Programa amb número que sóna a aspersor de merda rítmic bailongo, el CCXXX en llibertat, 10è de la temporada XXVII, 49è programa de 2022, 11è programa després de la Teoria TETA i del teorema BAVOSOS, i 15è des de la invasió de Portugal per part d'en Sergi.

Poquetes novetats tenim avui, i ja vaticinem que seguirem així fins que no entrem a 2023, que és el que tenen els grups de metall, que a part dels que van nadales, a la resta no els agrada treure disc per aquestes dates, no fos cas que se'ns empatxés la seva música junt als torrons.

Si no hi ha novetats, tampoc n'hi haurà masses dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos que considerem poc punxables, de fet, disc disc, el que es coneix normal i generalment com a disc, no tenim, ja que tenim singles d'Steel Panther i de Within Temptation, i acústic en directe dels Red.

Comencem el programa anunciant que han trobat inteligència a Galicia, noticia impactant però amb un xic de trampa, ja que es veu que és inteligència artificial.

Anem ja per novetats, on trobem als Diablo que s'han fet grans i deuen beure vi, perquè han millorat amb el temps com demostra aquest nou disc.

Qui no millora, almenys mentalment, són els Maladie, que ja s'ho diuen ells mateixos, però és que també ho demostren amb la seva música, que està tan pallà com ells mateixos, només us diré que són alemanys però voldrien ser francesos...

Avui tenim sessió de capullitos, primer el de Helsinki i després el nostre webmàster, que avui ens recorda als Incubus mentre la resta fem tastets d'alcohol per fer passar millor la seva secció.

La recomanamenta de la setmana, tot i la memòria d'en Sergi, és algú que repeteix a la secció, un que tampoc està massa pacà i fa discos sota el nom d'Stonesilk.

Abans de res més, un consell amb proves fàctiques: No regaleu calendaris d'advent amb alcohol o cerveses, aneu a lo típic de la xocolata, o no arriben a on han d'arribar.

Més novetats, single del/s Zeal & Ardor, també amants dels francesos però en aquest cas des de Suïssa, capital mundial del gospel barrejat amb black metal.

Una novetat que no tenim clar si ho és, és la regravació dels dos primers discos dels Harakiri for the Sky, gent que escolta el programa i sap quina llargada han de tenir les cançons i com fer-ho si acaben essent més llargues.

Anem cap a Hongria, amb el nostre amic Leandro, no el del cinema que se les pelava que corria, si no el líder dels Leander Kills, amb qui aprenem que l'hongarès és fàcil.

Us presentem nou disc dels Souldrainer tot i que crèiem que ja estaven retirats, acaba essent la única novetat més o menys normal o per gustos planers del dia amb el seu death metall melòdic.

Amb el mort de la setmana avui ens n'anem cap a Ukraïna amb un altre mort per cinètica i per tenir un nom de guerra que no feia pas massa por, ja que en Pytyrim no espantava massa als russos.

La darrera novetat del dia és la dels Deathless Legacy, gent que rareja ja en la composició del grup, els noms de guerra i el paper que té cada músic o pseudo-músic al grup...

Tot això i més, com descobrir als bascos d'Ukraïna i com celebren la constitució espanyola o amb què acompanyar els ganxitos que serviran als concerts en horari infantil d'aquest proper cap de setmana, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXIX en llibertat, 9è de la recentment estrenada temporada XXVII, 20è programa post-teoria TETA i teorema BAVOSOS, i 14è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi... avui ha costat la pronunciamenta, però després d'una mica de pràctica, ja podem commandar les legions romanes.

Avui no ens explaiem gaire a l'hora de començar el programa, que la majoria de noticies importants estan relacionades amb les novetats discogràfiques o de concerts, i parlant de novetats, aquí tenim les que no punxarem i que anunciem al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos: Single de Metallica que xeix, disc d'Adventus que segueix la línia dels WarCry, disc desangelat d'en Jevo i els francesos Contraste, que ja sabem tots que s'estan esgotant els noms bons per als grups.

I comencem tots com si estiguéssim en un ascensor o un supermercat, perquè els Brojob ens porten un EP de nadales i, com no podia ser d'altra forma, què millor que començar la temporada de nadal amb la Mariah Carey i el clàssic dels clàssics nadalencs.

En aquest punt del programa descobrim els súper poders d'en Lluís a nivell musical a més de la ja reconeguda tasca com a retallador de cançons, a la qual ajuden especialment bé els Disillusion.

I seguim amb més novetats tope de nadalenques, com és el cas dels gòtics Opened Paradise, nom tope positiu per a un grup 100% gòtic.

Sabeu aquell empollón que sempre presentava l'exàmen el primer de tots i acabava sobrat? Doncs es diu Mikael Erlandsson i ja ha editat un altre disc amb els Autumn's Child.

Com a novetats també tenim dos singles, per una banda uns que en principi no treuran disc nou, els Mötorhëad, i per l'altra uns que en principi sí, els Bury Tomorrow.

Passem ja al pessebrero de l'equip, el nostre webmàster que avui ens porta les últimes noticies sobre fires de Playmòbil a les nostres contrades.

També parlem de nazis, pel·lícules on s'atropellen nazis com la dels Blues Brothers, i de grups nazis que foten fora als baixistes per pajilleros (com si no ho fossin tots).

El grup a recordar d'avui són els Megadeth i el seu senglar agonitzant que tenen com a cantant, així com l'estreta comunió que tenen amb els Ñu i la seva evolució musical.

La recomanamenta de la setmana avui és per als Fallujah, que se'ns quedaven com patrás, i el seu death progressiu que ens evoca, sense cap mena de dubte, la xispilla de la vida i els duendes borratxos de jardí.

Més novetats en aquest programa tan nadalenc, la dels Dosfall, gent que tot i blackie, bones persones almenys a l'hora de fer logos llegibles pel dia que apareixin a la secció del mort de la setmana, cosa de la que no en tenim cap dubte.

I precisament toca el fiambre, que ens porta a festes californianes a 20º sota zero acompanyades de flautes i violins i amb alcohol per beure i caldo de braç de monjo budista com a opció saludable.

També descobrim que en Christian Slater és l'esglaó perdut entre la granota i el Joker, o que la bomba atòmica es va inventar per poder deixar d'escoltar música clàssica.

Encara ens queda una novetat, gent que, tot i que bascos, amants dels vídeos de gatetes del youtube, els Feelingless, a més de gent que mostra les seves dots i connexions amb la política espanyola.

Tot això i més, com la forma més fiable i efectiva per a diferenciar a en Nils Molin de la Elize Ryd, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana.

Programa que fa com els grups que no debuten amb un primer disc, i és que estrenem la temporada XXVII amb el vuitè programa de la mateixa, i tot culpa d'en Sergi. A més, és el número CCXXVIII en llibertat pronunciat en perfecte llatí clàssic, 47è de 2022, 18è de la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS, i 13è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi.

Gairebé tot singles al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, que no anticipen masses ganes d'escoltar els discos de Caliban, Smash into Pieces, Story of the Year, No Resolve o Tanzwut... i el disc de 10 cançons inèdites de Camilo Sesto que per problemes de copyright no podem punxar.

El que sí punxem, tot i haver aparegut la setmana passada a la primera secció del programa, és el disc dels Antimatter, amb una nova discusió de la definició de "disc tranquilet".

És un disc que podria també haver sortit al Muy Bien... però que per la tonteria d'afegir paraules al vostre diccionari català - lituà, acaba entrant amb el seu folk metal, el dels Andaja.

I com es nota la influència que té el nostre programa arreu del món, perquè després d'haver-nos queixat de la manca de grups d'Stoner, cada setmana en tenim un de nou, avui els Rattlesnake Venom Trip.

El nostre webmàster arriba tot cofoi entre gent que crida pel carrer celebrant la seva ja famosa crítica del darrer disc de Tierra Santa.

La recordamenta entre dubtes de la setmana és per als germans Hale dels Halestorm... i va... també una mica pel papi, que tot i fer de baixista, algo va fer.

I com no, la recomanamenta del dia és per l'altre grup que va anar a veure en Sergi, els Alter Bridge i el seu cantant cansino que només aguanta ell. sort en tenim d'en Tremonti...

Tornem a les novetats i ho fem amb un toc prog, tant a nivell de canvis musicals com a nivell de canvis de cantants amb els In the Woods.

I, tot i que sembli estrany, anem per coses rares, amb la reina del core gay, la Scene Queen que ens presenta la segona part del seu Bimbocore, centrant-nos en la història d'amor i desamor entre la Barbie i en Ken.

I seguim de fèmines, que avui no en són poques al programa, i ho fem amb el post-black metal tot rabiós dels Euphrosyne.

Amb tantes noies no podia faltar el gigoló del rock, en Johnny Gioeli, amb un grup de hard rock que recorda un xic als Hardline però amb llargada de cançons que recorden a l'Axl Rudi Pell.

Des del bressol del black metal, Texas, arriba un grup de black ple de candidats a mort de la setmana, els High Fells, a qui haurem de seguir la pista d'aprop.

I parlant del mort de la setmana, anem cap a Monticello que, com tots haurieu de saber ja, és a Minnesota, terra de neu i de fets sobrenaturals com el cas del músic abstemi amb 54 anys i dos anys de carrera musical.

Avui l'accident implica vehicles però demostrem que no són pas les motoretes-carro que tenen als supermercats pels obesos que van a comprar en familia, i aprofitem per donar-vos diferents consells vials que poden salvar-vos la vida tornant a casa de matinada.

Encara queda alguna novetat, i entre elles la dels League of Distortion, grup del guitarra de Kissin' Dynamite, el bateria dels Schwarzer Engel i de la colega de la Marina LaTorraca, l'Anna Brunner, els League of Distortion... ah, i un baixista també.

I d'Alemanya passem a Itàlia amb un grup insultament joves, els Stain the Canvas, tot modernills i massa joves per saber exactament quin estil toquen... ja n'aprendran.

La darrera novetat del dia és per tot el contrari, uns iaios sorpresos d'haver trobat un cantant de menys de 30 ans, els Barnabas Sky, que ens demostren que s'estan acabant els noms de grup normals.

Tot això i més, com la prova irrefutable de la extinció del Hard Rock, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXVII en llibertat que ens recorda el perquè els bàrbars van acabar al final amb l'imperi romà, 7è de la temporada XXVII, 17è després del teorema TETAS i la teoria BAVOSOS, 12è després de la invasió (que no ocupació) de Portugal per part d'en Sergi, que són coses ben diferents.

Comencem amb noticia, i és que ja s'apropa la fi del món, com demostra l'aparició del pez Remo a Xile, que per una cosa que hi ha important al país, i resulta que no és massa positiva.

Avui, al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, tenim gent que no hi posa masses ganes com els Antimatter o els Soen, gent amb molta publicitat que... psié... com els Cobra Cult, Witchcraft o Enter Shikari, i gent que fa homenatges a óssos bruns amb drogues i un violí com en Tuomas Roumakari dels Korpiklaani.

Gairebé hi apareixen a la primera secció però al final acaben sortint al programa com a novetat, novetat força xeix com la majoria de les que tenim avui, el nou disc de Nickelback amb portada igual de passable que el disc.

Més novetats, tenim un single, dels A Life Divided que han perdut la divisió del seu nom, i EPs com el dels Wolves at the Gate, gent que, qui té record d'ells, els recordava més monyes... tot i que més de la meitat de l'EP és força monyes.

Abans de seguir amb novetats, hem de fer parada i fonda per parlar dels anuncis de Nadal: el de les colònies que no acaben d'arribar a tot el públic potencial i el de les joguines que molt probablement són una de les principals causes de mortalitat en general i en el món del metall en particular.

Més novetats, i ens n'anem cap a Mèxic a gaudir de bones temperatures i un trío de hard rockeres modernilles que no està gens malament, les The Warning.

L'altre EP que presentem avui és el d'aquesta gent que només toca uns dies al mes, i quan ho fa, normalment ho fa amb poques ganes, però es veu que si enlloc de disc, fan la meitat de cançons, les ganes aumenten igual que la potència.

El mort de la setmana avui arriba aviat, que tenim a en Sergi tocant-li la moral i tot el què es deixin a la Izzy Hale i a en Myles Kennedy.

Hem de buscar a l'hemeroteca però sembla ser que podem confirmar que ja havíem passat abans per California i havíem visitat els seus bancs entre palmeres.

Amb el senyor Peligro avui aprenem quina és la millor i més inesperada forma de dur munició als guerrillers que estan defenent front d'Ukraïna.

Després d'unes lliçons avançades de llenguatge i logos blackies i deathmetaleros, podem seguir amb la música, no sense abans descobrir que Seur i Correos Express podrien ser grups blackies de Glasgow.

Novetats de gent important que tampoc remunten massa és el plat del dia, on hi tenim servits als Candlemass, gent que fa doom-èpic tot i que la part èpica els hi va robar en Mats Lévén quan el van cardar al carrer.

Uns altres que tampoc ho estan petant havent canviat de cantant són els Threshold, tot i que en aquest cas, s'entén que ja no comptin amb el vocalista que millor els havia cuallat.

Seguim amb novetats, tot i que en aquest cas és més noticia que no pas novetat discogràfica, ja que les Mariah's Pop, més conegudes per les Fist of Jesus han tret singles tot i que nosaltres esperàvem el disc, per acabar de concretar les profundes interconnexions que tenen amb el post-black metal.

Altres novetats que sí que punxem són els The Interbeing amb el seu groove industrial, que es veu que treuen cds i no ens avisen.

Tot això i més, com la descobrimenta de la connexió intrínseca entre Camela i Lamb of God o la catalanitat extrema dels Besna, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Arriba un d'aquells programes on podem remarcar allò tan sabut de "Paranoia Metal Show es un programa que culturiza y entretiene", avui especial lingüística i idiomes, essent el programa número CCXXVI en llibertat, 45è del 2022, 16 després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 11è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi, i 59è de la temporada XXVI, tot i que se'ns havia quedat aquesta darrera dada un xic al tinter.

Poques novetats tenim avui, no perquè tot sigui dolent, si no simplement, perquè hi ha poca cosa, prova d'això és que al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, només hi tenim al monyes del Ville Valo, que no sabíem que era tan monyes fins que ens l'hem trobat sense els HIM, que es veu que tot i que no ho semblava, encara el controlaven en temes monyerus. També hi tenim a uns habituals de la secció els Enuff Znuff, no per dolents, si no per avorrits que és el seu estat habitual.

Abans de començar a desgranar novetats, fem una crida que al final són dues, i que ja ve d'altres anys, perquè la gent no faci servir els llumets de color "blau mosso" per a adornar els arbres de Nadal.

Entre la sospita de la existència dels calçotets de llana, la confirmació de l'arribada al metall de la moda de jerseis nadalencs xungos i els ànims al nostre equip de I+D que investiguen en materials calòrics però no molestos per a bolsagars i borlagars, ara sí que ja anem per feina.

La primera novetat del dia no és ben bé novetat, ja que el disc és de l'abril, però no ens havien trucat els Carpenter Brut per dir-nos que havien tret un disc nou, i és que és tan fàcil oblidar-se a un baixista a una àrea de servei de la autopista com oblidar-se que uns francesos han de treure disc.

Anem pels amants del 1,2,3, els MMXX, amb els qui comencem a introduïr-vos al món dels idiomes, ja amb el llatí de base, després d'uns intents de francès amb els brutots dels Carpenter.

Abans de seguir, hem de fer una aturadeta a la música per fer valer l'etiqueta de programa de servei que tenim, i a més de comentar-vos com ens heu de buscar al SALT, us aconsellem què heu de tenir i què no, si teniu la llum punxada per una plantació de Marihuana i/o un jacuzzi.

Arriba el nostre webmàster i avui ens recorda a l'enanito chillón, líder i únic membre original dels Cradle of Filth, destacant més que el grup en sí, la bona pista que ens ha donat per encertar-lo que ofusca qualsevol disc del chiquilín.

I no sabem si és per haver descobert les seves arrels indígenes australianes, però també hi ha bona pista per la segona subsecció, on ens recomana als Nordic Union aprofitant que encara remenen la cua.

Seguim amb novetats, i en concret amb els Black Anvil que no tenen res a veure amb els Anvil a seques si no és que tenen un logo llegible tot i ser blackies, deu ser pel passat hardcoreta que tenen.

I ara, com va dir en Putin fa uns mesos, anem cap a Ukraïna, on seguim amb les lliçons idiomàtiques i ens centrem en el cirílic ukraïno-japonès de la mà dels Drudgh, nom de grup que també aprenem a pronunciar correctament.

És diumenge, això vol dir que no tot han de ser idiomes, i com a bons mormons-cristians que podem ser o no, ens posem tot religiosos amb els Magnum i els Chelsea Grin, una altra novetat del dia.

Arriba el mort de la setmana, avui en moto fúnebre enlloc de cotxe, i amb ell viatgem a les boniques i fascistes terres del Véneto, on aprofitem per prendre unes lliçons d'italià avançat i, perquè no es digui, també aprenem el llenguatge dels segurates de discoteca.

Tot i això, la lliçó més important d'avui no tracta d'idiomes si no que és una lliçó de vida que potser alguns no us creureu però que demostrem que pot ser certa: Del ser baixista se'n pot sortir, això si, s'ha d'estudiar i tenir-ne moltes ganes.

Tot això i més, com la demostració de lo bons coachings que podem arribar a ser, com s'ha de tractar a la gent aquella que diu "jo escolto de tot" o quin és el futur ideal dels olotins i els seus cuiners, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Nou programa, el CCXXV sense palitos en llibertat, 58è de la temporada XXVI, 44è de 2022, 15è després del teorema TETA i la teoria BAVOSOS i 10è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi, cosa que no és massa coneguda, però en donem l'explicació més real i fiable del perquè no ho haureu vist a les noticies.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os llamaremos avui hi tenim els Hämaton que no saben com adaptar-se als nous temps, als Citizen Soldier que no saben què és un disc, als God is an Astronaut que no saben què és acabar una cançó amb algun fan despert que els aplaudeixi, els Pyramid que no saben deixar de cridar i la cobra dels Disillusion, que s'han salvat pels pèls d'acabar en aquesta secció.

Avui tenim un programa especial sobre geografia, que feia temps que no us refrescàvem conceptes bàsics com la diferència entre Hongria i Eslovaquia o proves fàctiques de que a Finlàndia hi carda rasca.

Comencem amb les novetats de la mà d'un single dels Godsmack, que ens ajuda a reivindicar-nos com a grans i experts retalladors de cançons, tan o més bons que etiquetadors d'estils musicals.

Seguim amb novetats tot i que no massa novedoses ni animades, amb els The Pretty Reckless i el seu disc de coses acústiques, versions i mescles rarotes.

Aprofitem a kornejat una mica amb els suïssos Chaoseum, gent que ens presenta ja el tercer disc després de l'èxit absolut que va tenir el seu anterior treball entre els membres del programa.

En Sergi s'apunta a la voluntat del programa de ser un servei per a la societat, i amb ell parlem d'esmorzars dietètics per mantenir la línia els caps de setmana, tant si sou de café com si sou més de coses més dolces.

La primera subsecció del nostre webmàster avui ens porta a recordar als Seven Witches, segon grup cridaner seguit que apareix en aquesta secció, i que ens porta a replantejar-nos els diferents nivells de grups i categories que hi ha dins del metal.

A la segona subsecció anem per quelcom més escoltable, i és que la recomanació del dia avui és per als Manntra, una subsecció plena de dades tant interessants com impactants, entre presses totalment justificades.

Tornem a les novetats, perquè tenim nou disc dels The Offering, gent difícil de definir, donat que només tenen dos discos i han canviat 4 cops d'estil, que grups com aquests fan entendre la mandra de les discogràfiques a l'hora de buscar etiquetes.

I, de cop i volta, el programa es converteix en quelcom festiu i de celebració, ja que tenim el single de Katatonia i el nou disc de sludge post-metal dels Psychonaut.

L'ambient festiu s'apodera un xic de tot, fins i tot de Houston, tot i la seva voluntat d'independència, i allà ens n'anem a una festa-guateque d'aniversari en plena bolera, com cal, amb el cotilló i les armes típiques que es porten a un tipus de festa així, i allà, curiosament, hi trobem al mort de la setmana.

La festa continua amb els PeneCorrida, juntament amb en Dan Brooklynn y les seves lletres sobre ocultisme tope de festiu.

Què passa quan s'acaba la festa? Que la gent o té tendència a desprendre's de l'alcohol ingerit o s'acaba avorrint... qualsevol de les dues teories és viable per a la creació del logo dels Ingested que també ens presenten nou disc.

Tot això i més, com la descripció geogràfica de Houston i els llocs on hi podeu anar a seure, o la fina i gairebé inexistent diferència que hi ha entre els Katatonia i El Reno Renardo, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXIV en llibertat, 57è de la temporada XXVI, 43è de 2022, XIVè després de la teoría TETA i el teorema BAVOSOS, i 9è des de la invasió de Portugal per part d'en Sergi, que comença en mode "solo" per falta de membres o desmembramenta del programa.

Abans del Muy Bien avui ja comencem amb les novetats, i ho fem amb el dubte de si una cosa és un EP, un single, o què merdes és, una versió i una remescla que ens volen colar com a EP i són la presentació dels Dawn Zero.

Després sí que tenim un single, una sola cançó, tal i com ha de ser, la dels Katatonia que, tot i no ser especialment festius a nivell disquívol, sí que ho són en concert, i si no, aneu a veure'ls.

Seguim amb els Fire from the Gods, que, intentant allunyar-se dels Sevendust, se n'han anat a mig camí de Jamaica amb una espècia de metall alternatiu-rap-reagge.

I parlant de coses rares, els Osyron, progs rarunos, tot i que ja es veu pel nom, tot i que no serà el pitjor del dia.

Ara sí, arriba l'Ivan i podem fer el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on avui hi tenim tot de gent coneguda i gent que és una llàstima que no pugui ser-ho, començant pels primers, tenim Joe Lynn Turner, Therion, Devin Townsend, John Norum i Fit for a King com al què tècnicament es coneix com a tostons.

En l'apartat monyes hi tenim als the Unguided, WarCry com a infumable i el grup de black-death Galicia com a gent que ens sap molt de greu no punxar i poder fer les respectives conyes.

Més novetats, que avui en tenim una quinzena, i ara ho fem de la mà del binomi Patton-Lombardo, d'on surten els Dead Cross, gent de qui ja havíem punxat el primer disc i homònim, i ara punxem el segon molt més llatinitzat, el II.

I més gent coneguda, però per la part de Suècia, el guitarra, compositor, baixista, cantant, teclista, productor, mesclador musical, actor, director i productor de cine, i de poc quasi únic membre d'Stonesilk, que ens estafen perquè és més grunge que no pas Stoner.

I entre tanta novetat, n'havíem de tenir alguna que no ho fos tant, com la remescla i remasterització dels Dimmu Borgir, qui ens fan dubtar sobre la nova hamburgueseria rockera de Girona.

Arriba el nostre webmàster per parlar dels Anvil, grup que no creiem que tingui cap fan, ni tan sols amics, i que ens porten a recordar al Chupacabra dels Cage, i així tenir una castanyada de, com a mínim, dues castanyes.

Per sort, la recomanamenta de la setmana puja el nivell, tot i que ells l'hagin baixat, són els Dynazty provant de ser mudernillus.

Més novetats ja recuperent el tema dels noms espantosos, i és que tenim uns xilens que, tot i que xilens, no tan mal fent el seu nu metal, però es diuen BajoxTierra... és que...

I encara amb el tema dels noms, uns que hamletegen força bé, però algú els hauria de fer veure que no poden anar per la vida dient-se Halo Metal Band.

També tenim més canyeta, el metalcore correcte dels Callejon i els ex-Obscura i actuals putejadors en plan pericos, els Obsidious.

Més i més novetats, el EP d'aquest grup tant nostrat i amant de la matança del porc, els Despised Icon, i els black-death metaleros Noctem, també nostrats però menys, que són de València, però que ens cauen bé perquè per sort de tenir la part death, saben escriure logos.

Dues per acabar, el death-thrash dels No Return que està força bé menys quan es converteix en thrash-death, i els Darkthrone, pobrets ells que s'han quedat sense idees per fer portades.

El mort de la setmana avui ens porta a Cascabel a desganes, personatge tant desganat que va morir el dia desganat per excel·lència, el dimarts.

Allà a Cascabel descobrim el negoci que hi ha amb els bancs trampa amb possibilitat d'acoblar-hi un radar, i la merda de sobrenoms que tria la gent d'allà.

Tot això i més, com la forma d'alcoholitzar-se a base d'amanides o quina és la relació biològica entre un cargol i un amant del Doom, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXIII en llibertat, 56è de la temporada XXVI, 13è després de la teoría TETA i el teorema BAVOSOS i, numeració que se'ns havia passat per alt i molt important, 8è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi, invasió sobre la qual els Moonspell ja treballen en un doble disc conceptual sobre el tema.

Només començar, evidenciem les millores o no tecnològiques, que ens porten a creuar que la ràdio s'ha convertit en un creuament de les despulles del Coche Fantástico i d'un after pijo gay.

Després d'això ja podem anar per la primera secció del programa, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim els nous discos de Renacer, Black Veil Brides, Avatarium, Avantasia, Stryper, el retorn dels Ugly Kid Joe i la menció especial per als The Samurai of Prog i el seu grandíssim disc, The Spaghetti Epic 4.

Comencem amb les novetats i ho fem amb els The Electric Alley, grup de hard rock de Càdis que, tot i hard rock espanyol, no està gens malament, bàsicament perquè no sonen a grup espanyol.

Seguim amb els Disturbed i els Gothminister, dos discos que, d'haver-hi hagut més novetats, haguessin passat a formar part del Muy Bien Chavales, perquè són dos discos més xeix que no pas res més.

Abans de seguir amb les novetats, fem aturada per ser més que mai el què ja som: un programa de servei, on podeu aprendre dades, trucs i d'altri, i avui n'és un bon exemple, ja que aprenem a com fer que un cantant de power no cridi, o a com definir a la Floor Jansen amb mímica.

Tornem a les novetats i ho fem parlant de noies, perquè per una banda tenim els Brutus, tot i que no brutegen per cap banda ni tampoc per l'estil musical, i per l'altra els italians White Skull amb la Federica al capdavant.

I aquí recuperem el ser programa de servei, perquè gràcies a nosaltres, podreu aprendre les definicions científico-tècniques de diversos estils musicals: post-rock, post-metal i hardcore.

Arriba el nostre webmàster amb el seu palito de punta vermella que diu que està prou bé, tot això segons ell i la carència de fiabilitat que el caracteritza.

Avui ens recorda a Los Suaves, de qui acabem parlant més del què feien dalt de l'escenari fins que baixaven de cop a baix, que no pas de la seva música. També aprenem quina culpa en té la Guàrdia Civil de què avui en dia ja no segueixin traient discos.

La recomanamenta de la setmana és per als April Art i la proposta de fer equips de fútbol femenins segons colors dels cabells.

Més novetats encara, els Cabal, grup de djent amb deathcore o deathcore amb djent, que s'han intentat currar el nom del disc per quedar bé amb nosaltres, tot i que el resultat no hauria estat l'esperat.

També tenim nou single dels Gojira, que darrerament estan tot jipiosos provant de salvar arbres, i descobrim perquè els músics tendeixen més a salvar arbres que no pas a salvar l'oceà.

La darrera novetat del dia és la dels Invictus, uns altres que volen quedar bé amb nosaltres, grup que prové dels Ex Deo, que qui no sàpiga qui són Ex Deo, direm que són un grup que prové dels Kataklysm... que no provenen d'enlloc més que no sigui el Canadà de la part més romana-llatina del Canadà.

Abans de passar al mort de la setmana, tornem a erigir-nos com a programa de servei indispensable per a la vida moderna, i és que us descobrim "l'Efecte UDO", més característic d'Edinburg i terres escoceses que no pas de temperatures menys humides i ja, de passada, el remei per a aquest efecte.

Ara sí, anem ja pel fiambre, que avui no és pas un de sol sinó que són un blíster de 5 morts, per sort, tots punkys, dels quals tenim la teoria de que, com a punkys, ja havien viscut massa i, si no se'n van adonar per se, potser va ser per altri. Un combo de dos suicidis, dos morts californianes i una mort californiana de tranquis, tot i que podrien ser tots suicidis, ens porta a un colofó final de mortaldat.

Tot això i més, com l'edat ideal per la mort d'un punky, o quina és la diferència entre un punky mort a un bar i un punky a un bar, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXII en llibertat, 55è de la temporada XXVI, 41è del 2022, XII after teories i teoremes TETA i BAVOSOS, i primer en el que recuperem a les Flos Mariae, però no com a forma de control (de números, no de natalitat), i sí com a forma de celebrar la hispanitat que tots portem a dins.

Avui la secció més llarga del programa correspon al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, perquè hi tenim singles de Serj Tankian i Mägo de Oz, maxi d' In This Moment, reafirmem als The Cult en aquesta secció, hi afegim monyardades com Sleeping with Sirens, We Came as Romans o Nothing More,ens avorrim amb Jaded Heart i Azeroth, hi posem una mica de thrash post-Sharlee D'Angelo, parlem del gran nom que l'Orlando Pacheco ha escollit per al seu grup: Orlando Pacheco, els Lorna Shore se n'escapen pels pèls i alabem la part bona del disc dels Blind the Eye que és la que no és seva.

Abans de començar ja amb les novetats, parlem de lo bé que li van les coses a en Loquillo i de les necessitats en quant a sueques de l'Ivan.

Ara sí, novetats, i comencem amb singles, per una banda els Powerwolf que ja preparen un pack de 5 cds de cara al nou llençament, i els Architects, grup de monyes core, que ara feia dies que no en teníem d'aquests.

Passem als Alter Bridge o al grup de El Pesao, com se'l coneix més familiarment, que han tret disco tot i que amb el single anticipatori que havien tret, ja n'hi hagués hagut prou i de sobres.

Arriba el cabró del nostre webmàster, cosa que no és insult (lo de cabró, lo de webmàster ja és discutible) donada la falta de respecte i la poca estima vers els nostres regals segons queda ben clar a la conversa que podreu escoltar.

Ens ve a recordar a en Jeff Scott Soto, tot i que no queda clar si per mèrits o per demèrits del vocalista en qüestió.

La recomanamenta de la setmana és per als 5FDP o FFDP o Five Finger Death Punch, de qui parlem de la seva etapa electrònica, que avui estem ben posats en electrònica i gòtics de moviments raros i arriscats a segons quina edat.

Ja que parlem d'electrònica, presentem nou disc dels Celdweller, que tot i que podria ser pitjor, déu ni do lo electrònic que és.

I seguim amb novetats, en aquest cas carregats de polèmica, per part dels Lorna Shore i de la dificultat que suposa escoltar les guitarres en aquest nou disc.

Ens n'anem cap a Missouri amb els Stormruller, que ens ajuden a explicar el perquè s'ha de fer black metal si vius en aquella zona, i, ja que estem tot geogràfics, aprofitem per recordar-vos quines preguntes us poden sortir si aneu pel quesito de geografia del Trivial.

En temes geogràfics enllacem amb el Mort de la Setmana, on intentem ensenyar anglès a thrashies amb nom d'àrbit de fútbol.

Després de constatar que hem tingut un estiu tranquil en quant a hard rock californià, us donem consells d'economia avançada si és que viviu o passeu per Argentina.

Entre minories oblidades i maltractades, ens recordem de la Raffaella Carrá, que es veu qe no tothom se'n recorda, i ens oferim com a equip de brainstorming per posar nom al què sigui.

Tot això i més, com entendre les complicades sigles del grup W.E.T., al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXXI en llibertat, 54è de la temporada XXVI, 40è de 2022, i 9è after teoría TETA i teorema BAVOSOS, que comença amb pessimisme donada la visita d'en Sergi en persona, però mira, al final, tampoc acaba molestant tant.

Un Paranoia Metal Show sempre es caracteritza per ser programa de servei, i així us recomanem la compra d'ulleres de sol de qualitat de cara a futures crítiques de la web considerades terrorisme visual, i us descobrim de què parlen entre ells els oficinistes alemanys de discogràfiques amants del thrash, tot això, en alemany clàssic, per suposat.

Anem ja per la primera secció del dia, que avui presentem després de fer-la, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on avui hi tenim un mugulló de discos de thrash (altre cop), single d'Amaranthe, disc sense gràcia si no saps alemany dels Knorkator, i discos avorrits de Wednesday 13 i The Cult.

Anem ja per novetats, i ho fem amb single dels From Ashes to New, gent especialista en col·laborar en discos d'altri, però que no acaben de treure disco per se.

Seguim amb progs australians, els Teramaze que, com la majoria dels progs, són avorrits, però en aquest cas concret, tenim la explicació del perquè.

I no és single, però sí un EP de quatre cançons, que després de 10 anys sense editar res, s'ho podrien haver currat un xic més els Smile Empty Soul.

Passem a parlar de moda, ja que tenim la nova moda d'anar a missa en taparrabos els diumenges, principalment si ets una persona d'edat avançada i molt creient o si ets fan de Manowar, que ve a ser tot un xic el mateix.

Encara amb moda, però la dels pantalons trencats que valen una pasta, tenim el nou disc dels Bush, els pijetes anglesos del grunge.

Després de passar pel Molino amb els canvis de vestuari de la Maña, tornem amb els progs, en aquest cas, uns de més cabrons que la resta, si és possible i, per si fos poc, francesos, els Hypnagore.

D'aquí ja passem a una mica de canyeta, amb els Lamb of God a qui també animem a anar a missa amb taparrabos, a veure si així remunten un xic, i els Steak, que ja no són tan jovenets com avantes.

Parlem del bonic món del doom i la seva majoria de cançons avorrides amb l'EP dels Avatarium i la mossa de la Jenny-Ann Smith.

Anem ja per en Sergi, que està com dissimulat al programa d'avui, perquè està força ocupat en fer la competència al Brunch inventant el Lunch-Tea-Time, que de segur que es posarà de moda ben aviat.

Avui ens recorda a uns fiesteros alcohòlics, els Korpiklaani, que han acabat com a alcohòlics sense gràcia.

Aquí fem una petita aturada per informar-vos dels problemes que estem tenint amb els borlagars especials de cara al dia de la Hispanitat, amb la dificultat que suposa crear la bandera espanyola a base de moviments contraris de tetes.

I seguim fiesteros, perquè la recomanamenta de la setmana també va cap allà mateix, amb els Alestorm, grans amics dels animals, tant gossos com patitos de goma.

Encara ens queda alguna novetat, com el típic grup de grindcore-groove-industrial que trobem cada setmana, com són els Mastic Scum.

D'aquí passem a un grup de metalcore que no acaba de fer metalcore com els Lost Society, i acabem amb els Aenaon, gent que ens havia d'haver trucat abans de ficar-se el nom de merda aquest.

El mort de la setmana avui torna a portar-nos a Ukraïna i torna a ser una mort per cinètica, amb un protagonista blackie segons ell, perquè segons el decàleg del bon blackie... vamos... ni de conya.

Tot això i més, com descobrir-vos el títol del proper disc dels Korpiklaani, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana: