Porgrama de celebració estiuenca, ja que és el número 20 desde la creació del Veganisme Fixe-Discontinu i el 40 de la formulació de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, a més de ser el número CCXXIX en llibertat, 39è de la temporada XXVII i 6è del bateig de l'Alcoholisme Fixe Discontinu.

També celebrem altres fites, com que Catalunya hagi sigut noticia per ser la única comunitat on és totalment legal el topless a les piscines i on, en relació o no, ha crescut un 23% el consum de drogues.

I encara més celebracions, perquè tornem a tenir novetat dins del Mort de la Setmana, però, per si no fos poc, veiem com hi ha músics que fan grans esforços per poder seguir disposant de novetats en aquesta secció.

I anem per la primera secció, amb el Muy Bienn Chavales, Ya Os Llamaremos, on tenim els espanta-gats dels Virgin Steele, als monyes dels Anberlin, als Saurom que podrien estar pitjor, en Ross the Boss quue es veu que diu tenir material propi com per fer un recopilatori, els Supremacy que no són prou bons com per facilitar-nos la ruta Pablo Escobar, o els Amaranthe que llàstima que s'hagin oblidat de què tenien guitarres al grup.

Avui tenim poquetes novetats, tantes com tres només, i comencem amb els Schattenman practicant l'alemany antic, podria ser que fruit d'algún cop al cap fent balconing o altres coses.

Referent a això, avui us mostrem com aprendre idiomes a més d'explicar científicament la dificultat de fer balconing a Las Vegas, a més de les diferents modalitats que en podem trobar del mateix.

Una altra novetat del dia, rescatada d'entre el suquet del fons del cubell de les escombraries, és la dels Before the Dawn, amb un Sincejo que no compleix amb les seves promeses i ressussita grups morts amb cantants que semblen voler morir.

Després de la ruta més saludable a nivell nutricional que podeu fer pels Estats Units, passem al ja ex-empleat del mes, en Sergi, amb qui aprenem coses, però no gràcies a ell.

La recordamenta del dia és pels Dimension Zero, amb un vincle inequívoc amb la nit de Sant Joan que poca gent sabria trobar.

La recomanamenta a la vora de l'aqueducte de l'Infern és per als Bury Tomorrow, gent constant dins del poc constant metalcore i, en aquest cas, constant per bé, no per malament.

Després de reclamar millores en tot el què serien els horaris de les misses dels diumenges, que no estan pensades per la societat actual, us proposem dues pròstates més per a cançó de l'estiu:

Ara ja sí, passem al Mort de la Setmana, i ens n'anem cap al Turó del Port dels Enterraments, lloc bucòlic on hi tenim al senyor Gemini, un blackie que va començar bé com a blackie però que no acaba massa bé com a tal, incumplint la major part del decàleg del bon blackie. Fins i tot podem atribuïr la seva mort més al fet de ser un puto farlopero que no pas un blackie creant una versió divertida del màrqueting blackie.

La darrera novetat del dia ens porta cap a Mèxic, amb un grup de prog, que tot i prog i mexicà, no està gens malament, fins i tot estan prou bé per difícil que sigui de creure i concebir: els Anima Tempo.

Tot això i més, com la raó del perquè necessitem un Starbucks a Figueeres, o la nova línia de productes estiuencs del Paranoia Metal Show per a blackies, piolins o membres de Ciudadanos, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa entre llatí i una mica dels Alps amb tant de palito, el CCXXVIII en llibertat, 38è de la temporada XXVII, 26è de 2023, 39è de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 19è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 4rt del bateig de l'Alcoholisme Fixe Discontinu.

Avui tenim poquetes novetats, que ja arriba l'estiu i la gent prefereix els xiringuitus de la platja que no pas els estudis de gravació i, com hi ha poques novetats, també hi ha pocs discos nous al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, començant per un disc prescindible de Jag Panzer i un grup que s'afegeix als grups amb nom de merda, el grup de Deathcore californià Manzanita Death March.

Poques novetats i poques noticies avui, ja que tothom avui està amb el tema Putin, però sí que avui tindrem compensació per la part cultural, començant per tecnologia punta amb la proposta inicial de fer la nostra plana web en braile, per les matinades dels caps de setmana.

I passem a gastronomia, on tenim per una banda una proposta de modernització del que seria l'amanida catalana i per l'altra, la rata d'en Sergi que avui decideix fer vacancies.

Anem ja per novetats, potser no totes del tot noves, com el single dels Electric Callboy, mítica versió dels no gens menys mítics Cascada.

Tampoc és del tot novetat, però després d'una lliçó impactant de geografia i història, anem cap a Grècia amb ells Rusty Bonez i l'estil que més s'adiu amb Grècia, l'Stoner.

Arriba un mes tard l'abejo mayo dels Krashkarma amb la seva parella musical i de fet, nou disc d'aquesta gent que ha trigat força a fer nou disc.

Fem una pausa entre novetats per aclarir-vos conceptes que potser la setmana passada no van quedar del tot clars, la diferència entre la Dorothy dels Dorothy, i els I'm Dorothy que no tenen Dorothy tot i que la Dorothy dels Dorothy sí que és la Dorothy.

En la nostra constant aportació d'idees al món de la música, avui no només donem idees per a noms xulos de grups, si no que, a més, avui rissem el riç i us donem en safata una idea, títol i sonoritat d'una cançó tota èpica: The Final Esglai.

Tornem a les novetats, amb els Pyramaze que fan power prog i psé, com bàsicament tot lo que porta power, però mira, com que avui no tenim massa res més... colen.

També tenim als Infinity, però no pas cap dels molts Infinity de power o heavy metal, si no als Infinity de Black Metal, tot i que com a blackies, són més nenezas que els de power.

I la darrera novetat d'avui té duende, el que van decapitar els Cattle Decapitation i el seu art que demostra que no són andalusos perquè no volen, no pas perquè no puguin.

Arriba el mort de la setmana, avui tornant a tirar d'arxiu, anant amb uns grindcores amants de la medicina militar grega, els dimonis i el flamenquillo guapo.

Des de Bèlgica i els seus bancs que, tot i el disseny, podrien estar al top 10, ens introduïm al bonic món dels drets socials i aprenem que totes les lleis són modificables segons clàusules si és pel bé de la llei i la societat en general, com les propostes que presentem.

Seguim amb la volcada de coneixements vers els nostres oients, amb consells per als baixistes per a què puguin saber quin estil toquen, o com han de morir per fer-ho bé i no equivocar-se havent d'anar repetint.

Aquesta setmana tornem a tenir proposta per a cançó de l'estiu, amb els Universum25 i, com no, avui que és un programa de coneixements a tope, us expliquem el perquè del nom del grup.

Tot això i més, com la principal raó del perquè Italia és Italia sense haver guanyat guerres contra altres països en la secció historico-geopolítica, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

a comencen les prèvies i les pràctiques de cara a Sant Joan, començant lleugerament perjudicats el programa número CCXXVII en llibertat, 37è de la temporada XXVII, 38è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 18è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu, avui tenint prova irrefutable que és millor que el true veganisme per part d'un excursionista vegà, i 3er del bateig de l'Alcoholisme Fixe-Discontinu.

Comencem amb el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos on avui hi tenim als folkies Arkona que es creuen progs, a en Magnus Karlsson amb els seus Free Fall que sí, segueixen en caiguda lliure, l'Steve Lukather que potser no és el millor dels Lukather, els Mystic Prophecy que segueixen essent i fent power, i el single de l'Alice Cooper que deixa notar que li falta la Nita Strauss.

Precisament tenim nou single de la Nita Strauss, en aquest cas amb la Dorothy dels Dorothy, no pas la Dorothy dels I'm Dorothy, cosa que no seria possible perquè els I'm Dorothy no tenen cap Dorothy, com molt bé sabeu tots.

El camió escombra del programa, o Ivan, recupera als Queens of the Stone Age que es veu que sí que tenen alguna cançó bona, segurament en aquest disc no, però podria ser que en altres, sí.

Falten les noticies del dia, que es veu que en Rod Steward no està mort a nivell vital però sí que passarà a estar mort a nivell musical. Parlem de malalties i de Mixtomatosis, malalts tots ells, per culpa de ficar-se aquest nom.

La nostra secció de clons del rock-metal s'està extenen arreu del món, i avui hi tenim a laLeticia Sabater vs Axl Rose, i us ensenyem a diferenciar-los l'un de l'altre.

També ampliem secció iaies del metall amb en Blackie Lawless que, per fi, reconeix el què tothom sabía abans d'ell ja fa temps, que potser els directes no són del tot en directe.

Tornem a les novetats, amb una mitja novetat que sobre el paper ens hauria de fer ballar però que a la pràctica ens deixa una mica freds, com els comentaris d'en Nick Holmes en directe, els Host. Per sort tenim un duo americà d'ecologistes dopats que ho fan força millor, els Nitroverts.

Abans de passar a les seccions d'en Sergi, després de saber diferenciar entre Leticia Sabater i Axl Rose, pugem un nivell i aprenem a diferenciar entre Hawkings.

Ara sí, arriba en Sergi amb les noticies amb retard sobre l'estat anímic dels Rammstein i la noticia bomba de la setmana, el desodorant masclista amb olor a cervesa.

La recordamenta del dia és per un grup local, que primer foren els Goodchild i després els Zivil, de qui descobrim els motius de la seva desaparició i que potser no van fer el millor merchandising del món.

La recomenamenta de la setmana a la vora de la cervesa, els cubates i l'aigua dels floreros és la dels The New Death Cult, en homenatge a en Grealish del Manchester City, gran futbolista i millor fiestero.

Tornem a les novetats, i en aquest cas, repetim novetats que no ho peten, com és el cas dels Vulture Industries, compensats un xic per l'EP dels Sicksense, amb la Psoriasis que ens fa oblidar un xic de la Mixtomatosis.

Arriba una quarta candidata a cançó de l'estiu, després de les tres de la setmana passada, versioneta dels Feuerschwanz tota bailonga.

Més novetats, i ara sí que comença a pujar el nivell amb els Vortex, canadencs que tothom coneixia ja, o no, però que ho fan força bé.

Com no podria ser d'altra forma, des d'Hongria ens arriben el(s) Thy Catafalque, més canyeros que avantes, tant que fins i tot hem dubtat que fossin el(s) mateixos.

També ens han fet dubtar per la mateixa raó els A Life Divided, per canyeros i emprenyats, per sort tenen un monyes que hem reconegut al single.

La darrera novetat del dia és per als japonesos Sight, que ja sabem tots que els japonesos són rarots, però aquests són rarots experimentals.

El mort de la setmana avui ens torna a portar cap a Bolivia, amb uns Alkoholica La Christo que es van salvant pels pèls, i uns bancs-bagul que per fi sabem quina utilitat tenen.

Per primer cop en 17 anys de secció, i ho hem de celebrar, el decàleg del bon blackie coincideix en tenir 10 punts, els quals el grup compleix a mitges, acabant celebrant l'efemèride per mèrit nostre més que no pas seu.

Tot això i més, com perquè els baixistes poden arribar a viure més que els bateries, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Porgrama númer CCXXVI en llibertat, 36è de la temporada XXVII, 24è de 2023, 37è de la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS, 17è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu i 2on de la posada de nom a l'Alcoholisme Fixe-Discontinu.

Tornem al format habitual de tenir més grups a dins de la primera secció del programa que entre les novetats que sí que punxarem, així que al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos avui hi tenim molta cosa, com els Buckcherry que se'ns havien quedat al tinter de la setmana passada, els A Dark Reborn, que ja ens esperem que surti el disc sencer, Aviator i Enforcer per thrashies, Texas Hippie Coalition i Revolution Saints per avorrits, Slipknot per fer merdes acústiques, 30 Seconds to mars per fer merdes en general i Black Veil Brides per destrossar el Temple of Love dels Sisters of Mercy.

Menció especial als thrashies Quantum Gravitas que, a més d'haver après llatí tot i ser thrashies, han enganyat a mig món fent-los creure que no són thrashies, convertint-se així en els Pequeño Nicolás del metal.

Entre les noticies del dia tenim als Adventus que han anat a prendre vent, en Lindemann que va caient a diferents tipus de forats, els In Flames que van perdent membrets o les empreses tecnològiques que s'apunten a la moda llatina.

Poquetes novetats tenim avui, entre les que destaquen els suïssos Shakra, que recuperen cantants sense que ens n'adonem i que fan discos prou decents, sobretot de la segona meitat cap endavant.

Tenim single de la psoriasis ja ex-The Agonist amb el seu grup més mudernill, els Sicksense canadencs.

Un dels diversos discos que han trigat 9 anys a aparèixer que punxem avui és el nou dels Scar Symmetry, que ja tocava, home, al menys, com a mínim, és un bon disc.

El disc que és bo, però perquè ja venia bo de sèrie és la mitja novetat del dia, els Cynic que tornen per regravar una cosa que ja tenien gravada, el Focus i que, per tant, ara es diu Refocus.

Després de fer pal·lès que els grups fan intro per sobre de les seves possibilitats, descobrim la principal raó del perquè de la mort dels anglesos que fan balconing.

Arriba en Sergi amb les seves Noticies amb Retard, avui amb poc retard, ja que ens parla de possibles retirades que tampoc estàn tan clares i de discos que es comencen a gravar afectant a la població d'orques marines.

La recordamenta de la setmana és per als italians Cydonia, amb el seu power que no és ben bé power i amb pistes que no serien ben bé pistes... i mira que començava a semblar que podríem arribar a entendre a en Sergi...

La recordamenta de la setmana és per als The Answer després de més pistes dubtoses com a tals o, fins i tot, defectuoses podríem dir.

Després de grans lliçons de geografia aplicada per part d'en Lluís i l'Ivan, passem a la darrera novetat del dia, que no per això la més bona, ni de bon troç, la dels Rise to Fall des d'Euskadi.

El mort, que avui són dos en plan petit suis, com tot bon coneixedor de la geografia podia endevinar, ens porta cap a Malasia, amb un baixista que a ningú li importa ben bé ni com ni quan va morir, i un imitador d'en David Estius dels Hombres G que es veu que sí que importa, almenys a les iaies.

Abans d'acabar, fem una descobrimenta important tant pel món de la música com per al de la ciència i medicina, i és que descobrim com emprar als acordionistes a l'atur per possibilitar que els cantants amb asma crònica puguin seguir amb la seva vocació.

Tot això i més, com una malaltia més a afegir a la llista del multi-afectat Lluís, a més de les seves diferents carreres musicals ja arribades totes a la seva fi, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Quasi-programa número CCXXV en llibertat, entre llatino i portuguès, i "quasi" perquè falten uns cinc minutets de la primera hora de programa, que se'ns ha esconyat una mica tot.

També és el programa nº 35 de la temporada XXVII, 36è de la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS, 16è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinuu i segon de l'Alcoholisme Fixe Discontinuu.

Les noticies del dia vindrien a ser la nostra posició forta com a influencers del metal, amb una porta que potser no hauríem d'haver obert, la del post-doom, tot i que ara ja no hi ha res que poguem fer per tancar-la.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui tenim single de Danko Jones, en Dee Snider que reedita el què no toca, els Def Leppard que ja estan vells per tocar, els Avenged Sevenfold amb un disc de punk-avantgarde i els GloryHammer que es creuen que són els Rhapsody d'avantes. No hi entren de poc els Foo Fighters que ens porten un disc més satisfactori que no pas bo.

Avui tindrem diversos noms de merda entre les novetats que sí que punxem, però tot i la propera gira de Ventana amb els Balkon, aquests darrers no els punxarem per thrashies.

Anem ja amb algunes novetats, que avui n'hi ha moltíssimes, com l'EP amb versió curiosa inclosa dels Omnium Gatherum o el primer nom de merda de grups que sí punxem, els Woyote.

Avui serà dia de noms xungos i gent que parla amb coneixement de causa a les lletres de les seves cançons, com és el cas dels Trollwald que toquen un xic el tema drogues, folk, stoner i altri.

Seguim amb noms de grups xunguillos com Vonavide, hard rock desde Grècia que van escollir no dir-se Shéridon.

També tenim a l'Arjen Lucassen pre-jubilat i tot feliç amb el seu baix i els seus Supersonic Revolution.

Qui és feliç però més per la banda de la ignorància és en Sergi, que avui bat rècords portant-nos una noticia amb un retràs de 15 anys, i és que es veu que en Timo Tolkki ja no és a Stratovarius i per això està fent els Timo Tolkki's Strato.

La recordamenta del dia ens porta a Chiclana de la Frontera, amb els Echovolt, gent que va durar poquet i ens van deixar una mica a mitges, però tot i això, van complir prou bé.

La recomanació de la setmana és per als Enslaved, però no per res si no per les continues amenaces de l'Ivan vers en Sergi, influïnt sobre el seu no-criteri.

Després de dades indispensables per la part d'en Lluís i descobrir que s'està fent gran i que potser un dia arriba a fer-se prog de lo que s'està apalancant, seguim amb més novetats, com la Myrkur fent bandes sonores de jocs.

També tenim el quart treball d'uns latinos britànics, els Wytch Hazel que ens porten un quart treball de hard rock prou ben comptat.

Encara més noms de merda, tenim als Scarnival que gairebé ens fa plorar només veure aquest nom, però per sort fan un modern metal no mony que entra prou bé.

Tenim singles, anem a missa amb els Bring Me The Horizon, que és diumenge, single dels Sever desde Letònia i també single dels Lacuna Coil de qui ja trobàvem a faltar algo nou.

Després completar el diumege amb una mica d'sludge i cultura culinària belga, a més de solucions per als vegans perquè puguin menjar patates sense por, tornem al bonic món de les novetats.

I ho fem amb una gent amb un passat thrashie, però que van decidir aprendre a tocar, els Tortured Demon, que han passat a fer thraschore.

La darrera novetat del dia és per als Snake Oil, gent que fa un hard rock prou americà com per portar-nos a reflexionar com us ho heu de fer per poder fer l'amor amb un caimà.

Amor també, però per les drogues dins d'un estudi cientìfic i no per gaudi propi és el què va portar al nostre mort de la setmana a patir una mort californiana per la part de Walker.

Descobrim que els cantants també poden ser guitarres i, per si no fos poc, arribar fins i tot a ser vocalistes.

Tot això i més, com quina és l'edat més indicada per escapar viu d'un cocodril, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Nit electoral la del programa tot latino i número CCXXIV, 34è de la temporada XXVII, 22è ja de 2023, 35è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 15è de la creació del Veganisme Fixe-Discontínu i primer de la invenció de l'Alcoholisme Fixe-Discontínuu.

Tot i ser nit electiva, la noticia del dia i de la setmana no és pas relacionat amb polítics si no, extranyament, amb músics, i és que donem fe que nosaltres vam matar a la Tina Turner diumenge passat només començar el programa.

A aquesta noticia s'hi ha d'afegir que l'empleado del mes, o Sergi, s'ho està currant per mantenir el títol, i que els Mötley Crüe van tan passats als concerts que no tenen masses ganes de tocar.

La primera secció del dia té dos discos de metall extrem massa lineals, com són Vomitory i Kalmah, els Cryptospital que a més encaixen a la subsecció de noms de merda, i els Sirenia, tot i que els acabem rescatant del cubell de reciclatge per la versió que tanca el disco de merda aquest que han tret.

Anem per novetats lleugerament més interessants, tot i que tampoc massa, com seria del senyor Avery Watts, inventor de la electricitat i amant del rap metal que, tot i que també rockero i californià, curiosament és viu.

També tenim nou disc dels Breathing Theory, que són una mica com els intermitents d'un cotxe, a vegades són monyes, a vegades no.

Arriba en Sergi entre propostes de vendre trunyos a preu de plata, amb les Retarded News que ens parlen de la caiguda màgica de'n Lindemann, els Nickelback que estan prou contents per no ser el grup més odiat del planeta, tot i que nosaltres no hi tinguem massa a veure, i l'inodor que en Sergi li vol regalar a en Lluís pel seu cumple.

Després de teories que deixarien amb un pam de nas als físics teòrics més importants del moment, va i en Sergi ens recorda a un puto grup de versions com van ser els Northern Kings, si és que ja li val.

La recomanamenta de la setmana és per als que ocupen la primera i la tercera subseccions, els Lansdowne que, ara que ens n'havíem après el nom i com fer-los l'entrevista, va i ja se'ns ha passat l'arròs.

Tornem a les novetats on hi tenim als Immortal, que s'han quedat sense un dels "ath" però, per sort, tampoc hi ha el que té nom de rot.

Els ex In Flames, The Halo Effect ens presenten un single prou efectiu.

Es veu que entre la comunitat blackmetalera també van a fer la verema, i ens arriben els Ruïm, amb el senyor Blasphemer acompanyat d'un portugués sortit d'una sèrie americana tipus CSI.

Per acabar amb les novetats, anem a tot Toronto amb un youtuber, en Nik Nocturnal, que ens porta una mica de varieté musical a gust de tothom.

I a tocar de Canadà s'ha quedat el mort de la setmana, que no va poder cremar un parc natural pel fet de ser baixista i volver homenatjar a en Cliff Burton.

Tot això i més, com reivindicar-nos com a influencers del metall, sumant al post-prog, post-doom i post-metalcore, el post-sludge, molt reclamat per les nostres parts, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXIII en llibertat, avui amb especial atenció a tant de palito, 33è de la temporada XXVII, 34è després de la Teoría TETA i el Teorema BAVOSOS, i 14è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinuu que, mica en mica, aprenem a com fer dietes cada cop més adients per a tal forma de vida.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos avui hi ha menys coseta, perquè, com a bons influencers, els grups treuen menys discos per no aparèixer en aquesta secció, tot i que n'hi ha que no s'assebenten de les coses, com poden ser els Tygers of Pan Tang, Within Temptation, Alcatrazz amb les Girlschool i un bus de la Inserso, Sweet & Lynch i els fantàstics Margarita Witch Cult.

Avui dia amb moltes noticies, començant per la gira suspesa dels Flotsam and Jetsam, seguint per la nova fi del món que hi haurà el 4 de Juliol tot i que hauria de ser una mica tard que abans hi ha pàdel, els casaments i abonaments del Ressurrection Fest convertint a Viveiro en Las Vegas de Galícia, o el fet que el senyor Chancles farà un nou grup a l'estil Manowar.

Però tenim forces novetats, començant amb una pseudo-novetat, un EP de versions dels Ghost d'on aprofitem a no punxar la cançó que punxa tothom.

Tenim singles, d'una banda els finesos Red Eleven que retornen, i de l'altra No Resolve que recuperen als Hinder de l'oblit amb una versió de l'arxiconeguda Sia.

També tenim discos sencers, com la dels Natte Himmel, que com In The Woods era massa fàcil de pronunciar, han decidit fer un nou grup.

Qui no s'havia perdut per se, si no per nosaltres que ens hem despistat dels seus últims discos, són els Dead Shape Figure que sí que els hem pillat amb el nou treball.

Arriba en Sergi com a eminent figura d'Empleado del Mes després d'haver aconseguit escoltar-se el disc de Metallica sencer.

La recordamenta d'avui no és per massa esforç, ja que són els Ice Nine Kills que ahir mateix van tocar junt a una senyoreta que ens deia que ens estimava molt, però a qui no vam acabar fent massa cas.

La recomanamenta a la vora del merchandising car és per al malabarista i acròbata metàl·lic del foc Aiden Malacaria, en aquest cas desde Las Vegas dels Estats Units, no pas Las Vegas de Galicia. No tot pot tenir el mateix nivell de glamour.

Seguim amb novetats i en aquest cas francesos, tot i que no estan malament, són els Gorod que presenten nou treball.

Arriba l'estiu i es nota pel fet de tenir grups folkies cada setmana, avui toca als folk-black-death-melòdics dels Craving.

Tenim dues pseudo-novetats més, la dels The Ocean que potser s'han passat de frenada amb el tema ambientació, i els Logical Terror que eren de la setmana passada però se'ns van escapar igual que se'ls han escapat a ells les bones cançons.

La darrera novetat del dia és la dels Thulcandra, una gent de nom tant potent com la seva música, i és que només podien ser alemanys.

Arriba el mort, tot i que una mica tiesso, cosa que ens fa avançar un conat d'amenaça de crida que por portar moltes conseqüències.

A la ciutat amb nom de moneda de Bolivia descobrim més bancs trampa, quina és la relació dels ciclistes d'èlit amb els hipopòtams que provoquen accidents de trànsit o que, per H o per B, o per l·l o per Ç, quins estils són un oxímoron impossible de ser reals.

Tot això i més, com la tristesa dels doomies en la celebració del dia mundial del Heavy Metal, o com es fa un Randy Rhoads, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa tope ressaca post-Eurovisió, el número CCXXII en llibertat, 32è de la temporada XXVII, 20è de 2023, 33è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS i 13è des de la creació del Veganisme Fixe-Discontinuu al qual avui hem trobat noves accepcions.

Avui, dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, tenim força coseta, començant per Dragonland, Magitech, Veil of Maya, Devildriver, Schandmaul que no acaben de llepar gripaus, singles d'Avenged Sevenfold i Butcher Babies i, dins del sub-apartat "s'han acabat els bons noms de grups", els Disciplina i els Walhalla que, com no podia ser d'altra forma per la manca d'imaginació, són de thrash.

Després d'un medley revival dels 80 de la mà d'en Nomy, fem pal·lesa la nostra condició de #influencersdelmetal per primer cop al programa amb la descobrimenta de la creació del post-doom, després del post-metalcore de la setmana passada.

La primera novetat del dia té subsecció pròpia, l'hora d'en Bjorn Speed Strid, tot i que és de sa hora baixa, amb els Nighthawk, súper-grup fet de gent que ningú coneix.

Gent més coneguda són els que composen The Dark Side of the Moon que, tot i que metall simfònic, i tot i tenir vocalista femenina, ni criden, ni molesten.

Com no podia ser d'altra forma, parlem avui durant tot el programa d'Eurovisió i de grups que, no sabem ben bé per què, no van representar a Suècia permetent així que guanyés la Loreen.

Tornem a novetats i a gent suportable que no molesta, cosa difícil tant si fas metall simfònic com si rapeges, com és el cas dels Discrepancies amb els qui aprofitem per recordar com ha d'anar el cicle compositiu i drogadicte dels rockers californians per a treure bons discos.

Arriba en Sergi ja fent evident el seu retard de bones a primeres i és que el nen no està bé, suposem que és un crit afogat demanant ajuda, però no ens aixecarem el diumenge a les 7 del matí per ajudar-lo, que hi ha límits.

Després de les noticies amb retard i descobrir que Jared Leto fa sèries sobre sectes i sectes per se, passem a recordar molt lleugerament als Manowar que no van arribar a ser Manowar, els Majesty que són la segona mostra del dia de com d'influencers som, retirant-se just després de treure disc perquè la setmana passada no el vam voler punxar.

La recomanamenta de la setmana és per als suecs Katatonia i el seu desparpajo habitual a sobre els escenaris, acabant secció amb un parell de dades essencials per a entendre el món de la música en general.

Tornem a les novetats, on hi ha una mica de tot, una mica més de metall simfònic amb els Tulip i uns amants de les cançons llargues com són els Omnerod.

També tenim una novetat inesperada i gairebé poc recordada, són els Purity Boot, uns que podrien sortir a la subsecció de noms de merda, però que encara fan un metall industrial prou decent.

Les novetats acaben amb la Nita Strauss que, com a dona, té molt despistat a en Lluís, cosa que no és d'estranyar, a diferència d'un Anders Fridén que es comporta prou bé, cosa que sí que és més estrany.

Abans de descobrir qui és el mort de la setmana fem subsecció històrico-cultural i us descobrim el principal motiu del perquè els pubs irlandesos són tots de fusta sense excepció.

I les teories segueixen amb el mort, avui confonent coca de Colombia amb coca de Bolivia on, per sort, no ha mort ningú dels Alcoholika La Christo.

Avui tenim diverses teories sobre la taula com un suicidi amb molta voluntat, una organització criminal que entra al món de la música fent black metal o àvies territorials.

Tot això i més, com un mig intent d'amago d'amenaça vers els músics que no volen morir o com dir perfectament les hores en català, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Nou programa, en concret el número CCXXI en llibertat, 31è de la temporada XXVII, 19è de 2023, 32è de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS i 12è des de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu tot i que no tothom és capaç de seguir aquest tipus de dieta cada setmana.

Avui tindrem poques novetats, i no perquè hagin sortit pocs discos, si no perquè la majoria van a petar a la primera secció del programa, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi trobem a en Ross the Boss, Majesty, Winger, Hawkwind, Runemagick, Bring Me The Horizon, The Devil Wears Prada i encara dos més que entren a la subsecció "s'estan acabant els noms de grups", els Averlanche i els Anathemma que, com no podia ser d'altra forma, són un grup de Thrash.

També en aquesta secció hi havia d'aparèixer el nou disc dels Deathstars, però al final l'Ivan els rescata del container del plàstic per començar una primera hora tota industrial.

Qui entra tant al Muy Bien com als Noms de Merda són els Hyeena, tot i que s'ha de reconèixer que fan un gran esforç per a posar-nos al top 3 d'influencers mundials en haver inventat el post-metalcore. Tot i això, reconeixem públicament que tant Jesús com Mahoma segurament tenen més followers que nosaltres.

Entre les poques novetats del dia hi tenim un parell de singles, començant pels Bush que també ens reconeixen com a #influencersdelmetal i augmenten el nivell de canyeta de cara al proper disc seguint les nostres recomanacions.

Abans de passar a en Sergi, descobrim què tenen en comú els skaters i els thrashies, i quina és la flora noruega autòctona protegida amb la que heu d'anar en compte si passeu per terres nòrdiques.

Arriba en Sergi amb les seves noticies amb retard, tot i que una és anticipatoria... la setmana passada no va fer la secció, aquesta la fa al revès... tothom sap que el Nostradamus del Garraf no té massa lògica.

La recordamenta de la setmana és per als Theatre of Tragedy, un cop més, un grup de la Liv Cristine que al final pensarem malament d'en Sergi.

I avui l'Ivan fa doblet d'encerts, i és que també endevina que el grup recomanat d'avui són els Dope qui, per cert, són juntament amb els Killus uns altres dels grups que demostren com d'influencers podem arribar a ser.

I d'una primera hora industrial passem a una segona més core, començant amb el nou treball dels Currents que aporten el toc prog al prog-rama d'avui.

També com a cores però més purs tenim als Unearth desde Boston, deixant-se de les mariconades d'altres grups cores.

La darrera novetat core del dia és un EP, dels australians Lycanthrope que, per sort, no tenen res a veure amb els Voyager que representen a Australia a Eurovisió.

Encara tenim un darrer single com a novetat, però ja fora dels cores, repetint per segona setmana consecutiva la Lena Scissorhands però, en el cas d'avui, amb el seu grup, els Infected Rain.

La secció del mort de la setmana també ha entrat en una versió fixa-discontinua, i avui ens n'anem cap a l'any 1994 per descobrir el primer cas de balconing documentat.

Tot això i més, com recordar-vos la fòrmula per netejar camps de mines a Bòsnia o com es pot arribar a lligar tocant l'arpa, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa molt llatí, en concret el número CCXX en llibertat, tot i que la llatinitat seguirà sortint al llarg de tot el programa, el 30è de la temporada XXVII, 31è després de la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS i 11è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu.

Comença el programa fent pal·lesa l'evolució d'Ivan vers Lluís i viceversa, així com dues noticies que marcaran el programa d'avui, per una banda l'existència de vaques kamizakes venjatives i per l'altra, la demostració pràctica que som els majors influencers que hi ha hagut després de Jesús.

Abans de començar seccions encara tenim una altra noticia, i és que avui demostrarem lo influencers que som, i que pateixi el baixista de la Taylor Swift perquè de moment ja hem aconseguit que no vagi a tocar a Xile.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim a Jethro Tull i Teramaze, que van fent les seves coses avorrides, a dos grups com Weirdream i Maldevera que diuen fer prog-thrash uns i technical thrash els altres, com si això fora possible, els Graveworm que no van entrar la setmana passada perquè ens volíem assegurar que després de tants anys segueixen sense fer res de bo, i els Smackbound que es veu que ja li han comprat un aire acondicionat a la seva vocalista.

Comencem amb versió nova i altruista, la d'en Leo Moraccioli, veieu el vídeo fins al final.

Després de descobrir que som únics al món, com a bons influencers, en etiquetes com #metal suplliers, #metalpullishers i #entrepeneursdelmetal, descobrim que no serem els primers ni els més sexis en disposar de la etiqueta #eroticmetaldancers, i no entenem per què.

Passem ja a novetats, on hi tenim els stoneros noruecs El Caco amb un disc que no anima a beure cervesa, i un EP d'en Nomy que segueix en la seva línia.

Descobrim el primer grup de folk-latino-alemany amb els Erdling, nou disc també.

D'aquí passem a una altra noticia, a l'hora que crida, en aquest cas sobre la petició que el Blue Monday passi a caure el dia 30 d'Abril, ja que més trist no pot ser en combinar el dia mundial del matrimoni amb el dia mundial del jazz.

Parlant de tristesa i matrimonis, tenim nou disc d'un matrimoni i un bateria, els Spotlights que podria ser que fos bateria-conductor d'autobús de gira per estalviar-se incomoditats.

Arriba en Sergi amb la incorporació d'un auto-mesurador d'eufòria que no acaba de funcionar massa bé, igual que la primera secció, la de noticies amb retard, que tenen tant de retard que les direm la setmana que ve.

La segona subsecció sí que té un xic de contingut, i és que recordem als Falconer, en concret els moviments i les camises a lo The Communards del seu vocalista... ai si els seus avant-passats empaladors aixequessin el cap...

La recomanació de la setmana avui és per als Shores of Null perquè en Lluís torni a fer un completo una setmana més, arribant al punt de que li moquegi el cervell pel nas... això no pot acabar bé.

Més novetats encara, i anem per un pavo que es va avorrir i deprimir durant la pandèmia, que treu un disc com a Kahrmalia, tot al contrari dels Staple R, gent russa que no creiem que s'avorreixin massa, i si ho fan, sempre tenen algun manga a prop per fullejar.

I dels russos Staple R passem a Ukraïna amb els Ignea als quals els hi falta un xic de canyeta, igual que als Stratuz, que han trigat 22 anyets a treure disc... com es nota que toquen el tema doom.

Dues novetats més encara per acabar amb el tema, disc dels Elvenking que segueixen en la línia de sempre tot i havent variat la línia, i els Cypercore que fan death melodic modern metal o bé industrial metal, o bé ambdues coses, juntes o per separat.

Arriba el mort de la setmana que arriba acompanyat d'un Petit Suís d'arxiu, avui portant-nos cap a Dallas on hi ha la possiblitat que també hi hagi vaques venjatives o polis racistes amb el black metal a més de amb la gent de pell fosca.

Tot això i més, com consells bàsics de circulació viària a Texas, o com establir el rècord de mortalitat d'un grup de metal, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana;