Programa com a desganat, el CCX en llibertat, 43è de la temporada XXVI i 30è, si no han fallat les complicades operacions matemàtiques que fem servir, de 2022.

També és l'any I after pollos i podría ser cosa definitiva si s'acaben extingint, per sort, sempre tindrem el mega-pollo, que no té a veure amb la mega-pollística si no amb les Fist of Jesus, conegudes per pocs per Mariah's Pop, i que han fet la versió mega-pollo d'en Kevin Costner per a fer de Guardaespaldas.

La primera secció del dia, la del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, anava a quedar més deserta que la barraca de VOX a la fira de l'orgull gai, així que hem fet un salt de fé i hi hem colat el nou disc dels Tierra Santa.

Abans d'endinsar-nos en les novetats musicals, tenim dues noticies importants, la primera és que tenim al segon mort d'arxiu en el que portem d'any, de moment no és preocupant, però vaja... pensem-hi (sobretot si sou músics), i la segona també ve relacionada amb l'orgull gai, i és la reunió dels reunibles de Pantera.

Comencem amb novetats que, com és estiu, ja se sap que moltes parelles es trenquen i predominen els singles, i ho fem amb els Alter Bridge que, tot i no cridar tant com podria, molts dofins han patit per la sortida d'aquesta cançó.

També tenim single amb Lacuna Coil, algun dia esperem que sigui la Cristina Scabbia, de moment ens quedem amb la regravació llatina del Comalies, mentre que els Dope en tenen dos de singles, amb la introducció de l'autotune.

Petita pausa per una teoria que marcarà un abans i un després al si i potser al no del programa, on descobrim que per a l'equilibri del món, calen tant abelles com baixistes, i que al final de comptes, és millor no matar-ne a cap dels dos.

Una teoria a la que s'hi afegeixen vegans que en un futur estabilitzaran el món rural, tant en feines de neteja de sota-bosc com en les tasques de conservació d'óssos i llops del Pirineu català. Estigueu atents perquè és una proposta exportable a tot el món.

El nostre webmàster avui explora noves formes del seu retard, i avui ens porta un retard tecnològic que encara no li havíem descobert.

Tampoc ell havia descobert que no van ser les mateixes Bananarama que Objetivo Birmania, portant molts anys enganyat per sí mateix i sense saber que ara s'haurien de dir Bananara perquè ja en falta una.

Darrerament la sub-secció de la recordamenta fa honors al seu nom, i avui més, amb els Submersed que pensàvem que s'havia inventat, però que es veu que no, que van existir i tot.

Una setmana més en Sergi s'equivoca i la recomanació de la setmana avui tampoc és per als Trollfest, sino que és per als Atlantis Chronicles, gent que val, ho fa bé, però no van vestits de rosa.

Allarguem un xic el tornar a les novetats, perquè hem de donar fé que se'ns ha fet cas amb el tema xispunaire, però tampoc massa, ja que ha estat una horeta prou bona en què les cançons han acabat com havien d'acabar, però a partir de la segona hora se'ns en torna a anar de les mans.

Parlant de gent a qui li costa acabar les cançons, tenim el nou disc dels Wake, que musicalment van bé amb el seu black/death, però els cal un assessor d'imatge que els digui que tenen un logo de merda totalment llegible.

També tenim dos discos de death metal melòdic, com són els Source of Rage i els Moonshade, gent que ens serveix per informar-vos d'un mètode infalible per poder diferenciar gallecs que s'amaguin entre portuguesos.

Per finalitzar amb les novetats, els Slipknot, que saben com solucionar les diferències personals a base de cerveses i royalties.

Per al mort de la setmana avui viatgem cap a la zona de l'Amazones que encara no s'ha fet servir per fer bancs de fusca, on hi coneixerem al senyor Purkote, un personatge que tot i complir a mitges el decàlec del bon blackie, acaba equilibrant les seves carències amb una mort coherent:

1- Nom de guerra (tot i que dolent) V

2- One man project X

3- Multi instrumentista X

4- Logos poc ilegibles X

5- Splits, demos i absència de discos X

6- Pintura ós panda o ós rentador V

7- Complements - punxes, cap de cabra V

8- Fotos en blanc i negre V

9- Fotos al bosc i de baixa qualitat V

10- Mort per màrqueting blackie V

Punts extres per Casio PT-10 i gravació amb un Fischer Price.

Tot això i més, com quins seran els models estiuencs de bolsagars i borlagars que més es portaran aquesta temporada de calor, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCIX en llibertat, 42è de la temporada XXVI, 29è de 2022 i programa en el qual passen més coses darrera les càmares que davant i, tot i això, deu ni do el programa que ens surt.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim força penya, tot i que en podríem tenir més, però per ser bons crítics, només critiquem el criticable, que serien els Chicago, Vanquisher, el directe de la Orianthi, el single dels Arch Enemy, els Fellowship que no hem acabat d'entendre quina intenció tenen i... tot i arriscar-hi les nostres vides, el nou disc de'n Jack Starr.

És estiu, època de ruptura de parelles i rotlles de curta duració, per això és un dia en el que dominen els singles i els eps entre les novetats, singles com els Disturbed o els Soilwork.

Abans de seguir, salta la noticia, si pensàveu tots que els thrashers no podien ser pitjors persones, van i amb tota la intenció, creen un grup anomenat Paranoia Metal, que són collons.

Tot i que Big Ivanhoe & The Winning Hand no ho aprovaria, punxem a un grup de trap metal liderat per una obsessa del color rosa, els Scene Queen, llàstima que no sigui en referència a flamencs.

Dins del bonic món del metall industrial avui hi tenim als Ministry, i, com a novetats industrails, als Sick'n'Beautiful i als Demon Hunter, però aquests de refiló, no com el cristianisme que el tenen més de cares.

Pausem momentàniament les novetats perquè hi ha molta cosa de què parlar, i, com a programa de servei que és el Paranoia Metal Show, temes en els quals educar-vos perquè no es torni a repetir la problemàtica dels "xis-pums" que vam tenir la setmana passada, i és que tenim als avantgardes dels xispunaires, els Ice Nine Kills.

Arriba en Sergi, que avui ha canviar el vermut per la sangria, tot i que no és sangria de veritat i també segurament perquè ha perdut el vermut que va fer la setmana passada.

Per segon cop al programa, s'especifica perquè no han aparegut Tierra Santa a la primera secció del programa, i donem pistes del perquè podria ser que no hi apareguessin mai, tot i ser la secció dels grups que no punxarem.

Ara sí, anem entre sangries, vermuts i excercicis de memòria a per les dues sub-seccions del nostre webmàster, començant, curiosament, per la primera, la recordamenta del dia, que avui torna a anar per a un grup que no recorda ningú, els Taraxacum.

A la segona subsecció, la de la recomanamenta de la setmana, hi trobem als Septicflesh, com molt bé endevina en Lluís per la alegría i frescor estiuenca que desprén en Sergi, com les pompes de sabó que desprenen els Septicflesh i la seva música de xiringuitus playerus.

Seguim amb novetats, i ho fem amb uns veterans nous, els Neourotic Machinery que no sabíem com és que no coneixíem d'avantes si resulta que tenen un saxo entre els seus instruments.

Tornem als singles, i és que encara en queden, com els dels Icon for Hire i els Becoming the Archetype que es veu que tornen però sense avisar.

La darrera novetat del dia és la dels Mantar amb el seu disc conceptual sobre les conseqüències sofertes pel seu vocalista després de catar el sexe anal.

Amb el mort de la setmana avui tornem a viatjar cap a Ukraïna, on hi trobem un altre mort per cinètica, però ens serveix per donar un exemple clar de com algú pot arribar a ser la llum de la familia.

Per segona setmana recuperem el decàlec del bon blackie i, tot i que falli en dos punts dels 8, avui té bonus super-extra pel fet de tenir nom de guerra i nom de guerra de guerra de veritat.

Tot això i més, com el mètode més segur per salvar la vida si ets blackie i et trobes al mig d'una guerra, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa númerò CCVIII en llibertat, 41è de la temporada XXVI de l'any I after Flos Mariae (aFM), tot i que descobrim l'intent evangelitzador de les Fist of Jesus de Corea del Nord, i també any I after Pollos i Patos (aPPiPP), tot i que més pollos que patos, cosa que ens dóna per intentar vendre els que ens surten durant el programa.

Avui tenim forces novetats, tot i que no massa destacades, com no destaquen especialment les novetats que no punxarem, les que apareixen a la primera secció del programa, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim els Ardours, que van d'estafadors pel món, els Altaria, que segueixen la seva línia, els Journey, que es veu que no estan morts però poc els falta, i els Within Temptation, que no està del tot malament l'EP, però tampoc acaba d'estar prou bé.

Abans de començar a fer desfilar les novetats, anem a per cultura sueca, primer parlem extensament de la seva economia, i després us ensenyem a com diferenciar entre grups suecs vikingos de veritat, i la resta de víkings que no disposen d'ovelles.

Ara sí, novetats, o no, perquè els Powerwolf ens arriben amb un streaming de l'època de la pandèmia i un directe del Wacken de 2019.

I comencem amb els discos nous que contenen cançons noves, i ho fem amb un EP dels Dynazty, després de descobrir perquè en Nils Molin es diu així, i disc dels Cachemira, després de descobrir quines drogues es prenen.

Anem per un grup de quasi-stoner, els Cellar Stone, grecs que necessiten una altra empenta o llauna de gasolina per acabar de fer stoner.

Abans de passar al nostre webmàster, us descobrim un grup black que no fa black, els Black Nazareth, que comparteixen gustos fumaires amb els Cachemira.

Arriba en Sergi amb el seu retràs dominical i una lliçó de com fer vermut tot i que a ningú li importi.

Avui el grup a recordar, i mai millor dit, són els HammerFall, que per una banda l'Ivan no recordava haver-los demanat i per l'altra, en Lluís no recordava... res, però això ja és més normal.

La recomanamenta de la setmana a la vora del vermut avui és per als Decapitated, grup conegut per ser capitanejat per en Vogg, un personatge que va tenir un grup tribut a Girona ciutat.

Tornem a les novetats, on retrobem a la gent rara, en primer lloc, uns ex estudiants de filosofia amargats de la vida, els Philosophobia, i, en segon lloc, el grup capitanejat pels m&m's, els Pestilent Hex.

I passem del single dels Gothminister a l'EP dels The Wind Covenant, gent que fa djent-prog.

Deixem dues darreres novetats pel final, i passem al mort de la setmana, que formava part d'un grup que ara figura com a "split-up" i mai millor dit, podent figurar també com a "esparcit".

Poques noies havíem tingut en aquesta secció, i encara menys blackies que, tot i fallar en el dia i edat a morir, i el tema del màrqueting blackie, la resta del decàleg el va portar prou bé, a més de ser un refugi i zona de convivència d'óssos pandes i óssos rentadors.

Entre despistamentes econòmico temporals de l'Ivan, descobrim nous reptes per als blackies, com podria ser el cremar esglèsies inundades o que un Fulgencio faci un grup unipersonal blackie.

Les dues darreres novetats del dia són de kilòmetre zero, com és el cas del segon EP de Big Ivanhoe & the Winning Hand i del cinquè disc de Vidres a la Sang.

Tot això i més, com els consells d'hidratació per a aquest estiu de cara a tots els rockers del món, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCVII en llibertat, 40è de la temporada XXVI, 27è del 2022, any I aFM i aPPiPP, tot i que podria ser que amb la crisis del Pollo rebifés la cosa, que encara no sabem si és real o infundada, si ens estan servint pollastres congelats o encara són frescos.

Un programa on reafirmem la nostra condició d'exel·lents etiquetadors, tant d'altri com de nosaltres mateixos, on ja amb dues etiquetes úniques a nivell mundial, anem per la tercera: #entrepreneurs del metal.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos d'avui hi tenim als Dawn of Destiny, als Manowar i als Saint Asonia, que tot i no haver tret un disc-ep dolent, no és prou bo.

Abans de començar ja amb les novetats, recordem com han de ser els guateques si és que n'heu de fer algún, i com no han de ser les festes si és que n'heu de muntar alguna, és important la música de cara als guateques i la quantitat de cervesa de cara a les festes.

Ara sí, primera novetat del dia, la dels Shinedown, que tot i sortir amb 20 tracks, forces d'ells ignorables i alguns altres balades o mitjos temps, lo que ens queda, pos mira, no tà mal.

Després de distingir més efectivament entre Àustria i Austràlia que no pas els Kiss, us presentem el nou disc dels Superheist, una gent que necessita urgentment classes de matemàtiques llatines.

Abans de passar al nostre webmàster, fem una petita pausa per augmentar els vostres coneixements geogràfics de cares a possibles participacions a concursos internacionals de Trivial, i a sobre de dades importantíssimes sobre Argentina, avui us en donem d'essencials sobre Grècia.

Arriba en Sergi que demostra tenir una excel·lent memòria a ratos, quan vol i dóna la casualitat, cosa que fins ara tampoc havia demostrat mai.

La recordamenta del dia que no recordava ningú és la de l'Alice Cooper, i així parlem breument del seu pas pel Rockfest i de com s'ha d'apadrinar a alcohòlics que diuen voler deixar el beure... sí, clar...

La recomanamenta de la setmana avui era tan fàcil que hem fallat un munt de cops per a endevinarla, i és que avui toca la Dorothy, i aprenem sobre ella qui és i sobretot, qui no és.

Tornem a les novetats, on hi tenim als Xaon de Sion, nou disc més complert que l'anterior, tot i no trobar-hi cap tema de death metal simfònic a l'estil de Queen.

I encara amb discos nous, un disc d'Shroendinger, en el qual hi estem tant d'acord com en desacord, el nou dels Horizon United.

Hem de fer una aturada per poder fer una classe pràctica intensiva de llegir escupitajos com a logos, i és que hi ha gent que té dificultats en el tema.

Després de parlar del carinyo que tots hem sentit algun cop per part d'amics borratxos, similar al carinyo del publicista del RockFest per a en Ross the Boss... passem a més temes.

La darrera novetat del dia no és disc sencer, és un EP que ens ve de part dels Kingdom Collapse, una gent que toca bé però no etiqueta massa bé.

I avui amb el mort ens n'anem cap a Celaya, on aprenem a quins bancs de Mèxic us heu d'asseure i a quins no, si es dóna el cas que heu de fer quelcom important a Mèxic i no podeu passar de llarg, com podria ser fabricar una taula de picnic, matar al fabricant de la taula de picnic, ser un mafiós de Ikea o esdevenir expert en màrqueting blackie.

Abans d'acabar, fem un petit resum dels animalons que podeu trobar a la granja-zoo Paranoia, entre gossos, porcs, flamencs, pollastres en vies d'extinció, baixistes i altres.

Tot això i més, com una gran master class sobre el xis-pum per acabar les cançons, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCVI en llibertat, 29è de la temporada XXVI, 26è de 2022, i any I aFM i aPPiPP, tot i que es veu que la crisis del pollo remunta gràcies als fans de VOX de los madriles, quan ens pensàvem que ens quedaríem sense pollos, en ple apocalipsis gallinaci, van i en treuen més al carrer.

Comencem el programa donant lliçons de com beure vi i menjar entrecots, que és fent-ho cap a dins, i no en la direcció oposada a menys que sigui estrictament necessari per manca d'espai.

Anem per la primera de les seccions, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, amb els alacantins 91 Suite, els Coheed & Cambria (sí, altre cop els pesats), Alexisonfire no per monys si no per rarots, els Devil's Train per no tenir ni puta idea de fer el què fan i els Darkane com a pilota al pal perquè acaben sortint a les novetats.

I abans de passar a aquestes novetats, i després de preguntar-nos si podríem arribar a ser homòfogs ni que fos per despiste, anunciem que són dues les etiquetes que ens consoliden com a innovadors exemplars dins del món del Tik Tok: #metalsuppliers #metalpullishers.

Ara sí, discos nous, tot i que comencem pel que menys, el directe dels Black Stone Cherry que, tot i que de títol correcte, ens havien d'haver trucat per demanar quin setlist havien de fer i quan tallar les cançons.

Si els Alexisonfire estaven experimentals, en Greg Puciato va nèixer com a experiment i se li ha quedat una mica a la sang, el pobre incomprès.

Passem al nou disc dels Alestorm, aprofitant per punxar-vos una petita mostra dels dos discos de més que venen en la edició extra, un d'ells extremadament interessant.

De folk pirata passem a black folk escocés am els SAOR, i és que avui es nota que venim de cantar a la vora de les fogueres de St Joan perquè estem tope folkis.

Avui és un bon dia per recuperar la secció de l'Hora d'en Bjorn Speed Strid, així com explicar-vos què heu de fer si dubteu entre muntar una granja d'ovelles o un grup de hard rock.

Més novetats encara, tenim un EP de metalcore dels CATE, i un cd de prog extrem de cançons molt bones perquè són força curtes, amb els Ahasver.

I que no pare la fiesta, perquè tenim el nou treball dels Khold, black metal amb un toc muflorero que no els acaba de fer folkies, però perquè no volen.

Anem ja pel mort de la setmana, i seguim amb el folk, en aquest cas folk metal de la Patagonia, lloc que junt a Xile li encanta a en Lluís, on hi tenim a un Domingo que es confòn de dia per morir.

Aquí ens apareix una prova fàctica i definitiva de la validesa dels borlagars fosforitus de seguritat, en periode de proves segons colors per a estibadors, taxistes i miners asturians, en una primera fase abans d'experimentar amb bolsagars de seguretat.

Aprenem a com es pot substituïr a un Sergi i al seu retard mentre tornen a sonar els TrollFest com a possible cançó de l'estiu tot i que avui sense flamencs roses.

Tot això i més, com el misteri de com un baixista amb un any d'experiència no es guanya la vida a la Patagònia o quin és el millor mètode per a cridar cabres, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCV en llibertat, 38è de la temporada XXVI, de l'any I aPPiPP i aFM, i primer amb les etiquetes del canal de Tik Tok prou ben posades per demostrar, un cop més, que som únics al món #metalpullishers.

Comencem un xic descontrolats sense corroborar específicament la data de la mort del protagonista del dia i sense saber si en Sergi podria fer la seva secció, i no pels mateixos motius que l'anterior.

Sí que comencem per la primera secció, la del Muy Bien Chavales, Ya os Llamaremos, on avui hi tenim a la Caterina Nix amb els seus Chaos Magic, els ex-grunxaires Grey Daze, i a en Jorn, tot i que ens sentim lleugerament culpables d'això pels consells donats.

Anem per novetats, que avui no n'hi ha pas masses, fixeu-vos si n'hi ha poques, que fins i tot punxem un grup de Power com els Civil War per començar.

També tenim problemes amb els idiomes, en aquest cas, EP dels HEAT, suecs que sembla que parlin francès, i els Corvus Corax, uns alemanys cantant en suec antic.

Fins i tot tirem de singles, el dels In Flames, que s'han quedat sense angelet però no desangelats, ja que, per fi, 20 anys després, comencen a fotre canyeta.

Fem una aturada logística, perquè tot i haver recuperat els borlagars, hem de pensar en l'ús de borlagars i bolsagars al món de la construcció, incorporant materials transpirables i fosforitos, tot i que això vindrà després dels especials de St Joan.

I avui ens trobem d'hora amb el Mort de la Setmana, amb el que tornem a viatjar fins a Minas Gerais del Brasil, lloc on hi ha més músics morts que músics, i que ens estronca la ratxa d'un any i mig consecutiu de novetats en la secció.

Aquesta secció ens serveix per aprendre què té en comú el Thrash i el joc de pesca de patitos de les fires, i quines són les semblances entre Eddie Murphy i Leslie Nielsen.

Avui la secció dóna per força cosa, com per saber qui van ser uns mindundis anomenats Sepultura, i què té a veure ETA amb una mort californiana a Gran Bretanya.

També parlem de quines són les marques blanques més ben valorades dins del món dels cocainòmans i aconseguim transportar-nos i ambientar-nos a finals dels 80 per a gaudir de la secció amb tots els sentits.

Tornem a les novetats, on tenim un grup de metall alternatiu liderat per simpàtica senyoreta, els April Art, que potser arriben ja un xic tard, però no estan malament.

També tenim als White Ward, grup de post-black metal que, després d'agradar-nos per fer ús dels saxofons, han decidit millorar el què no semblava millorable afegint-hi unes trompetes.

A la vessant més extrema tenim als ONI del xilosynth que sembla que han donat vacances al xilosynthaire, mentre que els francesos Exocrine van més per feina.

Per tercera setmana consecutiva, tenim candidata a cançó de l'estiu, per tercera setmana consecutiva, ve de part dels Trollfest i, per tercera setmana consecutiva, parlem de flamencs. A més a més, aprenem quina és la rel·lació entre flamencs, ocellets en general, i cocaína.

El nostre webmàster arriba avui tard, per recordar-nos a un duet musical entre una rata i un cantant: Demons & Wizards, d'on podem acabar deduïnt que l'assalt al Capitoli va fer un favor al món de la música.

La recomanamenta de la setmana d'avui és per a més gent drogada, els Märvel, que ens porten bona música però tot un llarg seguit de preguntes sense resposta i de portades terriblement dolentes.

Tot això i més, com la forma de fer-li un "rapidito" a en Sergi, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCIV en llibertat, 37è de la XXVIª temporada, 24è del 2022 i any I aFM i aPPiPP, que no ho sembla, però, almenys en quant a números, fem feina, i no només a nivell musical, també en quant a consells com a bon programa de servei públic que som, tot i que a vegades costi de creure.

I comencem pel principi, que és la primera secció del programa, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi trobem als Kreator, amb lleugeres possibilitats d'aparèixer al programa, no per se, si no per simpàtica senyoreta.

Els qui també aparèixen en aquesta primera secció, però pendents de crear una nova secció al programa incloent noms de grups de merda, són els Morhana, amics dels Hollentor i dels Mindistry, que no estan disposats a pagar-nos els royalties que valen els noms de Sheridon i Xeridon.

Comencem el programa tot folkies avui, amb els nous discos d'Schandmaul i dels Wind Rose, que, tot i power, doncs no està malament i acaben essent menys abraçadors d'arbres que altri.

Aquí fem una petita aturada per compartir la nostra sabiduria amb l'audiència, amb consells pràctics sobre abraçamentes d'arbres i de pedres, i tarifes base i extres del tema.

També aprofitem per recuperar la idea dels Borlagars, en aquest cas ja enfocats de cara a St. Joan amb els Borlagars de foc, introduïnt-hi alguna millora com petards i pirotècnia varia.

Poques novetats més hi ha avui, tot i que sí hi trobem alguna simpàtica senyoreta per aquí barrejada com és el cas dels Future Place, i és que avui amb la tonteria, n'acaben sonant unes quantes.

Segona aturada del dia per donar consells, en aquest cas, per a aprendre o poder arribar a llegir logos de post-black metal i posts-coses en general, i l'important paper que hi tenen els farmacèutics.

Tornem a les novetats, i és que hem tingut noies, però pocs progs, i anem per uns que fan cançons inusual i inesperadament llargues, els Seventh Wonder.

Passem al nostre webmàster, amb qui descobrim que la gent del Garraf, els garrofins, són els japonesos de Catalunya.

Un cop superada aquesta zona d'aprenentatge vital, anem per la primera subsecció d'en Sergi, on ens recorda, no per bons, no pel seu passat, si no com a grup-diana, als Red Wine que, atenció al detall que ningú s'esperava, eren de la Rioja.

Després del fracàs que suposa intentar enfotre's d'algú de qui no saps res, passem a la recomanamenta de la setmana, avui que marxa cap a Suècia amb els Saffire que, tot i que no ho podeu dir a ningú, resulta que en Sergi creu que en Lluís té tota la raó sobre ells.

Un cop feta una magistral presentació sobre d'on surt el terme prog que teòricament defineix la música dels Saffire, tot i que no en quant a so, si no en quant a temps entre cds, passem a més novetats.

Poques en queden ja, que avui anem faltats (de novetats, per suposat) i, a més, es van escurçant, passant per l'EP dels Svart Crown.

I acabem les novetats tot singlaires, amb uns Parkway Drive que potser ja no sonen com els Parkway Drive que la gent recorda.

El que sí recordem és que som a l'estiu, i que hem de buscar cançó estiuenca, i ho fem tornant als flamencs roses dels Trollfest.

Amb la festa ja al cos, ens n'anem cap al mort de la setmana, avui un celebrity de segon nivell, no sense abans preguntar-nos què tenen en comú Amon Amarth, Sabaton, HammerFall i una ressaca de cuidado.

El mort avui ens porta a l'únic Yorkers sense ionquis, tot i que, en aquest cas gairebé podem considerar-lo com a l'excepció que confirma la regla.

I tercera aturada al programa per a donar consells, els quals van desde consells de seguretat, a consells de com tractar amb els ganxitos, a consells per fer passar l'efecte helicòpter.

Tot això i més, com el saber què és una mort natural o quina diferència hi ha entre la crema catalana i la crème brullé gabatxívola, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCIII en llibertat, 36è de la temporada XXVI, any I aFM i aPPiPP, i possiblement podria ser el primer programa després de l'era dels borlagars, tot i que no dels bolsagars, que entren en una nova etapa d'experimentació i innovació vikinga.

Després de descobrir que hi ha borlagars que ens superen en vikinguisme i foc, passem a considerar la possibilitat d'uns bolsagars metafòrics de la batalla entre Thor i Loki, després d'un brainstorming com no s'havia vist mai al programa i de la proposició pragmatico-huevil de la gàbia de Faraday.

Avui, després d'anunciar que tindrem candidata a cançó de l'estiu, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos compta amb grups de la talla dels Battlelore, While She Sleeps o Memphis May Fire, quasi res.

Això ens porta a les primeres novetats, els The Icarus Plan, gent que tooleja i redeja per igual, i als Five Finger Death Punch, que han incorporat el tema electrònico-industrial a la seva música sota el lema "burriquito como tú".

Després de la pilota al pal desil·lusionada dels Dreamtide amb el nou disc, anem ja per l'esperadíssima primera candidata a cançó de l'estiu, dels Trollfest, una gent que podent-se haver presentat i arrassat a Eurovisió, prefereix ser de servei públic per encaminar la nova vida de la Shakira.

Després de descobrir que en Sergi va despistat desde fa unes dues dècades i que a Expediente X no van tenir prou capítols per a investigar els estranys successos protagonitzats per Dog Fashion Disco a Maryland, passem ja a les seccions webmastívoles.

I comencem per la recordamenta, que avui ens té força despistats fins que recordem quina és una de les fruites per excel·lència de l'estiu: La Xandria.

La recomanamenta de la setmana no és precisament per a la memòria del webmàster, si no més aviat pels Allegaeon i el seu gust per la nomenclatura complicada.

Tornem a les novetats, on gent no gòtica ens presenta un grup de gòtic on podem constatar que, efectivament, n'hi ha uns quants de prou deprimits com per fer gòtic i beure cervesa passable, els Dampf.

D'aquí passem a l'únic grup que se salva de metalcore de la setmana d'entre molt de nen cridaner, els Bleed from Within, etiquetats per nosaltres com a grup de metal balconcore.

Uns altres cores, però menys i amb fèmina al capdavant, són els canadencs Red Handed Denial.

I ja fora de cores, cultejant lleugerament a les veus, tenim als The Black Mods com a darrera novetat del dia.

Passem a menjar brie de Evry estan lleugerament ebris, perquè de per allà és el mort de la setmana d'avui.

Allà, al cor de França, descobrim quina és la diferència entre mort californiana i mort empordanesa, diferència que haurieu de tenir present sobretot si sou dels que ens feu cas i preteneu morir en dimarts.

Tot això i més, com la confessió del nostre amor selectiu cap a grups de Thrash o el fet que li haguem fet un completo sense cobrar-li a en Christian Alvestam, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCII en llibertat, 35è de la XXVIª temporada i 22è del 2022, uns números tot cofois.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, tot i dubtar dels Crematory, acaben apareixent entre les novetats, mentre els que no apareixen són els Parallel Minds, els Motionless in White, el directe dels Iced Earth per recaudar calerons pels nazis, és a dir, per a sí mateixos, tot i que com a nazis deixin força a desitjar, i en Tremonti que s'ha fet un disc de versions d'en Sinatra... metal? Pos no massa, no...

Abans d'anar a per novetats, que avui n'hi ha unes quantes i forces, anem a explicar l'emigració, voluntaria o no, de pedres i stoners de Grècia cap a Anglaterra.

Ara sí, novetats, i perquè es noti que ha començat l'estiu, tenim la calurosa Brunhilde, a la qual sembla que és difícil penjar-li etiquetes.

D'aquí passem a un EP dels Volbeat, que van perdent foscor gràcies, o per culpa, dels solets que són els seus fans, i en Michael Schenker, amb el seu grup, que fa coses que, per la seva edat, no estan malament.

Fem una petita pausa per donar idees a la indústria de la música, amb la possible creació a totes les discogràfiques de la figura de l'escapçador, figura metafòricament important pels discos venidors.

Passem a uns altres que, tot i tenir lloc per etiquetar-los, els hi pengen l'etiqueta que no toca, i és que els Maledia no acabarien de ser gòtics ni ens acabarien de fer venir ganes de tallar-nos les venes.

I canviant lleugerament l'estil, tenim a la Tatiana amb uns paios que han tret disco, que vindrien a ser els Decapitated, però com si fossin qualsevol altres, vamos.

El nostre webmàster avui ens apareix recordant-nos l'avantsala del Pirate Metal amb els Running Wild, que es veu que en Lluís demana tot sovint, i amb els quals us ampliem els vostres coneixements sobre possibles preguntes del Trivial.

La recomanamenta de la setmana són els Dirty Shirt, uns gitanos romanesos que fan una música amb folk romanès i tocs gitaneros, a part de consumir certes substàncies que els fan anar amb xàndall de ionqui més dies a la setmana a més dels diumenges.

Tornem a les novetats i, en aquesta ocasió, amb oportunitats perdudes, com la que desaprofiten els Desert Near the End de poder treure un disc d'stoner.

Després tenim als Black Void, que no sabem si són els White Void o són altri, tot i que tots dos grups són de'n Lazare, ves a saber.

El que sí sabem és que hi ha un prog que no agrada a ningú, el prog-metal melòdic, que no agrada ni als amants del tema melòdic ni als progs per se, que ja és fort que quelcom amb l'etiqueta prog no sigui de l'agrad d'un prog.

Avui tenim un programa amb número de color, el CCI en llibertat, 34è de la temporada XXVI i 21è del 2022 i que comença amb una pregunta interessant: què vol dir en anglès "this shit" en boca de James Hetfield?

A- St. Anger

B- Load

C- Reload

D- Lars Ulrich

Anem ja per la primera secció del programa, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi trobem un cas digne d'Iker Jiménez, els Zinny Zan, a més dels Coheed & Cambria, els Anvil que no tenen sort ni canviant-se l'etiqueta musical, en James LaBrie que no té en Björn, els Mindistry que aprofundeixen en la problemàtica d'escassetat de noms disponibles, i els JBO per segona setmana consecutiva, i és que són molt dolents a nivell musical, a nivell visual, no tant.

Abans de passar a les primeres novetats, i després d'un sotrac emocional amb una versió gorgoritaire dels Ember Falls, ens plantegem quina rel·lació hi ha entre els osos amorosos i els progs.

Ara sí, novetats, començant pels Lucer, gent que no té prous luces com per etiquetar-se correctament i es creuen que fan hard rock.

Amb els Cave In descobrim com pot triomfar un grup posant noms de merda als seus discos, tot i que sempre és millor que equivocar-se amb els noms dels grups com va passar amb els Spiritbox.

Tenim un parell de singles, com és el cas dels Pop Evil, menys pop del què ens esperàvem, i els Ill Niño, massa més Ill Niño del què ens esperàvem.

Tornem als discos sencers i ens n'anem cap a la terra dels metalheads emprenyats, Grècia, on hi tenim els germans Antoniu que ens porten el nou disc dels Septicflesh.

Arriba l'hora de parlar amb el nostre webmàster i, com no podria ser d'altra forma, la pista per endevinar a quin grup recordarem avui, no ve del món de la música si no de l'esport, com el que sabem que fan cada dia els Lacrimas Profundere.

No passem encara a la segona subsecció d'en Sergi perquè hem de fer un alto històric, on us il·luminem i fins i tot, us enlluernem, amb la tàctica vocal infalible per poder cantar gòtic.

Ara sí, arriba la recomanamenta de la setmana després de descobrir que a en Sergi li molesta que li toquin la flauta, que són els Bloodywood, però no per se, si no per altri, perquè hi ha més grups rarunos mudernillus folklaires pel món.

Després de fer una crida pública per saber si els bars punkis de la Índia admeten a vaques o a gossos, tornem al bonic món de les novetats.

Però no tot és el què sembla, i tenim una novetat que no és ben bé nova, ni tampoc és ben bé el què diuen les revistes, però que està prou bé, és el disc dels catalans Reeper.

I de Catalunya passem a Califòrnia, on hi trobem als Helsóftt, gent que fa western-death metal i que viu obligada a conèixer inmigrants per poder escriure bé el seu propi nom.

La última de les novetats d'avui és la dels Psycroptic, una gent que ens ajuda a intentar trobar la diferència entre un senglar, un dimoni de tasmània, i el bateria d'Ill Niño.

Ja només ens queda el mort d'avui, que és el mort d'avui i d'altres dies ja que, per primer cop a la història del programa, tenim un mort que ha mort com a mínim tres cops, que estiguin certificats.

En aquesta secció aprenem com us heu d'orientar si voleu anar de Missouri a Missoula i sabeu un mínim de francès o què heu de comprar sense cap mena de dubte si sou alcaldes d'un poble o ciutat d'arreud del món.

Tot això i més, com la nostra nova definició per la que ens podeu trobar al SALT o la constatació de l'auge de la cultura dels borlagars, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana: