mort de la setmana des de la zona pija d'EEUU, Michigan, terra dels bancs neoclàssics i de baixistes que, com no, s'han de guanyar la vida punxant música d'altri que no pas la que composen ells (ironia i xist), amb una mort per dj i no per baixista, destirotant-nos les bases de dades tot i ajudar-nos a conèixer quin és l'almax de la fiesta michigantera.

Arriben uns Obscura i ex-Obscura fent coses d'Obscura però amb un altre nom, com és el dels Alkaloid que també tenen disc.

I darrera novetat del dia, que no serien poques, una mica de death metal suec des del bressol del death metal suec, que tothom sap que és Bèlgica, on hi trobem als Catalyst.

Tot això i més, com les interioritats dels aniversaris d'en Sergi i en Lluís, quina és la quantitat mínima d'alcohol a beure per aguantar la secció del webmàster o com acabar un programa com si fóssim músics de prog, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana: