Programa encallat número CCXXXIX en llibertat, 19è de la temporada XXVII, 7è de 2023, 24è de la invasió de Portugal per part d'en Sergi i 20è del teorema TETA i la teoria BAVOSOS que avui recordem per l'esperit en pro de baixistes i vegans que contenien ambdues.

La noticia d'avui és que segurament serem els nous Hitlers del metal i del món en general, donat el nostre apropament cap a aplicacions per lligar tant d'extrema dreta com per a ents vegans.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos avui hi tenim coseta, dos discos de guitarristes, Lars Eric Mattsson i Victor Smolski, singles monyes d'Atreyu i Ankor, re-re-masterització del Meteora dels Linkin' Park, nou disc de Rexoria que només serveixen per fer acudits i nou disc de Delain que ja són un acudit en sí mateixos.

Abans de passar als discos que sí que presentem a les novetats, anem per noticies diverses, com el fet que el mort d'avui no serà novetat, que demà serà el dia mundial de la ràdio i que avui és el dia mundial de l'empanada gallega.

Les novetats comencen amb un altre mort ja de fa temps, en Wayne Static i els seus Static X, que ens presenten una nova versió dels Nine Inch Nails.

També tenim als Nanowar of Steel, amb dues cançons, una de xeix i l'altra que prou bé, conmemorant la caspositat del power metal actual.

Si fa dies teníem als Leander Kills com a grup de Death Metal Melòdic per xics, avui hi afegim als Dead End Finland que, per si no ho havíeu pillat, de tots els Dead End que hi ha, aquests són els finlandesos.

També tenim el nou disc dels Klone, que han fet emprenyar als óssos bruns pro-sludgeros perquè se'ns han tornat massa progs (els Klone, no els óssos bruns).

Arriba el tercer empanat del dia, en Sergi que, tot i anar dient que no està empanat, acabem demostrant que ell fa pujar el nivell d'empanamenta del programa d'avui.

El grup a recordar són els Rebellion de l'Uwe Lulis tot i que l'Uwe ja no hi sigui, amb un cantant prou bo del qui descobrim per què va acabar a Rebellion i no pas a Iced Earth.

La recomanamenta de la setmana avui se'n va cap a l'Albacete d'Alemanya amb els Lord of the Lost i aquest nou disc anomenat Sangre y Brilli-brilli.

Tornem cap a les novetats i ho fem amb més death metal melòdic, en aquest cas, per adults, de la mà de gent que es perd entre els seus propis grups, els Dead Sun.

Tenim un single que no esperàvem, ni pel grup, ni per la evolució del mateix, els masterchef de la brioxeria irlandesa, els Cruachan.

Els Deviser ens porten cap al bonic món del black metal curiós, curiós no per la música si no per la llegibilitat del seu logo.

I qui ens porta cap a San Fernando Valley entre monstres, vampirs, homes llop o Jack Starrs és el mort de la setmana d'avui, un possible vampir mandrós o víctima que no va arribar a músic, i amb ell trobem el pacient zero de la mort tipificada com a "mort plàcida mentre dormia".

Allà aprenem quins són els signes distintius que ens portaran a saber si som a San Francisco o a San Fernando.

Recuperem novetats, que n'hi ha més, com el doom dels Shores of Null o més death metal melòdic de part dels Omelas i la seva japonesa emprenyada.

Acabem les novetats amb els In Flames, no pas amb l'EP, ni els singles, i l'EP en l'edició extesa, si no amb el disc com a tal.

Tot això i més, com quines són les ajudes que hauríem de rebre per poder sobreviure a la vida d'un metalero actual, o quina és la raó que va portar als Black Anvil a fer Black Thrash i no pas Thrash, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa que es preveia més difícil de pronunciar apriori, el CCXXXVIII en llibertat, 18è de la temporada XXVII, 6è de 2023, 19è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS i 23è de la invasió, que no ocupació, de Portugal per part d'en Sergi, tot i que avui acabem parlant massa de Porto i Portugal i ves que no hi vulgui tornar.

Avui se'ns passa fer el llistat de xarxes socials que tenim, però ja sabeu que només heu de buscar #influencersdelmetal #metalpullishers o #metalsuppliers que sortim a tot arreu amb això.

No se'ns passa la idea de fer la versió empordanesa de la Marmota Phil, el Coipú Manel dels Aiguamolls, tot i que dubtem si la Generalitat ens farà fer la competència a la Candelera o si per contra podem posar-nos d'acord amb Coipús transvestits.

La primera secció del dia torna a tenir diferència d'opinions, no sobre la merda d'orquestra de carrer que acompanya als Papa Roach, tampoc sobre la merda de cantant que acompanya a l'Steve Vai ni tampoc sobre el power francès dels Manigance, però sí sobre el hard rock prog muermu dels The Winnery Dogs, que acaba entrant com a novetat del dia.

També és novetat tot i que no s'editarà físicament, la versioneta que han fet els PowerWolf per felicitat els estupendus 75 anys que va fer ahir l'Alice Cooper.

I abans de passar a altres novetats, tornem al tema fauna i en concret a unes recomanacions que us poden salvar la vida si us trobeu un ós, una àliga, o ambdós animals.

Ens n'anem a Tampere, Finlàndia, per parlar de la obsessió que tenen els grups d'allà, i en concret els Vorna, per la cultura catalana i catalanista, centrant-se en la música dels Estopa.

Arriba el nostre webmàster a fer la seva secció disfressat de baixista doom, però no entenem perquè, si la tristesa ja li supura d'ell mateix.

La recordamenta avui és per als Green Manalishi, amb qui queda clar que els baixistes són un problema per als grups de música, tan quan toquen com quan no.

La recomanamenta de la setmana, tot i que no havia vist els magnífic vídeo del seu segon treball, és per als Gaerea, portuguesos, que avui estem insistents amb el tema, com també insistim amb els problemes amb els baixistes, i és que ja se sap que si un ens homínid no fos problemàtic, no seria baixista.

Tornem a les novetats, on hi trobem als Lunar que ens proposen un prog - avantgarde - experimental - altri amb molts altris que hi col·laboren.

Quelcom més alternatiu és el que ens proposen els Lansdowne, i no només ens referim al nom de merda que s'han posat, sinó també a la seva música, alternativa, no de merda.

El mort de la setmana es sitúa entre calabrons i cabrons, aquests darrers són els dissenyadors dels bancs de la zona que no pensen en la seva utilitat com a bancs com bé haurien de fer.

Avui el mort acaba amb una prou bona puntuació dins del decàleg del bon blackie tot i arribar-hi un xic tard, que s'entèn perquè era algú que si anava caminant pels puestos, tampoc havia d'arribar massa d'hora enlloc.

Encara tenim un parell més de novetats, i comencem per la tonteria d'EP dels Enslaved que segueixen a roda als In Flames fent EPs amb cançons que ja han sortit i que tornaran a sortir.

Uns altres amb nom de merda, els Trespasser, ens fan el salt i passen de la música llatina i del nostre amor incondicional per la Tina Turner per centrar-se en la Grècia clàssica, essent blackies suecs anarquistes i també fans de la Verge María.

Tot això i més, com la solució de negoci per a perruqueries que pot salvar la vida de molts blackies amants de l'anar a peu d'una banda a l'altra, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXXVII en llibertat, 17è de la temporada XVII, 18è des de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS i 22è de la invasió que no pas ocupació de Portugal per part d'en Sergi, cosa que li comporta problemes amb el tema de les verges amb bigoti a les que té dret des de llavors.

Avui comencem bé amb el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim a la Laura Cox, que llàstima que faci una música tan flàcida o podríem fer molts acudits amb el seu nom, el super grup d'un baixista (sí, hi ha gent que es flipa), els Heroes and Monsters, el single avorrit i repetitiu dels Deathstars i els no repetitius, però sí avorrits, EP de Haken i disc de Mono Inc.

Dues noticies avui obren la part informativa del programa, una és la inclusió, després de tantes i tantes edicions, d'un grup de rock al Canet Rock, ens n'alegrem molt pels Pèll de Gall, i esperem que de cara a l'edició de 2355 tinguem dos o tres grups més de rock al cartell.

L'altra noticia és que la gent del Brittish Museum ha trobat una fòrmula perquè ningú s'ofengui, però és una fòrmula que no funciona per tot, per exemple, pels baixistes, els punks o els baixistes punks.

Amb la primera de les novetats, els Warg, parlem extensament de quines són les darreres novetats tecnològiques de Saragossa i aprenem a diferenciar entre música i thrash.

La segona de les novetats, en canvi, deixa de banda la ciència i ens fa centrar en la religió, amb un Moisés decidint cada quan treuen disc els and Oceans i potser si han de fitxar cantants de Finntroll o no.

En Sakis Tolis treu single després d'haver tret disc en solitari i fer una cosa rara amb els Rotting Christ, i és que es veu que compensar l'avorrimenta de la pandèmia amb veure repetidament Forrest Gump mentre fas rituals i sacrificis satànics és una gran font d'inspiració, si no us ho creieu, ho proveu i ja ens expliqueu.

Anem pel nostre webmàster que no té temps per estar ressacós, ja que per poder-ho estar, primer hauria de dormir.

La recordamenta de la setmana és per un senyor, alcalde, músic i mort que ja havia passat pel programa, en Peter dels Hypocrisy, qui fan un death metal acord al lloc de residència tot i estar inspirat en penya que no hi resideix.

La recomaamenta a la vora del foc avui ens porta al cyber metal dels The Interbeing, els únics que queden en actiu dins del seu estil no per mèrits de per se si no per mort d'altri.

Tornem a les novetats i ho fem per partida doble dins del món del black metal més llatí. En primer lloc tenim als Bizarrekvlt de qui hem d'explicar el perquè de la portada i animar a tots els que us compreu el disc que passeu també a buscar uns plastidecors.

I en segon lloc i darrera novetat del dia, tenim als també llatins Lumen at Mortem que ens serveix per explicar-vos els límits de l'Imperi Romà que poca gent coneix, però ho fem amb proves irrefutables.

Arriba el mort de la setmana, que encara belluga, i ho fa des de Seattle, lloc molt maco quan no plou, o sigui, mai.

El mort ens serveix per explicar-vos com posen els noms els pares americans als seus fills segons on van ser concebuts i per què els membres Pearl Jam encara estan tots vius.

També ens serveix per actualitzar la llista de malalties de cap de setmana que pateix en Lluís, afegint-hi en el dia d'avui la Neumonia Infantil, que diríem que no és moc de pav, però el cas és que sí que comporta mocs.

Tot això i més, com què us heu de posar al cap si us voleu penjar d'un arbre a Seattle, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa encallat però en llibertat número CCXXXVI, 16è de la temporada XXVII, 17è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS i 21è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi, que ja aprofitem per explicar com és que no s'hi va quedar per deixar-nos tranquils.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, tenim poqueta cosa avui, els Ten, els Sabaton versió hivernal com a Pantufleton fent recopilatoris raros, i als Riverside, tot i que no per dolents, si no per massa progs.

Comencem parlant una mica dels terraplanistes i els continents que passen a desaparèixer del seu mapa mundi, així com concerts falsos que van fer els Deftones en el seu moment.

També parlem de les vides que ha arribat a salvar l'individu que decideix els dies mundials de cada cosa, coincidint que si tothom coneixés les croquetes, no caldria la professió de psicòleg.

Anem ja per novetats, amb el funk-rock dels Maneskin, les seves recomanacions sobre Eurovisió i el seu nou disc, que tot i tenir fins a 17 cançons, només compta amb un col·laborador, però ja prou important per sí mateix, en Tom Morello.

Seguim amb singles, per una banda tenim els pseudo-poperos A Life Divided que, tot i el temps que porten fent pseudo-pop, no s'acaben de passar al costat fosc, i els Mors Subita, que van evolucionant i podran perdre fins les claus del cotxe, però mai perdran el death.

I de singles passem a discos que xeixegen, ambdòs rescatats del cubell de les escombraries del Muy Bien Chavales, on hi trobem als Asgarth i als Katatonia.

Com a programa d'informació essencial, el Paranoia Metal Show us presenta un nou grup espanyol que de segur que sonarà molt al programa, així com d'altres prediccions sobre els llops i congratulamentes d'informacions en previsió sobre els kaipús.

Parlant de bitxos raros, arriba en Sergi a fer la seva secció, i comencem repassant el seu propi TOP10, faltat de criteri perquè segueix una mica el no-criteri d'en Lluís.

Tot i això, el seu Top3 resulta tenir només tres grups, quedant en tercera posició els Shinedown, els Molybaron en segona per no copiar-se d'en Lluís, i els Fallcie amb la seva russa emprenyada en primer lloc.

La recomanamenta de la setmana a la vora del correfoc avui és per als Su Ta Gar, amb el seu nou disc amb títol en euskera profund que costa arribar a saber què vol dir.

Tornem al bonic món de les novetats, i ho fem amb els Oak Pantheon, una gent que sap fer logos acord a la seva música i, tot i així, llegibles.

Tenim EP dels In Flames que bàsicament són els singles editats fins ara tot rejuntats, i l'Ivan que tà tope d'escombriaire rescata a un altre disc del Muy Bien Chavales, els Atrocity que segueixen tirant la vista enrere i despistant-se quan senten a parlar de la Liv Kristine.

I d'Alemanya ens n'anem cap a Holanda a buscar a un grup català, els Icestorm que, per ser un pagan metal de kilòmetre zero, ens fan donar forces voltes.

Acabem les novetats parlant de la diferència salarial entre homes i dones que hi ha al món del metall, centrant-nos al metallcore i en concret, en el cas dels For I Am King.

El nostre mort de la setmana no era ni músic ni persona, però ens cau bé pels fantàstics vídeos plens d'avenços tecnològics on demostren grans estudis de dansa i coreografia.

Al vessant negatiu hi ha el fet que fos francès i, per si no fos poc, goregrind... però per compensar-ho una mica direm que sabia imitar molt bé el crit del porc degollat.

Tot això i més, com una agenda ordenadament desordenada, problemes varis de vista i mirada, o gent que s'inventen festes d'hivern com si fos a l'estiu en regions inventades de Catalunya, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa encallat però en llibertat número CCXXXVI, 16è de la temporada XXVII, 17è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS i 21è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi, que ja aprofitem per explicar com és que no s'hi va quedar per deixar-nos tranquils.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, tenim poqueta cosa avui, els Ten, els Sabaton versió hivernal com a Pantufleton fent recopilatoris raros, i als Riverside, tot i que no per dolents, si no per massa progs.

Comencem parlant una mica dels terraplanistes i els continents que passen a desaparèixer del seu mapa mundi, així com concerts falsos que van fer els Deftones en el seu moment.

També parlem de les vides que ha arribat a salvar l'individu que decideix els dies mundials de cada cosa, coincidint que si tothom coneixés les croquetes, no caldria la professió de psicòleg.

Anem ja per novetats, amb el funk-rock dels Maneskin, les seves recomanacions sobre Eurovisió i el seu nou disc, que tot i tenir fins a 17 cançons, només compta amb un col·laborador, però ja prou important per sí mateix, en Tom Morello.

Seguim amb singles, per una banda tenim els pseudo-poperos A Life Divided que, tot i el temps que porten fent pseudo-pop, no s'acaben de passar al costat fosc, i els Mors Subita, que van evolucionant i podran perdre fins les claus del cotxe, però mai perdran el death.

I de singles passem a discos que xeixegen, ambdòs rescatats del cubell de les escombraries del Muy Bien Chavales, on hi trobem als Asgarth i als Katatonia.

Com a programa d'informació essencial, el Paranoia Metal Show us presenta un nou grup espanyol que de segur que sonarà molt al programa, així com d'altres prediccions sobre els llops i congratulamentes d'informacions en previsió sobre els kaipús.

Parlant de bitxos raros, arriba en Sergi a fer la seva secció, i comencem repassant el seu propi TOP10, faltat de criteri perquè segueix una mica el no-criteri d'en Lluís.

Tot i això, el seu Top3 resulta tenir només tres grups, quedant en tercera posició els Shinedown, els Molybaron en segona per no copiar-se d'en Lluís, i els Fallcie amb la seva russa emprenyada en primer lloc.

La recomanamenta de la setmana a la vora del correfoc avui és per als Su Ta Gar, amb el seu nou disc amb títol en euskera profund que costa arribar a saber què vol dir.

Tornem al bonic món de les novetats, i ho fem amb els Oak Pantheon, una gent que sap fer logos acord a la seva música i, tot i així, llegibles.

Tenim EP dels In Flames que bàsicament són els singles editats fins ara tot rejuntats, i l'Ivan que tà tope d'escombriaire rescata a un altre disc del Muy Bien Chavales, els Atrocity que segueixen tirant la vista enrere i despistant-se quan senten a parlar de la Liv Kristine.

I d'Alemanya ens n'anem cap a Holanda a buscar a un grup català, els Icestorm que, per ser un pagan metal de kilòmetre zero, ens fan donar forces voltes.

Acabem les novetats parlant de la diferència salarial entre homes i dones que hi ha al món del metall, centrant-nos al metallcore i en concret, en el cas dels For I Am King.

El nostre mort de la setmana no era ni músic ni persona, però ens cau bé pels fantàstics vídeos plens d'avenços tecnològics on demostren grans estudis de dansa i coreografia.

Al vessant negatiu hi ha el fet que fos francès i, per si no fos poc, goregrind... però per compensar-ho una mica direm que sabia imitar molt bé el crit del porc degollat.

Tot això i més, com una agenda ordenadament desordenada, problemes varis de vista i mirada, o gent que s'inventen festes d'hivern com si fos a l'estiu en regions inventades de Catalunya, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Tercer programa de l'any fins que en Sergi no digui el contrari, número CCXXXV en llibertat, 15è de la temporada XXVII, 16è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, i 20è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi.

Comencem amb les noticies més destacades de la setmana, que inclouen un estudi que relaciona grups de metal i nivell de felicitat, els canadencs que han fet un homenatge a la secció del mort de la setmana i les dates que no es poden perdre els grups de power metal per entrar a gravar disc, però només si tenen cantant masculí.

La versioneta inicial ja ens porta a una pseudo-novetat, perquè és un disc que ja havíem presentat fa mesos, però com a disc acoblat, no com a disc sol ni del tot complert, el disc de versions dels Feuerschwanz dedicat a l'evolució de C's, el Totsünden.

I semblava que no en teníem masses de novetats, però entre sorpreses com el fet de descobrir que no som la Shakira, en van sortint d'amagades, en el cas dels Wothrosch, amagats en una sopa de lletres grega.

Seguim amb una mica de prog, prou prog per ser espanyols, prou tècnics per ser espanyols i prou originals per ser espanyols, però tot i això, no espantarem als gossos amb el nou disc dels Heleven.

D'originals en tenen ja poc, així com poques ganes de ser-ho, ens referim a un dels grups preferits d'en Lluís, juntament als Antimatter que també hauran sonat al programa d'avui, els Obituary i el ser death tan innovador.

Abans de passar al nostre webmàster fem un parell de reflexions ben profundes, com descobrir-vos el fet de perquè els francesos no poden ser feliços ni ara ni mai, o com navegar en un flamenc rosa inflable de cala Jònculs fins a Finlàndia.

Ara sí que arriba en Sergi amb una gran lliçó de matemàtiques, demostrant que un Top 3 pot passar de tenir 4 grups a tenir-ne 5, ni Jesús amb el tema dels pans i els peixos ho va fer tan bé.

Però el Top 10 d'en Lluís ja el vam repassar la setmana passada, així que anem pel de l'Ivan, que ens agrupa els 10 grups en grups de tres grups i tres estils diferents, fent una espècie de final a tres d'on surten guanyadors els quedant finalistes al seu Top 3 els Aenaon, amb els Psychonaut i Fallujah com a finalistes, però que avui no podien guanyar degut que no tenien saxos com sí tenen els Aenaon, que a més de saxos, són saxos molons.

La recomanació de la setmana torna a ser una aposta arriscada per part d'en Sergi, no massa content per haver de donar la raó a en Lluís i recomanar als Disillusion, entre fòrmules indiscutibles per diferenciar un violí d'un saxo.

Tornem a les novetats, on tenim un single arraconat dels Powerwolf que podria ser que també haguessin tingut una rel·lació amb en Piqué, donada la cançó que ens porten.

I l'Ivan avui està tot sludgero o sludjaire, no podia faltar una novetat d'Sludge com són els Death Engine com molt bé el seu propi nom indica.

La darrera novetat del dia són els Turmion Kätilöt, que s'ha de reconèixer que desde que es vesteixen i no tenen mosquits entre les seves amistats, la seva música no és la mateixa.

Amb el mort de la setmana avui aprenem anglès tancat amb noms de grups com els Ataúd, grup de black-death que no compleix amb cap dels punts del decàleg del bon blackie, per tant i comptant que tenim dues opcions de mort, ens quedem amb la mort californiana per davant de la mort per màrketing de black metal.

Tot això i més, com la principal raó de perquè a Londres no hi ha art propi londinenc o com fer prog sense espantar dofins, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Encara amb la ressaca d'haver marxat de festa amb els reis i els seus camells, comença el segon programa de l'any, 14è de la temporada XXVII, 19è des de la invasió de Portugal per part del nostre especialista web que no domina les xarxes, 15è des de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, i programa número CCXXXIV en llibertat.

Comencem el programa amb bones noticies pel metall en general i els dofins en particular, a més de consells sobre horaris d'hidratació recomanats, així com l'avís que tenim moltes novetats perquè tothom espera a principis d'any per treure disc, fins i tot els bascos que, xulos com ells sols, el treuen a principi de 2023 però li posen 2022 per portar la contrària.

I precisament algun basc surt al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, en concret els Asgarth a qui se'ls ha passat l'arròs, i no pas de 5 minuts, més aviat de 17 anys. Tampoc punxarem el single d'Apocalyptica amb la Simone Simmons ni els EPs xorres que treuen grups com Avatar, Katatonia o Atrocity.

Després de valuosos consells per als ciclistes de tot el món i més especialment per als que estorben en carreteres estretes, podem passar ja al munt de novetats que tenim pendents després d'avisar sobre una pilota al pal en quant al mort de la setmana.

I la primera novetat que entra ja amb la versió són els Lord of the Lost, que ja admeten obertament el consum habitual de purpurina per les seves parts.

Dos bascos gairebé seguits, el retorn dels Su Ta Gar després d'uns anyets ja que els ha servit per fer amistat amb animalons com les garrapates, i la presentació dels alternatius Sweet Rage.

La primera ovació del dia se l'enduen els The Veer Union, essent també la primera no-del-tot-novetat, ja que és l'edició de luxe de l'EP de l'any passat, aconseguint per primer cop a la història un EP de 15 cançons.

La segona no-del-tot-novetat és la dels An Abstract Illusion, disc del setembre que se'ns havia passat per alt o per baix, i que està prou bé.

Després d'unes increíblement tècniques lliçons d'euskera nivell alt-premium-advance, estem preparats per connectar amb el nostre webmàster que es veu que està passant una època difícil.

La primera subsecció del dia és per repassar el Top 10 d'en Lluís, que demostra ser el jefe de l'equip tot i no tenir cap mena d'autoritat per decidir res de res.

Dins del seu top 3 hi trobem quatre grups perfectament ordenats de l'1 al 3, quedant com a millor disc del 2022 el disc dels Molybaron que va sortir el 2021, tot amb una lògica impressionant a l'hora que impactant.

La segona subsecció recupera la recomanamenta avui a la vora del pessebre entre llàgrimes de pena i tristesa, on per animar-se ens recomana al trio de germanes mexicanes de The Warning que, tot i ser mexicanes, no està gens malament.

Tornem a les novetats i anem preparant ja la segona ovació del vespre juntament amb les gogós del programa, Conjoined Twin Octopus, no només pel nom, no només per la música, si no també per instruments tals com guitarres, baix, cavall, bateria, teclats, ambulància, acordió, etc...

I d'uns que són difícils d'etiquetar, a uns altres que es passen de llestos i s'etiqueten equivocadament perquè es veu que no saben que fan djent-prog, els amants dels Frosties de Kellog's, els Frostbitt.

Anem ara per dos grups de veterans, ambdós fent black metal i que ens serveixen per unes lliçons avançades de llegimenta de logos blackies, els Høstsol i els positius Our Loss Is Total.

Ara tenim un parell de singles, els Stesy que ens demostren que un estil modernill com el Trancecore pot ser més modern encara, i els progs vagos que es van saltar les classes de matemàtiques en llatí, els Metaphoric Mind.

No se vayan todavía que aún hay más, sí, més novetats encara, com la dels Concrete Age, grup de death metal melòdic-folk metal rus en anglès.

I per acabar, parlem d'una sèrie que està actualment en boca de tothom per la seva novetat, Melrose Place, gràcies als Mechina que aquest any van tard i se'ns han despistat d'un dia.

Arriba el mort de la setmana després de dues pilotes al pal però per sort, el primer mort de 2023 no és un actor conegut ni un músic benvolgut pel programa, és un thrashie.

Amb ell descobrim els bancs trampa del comptat de Nova York, i aprenem que per ser guitarra d'Overkill o d'Anvil no cal ser bo, tan sols persistent.

Ja apofitem per donar-vos la lliçó única que necessitareu si no sabeu tocar cap instrument i us voleu fer guitarristes de punk, thrash o grindcore, i és que després d'aquesta lliçó ja podreu fitxar pel grup que vulgueu.

Tot això i més, com la malaltia preocupant de l'Ivan que haurà d'anar al metge i al psicòleg, o l'explicació del què és una pinyata noruega, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Si la setmana passada vam estar tot religiosos i cristians, amb poquetes noies entre la música punxada, avui la cosa canvia, ja estem molt més festius perquè encara ens dura la cosa d'ahir nit, i en aquest programa invertim la proporció i les paritats.

Programa que és el CCXXXIII en llibertat, 13è de la temporada XXVII, primer de 2023 (a menys que en Sergi digui quelcom diferent), 14è després del teorema TETA i la teoria BAVOSOS, 18è després de la invasió de Portugal per part del nostre webmàster i segon programa en poques setmanes on parlem dels peixos rem i d'aquesta espècie animal que segons qui coneix com a xilè o xilena.

És dia 1 de Gener, entendreu que hem estat de festa i que no portem masses novetats, per tant, com sempre fem per compensar, podeu esperar-vos un programa ple de dosis culturals, començant per lliçons avançades tant d'anglès com de rus.

Amb el rus aprofitem per presentar-vos nou EP dels Your Screaming Silence, gent que, per compensar, estan aprenent espanyol.

I ja que estem a Rússia, nota històrico-tecnològica: avui aprenem què va passar amb els teclats dels ordinadors que es van endur "los niños de Stalin" durant la Guerra Civil espanyola... atenció a les dades.

Passem ja a geografia, secció d'avui que podria molt ben ser que aparegués al National Geographic en algún dels seus capítols parlant de fauna i de la seva expansió territorial, ja que parlem del mufló ibèric que podem trobar fins a Noruega gràcies als Dimmu Borgir.

Arriba el nostre webmàster entre xurros amb Baileys de xocolata que acaba derivant en una idea de negoci amb xurros de Baileys enlloc de xurros de crema, tot mesclat amb una mica de terrorisme de croissants per part d'en Lluís.

Avui en Sergi s'arrisca i ens recorda als Pretty Maids amb una pista sorprenentment bona que ens fa dubtar ni que hagi provat el cava aquesta passada nit, que el veiem massa concentrat.

La recomanamenta de la setmana és per als The Electric Alley, que tot i venir d'una pista bona, ens costa d'endevinar perquè els altres sí que hem sortit aquesta nit.

Dels The Electric Alley i la seva possible incursió al món del black metal, tornem a les novetats, segona i darrera, que ja hem dit que eren escasses, no pas com el número de mosses d'avui, perquè tenim als molt ben coordinats per les dates en què ens trobem, As December Falls.

Tornem a cultura i recuperem l'assignatura de geografia, en aquest cas sense animals... o sí, perquè parlem de les principals diferències entre Osona i els Països Baixos, i com saber si et trobes en un lloc o l'altre.

I en aquestes arriba el mort de la setmana, tot i que sense masses ganes, que feia funeral doom metal i tampoc és que hi hagi ànims ni de morir, ni de buscar noms llargs ni tan sols de buscar-se un nom de guerra.

Així és el funeral doom, sense ganes de viure ni de matar-se per no continuar vivint, ni tan sols de decidir quin dia és el millor per morir així que fa cas a la recomanamenta del programa i acaba morint en dimarts, no perquè vulgués, si no per desganes.

Tot això i més, com una nova modalitat de mort al programa, o unes breaking news que ens porten a tenir doble secció del mort, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Dia 25, fum fum fum i darrer programa de l'any, a més de ser el número CCXXII en llibertat, dotzè de la temporada XXVII, 13è després de la teoria TETA i del teorema BAVOSOS, i 17è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi.

Programa que, com no podia ser d'altra forma, comença amb el resum dels nostres sentiments més íntims durant la jornada d'ahir dia 24, i ens centrem en l'assistència a la Missa del Gall de cada un dels membres del programa.

També cal destacar la cançó ultra-nadalenca amb la que comencem el programa, una versioneta d'en David-Michum-Knight-Michael... eso.

Poques novetats avui, és un programa més lúdico-festiu que no pas una altra cosa, però això no vol dir que no n'hi hagi, com la dels Katatonia amb una cançó pseudo-homònima: Austerity, amb tot l'esperit festivo-nadalenc que els caracteritza.

Però que sigui lúdico-festiu no està renyat amb què sigui un programa cultural on cada dia podeu aprendre sobre temàtiques molt diferents, avui parlem del sistema no-mètric americà, de les mesures que en fa segons qui, i d'un nou repte viral amb navalles.

I entre les poques novetats, almenys tenim senyoretes, que al programa d'avui hem de reconèixer que n'han acabat apareixent poques més que aquestes novetats, les coristes dels Dirty Shirt i la vocalista dels Lucifer.

Entre aquestes novetats femenines, hi tenim als Lake Malice, més rock alternatiu que no pas metall alternatiu, però és que avui toca una mica de relax després de l'experiència d'ahir nit.

Fem una pausa per culturitzar-vos sobre història vikinga i sobre el fet que no tot eren flors i ràtzies a l'època vikinga, també hi havia certs perills relacionats amb les mosques i la cervesa... cuidadín.

I és el dia indicat per explicar-vos científicament què és el Nadal i què s'ha de fer amb l'arbre un cop passat el llindar d'aquest dia 25 amb dues opcions, depenent de si teniu gats a casa o no.

Entre cosplays de CheesusChrist per celebrar el dia del seu naixement, arriba el nostre webmàster a fer la seva secció, no sense abans entrar l'habitual secció d'entesos del cinema i fer pal·lesos els nostres estudis sobre Star Wars com a metàfora del Nadal.

I ja que estem amb galls, cantants de power i creuades... perquè no recordar lleugerament als Tierra Santa? Doncs això, tot i que al final no n'acabem ficant massa res per manca de temps i pel dubte de si han estat millors ells o Red Wine pel què significa el metall a nivell mundial.

La recomanamenta de la setmana és per als Kampfar, tot i que no arriben al nivell d'anteriors discos sobretot i bàsicament per la manca de participació d'ovelles vikingues al disc, i és que avui és Nadal, però a nosaltres no ens fa res fer un programa mig cristià i mig pagà.

I qui uneix amdues coses? Exacte, en Nergal, personatge tope nadalenc que per algo s'ha posat aquest nom.

La darrera novetat del dia són els Headcave amb un EP de prog-metalcore o metalcore-prog, segons es miri i, sobretot, s'escolti la seva música.

El mort de la setmana avui ens porta a les afores de Sao Paolo on descobrim millors mètodes per escapar de tirotejos que no pas els dels Wallmart o els de Sao Paolo centre.

En aquesta secció avui descobrim que hi ha baixistes que, tot i baixistes, són capaços de fer altres coses i, fins i tot, arribar a una avançada edat per a un blackie.

Lògicament, no podem acabar el programa sense fer una bona repassada al decàleg del bon blackie, tot i haver de deixar punts sense assignar per desconeixamenta.

Tot això i més, al Paranoia Metal Show més nadalenc d'aquest any:

Penúltim programa de l'any, a una setmana per Nadal, número CCXXXI en llibertat, 11è de la temporada 27, 50è de 2022, 22è després de la Teoria TETA i del teorema BAVOSOS i 16è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi, principal raó per la qual no han pogut guanyar el mundial de fútbol, perquè encara s'estan refent.

Argentina fa uns minuts que ha guanyat el mundial, així que avui no hi ha més remei que començar el programa amb la secció d'esports, on hi tenim interessants propostes de cara la properes celebracions de mundials, jocs olímpics d'estiu, d'hivern i eurocopes, tot el mateix mes.

Lo que sap en Lluís de fútbol i esports és equivalent al què sap un thrashie de música i de polèmiques que no ho acaben essent, avui descobrim que la Madreñas del Thrash, en Cronos dels Venom, té poc sentit de la crítica.

La primera secció del programa és la de Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim als Xandria que, per assegurar-se de rebentar tímpans han trucat a en Ralf Scheepers. Parlant de cridaners, en Ripper Owens amb el seu grup curiosament anomenat Ripper... i ja que estem amb noms de merda, el segueixen Mezmoria, Steel Flames, Legendarium i els russos Una Persona.

Aprofitem per comentar que nosaltres tenim noms per grups disponibles, entre els que trobaríem als Steel Borlagars o Bolsagars in Flames.

Comencem amb el programa més feminazi en quant a novetats, perquè la majoria són dones que treuen la feina a tius durs, i comencem amb els Exilia, que a més, els hi fot els ducados i el carajillu.

Molts de singles avui, amb els quals descobrim a les Lead Horizon, una mica alternatives, una mica core, una mica electròniques, una mica groove, una mica... de tot, vamos.

Arriba la secció de dades científiques, on hi trobem moteros que van de tius durs però que s'aixequen els diumenges a les 8 del matí, i la confirmació fàctica i pràctica de la inexistència de fans de prog femenines.

Parlant de fèmines, més novetats, i encara més singles, perquè tenim als Skillet, més coneguts pel seu nadó que no pas per la seva música, i als tarragonins Ankor que per fi estan trobant com han de sonar.

Deiem de banda a simpàtiques senyoretes perquè anem per tot lo oposat, els grooveros Vented ja sense membre fundador per lleuger cas de mort.

Arriba en Sergi que demostra tenir ja una edat i necessitat d'ulleres per llegir, ja que convertim a Artkills i Autumtales en Artritis i Subnormales... no nem pas massa bé.

La recordamenta avui és per als Lyriel i la seva discografia tan recordada pels membres del programa, molt ben encertada per part d'en Lluís de bones a primeres i sense pistes.

També encerta en Lluís qui és el protagonista de la segona subsecció, la Recomanamenta de la Setmana avui a la vora del Folk... (xist dolent... xist d'en Sergi, lògicament) amb els Eva Under Fire.

Gran polèmica sembla haver-hi amb la Eva Maria dels Eva Under Fire i saber qui li va dedicar primer la cançó per a ella, si els Fórmula V o Los Pecos... necessitarem un estudi molt més a fons per poder-ho resoldre.

Tornem a les novetats i, abans de passar a més simpàtiques senyoretes, anem per tot lo contrari, en Sakis Tolis que avui fa un doblete com en Messi, i tenim mini-novetat doble dels Rotting Christ i single anticipatori dels Insomnium on ell també hi col·labora.

Encara queda alguna simpàtica senyoreta, en aquest cas una de fixa i una d'agregada amb la versió que fan els The Dark Side of the Moon d'en Harry Potas.

De senyoretes passem a tius lletjos que a més se'ns estan fent grans, els Insight After Doomsday, uns dels precursors del Modern Metal que s'han apuntat a la tendència que està prenent aquest estil.

També tenim els cabrons dels Citizen Soldier, que han tret 5 discos en tres anys i a més, tot i treure 15 singles de 18 cançons, va i deixen fora les mig decents, que lògicament són les que acabem punxant.

Per trobar al mort hem de viatjar fins a Oslo amb cura de que no se'ns quedin els ous enganxats en algun banc congelat, ja que les alternatives per poder-los recuperar són lleugerament doloroses.

A Oslo hi trobem gent que tot i morir com un bon blackie, es passa el decàleg del bon blackie pel forro de lo que se li ha quedat congelat, i és que la seva vessant thrashie domina gran part de la seva vida i la seva estètica, intentant reparar el greuge amb la seva mort tan poc cristiana.

Tot això i més, com seccions d'història, geografia, esports, política i religió, on descobrim que els Brymir tenen més amics que els Dynazty, o la proposta d'un sistema de repoblació de baixistes, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana: