Programa tot catxondo, el número CCXL en llibertat, 50è de la temporada XXVII, 38è de 2023, 51è després de la formulació de la teoria TETA i del teorema BAVOSOS, 31è després de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, i 8è programa des del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healty Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari, del qual portem dues setmanes fent experiments socio-pragmàtics comparant la seva aplicació respecte a un alcoholisme normal i corrent, resultats i teorització dels mateixos, al programa d'avui.

Ens arriba l'Ivan amb mascareta, pinça pel nas i guants, això vol dir que ha rebuscat dins del container on han anat a petar els grups del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on sí que hi queden en Ronnie Romero imitant a en Dio, duo popero de Adelita's Way i 30 Seconds to Mars, els insulsos de fa temps Otep i Project Hate MCMXCIX

, i, dins del subapartat noms de merda, hi tenim als Backstreet Girs, NurCry i Rozario. Mentre que els salvats de la crema són els Baroness que necessiten parar a mitja cançó, i els Brujería que ens presenten a la seva nova membressa.

Després de comprovar que els problemes amb la nostra credibilitat no és per se o per nosaltris, si no per altri, que és que la gent està fatal, comencem amb les moltíssimes novetats d'avui.

I ho fem començant amb droga dura, sobretot pels progs, el nou disc dels Tesseract que, tot i prog i prog del més prog, és prou escoltable.

Seguim amb en Corey Taylor, de qui descobrim el significat de les sigles dels títols dels seus discos, i tot i que segueix fent cançons de merda, n'hi ha d'altres on s'ha inspirat en els ionkiputerus suecs que li han quedat força bé.

Arriba en Hyro the Hero, un puto rapero de merda però que millora quan té col·laboracions, però tornem a baixar al món del ionkiputerisme amb els Danko Jones, que mai han tret cap gran disc, però van fent... seran les drogues.

Abans de passar al nostre webmàster, anem a estudiar els paral·lelismes entre el salmó de l'Atlàntic i l'anglès mitjà, que neix a Anglaterra, però va a morir a Mallorca, terra d'Stoner i Hard Rock ara que hem descobert als Queen Marsa.

Hora d'en Sergi, que avui sí que ens fa un rapidito, amb noticies amb prou retard, i la recordamenta d'un grup de borratxos que no serveix per escoltar si no vas borratxo o amb ganes d'emborratxar-te, els Tankard.

La recomanació de la setmana cada cop més a la vora de la juvilació és per a la Nita Strauss, disco que no és tant bo com altres, però la presència de la nena avui mana.

Tornem amb més novetats, dos grups des de Finlàndia, per una banda els putos hippies dels Egokills, i, per l'altra, quelcom més canyero com vindrien a ser els Shade Empire.

Després d'escoltar un directe fet de diversos directes dels Mayhem, passem a un parell de singles, els Kill the Kong que obren la sub-secció de l'Hora d'en Bjorn Speed Strid, i el senyor alcalde de Pärlby, en aquesta ocasió amb els Pain però ja sense dona.

Sobrepassant la meitat de les novetats en discos que tenim avui, ens n'anem per la mescla de post-black, avantgarde i doom dels Deadly Carnage, tot animats, o no, ells.

Ara que s'ha acabat l'estiu, recordem les vacances de la penya, i ens centrem en el tour ideal d'un puto fatxa, per acabar a Alemanya amb l'electrocore dels Samurai Pizza Cats, gent molt centrada.

Parella de grups que tenen singles mal escollits i que haurien de treure els fulls de promoció en idiomes que no fossin l'alemany per evitar confusions són els Rave the Reqviem cada cop més Amaranthe, i els Heart of a Coward, que aquests no es mouen del metalcore.

Arriba el mort de la setmana des de la zona pija d'EEUU, Michigan, terra dels bancs neoclàssics i de baixistes que, com no, s'han de guanyar la vida punxant música d'altri que no pas la que composen ells (ironia i xist), amb una mort per dj i no per baixista, destirotant-nos les bases de dades tot i ajudar-nos a conèixer quin és l'almax de la fiesta michigantera.

Arriben uns Obscura i ex-Obscura fent coses d'Obscura però amb un altre nom, com és el dels Alkaloid que també tenen disc.

I darrera novetat del dia, que no serien poques, una mica de death metal suec des del bressol del death metal suec, que tothom sap que és Bèlgica, on hi trobem als Catalyst.

Tot això i més, com les interioritats dels aniversaris d'en Sergi i en Lluís, quina és la quantitat mínima d'alcohol a beure per aguantar la secció del webmàster o com acabar un programa com si fóssim músics de prog, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa pre-diada número CCXXXIX en llibertat, 49è de la temporada XXVII, 37è de 2023, noces d'or ja pel 50è programa des de la formulació de la Teoria TETA i del Teorema BAVOSOS, 30è de la creació del Veganisme Fixe-Discontínu i 7è del re-rebranding de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healthy Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari.

Avui tenim noticies importants a donar, així que variem un xic l'inici del programa, i és que s'ha de veure com de grans #influencers_del_metal arribem a ser, ja que hi ha un grup britànic que ens va fer cas, ficant-se de nom Sheridan, fent música moderneta i cançons curtes, tot el què els demanem.

També és important el plantejar-nos com solventar els problemes que hi ha al món amb la secta dels que practiquen ioga, però deixem la pregunta a l'aire perquè avui hi ha masses novetats com per poder tocar el tema més a fons.

Abans però de passar a les novetats, tenim el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, amb els discos més passables de la setmana, com els Puddle of Mudd, The Flower Kings i d'altres més xeix que acabem encabint dins les novetats, però sense ser res massa destacable com els nous discos de Saliva o d'Oomph!.

També hi ha subsecció del Muy Bien per als Noms de Merda, com els Guerra Nuclear, els PRLLNKRCN, els Blackbird Angels que han tret el disc anomenat Solsorte, o el disc que sí que punxem, el dels Sodomisery, death metal suec curiosament fet a Suècia, amb el disc anomenat Mazzaroth.

Ara sí, anem per les novetats molones, començant pels suecs Eclipse que tornen en plena forma.

Qui no torna en plena forma són els Myrath, que mira tu que no sigui per culpa dels progs, que, com males persones que són, ens els han amonyardat i desfolkliritzat.

Seguim amb un senyor que s'avorreix fent de bateria de la Myrkur, així que s'ha hagut de fer un grup de hard'n'heavy per divertir-se, com són els Timechild.

Ara tenim algunes semi-novetats, com la cosa rara de regravacions i altres dels HEAT amb un nou cantant que no podrà anar de gira a Grècia, o els Motionless in White, que amb una edició deluxe del disc que ens havíem saltat, ens arriben a sorprendre força.

Parlant de Grècia i de matèries escolars, avui toquem un munt d'especialitats diferents, començant per la meteorologia, la història, història militar de Liechtenstien, cinema i d'altres.

Arriba el nostre webmàster entre acudits d'oculistes de l'Eugenio, amb unes noticies amb retard que... psé.

La recordamenta de la setmana, com no podria ser d'altra forma és per als A Sound of Thunder, però no per tots ells, només per la versió que van fer dels Segadors.

I la recomanació a la vora de la Diada és per als Anima Tempo, desde Mèxic fent coses desuecs però en versió prog.

Tornem a les novetats, on hi trobem el pack black metal i variants, la primera remesclada amb el rock dels Kvelertak, i una segona que beu més del catalanisme amb els Wada.

També tenim black metal atmosfèric, simfònic i amb saxos de la mà dels My Great Guilt.

Arriba el torn del death metal, menys variat i més vago, com demostra el temps que s'han tirat els Criptopsy per fer un disco de death metal tècnic, o els Dying Fetus que anirien per allà mateix.

Per altra banda tenim els Sylosis que incorporen melodies, metalcore i un toquet thrash que no tira prou enrere.

Per la banda mudernilla hi tenim als Fixation des de Noruega, que van d'alternatius però són un xic estafadors, i unes noies de gènere musical fluït com són les Conquer Divide.

Anem pel mort de la setmana, que ja avancem que no és blackie perquè no s'ha suïcidat, i, a més a més, correm per terres californianes.

Allà hi descobrim com de desinformat pot viure tot feliç en Lluís, tot al contrari de gent que no sap acceptar el seu propi èxit i no coneix la filosofia de l'Alcoholisme Fixe Continu Veggie Healthy Caçador d'Esperits Sostenible i Solidari, i l'ús de l'alcohol per gaudir una vida ben feliç, i encara més si és ratafia.

Encara una darrera novetat per arribar a les 18 que us haurem punxat, i ho fem amb els Finsterfrost que, com podeu sospitar pel nom, són un grup de pagan folk tot alemanys.

Tot això i més, com la revelació de quina serà la propera guerra dins d'Europa, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXXVIII en llibertat, 48è de la temporada XXVII, 36è després de la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS, 29è des de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i 6è del re-rebranding de l'Alcoholisme Veggie Healthy Fice Continu Caça-Esperits Sostenible i Solidari.

Comencem amb dificultats tècniques, però comencem, que és l'important, i ho fem sense poder aportar-vos masses noticies d'actualitat, només una que ja no és novetat, que hagin pillat a un altre membre dels Mötley Crüe fent playback, i una que tampoc és noticia si no celebració, l'aniversari del nostre gurú i líder espiritual, la persona amb el cor més gran del món, en Charlie Sheen.

Avui tenim un Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos un xic rarot, perquè hi tenim als PRimal Fear tot i els esforços que han fet de no pillar-se tant els ous, els No Resolve després de que sí que punxéssim als Resolve la setmana passada, els Vianova, no sabem si de la Muga o la Geltrú, i els Escape de Fate, tot i que aquests darrers sí que els tinguem com a novetat, però no per se, si no per altri, els Stitched Up Heart.

Desrpés de descobrir que s'estan creant xarxes socials i aplicacions per lligar per a mascotes, passem a les primeres novetats, també molt de casa, com les mascotes, ja que és la familia de les sopes, en Phil Campbell and the Bastard Sons.

Seguim amb les novetats, i en aquest cas introduïm ja l'element prog però, a més, a un nivell inimaginable, progs dels millors progs que us pogueu trobar, sempre segons l'escala prog d'en Lluís, que és la bona, els Fiends.

I passem ara a un senyor que no va voler acceptar que el borratxo dels Five Finger Death Punch no era tan borratxo com semblava i es va haver de fer el seu propi grup, els Flat Black.

Arriba el nostre webmàster tot deprimit perquè se li acaben les vacances, i es nota perquè gairebé no ha fet res amb les seves seccions... tant desganat està que les noticies amb retard les ha de fer l'Ivan, qui proposa un nou president per a la Federació Espanyola de Fútbol que ens hi encaixa perfectament.

La recordamenta de la setmana és per als Impelliteri del senyor Impelliteri, tot i que acabem parlant més d'en Rob Rock o l'abuelete de trajes cridaners que no pas de l'Impelliteri en si mateix.

La recomanació d'aquesta setmana és per una perdiu que ja va força marejada, igual que el bateria dels Spotlights que no acaba de tenir clar si forma part d'un trio o no.

Tornem a les novetats, i ara amb baladetes, tot i que un xic més canyeres de l'habitual en aquest gènere, amb el nou disc dels Marduk.

Com sempre, durant les vacances moltes parelles es trenquen, i el Setembre és temps de singles, així que tenim un single Twitter o Xeix dels Red que no estan prou Red, i single prou xulo tot i que amb un papizot a les veus com és el cas dels Wake Up Heat.

Arriba el mort de la setmana que torna a ser novetat, que en aquest cas ens porta volant al costat de coloms figuerencs fins a Itàlia però fent la volta per Argentina.

Aquí aprenem a diferenciar entre els argentins italo-nazis i els argentins germano-nazis, amb alguna incursió russa pel mig, així com les disputes que hi ha per enveja entre ells.

Encara ens queden novetats, entre les que trobem un gòtic doom d'avantes, els Cultus Sanguine, i un sludge prog més d'ara, els Vak.

Tot això i més, com el millor mètode per engominar-se el cabell si estàs en plena onada de calor, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXXVII en llibertat tot i passar-nos de palitos al presentar-lo, 47è de la temporada XXVII, 35è de 2023, 28è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu, i 5è després del re-rebranding de l'Alcoholisme Veggie Healthy Fixe Continu Caça Esperits Sostenible i Solidari.

Comencem amb el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, que avui té força contingut, donat que els metalheads ja tornen de vacances fins i tot per morir-se.

En aquesta primera secció hi tenim la banda sonora de la nova peli de Metalocalypse, el single d'In This Moment, discos per monys o per avorrits de Lions at the Gates, UDO, Alice Cooper i Metalite, disc de difícil comprensió com el dels Blut Aus Nord, discos dins la sub-secció de noms de merda dels Pahari i els Borracho, i un rescatat a l'aire abans de caure al cubell de les escombraries, perquè si no, el seu germà ens pica, el dels Filter.

Avui moltes noticies per començar, dues pilotes al pal per al mort de la setmana, com l'abusador de menors Ian Watkins o l'abusador de cotillón Johnny Deep, i l'enèssim cop que pillen als Mötley Crüe fent playback, que seran les Nancys Rubias californianes.

Una altra noticia que ens ha impactat és descobrir que s'estan sabotejant els entrenaments oficials del salt de balconing per part dels ajuntaments amb més afluència britànica, no essent conscients que els saltadors locals disten molt d'estar al top 10.

Anem ja per novetats, havent puntxat la dels Filter, tenim a una mossa que intenta rescatar el grunge, la Ally Nicholas, de la que nosaltres no n'havíem pas sentit a parlar, però es veu que alguns milions d'altres persones, sí.

I seguim amb mosses, d'una que va al rescat del grunge, a una que no li cal ningú que la rescati perquè s'ho fa tot tota sola, la superwoman dels Daedric.

No seria el millor contrast, però la següent novetat que tenim és la del nou disc dels Incantation, segurament no tan amables a la mirada i a l'oïda.

Parlant de gent bruta, també tenim als Endstille presentant nou disc que podria ser la banda sonora de la Tercera Guerra Mundial, i també la secció d'en Sergi.

Ens saltem la primera subsecció de noticies amb retard, perquè ell mateix ha fet un "Inception" provocant que la secció passi a ser meta-secció, apareixent a les noticies dels retrassats.

Tot i això, queda al tinter una noticia sobre els metres de cable usb que caben a l'uretra masculina... i sí, no era pas un cable usb-mini.

La recordamenta de la setmana va pels Angelus Apatrida, sense cap bona explicació que justifiqui a un grup de thrash en aquest apartat.

La recomanació de la setmana és per als Snake Oil, també carents que cap explicació que demostri que és un molt bon disc, però vamos, és en Sergi, poc en podem esperar d'ell.

Tornem a les novetats, fent valer el nostre status d'entrepreneurs del Metal amb la presentació del nou disc dels From Ashes to New, i la demostració de que el centre del cotillón mundial ha passat de California a Oceania amb els maorins Sheperds Reign.

També tenim death metal suec d'un pavo que té un grup de death metal suec com són els Dark Tranquillity, té un altre grup de death metal suec com serien els the Halo Effect, i ara té el grup de death metal suec dels Grand Cadaver, però que tira més a At The Gates que no pas a Dark Tranquillity o The Halo Effect.

Des d'Itàlia ens arriba un grup de post-hardcore com són els Eralise, que no tenen ben bé clar què és un disc i què és un EP, i els Asking Alexandria que ens sorprenen gratament al presentar-nos un disc força menys mony.

Arriba el mort de la setmana, que no és Coronel tot i viure a Coronel Fabriciano, però que sí que és blackie, i, com a blackie, un molt bon blackie que s'endú la medalla d'or a les olimpíades del black metal, aconseguint una grandíssima puntuació de 9,5 sobre 13 dels deu punts que hauria de tenir el decàleg del bon blackie.

encara queden novetats, uns quants singles com els dels Vola sense provocar son, els Of Mice & Men tope modernills, o l'Scott Stapp que ens deixa amb el dubte de si al final tornen Creed o en Sergi s'inventa les coses.

Tot això i més, com les proves de l'amor d'en Lluís pel thrash que ja venen de lluny, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXXVI en llibertat, 46è de la temporada XXVII, 33è de 2023, 47è de la creació de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 27è ja de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu, i 4rt del re-rebranding de l'Alcoholisme Veggie Healthy Fixe Continu ara també Caçador d'Esperits, Sostenible i Solidari.

Comencem amb les noticies d'actualitat, on hi destaquen una mort per un Alcoholisme NO Veggie Healthy Fixe Continu ara també Caçador d'Esperits, Sostenible ni tampoc Solidari, uns cartells de bonica traducció a Mallorca i el millor mètode per fer-se exploracions anals si resulta que ets torero.

Abui tenim moltes novetats, cosa que significa que també hi ha molts de discos que no aprofitarem i que entraran al Muy Bien Chavales, Ya os Llamaremos, com els de Heimdall, Ankhara que encara toquen, Warmen, Skalmold, que serien la versió metal de la Lady Gaga, Spirit Adrift, Atreyu, singles de Corey Taylor i Bad Wolves, i grups que entren a la subsecció de Noms de Merda com Graven Dagger o Lombolo.

Comencem ja amb les novetats, i ho fem amb un parell de singles, un dels TesseracT que tot i ser els TesseracT té una canyeta i una duració adients per punxar al programa, i per altra banda els Oomph!, als qui estem a puntet de treure'ls el signe d'exclamació per haver-se anat deixant.

Entre clàssics i moderns tenim el disc dels Shadow Smile, que mira, més bé que no pas malament, i, almenys, aquests hi foten ganes.

Esl que més que ganes, hi foten drogues, són els australians The Dark Horse Collective, que potser tenen contacte habitual amb en Kim Dracula, o no s'entendria del tot el què fan.

Arriba el nostre webmàster tot i estar de vacances per llocs amb poca calor, i es nota que està de vacances perquè ja per començar, s'ha oblidat de preparar-se la primera subsecció.

La segona sí que la tenim a punt, amb en Varg Vikernes, més conegut a nivell íntim pels col·legues i pels gendarmes francesos com a Barbi Kernes. El grup a recordar avui són els Burzum, tot i que acabem parlant més de gent que no ha estat mai a Burzum que no pas dels Burzum per sí mateixos.

Després de fer una classe magistral sobre fotografia avançada i art gràfic al black metal noruec, passem a la recomanamenta de la setmana, que, per si algú ho dubtava, no és altre que en Kim Dracula des de Tasmània, centre mundial de drogues de l'actualitat.

Tornem a les novetats, on hi tenim més gent rarota, entre els que hi tenim als Sanguine Glaciaris i el seu avantgarde-death melòdic-experimental de veu femenina.

Arriba canyeta de la bona amb els Orbit Culture, mantenint un bon nivell des de que els vam descobrir, ara ja amb disc i no EP, i també molón.

I encara més canadencs, els The God Particle, una gent que compta amb l'ex vocalista dels Mutiny Within, i que deu ni do la canya que també arriben a fotre.

Avui no tenim novetat al mort de la setmana, però sí un bon pack de 4 ara ja ex membres dels blackies Ancient Rites, tot i que, com a blackies, també s'han anat deixant i despreocupant força del tema.

Tant que els tres primers, tots morts als inicis del grup, moren tots per màrqueting blackie, mentre que l'últim més actual, ja mor per mort californiana, havent perdut ja pintures de guerra, fotos en blanc i negre, punxes i accessoris... i gran part de la seva identitat blackie, en definitiva.

A Flandes, i tot i estar tot flamencs, preferim parlar d'un altre tipus d'ocell: el colom migrador figuerenc, i com diferenciar la merda d'aquest colom d'un formatge roquefort, concentrant-nos avui en gust i forma, deixant el tacte i l'olor per a futures lliçons.

Encara ens queden novetats, modernetes gairebé totes, amb dos EPs, un dels Nonel, que no han entrat a la subsecció de noms de merda perquè la música està prou bé, i els Annisokay, que tot i no pintar massa bé pels singles anticipatoris, si no seguim els consells de la discogràfica, la cosa està millor del què ens pensàvem.

Per acabar amb les novetats, tenim als Resolve, no confondre amb els No Resolve que us vam presentar fa un parell de setmanes.

Tot això i més, com la confirmació que els baixistes es despisten a l'hora d'haver-se de morir, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa de nom de número avorrit, el CCXXXV en llibertat, 45è de la temporada XXVII, 33è de 2023, 46è després de la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS, 26è des de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, i 3r des del rebranding de l'Alcoholisme Healthy Veggy Fixe Continu, tot i que hi ha possibilitats de què s'hagi de tornar a re-batejar per la inclusió de la caça d'esperits a la definició d'aquesta filosofia de vida.

Avui avancem les noticies perquè ens ve així, on tenim la pilota al pal d'en José Luis Perales, la senyora que primer es va refrescar amb alcohol de romaní i després ja no estava tan fresca, i la campanya de la Generalitat per a alcoholitzar als vegans radicals, no seguidors de la tendència creada per nosaltres.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim només als The Hives, ja que acabem punxant als Kataklysm, als qui l'Ivan salva de les escombraries con ve essent el seu hàbit darrerament.

Després d'un concurs sense guanyador sobre la versió inicial, que no entenem perquè ningú encerta que és en Rick Astley, tot rockero ell, passem a les primeres novetats, que tampoc és que n'hi hagi masses.

De novetats tenim un parell de singles, per una banda els Gemini Syndrome amb el nostre estimat Albino Metal, i en Daughtry, que tot i lo que havia fet els darrers 15 anys, és prou escoltable.

També tenim gent que s'escolta el programa i sap quan ha de ficar parades a les cançons, i gent que se l'escolta per saber com de malament estem a nivell mental i ens dedica una cançó per això, com és el cas dels Luna Kills.

I és que avui hi haurà forces dones al programa, com la que surt breument amb els Megaherz que també presenten nou disc, i és que, com veureu, avui estem tope mujeriegos, folkies i brasileiros, tot i que això darrer, no per la part dels Megaherz si no d'altri.

Abans de passar a en Sergi, tenim una darrera novetat que ens porta a parlar en clau geopolítica de què fer si t'estampes al Canadà amb un ant, a explicar la trauducció correcta d'ant i del comportament en carretera d'aquells que parlen francès, i tot això gràcies als Nuking Moose.

Ara sí que arriba el nostre webmàster, amb noticies avançades i d'altres sobre les barbes d'en Zack Wylde o aniversaris tot festius del Black Metal.

La recordamenta de la setmana és per als Tuatha de Danann, de qui ens esperàvem força menys, i, de passada, com a bon programa cultural que som de cultura general, ens endinsem en mites i llegendes irlandesos per la part del Brasil.

La recomanamenta d'avui és la dels Sermon, gent prog, tot i que fa coses que no són progs, i afegeixen coses poc progs com el metall alternatiu, però el minutatge sí que el tenen de progs els molt progs.

Amb els Sermon descobrim com escull en Sergi quins discos ha de recomanar, que, bàsicament, són els que menys problemes li portaran a l'hora de pronunciar els seus noms.

Seguim amb novetats, i ara a l'inversa, amb finesos de Finlàndia que promouen la cultura d'aquí repetidament, són els Søstre amb la cançó Søstre del disc Søstre.

I ens queda el mort de la setmana, que ens torna a portar a Rio de Janeiro, d'on ja hem explicat molts cops com heu de fer per anar d'un bar a un altre, i les moltes recomanacions sobre no quedar-se parat ni que t'intenti fer parar la policia.

Allà demostrem altre cop que els baixistes es despisten a l'hora de morir-se i com n'és de difícil matar-los pel fet d'anar sempre descompassats.

Tot això i més, com la gran ratxa que portem per morts per festa des de la revetlla de Sant Joan, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa tope core, tot i que no purament core, primer perquè punxem altres coses que no són core, i segon perquè el core que punxem és core-altri i variants vàries i diverses, per entendre'ns.

El programa d'avui és el número CCXXXIV, més tecnològic que no pas latino, 44è de la temporada XXVII, 32è de 2023, 45è desde la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS, 3er del rebateig de l'Alcoholisme Veggie Healthy Fixe Continu, i 25è de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu, variant molt més saludable com es demostra setmana rere setmana, que no pas el Veganisme Crudi-Vegano o Fruti-Vegano.

I relacionat amb això, tampoc creiem que sigui massa saludable apuntar-se a competicions d'equitació vegana...

Les noticies del dia comencen amb un rècord de Balconing que, per manca de previsió per part dels constructors de Mallorca, es dóna a la Xina i no a ses illes i l'anul·lació del concert de Raphael que tothom estava esperant.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos d'avui hi tenim un trío de monyes, Normandie, Any Given Day i Anisokay, tot i confirmar que l'Annie està bé, i dins de la subsecció de noms de merda, hi trobem als Panda Kingdom i als Separator.

Anem per les primeres novetats del dia, començant per single dels suecs Eclipse, que prometen força més que el que prometen els Red amb el seu propi single també anticipatori.

Després tindríem a en Wolfang que can Van Halen, amb els Mammouth WVH, deixant-nos amb el dubte de com merdes pronunciar això als concerts.

Arriba en Saul després de fer les seves sèries i coses, passant-se al món de la música alternativa.

Qui està més alternatiu que mai és en Sergi, que déu ni do quina setmana porta, i ho corrobora amb noticies amb retard que són més novetats que altra cosa, com el retorn dels Creed o la reedició dels Mötley Crüe preparant-se de cara a un futur proper.

Avui ens recorda als Krokus, que, segons ell, s'assemblen als AC/DC perquè no són australians sinoó suïssos i porten més de 20 anys fent coses diferents als AC/DC, però vamos, és en Sergi, què esperàveu?

I la recomanamenta de la setmana també tira de hard rock classicot, en aquest cas tornem lleugerament a Austràlia on hi trobem catalans i alemanys que es queden allà tirats perquè en Koritni marxa cap a França per a buscar músics no francesos.

Tornem a les novetats i, en aquest cas, coincideix amb possible candidata a cançó de l'estiu, perquè hi trobem als Skindred que pinta que no apareixeran massa més al programa, així que cal aprofitar.

Ens arriba la noticia d'un altre retard, en aquest cas no és d'en Sergi si no de la gent d'UNICEF que decideix no acceptar una donació dels Behemoth.

I comencem amb les novetats tope cores, amb els Humanity's Last Breath, que ja hem dit que no n'hi havia cap de purament core, i és que aquests tiren més cap al Djent.

Més cores, però ara tirant de prog, són els Somebody Once Told Me que ens porten disc nou.

Per fer una pausa de cores, anem amb els An Autumn for Crippled Children, una gent que tira d'aquest estil tan i tan popular com és el Blackgaze.

I tornem als cores, dos grups de deathcore amb tocs nu metaleros, per una banda uns que potser no estan del tot bé del cap, extranyament japonesos, com serien els Darknet, i per l'altra els Left to Suffer.

Arriba el mort de la setmana entre bancs encarregats pels Medici als escultors menys provinents de l'època, i aprofitem per fer una pausa i parlar-vos de la importància de la moda italiana de més rabiosa actualitat i la setmana de la pasarela de Milà.

El mort d'avui és una mica prog, i, tot i que intenta fotre'ns enlaire les estadístiques, no cola i no fa més que confirmar que els progs són una gent que viu per molestar i poca cosa més.

Tot això i més, com lliçons de català avançat, o suicidis fallits tot i que reixits, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa tope latino, el CCXXXIII en llibertat, 43è de la temporada XXVII, 31è de 2023, 44è de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 2on del rebateg de l'Alcoholisme Veggie Healthy Fixe Continu i 44è ja de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, del que avui us presentem la variant Veganisme Fixe Discontinu Intermitent, que no aporta massa res nutricional, però sí a nivell estètic.

Les noticies del dia són que encara tenim el myspace actiu, pel què sembla, i que els de miarroba són uns catxondos que et feliciten pels anys que portes amb ells tot i haver-te desactivat el fòrum.

La segona noticia important és que descobrim la raó per la que els fans de Taylor Swift fan més rebombori als concerts que no pas els de Rammstein.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi entren sense esperar-nos-ho els Sevendust, per partida doble tant amb EP com amb disc, el single dels ex-potentillus Chaosby i els Coagula i els Monada en la sub-secció de noms de merda. Per contra i en contra de totes les apostes, les Girlschool no entren en aquesta secció si no que són la primera novetat pseudo-interessant del dia i del viatge de l'Inserso.

La segona novetat no millora massa en edat, ja que hi tenim al Bruce Springsteen d'Austràlia, en Tony Mitchell de 71 anyets, i un AOR prou decent.

Fem una petita aturada en les novetats, que avui en tenim moltes, per presentar-vos una nova candidata a cançó de l'estiu, tot i que potser li falta un punt de reaggetón i un punt de grindcore bachatero, però la resta ho té tot, nou single de Kim Dracula.

Després d'un atac de mosca zombi, que no serà el darrer bitxo que ens ataca al programa d'avui, tenim a duet de novetats nipones, per una banda el post-de-tot dels Kokeshi, i per l'altra el j-core-altri dels Hanabie... avui al programa hi ha cotillón per tothom.

Arriba el nostre webmàster amb un parell de noticies amb retard, per una banda el saber quin pot ser el càstig per contaminació acústica de mal gust, i, per l'altra, que en Blaze Bayley no està només malament mentalment, si no que també ho està físicament.

Avui recordem als Danse Macabre, tot i haver-nos-en oblidat per complert i tenir un xic de merder amb que si estan o no estan, o si es diuen d'una forma o d'una altra.

La recomanació de la setmana, com molt bé endevina en Sergi que endevinarà en Lluís, són els Tortured Demon, o dimoniets, que encara són tots molt jovenets.

Seguim amb més novetats, i ho fem amb els Saints of the Swarm, gent que fa deathcore però sense saxo electrònic, i que, tot i aquestes mancances, no ho fan malament del tot.

Davant de la incredulitat de l'Ivan, en Lluís és capaç de presentar-vos un grup d'Sludge amb personalitat bipolar, els Somnuri tot i que també són prog i stoner, per acabar d'animar la cosa, tot al contrari dels Rave the Reqviem, que si van tirant cap a cals Amaranthe, no acabarem massa bé.

Els Shores of Ithaka ens presenten una nova modalitat de death metal suec, el death metal suec cabrón, i ja que parlem del tema, també tenim als From Ashes to New que ens van espantar amb l'ep que feien veure que anticipava aquest nou disc.

Per acabar amb les novetats, tenim als Alphamega que són tant modernills que el grec els ha quedat un xic passat, però compensem amb els Mercenary i el nou single amb un Matt Heafy que va dissimulant per la vida.

Arribem al mort de la setmana que avui ens fa anar a sentar-nos als bancs d'Uddevalla, que poden semblar tot cofois i rústics, però amaguen males intencions de cara a l'hivern, i precisament acabem parlant de cares, tot i que no del mort, si no de les d'alcaldes de Madrid.

Ens refermem en la teoria que els baixistes acaben visquent més per despistamenta i, aquest és tant despistat, que del decàleg blackie només aconsegueix un 1 sobre 10, i, essent baixista, ja ens sembla molt.

Tot això i més, com la prova fàctica i irrefutable de la inexistència total de fans de l'Sludge, o la ratxa californiana que portem des de Sant Joan, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana.

Programa especial eleccions nacionals d'Espanya, amb en Sergi enviat al peu de l'urna que té un de VOX al bar, i la resta informant d'última hora sobre els possibles pactes entre partits, tot això essent el programa número CCXXXII en llibertat, 42è de la temporada XXVII, 30è de 2023, 43è de la formulació de la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS, que algun dia recordarem, el 23è de la creació del Veganisme fixe-discontinu, i primer del rebateig de l'Alcoholisme Healthy Veggy Fixe-Continu.

Avui no tenim més noticies que les referents a la festa de la democràcia, però tot i això, al lloc de les noticies, arribem a plantejar enigmes que podrien perfectament aparèixer a Cuarto Milenio.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi trobem per partida doble als Adelita's Way, tant per se, com en col·laboració d'altri, també tenim single rarot dels Baroness, single dels Sylosis que tiren cap al thrash, single dels Bad Wolves fent de sí mateixos, i discos avorrits i/o poperos de Greta Van Fleet i As December Falls.

Comencem ja de bones a primeres amb novetat, perquè tenim als In Vision que, a més de tenir un bon disc de death metal melòdic, saben imitar a en Peter Steele, si més no, en l'apartat musical.

També presentem novetat de kilòmetre zero, a menys que aquesta nit haguem d'exiliar-nos a Andorra, tenim el hard rock clàssic dels Hard Buds.

Arriba la Kitty emprenyada perquè la saluden dient-li hello Kitty, i ho demostra amb el disc dels Saint Agnes, tot modernill que anima a treure's la roba d'anar a votar i tornar-se a posar el xàndall dels diumenges.

Fem una petita pausa en novetats per ensenyar-vos gràcies als Moonshine Mojo com podeu percebre les drogues a l'ambient, i si no les percebeu però voleu anar-ne a buscar i estar segurs que en trobareu, sempre podeu anar a Tasmània a cal Kim Dracula.

És l'hora d'en Sergi i avui les noticies amb retard, lògicament, només es refereixen als votants i militants de VOX, així que passem a les altres dues seccions.

La recordamenta de la setmana és per als Brides of Destruction, grup que endevina en Lluís de forma massa fàcil, i que tenien un disc que bé i un que no, igual que els membres famosos del grup, que tant hi eren com no.

La recomanamenta a peu d'urna avui és per als Killus, gent que queda clar que són un grup per anar a veure en familia, i de qui els darrers discos ens agraden força a tots.

Tornem a les novetats, on hi tenim single dels Saliva, més canyeros que avantes, i uns Feuerschwanz que tenen un cantant simpàtic i un altre que no entenem com, però s'enganxa els collons amb algo massa sovint.

Arriben els Rannoch, primer disc post-pandèmic amb un death metal prou tècnic per dir que és death metal tècnic.

Tot i que el fil conductor del programa d'avui, extranyament, siguin les drogues, ens n'aïllem un momentet per fer un complex estudi sobre l'estreta relació entre el cinema i l'arquitectura que no us podeu pas perdre.

La darrera novetat del dia són els Beneath the Hollow, gent que va bé de ventre venint de Chicago i que fa un groove amb altri.

El mort de la setmana d'avui es mou entre la costa Est i la Oest dels Estats Units, no tenim massa clar de quina costa és la seva música, però sí que tenim clar que la seva mort pertany a la costa Oest.

Tot això i més, com quines seran les cançons que triomfaran als xiringuitos de platja aquest estiu, o quina és la moda mortívola que ho peta post-St Joan d'aquest any, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Ja som a ple estiu i es nota amb el número tot xaxi de programa, el CCXXXI en llibertat, 29è de 2023, 41è de la temporada XXVII, 42è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 22è des de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i... en teoria 8è des que vam batejar a l'Alcoholisme Fixe Discontinu, però avui ens n'adonem que el nom no és del tot exacte després d'examinar curosament ingredients i hàbits d'hidratació, arribant a la conclusió en l'estudi complex de la matèria que s'ha d'anomenar Alcoholisme Vegà Healthy Fixe Continu, amb el qual estem disposats a col·laborar amb centres dietètics per expandir la nostra fòrmula màgica.

Després d'apostar per TikTok com a element darwinià important per a la selecció natural i explicar científicament l'existència dels mosquits fetitxistes, passem a la primera secció del programa.

Avui força cosa dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim singles d'Oomph!, 30 Seconds to Mars i del El Reno Renardo amb Gigatron, juntament amb discos d'Evile, que tot i tenir un punt groove, és massa thrash, discos diversos de metall sinfònic, els A Dark Halo i se'n salven pels pèls els Voyager, els pèls d'altri que col·laboren en alguna cançó perquè no tot el disc sigui una monyardada.

Després d'insistir en el tema d'influencers en dietètica i passar per la infància d'alguns que sí que en van tenir plena de titelles, passem a les primeres novetats del dia.

I ho fem amb singles, en concret dels the 69 Eyes, tot estiuencs amb un single prou bailongo per ser ells.

Tenim nou disc dels suecs Degreed, a qui els caldria un nou viatge a Mallorca per tornar-se a inspirar, cosa que no li caldria a en Kim Dracula, que creiem que si va anar a Mallorca, va passar per Eivissa i la va devastar.

Desde Grècia ens arriba el típic grup de Death Metall Melòdic suec dels de tota la vida, els Aetherian, que potser sonen a Therion però segurament serà que no.

Arriba en Sergi amb les seves noticies amb retard, avui sense retard, cosa que no s'acaba d'entendre, al igual que la obsessió dels paranoies per l'univers Barbie i el fet que s'hagi posat a Airbnb la mansió Barbie per poder llogar-la per les vacances.

La recordamenta del dia és per al senyor en la seva totalitat anomenat Meat Loaf, però més que recordar-ne la discografia, en recordem que a ningú del programa li ha agradat massa mai.

La recomanamenta a la vora del combinat és per als Parity Boot, gent que es pren les coses amb calma i que potser no viurien de la música, en aquest cas metall industrial, tot i que hi hagi qui confongui el metall industral amb el death-thrash.

Des de Txèquia ens arriben els Somniate, blackies però una mica post, tant per la música com pel fet de tenir un logo una mica llegible, i és que no us podeu queixar de que no apreneu coses amb el Paranoia Metal Show.

Els que no tindrien cap cançó de l'estiu, a menys que sigui un estiu molt depriment, són els Fires in the Distance, gent que té el doom i el death exactament a la mateixa distància.

Arriba el mort des de Peine, localitat que no arribem a comprendre com pot ser que després de tants anys, no estigui agermanada amb Tupelo, i menys quan tenen a l'Elvis Presley com a nexe d'unió tant físic com metafòric.

En Pepi de Peine ens ensenya que a vegades es pot ser un xic nazi sense voler, simplement pel fet de ser un proto-thrashie i no arribar a més.

Després de fer-vos partíceps de la nostra àmplia coneixementa de la política actual alemanya, passem a parlar de l'efecte Nit de Sant Joan en l'augment de morts en el món del metal.

Encara ens queden novetats, en concret dos singles, un dels Staind que no aporta massa res novedós, i un dels In Extremo que, tot i que folkies, ves que no innovin una mica.

Tot això i més, com la ratxa de tres setmanes seguides en novetats mortívoles, o quina ésconsiderada Las Vegas de la Baixa Saxònia per la part de California, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana.