Programa número CCXX en llibertat, 53è de la temporada XVI, 39è de 2022, i programa X after teoria TETA i teorema BAVOSOS, i deixem de banda altres formes de comptar, que ja ens estem liant una mica massa...

Per escoltar el podcast d'avui us recomanem estar ben asseguts i concentrats, ja que és ben conegut que el Paranoia Metal Show és un programa amb vocació de servei i que el tema musical és un afegit de més a més, avui amb mugulló de dades interessants sobretot si sou aficionats al Trivial, a més d'alguna novetat musical, però així com de passada.

Comencem amb la primera secció, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim als Counterparts i el seu gat poc actiu i força mal actor, la senyoreta Scarlet Dorn que sí que fa dormir, els singles de Disturbed, Nickelback i Serj Tankian, la versió thrashera-cervesera d'en Tankian, els Tankard, 15 grups més de thrash que a ningú li importen, els Mägo de Oz i els Decembre Noir, amb els Dropkick Murphys que ens faran ballar el cap fins a final del programa.

Menció especial per a Joe Lynn Turner, més conegut com el Camilo Sesto del metal, que diu que vol marxar cap a Rússia, i aprofitem per a donar idees a en Putin de com canviar el curs de la guerra.

Comencem amb les novetats, i ho fem rescatant-ne una que havia aparegut al Muy Bien amb els singles anticipatoris, que no és que el disc estigui bé, ni molt menys, però hi ha una cançó dels Drowning Pool que es salva de la crema.

Com dèiem, som programa amb vocació de servei, i per això fem una pausa per ensenyar-vos la diferència entre una ultra-trail de muntanya de 24 hores i una de Facebook de 2,5 minuts.

Tornem a les novetats i ja amb xàndall dominical tot i que gairebé marxem a la República Dominicana amb els Icon for Hire.

Arriba un nou EP amb més cançons que molts discos, el dels Dark Divine que van en la línia dels Ice Nine Kills i de l'estil musical conegut pels experts com a poti poti o pot&pot en anglès.

Més dades d'interès essencial: Us ensenyem a com sobreviure al Japó i no morir de deshidratació i a més, com fer-vos ben amics que les forces de la llei i l'ordre d'allà, amb la simpatia que els caracteritza.

Ens arriba el webmàster tot ofès, lògicament sense cap mena de raó, i ens explica el perquè els Skillet són el pop a la gallega del metall alternatiu.

També ens ajuda a diferenciar entre una parella de casats i un matrimoni, i arribem a sospitar els motius de l'enfadamenta de la Skilleta, la futura cantant de deathcore americana.

I com avui és diumenge, i en Sergi està tot cristià, seguim amb grups ultra-cristians, i la recomanamenta de la setmana és per als Becoming the Archetype, gent que ha quedat marcada a foc a la retina memorística d'en Lluís, com és habitual en ell.

Abans de tornar a les novetats, tornem a tenir pol·lèmica amb els Grap, gent que va tenir la temptació de canviar-se el nom a Shéridon i que estan pensant en anar a viure a Breda o a Manresa.

Ara sí, novetats amb els Aviana que, tot i el nom, i tot i fer metalcore mony, déu ni do la canyeta que arriben a fotre.

I dos singles per acabar amb les novetats, el visualcore dels Jiluka que rima amb certes coses, i el metalcore no metalcore però prou metalcore per fer lo que fan als seus respectius grups dels League of Distortion.

Passem al mort de la setmana entre dades que us deixaran perplexes com la connexió entre noms d'espai de rentats de vehicles i càmpings de la Costa Brava.

Abans de marxar cap a la reconeguda ciutat de Setúbal, ciutat portuguesa, seguim amb més dades d'interés general i cultural, en aquest cas, la raó veritable dels rellotges desfets d'en Dalí, i el principal motiu del perquè el Museu Dalí sempre està ple de gom a gom.

El mort de la setmana era deathmetalero, però ens ajuda a ensenyar-vos perquè els blackies no tenen festes a la piscina i perquè viuen emprenyats.

Tot això i més, com l'orígen dels gin-tònics actuals de la mà d'algún baixista perdut, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXIX en llibertat, 52è de la temporada XXVI, 38è de 2022 i... tenim més numeracions però resulten lleugerament confuses per culpa de la situació geopolítica actual...

Avui el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos té poqueta cosa, un altre single monyes dels Thrice, els Stratovarius tot i que podria ser pitjor, els Wolfheart perquè... total... pa qué... i afegits a darrera hora per manca de tècnica a nivell tècnic i d'un mínim bon gust musical, els Ken Mode, que obren una porta que no sabrem si podrem tancar.

I és que dels Ken Mode passem a en Ken i la Barbie, i anem a petar als francesos Bridge of Souls, originaris de terres de la Nancy, i és que si ja és Nadal al Corte Inglés, per què no fer que ho sigui també al Paranoia Metal Show?

Abans d'això, us donem unes petites lliçons de com us podeu guanyar el nostre curasonsit metàl·lic, i no és a través del Tok Tok, també conegut com al Tínder dels Testimonis de Jehovà.

Tenim d'altres novetats a més de les ja comentades, o no, com és la novetat de fa 11 mesos del nou cd de El Reno Renardo que ens arriba lleugerament tard.

D'altres que sí que arriben a temps, són els Freedom Hawk, gent coneguda i reconeguda del programa, amb tots aquells discos que tenen i que tant hem arribat a punxar al Paranoia Metal Show.

Per fi, després de tants anys des que la Eva María se fue, ja podem dir, ara sí, que per fi ha tornat, i ho ha fet acompanyada dels Eva Under Fire.

Arriba el nostre webmàster en un escenari deslluït per culpa d'haver-nos oblidat de felicitar a la Rosalía pel seu 30è aniversari, i perillar així la nostra participació als Grammys llatins, pels quals tant hem arribat a fer.

Les dues subseccions d'en Sergi avui van lligades per guió, que es veu, que per lo que diu, la secció en disposa, i bàsicament resa sobre una única prerrogativa: Anem a acontentar al nostre fan de VOX.

Així doncs, per a fer-lo content, avui recordem a The Agonist, i ja de passada a Arch Enemy i a més grups que no sabem perquè surten en aquesta secció.

A la Recomanamenta de la Setmana avui la protagonista és la russa que encapçala als Fallcie, per la seva veu i per haver-li tret la feina a algún home de bé americà que voldria haver cantat al grup, alguna familia està passant gana per culpa seva en aquests precisos moments.

Tornem a les novetats, on hi tenim un single dels Godsmack, un altre que podria fer-se passar per dona per aconseguir feina, i disc dels Gaerea, gent que ho tenen tot a punt per segrestar als seus competidors blackies.

I més discos nous acabats de sortir del forn, tenim als coreros Confessions of a Traitor, no massa amics dels resums de classe, i als amants dels accents del noruec d'avantes, els Nordjevel.

Per acabar amb les novetats, un disc conceptual, que no és pas el primer del dia, però sí el més explícit en quan a títol en relació al seu concepte conceptual.

I ja toca l'hora del Mort de la Setmana, on avui, només començar la secció ja us avisem que serà una secció de vocació de servei, i ja de bones a primeres, zasca, us descobrim els orígens del sushi perquè ho tingueu clar de cara a la vostra cultura general.

A més, també expliquem a la nostra àmplia audiència blackie què ha de tenir en compte de cares a un possible atracament, i ensenyem als atracadors què han de tenir en compte de cares a un possible atracament a un blackie, per diferenciar-los entre blackies atracables i blackies perillosos d'atracar.

Encara dins d'aquesta secció us descobrim la primera mort per geolocalització en tota la llarga història d'aquest programa.

Tot això i més, com el perquè es coneix a l'Abbath com al Bogavante del Metall, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXVIII en llibertat i ressaca profunda que dificulta la pronunciamenta i albira una escassa concentració pel show d'avui, el 51è de la temporada XXVI, 37è de 2022 i VIIIè de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS.

També coincideix en ser l'any I aFM, after Flos Mariae, i ho separem per fer-nos ressò de la batalla legal engegada per evitar una sèrie de les Flos feta per los Javis, que no entenem perquè s'hauria d'aturar.

Abans d'anar desgranant novetats, dues seccionetes, i començarem per la primera, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on avui hi tenim tres mosses de cop, les aranyetes o Erinyes, una que va per lliure, Edenbridge, els Amongst the Giants, i el que viu amongst the giants, l'UDO que serà petit, però els collons li toquen a terra per treure single d'un recopilatori.

I a la secció de cultura popular, aprenem que no és el mateix el "que te la pique un pollo" que el "que te la pique una araña", així com el fet de descobrir que som uns early adopters, una mica calvos per ser earlys, però vamos...

Ara sí, anem per novetats, i ho fem amb un dels discos més esperats de l'estiu, sense saber que aquell conjunt de singles vindrien a ser un disco, el Tekkno dels Electric Callboy.

Avui l'Ivan està tot Stonero o Stonaire, i una de les novetats que tenim és la dels Clutch, Stoner, però de tranquis.

Arriba la secció de societat i música popular, on parlem dels hits de tota la carrera discogràfica de Neil Young i de la proposta dels Coldplay com a teloners de la gira que està fent la reina Isabel II.

Més novetats, en lo referent a música i a ressaques importants, uns suecs que venen tot sols avui tot i que ahir nit estaven barrejats i acompanyats, els Ginevra.

També tenim EP dels Even Flow, gent que destaca perquè el cantant no destaca tot i poder-ho fer amb ganes, i single dels Nonpoint, on tenim a algú més emprenyat de l'habitual.

Passem a un grup que tenia moltes possibilitats de sortir al Muy Bien Chavales però com que l'Ivan és colega del seu camell, es veu que s'entenen, els Destrage.

Arriba el nostre webmàster amb un grup de prog que només li agrada a ell i només el troba ell com a prog, els Queensryche, que serveixen com a recordamenta que... psié.

Després de fer un molt bonic paral·lelisme que ni el National Geographic entre el retard d'en Sergi i la vida d'un Coipú, ens recomana als the Halo Effect, tot i no acabar de recomanar-los del tot.

Tornem a les novetats, on descobrim un club de fans dels Demon Hunter que celebren l'aparició del seu nou disc arrencant els cartells del nou cd dels Behemoth que, tot i satànics, s'han tornat més llatins que mai.

Sospitem que la marxa d'en Pornoccio ha tingut a veure amb les coses rares del nou disc dels Slipknot i, si no, no trobem cap altra explicació per a la cançó que obre el disc.

I per acabar amb les novetats, disc de The Devil Wears Prada i single dels qui no ens esperàvem massa res, els In Flames.

I ja que som a Suècia, què millor que fer el Mort de la Setmana? Avui en aquesta secció els paranoies veiem el nostre futur i intentem esbrinar què dirà la gent de nosaltres quan morim.

Tot això i més, com el màrqueting blackie al món del death metal melòdic, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Crèieu que faríem festa? Doncs no, ni per la Diada de Catalunya no fem festa tot i que la celebrem extensament al llarg d'aquest programa, el número CCXVII en llibertat, 50è de la temporada XXVI, 37è de 2022 i 7è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS.

Tot i que al final, no sabem encara perquè, no ha estat així, la primera secció del programa havia de ser la més extesa, i és que avui, dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos hi havia una gentada que semblava la platja de la Barceloneta el 15 d'Agost, entre els que hi teníem als Bush amb el seu tercer single, Scarlet Dorn a qui li podríem canviar la "N" per una "M", Allen/Olzon que, després de les nostres crítiques al primer disc que afirmaven que era una de les pitjors coses que havíem escoltat mai, s'han decidit a intentar superar-se amb el segon disc i provar d'arribar al número 1.

També encara dins la primera secció tenim a l'Ozzy que ja el guardem pel mort de la setmana, als Smash into Pieces i Novelists FR per monyes, en Ville Laihiala perquè s'ha d'anar igual de torrat que ell per comprendre el disc, els Legions of the Night d'en Henne Basse i als Skid Row o al seu baixista en disc i no en disco.

També, molt a pesar nostre, entren a la primera secció i, per tant, no punxem, els Alicate, de qui esperem que participin en algun festival amb els Diamante, Ventana, Callejón, el Caco, Cojones i els Persona.

Després de descobrir qui són els zombis del metall, músics que segueixen tocant mentre haurien d'estar morts, passem a les primeres novetats, on hi trobem a l'Oliver Hartmann que, tot i que millor que els darrers 17 anys, segueix cansat de la velocitat del neoclàssic que tocava amb els At Vance.

D'aquí ja passem a la canyeta, amb els Parkway Drive que tenen una merda de disco però hi ha dues cançons que estan millor que el que hi havia als 3 anteriors discos, o els Fallujah, gent que crema embragues per San Francisco tot i que no han anat a Porto o Lisboa al nivell expert.

I parlant de Portugal, passem a una portuguesa de la part de Finlàndia que fa pagan-black-folk, la senyoreta Vermilia.

I d'una senyoreta que fa pagan-black-folk a un grup de tius que fa mariconades, els Ends With a Bullet i el seu MMM, mony-modern-metal.

Arriba en condicions dubtoses el nostre webmàster, que intenta explicar el perquè de les frases inconnexes que ens deixa anar últimament quan parlem de música i, tot i acabar-ho explicant, ens re-confirma el tema del seu retràs.

Avui recorda als Skid Row, que en Lluís encerta de bones a primeres perquè és ell mateix qui es dóna la pista, perquè ja sabem que les d'en Sergi no serveixen. Amb ells, aprenem a com s'expulsen els cantants d'un grup i com es van oblidar d'expulsar al baixista.

La recomanamenta de la setmana és pels Xaon, qui properament treuran una cançó anomenada Xao-Pescao, de death metall simfònic tot i que no sigui de l'agrat de molts dels amants del death metall simfònic.

Tornem a les novetats, i seguim parlant de baixistes amb els Bloodbath i recuperem el tema dels monyes encara tractant amb baixistes amb els Shadow of Intent.

Amb el nou disc dels Fall of Carthage descobrim el perquè a Suidakra han de ser quatre cantants i no podien ser menys.

Més novetats, tenim al parent d'una actriu porno fent black metall de kilòmetre zero, en Nil dels TER, que s'hagués hagut de dir Llobregat si hagués fet death metall.

I acabem els discos nous amb els An Abstracta Illusion, una gent que fa death prog i, com tots els que fan death prog, són una mica Opeth, tot i que a favor seu, han inclòs el tema d'espantar a la penya perquè no s'adormin com amb Opeth.

Anem ja pel mort de la setmana que segueix en paral·lel a l'evolució dels embassaments catalans, aquesta setmana ja comptem amb unes mínimes reserves i no es preocupa tant.

Dins d'aquesta secció, descobrim com s'han de guardar els punks i a la secció de bricomania fiambril, com fer bancs balancins i quines peces podem estalviar-nos a l'hora de fer un acordió.

Encara dins del mort de la setmana avui obrim subsecció del Fent Amics en referència als bavaresos amants de l'acordió, i, parlant d'amics, descobrim perquè no podem ser amics d'en Jack Starr que, celebrant el seu aniversari, ha afegit un cadàver més a la seva llarga llista d'assassinats.

Tot això i més, com la raó de perquè els Accept portaven 4 bombos o perquè els raperos no tenen cognom, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Porgrama número CCXVI en llibertat, 49è de la temporada XXVI, 36è de 2022, VI after teorema TETAS i teoria BAVOSOS, de l'any I (o zero) aPPiPP, que comença amb merescudes salutamentes cap a Austràlia i records difusos de coses punks de la nostra juventut.

Per si no teníem prous xarxes socials, a més del Tinder, Tik Tok, Instagram, Twitter, Spotify, Facebook, Only Fans, Bizum, Badoo i Salt, ara ens trobareu, com a bona gent que som, al The Right Stuff, molt adient pel què seríem nosaltres o la rata dels Iced Earth.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos d'aquest diumenge hi tenim als Drowning Pool, al senglar ofegat a la piscina dels Megadeth, el directe dels Epica, els Miss May I que no s'han amonyardat però que tampoc és que hagin fet res de destacable, i en Mike Tramp que ha fet una cosa rara per senyores grans que parlen raro.

Avui us explicarem anècdotes i events que no coneixíeu, començant per descobrir-vos que l'àvia del rei espanyol i la Torre de Pisa han tingut una evolució similar.

Anem ja per alguna novetat, que no es digui que ens passem el programa xerrant o fent el burro, i ho fem amb single dels Shakra, que tot i que xeix, millora en molt el fet els darrers anys.

També tenim als Blind Guardian, gent que tot i ser els Blind Guardian, ja no són els Blind Guardian que recordàveu, tot i tenir coses que us faran recordar als Blind Guardian.

I seguim de novetats musicals, perquè tot i no tenir-lo físicament i davant de la impossibilitat de punxar-lo, sí que parlem del nou disc dels Camela, concretament de la seva portada i de què tenen a veure Camela, Pimpinela i Amaranthe.

Parlant de mongols, tenim nou disc dels The Hu, més famosos per les motos d'una cançó que no pas per les cançons dels discos per se.

Arriba el nostre webmàster ple de ràbia interior per la fi de les seves vacances així com l'ajornament de la fi del món programada per aquest dimarts, recordant-nos als Mayhem i anècdotes ja sabíem i d'altres que no.

Després de descobrir que l'Euronymous va ser el primer influencer del black metal i que en Vikernes està vigilat per la policia francesa, no fos cas que li vingués per tocar el baix, ens n'anem pels amics d'en Lluís Llach.

I és que la recordamenta de la setmana és pels Ithaca, amb una cantantessa que ens hem de posar d'acord per abraçar i amb els que descobrim com fer castells horitzontals sense folra ni manilles.

L'Ivan, encara de ressaca per celebrar que ha aconseguit mantenir la gama cromàtica de les crítiques d'aquesta setmana i haver encertat tant recordamenta com recomanamenta, entra en absoluta depressió al sospitar que els Kampfar poden haver tret el nou disc sense comptar amb la seva estimada ovella vikinga.

Tot i això, se n'oblida presentant-nos a una gent que, extranyament al programa, resulten tenir certa malaltia mental i, a diferència d'en Sergi, aquests fan Djent, els The Callous Daoboys.

Recuperem el pols de les novetats al mort de la setmana, tot i que no el pols per se, i continua la ratxa predictiva d'en Lluís a aquesta secció, avui protagonitzada per un multi-instrumentista de Black Black Depressive Metal.

En aquesta secció seguim explorant l'Àfrica més desconeguda, que vindria a ser la metàl·lica, on hi trobem un portugués escocès que mor per no ser prou true blackie no complint tot el decàlec del bon blackie i per haver sortit de festa, cosa que un true depressive-black no hagués fet.

Després d'això, esdevenim el programa educatiu que tots coneixeu i us eduquem en què heu de portar si sou blackies i sortiu de festa, i com fer l'arxi-conegut atac de l'Espinete.

Encara ens queden novetats, i en tenim dos de metalcore, per una banda els més progs, els Ghost Wish, i, per l'altra, els més estimats, els alemanys Callejon.

Per acabar amb les novetats, uns fiesteros amants de conduir les màquines lleva-neus a Finlàndia mentre estan de festa: Els Folkrim.

Tot això i més, com el secret per ser un gran endevinador de coses que ningú s'havia preguntat, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa que ja anunciem que anirà farcidet de novetats, la majoria a tenir en compte, i que és el número CCXV en llibertat, també merdós però un xic menys líquid, el 48è de la temporada XXVI, 35è de 2022, V after teoria TETA i teorema BAVOSOS de l'any I after Flos Mariae i Pollos i Patos, i possiblement any I de l'apocalipsis dels pollos, si resulta al final que la fi del món programada pel 6 de Setembre no s'acaba donant perquè es veu que a en Lluís no li ve bé.

Avui, al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, hi tenim força cosa, i és que han sortit molts de discos, començant pels Delain, gent que ha refet el grup reclutant a una mossa que s'adorm a sobre el bocata de l'esmorzar, els Parkway Drive que ens porten una balada monyes, els Grave Digger tot i que podria estar pitjor, els Beyond the Black per fer lo que fan ells, i els 3 Pill Morning, gent que com molt bé recorda l'Ivan havíem punxat, però que ja no ho farem després de la monyardada d'EP que treuen que no la treuen per la música, si no per demanar una peça que els falta a la furgoneta.

Anem ja per novetats, que avui en tenim fins a 16, que no serien poquetes que diguéssim... i ja de bon principi, perquè la primera novetat ens serveix per obrir, són els SOiL amb una versioneta anyeja dels Ram Jam.

Després venen els Lacrimas Profundere, una gent que vol aprofitar la depressió post-vacances i fan un gir a la seva música per guanyar adeptes suicides.

També tenim singles, i no pas pocs, començant pel dels Fire From the Gods, que en treuen un, i els Mortemia, grup que té en Morten Veland després de Tristania i Sirenia, que no té pas res o massa a veure amb els anteriors, i que no treu un single si no 11 singles, que qualsevol pensaria que són un disc, però no ho és.

Encara més singles, després dels Mantar i dels Manntra, avui tenim als Mantah, no pas els del Top, que kornegen lleugerament a l'hora que static-xeixegen una xica mica, i single dels Electric Callboy, que no sabríem què dir-ne.

Fem una aturada entre tanta novetat per passar al Mort de la Setmana o, el que vindria a ser el mateix, l'inici d'una espectacular sessió endivinatoria per part d'en Lluís, coneixedor de tots i cadascun dels principals grups de death metal de Botsuana.

Allà us esclarim les diferències entre classes, com diferenciar un pringat d'un senyor de la guerra i com esdevenir un déu entre els habitants de la regió, sigui quina sigui la seva classe social.

Aprenem també que a Botsuana no tanquen els bars el dia de Nadal i que és un bon destí per anar-hi a passar les vacances de fi d'any, sempre i quan tingueu la pell molt blanca o possibilitat d'aconseguir armes.

La secció la tanca una revisió de la dita de "el que rie último rie mejor" però en la seva versió més familiar i tocant la bateria.

Apa, tornem a les novetats, i ens posem tot grooveros, perquè tenim disc nou dels Machine Head que es veu que no tenen clarinet, i single dels Orbit Culture que no sabem què anticipa o si anticipa alguna cosa.

Els que sí tenen clarinet són el típic grup de metall progressiu, metalcore, avantgarde amb tocs de western i fans de Kenny G, els Cyborg Octupus, com molt bé es pot deduïr tot això del seu nom.

No ens ho pensàvem mai, però acabem punxant el nou disc dels Muse, que sí, són poperos i lo que vulguis, però tenen tres o quatre cançons força més guitarreres que la gent que ha sortit al Muy Bien Chavales d'avui.

Aquests sí que els teníem clar, perquè és diumenge i s'ha d'anar a missa, i sortint-ne, què millor que escoltar deathcore cristià de la mà dels Becoming the Archetype? Doncs això.

El sincejo torna amb concejas i amb nous singles dels Wolfheart, al igual que tornen els Sigh des del Japó que, com tothom sap, no és pas un lloc on els agradi fer les coses més normals i digeribles.

Se'ns havien passat els Dynazty, que tot i que segueixen essent ells, són cada cop menys ells i més l'altre grup del cantant, els Amaranthe, tot i que, comptant que ell és la veu masculina monyes d'Amaranthe, els Dynazty sonen molt menys monyes.

Arriba el nostre webmàster que no ha pogut atendre la primera trucada perquè estava envaïnt Portugal al crit de Viva España, Todos con la Roja! mentre busca el patrocini d'Andorra perquè se'ns està acabant el sucre.

La recordamenta de la setmana és per als Kiss, el típic grup de 8 hits wonder band, després de recordar que els Korn ja estaven recordats i no veure massa diferència entre Mayhem i Kiss.

A la segona subsecció, la de la recomanamenta del webmàster a la vora de la senyora portuguesa, en Sergi el Flipao o Sergi, la portuguesa d'adopció, ens recomana als Shinedown com molt bé endevina en Lluís sense ni acostar-se a dir Shinedown.

Us pensàveu que ja s'havien acabat les novetats? Doncs no gens menys, perquè encara tenim els Red Rot que fan death prog friki i els Dreadnought, putejadors de mena, que fan post-black-altri.

I per acabar ja amb les novetats i el programa, així com amb l'esma que ens queda, els Brymir, death metal melòdic èpic power, molt més èpic que melòdic, tot i que déu ni do lo melòdic que arriba a ser.

Tot això i més, com quines películes heu de veure per escoltar Kiss sense avorrir-vos, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa amb número de problemes intestinals, el CCXIV en llibertat, 47è de la temporada XXVI, 34è de 2022, i IV després de la teoria de la TETA o el Teorema BAVOSOS, tot i que descobrim que una cosa porta a l'altra.

Avui tenim pocs discos nous, i per això també hi ha poqueta cosa dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on hi tenim single dels Atoma que l'Ivan no recorda que li agradaven, i hi tenim als Spirit Adrift amb un EP d'Schroedinger, perquè tot i que no el punxem per A, sí que el punxem per B, que és alguna de les versions.

Després de descobrir que Thin Lizzy és one and a half hit wonder band, us informem que una hora no té sempre 60 minuts, i és que la terra roda cada cop més ràpidament i l'hora d'en Bjorn Speed Strid dura set minuts dividits en dues parts, en una de les quals, ens presenta el nou disc dels Soilwork de difícil pronunciamenta i més si estàs deprimit perquè se t'ha mort el canari.

Recordem que no només de Trollfest viu la cançó de l'estiu, i avui us recordem la dels Alestorm i recordem la que havíem oblidat de la familia numerosa gitana dels Dirty Shirt.

Entre les exclusives que sap tothom que tingui internet, rasquem alguna novetat més, com el hard rock lleugerament ionquiputero de les sueques Thundermother, que completen un "set" de noies al programa.

I ens hem d'aturar a parlar de les noticies i del què passa al món, amb un Sherpa de VOX que diu ser no nazi i un Bertín Osborne que intenta fitxar per la CUP, tot això entre terraplanistes a Mallorca i la banda sonora que hi aporten els The Lonewolf.

Abans de passar al nostre webmàster, hem de posar-nos seriosos i parlar de les grans dificultats que tenen els músics nòrdics entre altres per establir rel·lacions serioses i duraderes amb ovelles campestres.

Ara sí, toca el nostre webmàster, competint contra sí mateix cada setmana per donar les pitjors pistes possibles a l'hora d'anar a endevinar grups... i avui a més, ho fa amb baixistes recordant-nos als Cornerstone.

Entre això i la programació de la fi del món de cares al 6 de Setembre no per res, si no per demostrar que som millors que els Maies, no sabem si la secció va cada dia a pitjor, però, per sort, no durarà massa més.

La segona subsecció, la recomanamenta de la setmana en ple bulling mundial, ja no és recomanació per qualitat ni per curiositat, és una recomanació per putejar, i és el disc dels 91Suite només li ha agradat a en Sergi i als del propi grup, com demostra el grup de fans on només hi són ells.

Aturada al programa per fer un anunci importantíssim, i és preparem un projecte de grans dimensions i de vital importància per la supervivència dels grups de metall actual, anomenat L'Estatut del Músic, on establim les bases dels límits i les reparticions econòmiques i en espècies entre músics i baixistes.

La darrera novetat del dia és un single, d'un grup que no coneix ningú però que sóna als The Veer Union que, cosa rara, són els que hi col·laboren en aquesta cançó, com porten dos o tres anys col·laborant amb altres grups per sonar a sí mateixos, perquè les cançons de sí mateixos sonen a altri.

Arriba el mort de la setmana, avui des del país que Déu va fer per putejar havent-hi pogut ficar algo maco o pràctic, Bulgaria, més conegut com a El País Baixista i on és molt possible que comenci aquesta destrucció mundial del 6 de Setembre.

Ara podríem explicar una mica el contingut de la secció del mort de la setmana, però com que era un puto nazi, només us direm que va morir per una hòstia de per se o de per altri, cosa que encara queda per esclarir.

Tot això i més, com l'amor al món de la música, com el d'en Sherpa pels no-nazis de VOX o l'amor d'en Bertín Osborne per l'Anna Gabriel, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa que torna a començar amb algun entrebanc tècnic, però que no evita que podem fer el programa número CCXIII en llibertat, 46è de la temporada XXVI, 33è de 2022, i III after Teoria per la sostenibilitat del món implicant a abelles, baixistes, vegans i ovelles, que ha portat a que es facin equips de I+D al programa per trobar noms més curts o possibles abreviacions, d'on ha sortit el Teorema BAVOSOS (Baixistes, Abelles, Vegans i Ovelles per la Sostenibilitat o Substenibilitat) i la Teoria TETA (Teoria Empàtica amb Tarats Aprofitables), tot i que la segona oblida abelles i ovelles.

Els equips de I+D no han parat aquesta setmana, perquè als Borlagars i Bolsagars amb Led, foc, heavies i transpirables, se'ls ha d'afegir un disseny proper a la senyera catalana per la proximitat de la diada.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim dues monyardades com BRKN Love i Nothing More, tot i que ja ens ho veiem a venir, i els Arch Enemy, que a mida que t'escoltes el disc, les arcades van a menys.

Comença el programa amb versió i novetat, no és que sigui una cançó nova, sino que és nova la versió dels Alphaville, gent que es veu que té un altre hit a part del Big in Japan, en aquest cas feta pels Immunity, que com voleu que sàpiguen quina és la cançó bona si no saben ni què toquen.

Després de definir estils musicals, ens toca definir persones, perquè cal un PowerPoint de més de cent pàgines impreses per poder entendre que Lindemann són varis i Till Lindemann és un de sol però acompanyat, i a més, què hi té a veure l'Albert Pla enmig d'això i d'una orgia d'Airbag que no sabem perquè no té més premis que Mar Adentro.

Avui però, tenim forces novetats, i sorpreses, i novetats sorprenents, com és el cas del nou disc d'una gent que s'havien separat i possiblement mort, els Nordic Union.

Seguim amb uns progs de ressaca, els I Lit the Sun, gent que com a bons progs, fan un homenatge conceptual als Siniestro Total, i que ens recorden la gran mancança d'escapçadors que hi ha al món del metall.

I abans de passar al nostre webmàster, presentem nou disc de metalcore dels Norma Jean, que com a metalcore és rarot, però veient el metalcore que corre pel món, pos ni tan mal.

Ara sí, arriba en Sergi i, després de les oportunes comprovacions, queda clar que arriba amb el seu retard habitual.

I com és habitual en ell, ens dóna pistes per despistar-nos i no arribar a endevinar que el grup una mica punk que vol recordar avui són els Toy Dolls... sense acabar de tenir clar el concepte "una mica".

La festa continua a la segona subsecció, la Recomanamenta de la Setmana, que avui és un homenatge musical al bonic món dels flamencs roses en concret i de l'alcohol i les drogues en general, i ho fem amb la cançó o, com a mínim videoclip de l'estiu dels Trollfest.

Tornem a les novetats, i amb gent californiana que no està morta i que en fa gala, els Hollywood Undead i la macedònia humana dels Sunflower Dead.

Just després de descobrir en primicia la possible col·laboració entre Lluís Llach i els Ithaca en pro de causes de 8 segons, anem per més causes humanitàries, els The Halo Effect amb els damnificats d'In Flames.

Després dels problemes que tenim amb en Bill Gates, tant a nivell personal com tecnològic, punxem el nou single dels Fit for a King abans de passar a obrir la fiambrera.

Amb el mort de la setmana avui viatgem cap a Hongria amb novetat de mort, novetat d'estil musical del mort, i possible novetat d'estil de mort del mort.

Aquí fem una pausa per establir una connexió entre italians, gallecs i corpinyus, fent aflorar tot de negocis multimilionaris que ningú sabia fins ara com funcionaven exactament.

Tot això i més, com una malaltia més a sumar a les que pateix en Lluís els caps de setmana o quin és el depredador natural del metall simfònic, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

I ja que parlem de causes perdudes

Programa que comença amb algun entrebanc tècnic, però que no evita que podem gaudir del programa número CCXII en llibertat, 45è de la temporada XXVI, 32è de 2022, i II after Teoria per la sostenibilitat del món implicant a abelles, baixistes, vegans i ovelles, que algun dia se'ns havien passat per alt mentre pensem en com simplificar el nom de la teoria.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim sense sorpresa als Anberlin i als Leaving Eden, comença a no sorprendre'ns que hi hagi els H.E.A.T., sorprenentment hi ha els Amon Amarth tot i que no per no evolucionar, i hi ha els Contemplator per tot tipus de mèrits.

Si a la teoria de la sostenibilitat li hem de buscar un nom nou, també li hem de buscar algún altre càrrec al nostre webmàster, per no ser equívocs amb ell, quedant-nos dues opcions: Perrito Piloto i Bombero Torero.

Comencem ja amb les novetats, i ho fem sense massa esma, com en David Readman amb el seu primer disc en solitari, tot i notar que no està sol... seran paranoies nostres? Seves?

I qui sí s'hi ha matat, si més no en buscar noves combinacions de drogues i similars, són els Deadly Circus Fire, que no són ni bon ni dolens, si no tan interessants com la gramàtica d'una frase d'en Rajoy.

Seguim amb drogues però en aquest cas un xic ja més testades, perquè tenim als Manntra, gent que ja coneixíem, tot i no saber del seu gust per explotar senyoretes que sàpiguen fer lei-lerei-lei-lei.

Abans de connectar amb la secció sorpresa del nostre webmàster, us descobrim un nou esport de risc de terres catalanes, erigint-nos com a impulsors i patrocinadors del mateix: el gòtic-surf del Solsonès.

Ara sí, arriba en Sergi, després de tres partits presentant-se quan toca, tot i que lo de fer un bon partit ja seria un altre debat, donant-nos pistes per despistar i ja venint ell despistat de casa, recordant-nos als Arwen perquè tenien vocalista femenina, tot i que resulta que no la tenien, tot i que al final sí que la tenien en alguna cançó... això sí, ara ja no la tenen, segons sembla.

La recomanamenta de la setmana és per a la barreja de cerveses Dampf, on seguim amb pistes difícils de seguir, de fet, si fos monitor de colònies, tots els nens acaben perduts o morts a la primera gimcama.

Seguim amb novetats, on hi teniu dos russos i dues russes, els Fallcie, fent metalcore-nu metall i als qui no vetem tot i la guerra.

Passant de guerra a problemes de familia, tenim també el nou disc dels Soulfly, una gent que ben bé podria haver sortit a la primera secció del programa, però llavors l'Ivan hagués hagut d'admetre que no tenia cap novetat.

Passem de la sopa d'estils dels Wake Up Hate al modern metal dels Oceans, que ens tornen a portar a parlar de la invasió d'un país, però en aquest cas d'Àustria per part d'Alemanya, una invasió de la que no s'ha parlat gens i que està essent amagada per la guerra d'Ukraína.

El mort de la setmana avui ens torna a portar cap a Iowa i, en concret, a Des Moines, on recordem què n'havíem dit dels bancs, els baixistes i les vaques en el seu moment.

Aquí hi trobem al redneck, Clark Kent i Superman del Black Metal, que no va poder escollir millor nom de guerra per a sí mateix, tot i no saber escriure per la part de redneck que tenia.

Personatge que tot i Blackie, Skater i Socorrista d'abeuradors de vaques, complia força bé amb el decàleg del bon blackie, que avui sí que tenia deu punts, dels quals en supera com a mínim 6, i amb dues incògnites.

Tot això i més, com la resposta a la gran pregunta universal "De quina pasta o salsa està fet en Sakis Tolis", al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXI en llibertat, 44è de la temporada XXVI, 31è de 2022 i programa I after teoria en pro de la sostenibilitat del món basant-nos en abelles, baixistes i vegans, arribant a una de les preguntes que ens durà a poder evolucionar la teoria: Existeix la rara avis del baixista vegà?

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui tenim un súper grup de súper avorriment anomenat White Spirit, la involució dels francesos i entre ells els Nightmare a puntet de ser un grup gallec, i els Krisiun, més en la seva línia de sí mateixos.

Comencem el programa avisant ja que avui tindrem un First Dates en versió metàl·lica donada la carregada de singles que tenim, però abans de començar amb les novetats, hem de parlar de la crisis mundial de falta de blat així com de gifs blackies.

Anem per les primeres novetats, de moment tot singles, com la dels optimistes descentrats Bush i la del nou projecte creat entre Kissin' Dynamite i Exit Eden, els League of Distortion, versió musicada de la darrera pel·lícula de League of Justice, amb les corresponents traduccions a l'albaceteño.

Abans de seguir amb les novetats, però, obrim la secció de Corasón Metálico on hi trobem a en Ben Affleck, la Dita von Teese, l'Alberto de Mónaco, la Jennifer López i el pollo gigante fent un trio de cinc persones.

Ara sí, novetats, amb els oblidats del dia, els SOiL, i els que porten mala sort... o no, els Bad Wolves, amb qui passem de singles a EP.

Més singles encara, el dels Lorna Shore que demostren, un cop més, que la sidra és bona per llegir logos-escupitaju, i els Rituals, mescla dels Lions at the Gate i Ill Niño, però superant expectatives potencívoles.

I abans de passar al nostre webmàster, donem pas al nostre equip de I+D, i l'evolució dels borlagars i bolsagars estiuencs, i la incorporació del kevlar de cara als festivals de tardor de terres fangosos.

Ara sí, en Sergi, que arriba en plena festa andalusa amb el salero que no el caracteritza, fent la seva secció des del costat d'un hotel ple de gent responsable que no condueix si ha de beure massa.

A la recordamenta avui hi tenim al Farruquito del Groove Industrial Futurístic, en Dino Cazares amb els Fear Factory, i la por que tenen els membres i ex membres de ser menjats abans de poder escapar del grup.

La recomanació de la setmana avui és per als Caliban, en una evident diferència d'opinions i enmig de l'emprenyamenta no-vacacional d'en Sergi.

Tornem a novetats, en aquest cas amb dos discos sencers, que són nous per dir-ho d'alguna forma, doncs els Dimmu Borgir ens porten un directe de nom poc esclaridor i cançons clàssiques, i els Ithaca ens porten cançons noves però a l'estil d'Abba.

Un altre disc sencer és el nou dels Belphegor, no confondre amb altres grups, tot i que segurament els altres no fan una música tan i tan rural.

Passem ja al mort de la setmana, o fiambre en versió resumida que ha costat 16 anys resumir, i ens n'anem cap a Los Angeles, California, on hi trobem un accident de moto tot i no poder definir si encaixa amb els accidents de motos previs de moto vs mur, moto vs palmera o palmera vs moto, o si, pel contrari, estrena modalitat angelina.

El que sí sabem és que per algo la secció no es diu "el músic mort de la setmana", ja que avui tenim un baixista de thrash-punk que havia vist masses pelis de Destino Final.

Tot això i més, com la demostració fàctica que els avantgardes són dispersos i no concrets, o què ténen en comú un vinil i un hardrockero californià, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana: