Especial programa de Sant Jordi, dracs i roses que coincideix en ser el número CCXIX en llibertat, 29è de la temporada XXVII, 30è després del Teorema TETA i la teoria BAVOSOS, i 10è després de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu.

Avui tenim poques noticies destacables, a part de pilots russos que, de ser músics, de segur que serien baixistes, però als quals podem vendre tota la nostra àmplia gamma de borlagars i bolsagars.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos d'avui hi tenim força cosa, començant pels Avalanch, Texas Hippie Coalition, Ñu a qui no vèiem des d'abans dels yayoflautas, un tiu de HammerFall que només en Sergi sabia que era de HammerFall, el nou recopilatori de balades que en Lluís havia vaticinat fa poques setmanes de l'Axl Rudi Pell, els Lethal Injektion i els Intoxicated que els fa vergonya la música que fan.

Abans de passar a les novetats, més prediccions complertes com la del disc de balades, i és que tots aquells que dieu que les nostres teories són molt anades de l'ollla, heu d'escoltar els darrers programes i veure quin mort de la setmana farem avui.

Ara sí, novetats, anant una setmana més als deserts suecs, on hi trobem als Dozer, gent que s'assembla en diversos aspectes a un altre grup d'Stoner suec, els Greenleaf, i és que resulta que més de la meitat dels Dozer són dels Greenleaf.

Seguim amb els Koritni, grup del senyor Koritni que ens porta una vegada més a recordar-vos com van escollir el seu nom els Bon Jovi:

Després de descobrir que en Lluís reconeix l'existència d'algún baixista respectable, ens n'anem cap a Itàlia perquè les rastes dels Exilia compleixen 30 anys fent nu metal que potser ja no és tan nu.

Arriben els the 69 Eyes amb un disc xeix que no aporta massa res, només és interessant perquè ens porta a descobrir que el gòtic actual està involucionant cap al post-punk dels 90.

Arriba en Sergi primer en mono i després en stereo, i és que ve un xic del mono avui, que ha estat un ratet a la paradeta de VOX.

Dins de les noticies amb retard avui ens anuncia la creació de Los Magos, noticia d'última hora que ja vam anunciar fa un parell de mesos, i parlem de la decadència de St Jordi o Sta Jorgina, matant o no al drac, mentre els vegans torturen flors.

La recordamenta de la setmana, avui fent énfasi al concepte de "recordar", és per a Draconic, que ens porta a descobrir a un Ivan en hores tan baixes que comença a semblar-se a en Lluís.

I la decadència mental de l'Ivan segueix a la secció de la Recomanamenta a la Vora de VOX, on tampoc endevina que el grup recomanat de la setmana són els Those Damn Crows.

Seguim amb més novetats, d'uns que crèiem desapareguts com els Staind que tornen amb single, a uns que podrien desaparèixer per la seva doble condició de blackies i de californians, els Dawn of Ouroboros.

Gent que en el seu moment no ens va trucar a l'hora de posar-se el nom, però que sí que ho ha fet a l'hora de treure el nou disc, tenim als Atavistia, amb un death melòdic simfònic que deu ni do.

Avui tenim diverses lliçons d'història per compensar la falta d'informació en quant a actualitat, i, com no, parlem de les raons del nostre amor incondicional vers els francesos, i de la raó concreta de perquè ocupen grans zones de la Costa Brava.

I parlant de francesos, els Heartlay tenen nou disc de metall industrial, tot i que, com alguns baixistes, es comporten amb una mínima dignitat i, en el cas dels Heartlay, ho fan cantant en anglès.

Dues novetats més encara per al dia d'avui, totes dues canadenques, per una banda tenim el deathcore prog-electrònic dels Brand of Sacrifice i, per l'altra, el prog de tints extrems dels Fall of the Earth.

Arriba el mort de la setmana, avui tirant d'arxiu no per culpa nostra, si no d'altri, i en aquest cas l'altri és algú que podria haver mort i no ho ha fet.

El mort ens porta a confirmar la teoria d'en Lluís de per a què pot arribar a servir un baixista de thrash en temps de guerra i a preparar als ajuntaments catalans en cas d'una possible independència.

Donem diversos consells que podrien fer guanyar la guerra actual als ukraïnesos i descobrim que podria arribar a ser que hi haguessin progs que podrien arribar-se a considerar bones persones, en tant que progs, no en tant que persones.

Tot això i més, com la raó del perquè molts grups nòrdics fan una pausa de 15 anys entre discos, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLVIII en llibertat, 28è de la temporada XXVII, 16è de 2023, 29è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, i 9è desde la creació del Veganisme Fixe-Discontinu.

Abans de començar, destaquem la versabilitat que arriba a tenir la nostra web de Google Bussiness en quant a horaris i possibilitat de diferents pressupostos que podeu sol·licitar sense cita prèvia.

La primera secció del dia, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui conté quasi més grups que els que us acabarem presentant com a novetats, tot i que seran aquests discos i no pas els que us presentem com a novetats, que altres programes sí que presentaran com a novetats.

Així doncs, els discos que no punxarem avui seran els singles de Sevendust, Spiritbox i Relent, als quals s'ha d'afegir la merda de cançó que han presentat els australians Voyager a Eurovisió.

Encara dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, però en quant a discos sencers, tenim els nous cds d'Overkill, Holy Moses, L.A. Guns, Metallica i el tribut que no s'acaba d'entendre d'en Paul Gilbert a en Dio... si fins i tot Tenacious D ho van fer millor...

Comencem ja de bones amb versió i novetat, és en Mike Tramp que, tot i fer versions, no fa versions d'altri si no de sí mateix però d'avantes.

Després de descobrir qui és el Charlie Sheen del Hard Rock, comencem el tour turístic nazi on ens vam quedar la setmana passada, a punt d'ocupar França, i ho fem amb el metall de diumenge dels Unswabbed.

I seguim cap a Polònia, on hi trobem als Fuzz, gent que tatxen coses tot i no ser nòrdics, però segueixen el camí dels bastos deserts noruecs i finesos.

Acabem el tour turístic nazi a Hongria, tot i que molta gent no era conscient d'haver estat ocupats pels nazis, ni gent normal ni els hongaresos mateixos, per escoltar el metalcore-modern metal-experimental-crossover dels The Hellfreaks.

Fem una parada tècnica per parlar del costat fosc del veganisme, la seva versió més combativa, i la seva enveja vers les vaques texanes i en concret, contra 18 000 d'elles.

I parlant de gent malalta, arriba en Sergi després d'haver-nos fet la cobra la setmana passada, amb una nova sub-secció que encara ningú sap d'on ha sortit, les noticies amb retard, on avui descobrim que Sant Pere de Ribes s'apunta a la moda del balconing amb molt bones puntuacions.

La recordamenta de la setmana és per a en Martin Kesici, un pavo que en solitari ha fet algo, però amb el seu grup principal ha fet més tot i que ningú ho conegui.

La recomanació de la setmana a la vora del balcó és per als Self Deception, gent que ni fu ni fa, tot i que el fu no està tan malament com el fa, que és lo que sol passar als grups alternatius d'ara mateix.

Seguim amb temes alternatius, en aquest cas barrejat amb prog, i tornem a les novetats, en aquest cas amb un EP, el dels The Icarus Plan.

Anem cap a Noruega amb una gent que, malauradament, no fa honor al noruec, com bé apunta en Lluís i la poca fidelitat que tenen els Dotheimgard, gent que ha esperat 8 anys per treure el nou cd però que no han aprofitat per aprendre el seu propi idioma.

Seguim amb novetats, tot i que mig novetat i mig no novetat, i tampoc amb masses novetats ni no novetats, perquè són tres grups junts per fer 6 cançons, 3 de les quals són versions, com la que fan els Fit For an Autopsy dels At the Gates.

Arriba l'hora de metalcore mony dels The Colony, gent que no ho fa malament, a nivell musical, perquè a nivell vocal i a l'hora de buscar-se nom... psié.

Encara queden novetats, com el single dels Kvelertak amb el pollastre ja mort i enterrat, i un EP dels Atreyu que tampoc no sabem d'on ha sortit.

Tornem a bombardejar Londres amb el tour nazi i en aquest cas, també amb el Mort de la Setmana, el creuament entre Yoko Ono i Steven Tyler que s'apunta a una de les darreres modes del mort de la setmana.

Tot això i més, com quin és el nivell d'eficiència energètica de la comunitat LGTB+ en general, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLVII en llibertat, 27è de la temporada XXVII, 15è de 2023, 28è de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS i 8è desde la creació del Veganisme Fixe-Discontinu... i hem decidit no seguir comptant el tema de Portugal, com si algú hi comptés per res, perquè en Sergi és massa monyes per aparèixer com a conqueridor.

I és que en Sergi avui fa campana amb males excuses, per tant, no tindrem les seccions de la Recomanamenta a la Vora del Foc, del recordatori musical, ni de la subsecció que encara no s'ha estrenat de Noticies amb Retard.

El que sí tenim és la resta de seccions, començant per les noticies d'última hora, amb la mort d'un fatxa i amb la descobrimenta que l'Ozzy va ser el primer britànic a establir-se temporalment a Menorca, i d'això ja fa més de 3000 anys, o sigui que no és recent el tema de la ocupació britànica de la illa.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim als Relent que fan música senzilla per a gent simple, els The Night Flight Orchestra que es veu que no els afecta massa la mort, els Septicflesh despistant-nos completament i en Daughter que ha passat el rock alternatiu / post-grunge a indie-folk / dream-pop.

Comencem amb les novetats i ho fem amb els Powerwolf, repetint triple cd, normal, versions d'altri i versions instrumentals.

Avui, dia mundial de la ressaca a tot arreu menys als territoris musulmans, aprofitem per a anar saltant de desert en desert donant fe de la desertització de la terra i l'aparició de molts grups d'Stoner per aquest efecte com els Cave In.

Entre les novetats avui tenim els DOL, un rock-dark-metal, i una gent molt adient pels diumenges, i més el diumenge de ressurecció ressaquera, els Sermon amb el seu prog no adient pels progs.

Però no tot poden ser novetats destacades, i és que des de Salt Lake City tenim molts grups modernills, uns de bons i d'altres de monyes, anem per uns dels segons, els Royal Bliss.

Arriba el mort de la setmana que no ens agafa el telèfon, primer pensàvem que per mort, però després, en descobrir que forma part del combo màgic de ser baixista i thrashie, potser no ens l'agafa per les seves dificultats cognitives inherents al seu ésser.

Aprofitem ara que estem a la vora de l'estiu a recomanar-vos destins turístics amb poca aglomeració de gent, i us acompanyem pas a pas pels entrenaments previs que necessiteu abans d'anar-hi.

El mort avui ens ha portat fins a Ukraïna, però ens deixa amb molts de dubtes, entre els que hi ha si les darreres baixes ukraïneses han estat provocades per la cinètica, per la manca de robots anti-mines o pels tancs espanyols.

També tenim dubtes de si un baixista thrashie és capaç de comprendre la diferència entre un puto nazi i un jipi perroflauta a favor de la pau.

Parlant de nazis, avui només ens ha faltat França per copiar la gira europea del 36, anant des d'Alemanya a Polònia, passant a saludar en plena retirada als Heathen Foray d'Àustria i el seu nou disc.

Encara més novetats, ja que tenim el groove modernill - post-metal dels Atlases i el death metal tècnic dels Pronostic que, si no fos pel seu saxo, potser no n'acabaríem de destacar massa res més.

A banda de novetats, avui descobrim que es poden editar singles després de treure el disc, si és que no has editat totes les cançons abans, com passa amb els Ice Nine Kills.

També els Electric Callboy editen single d'una cançó que ja havia sortit al darrer disc, però això no és el més estrany... el més estrany és descobrir que es poden comportar com a persones, descobriment que ens ha sorprès a tots.

Encara ens queda alguna altra novetat, com el post-black dels MIR que... atenció... que sonin els tambors, en Lluís aconsegueix llegir-ne el logo a la primera... cosa que no passa, seria massa demanar, amb el nou disc dels Antrich.

Tot això i més, com quin és el pokémon que mai podria trionfar d'aparèixer, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLVI en llibertat, tot i que en Lluís presenta dificultats llatines per poder-lo pronunciar correctament, 26è de la temporada XXVII, 27è des de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 7è després de la creació del Veganisme Fixe-Discontinu, i 31è de la invasió de Portugal per part d'en Sergi.

Tot i les dificultats pronunciatives llatines, avui serà un programa tope de cultural de la hòstia, sobretot en els apartats de política internacional i geografia, centrant-nos en els deserts dels països nòrdics, Alemanya, Canadà, EEUU i Austràlia.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos avui hi tenim als Lordi, ep d'Avalanch, i singles d'Escape the Fate, Deathstars i Metallica per pesats, però per sort, ja fa més d'un mes del 14 de Febrer i es nota, perquè tenim molts de singles que sí que valen la pena, com els dels altres mongols, però en aquest cas els de Mongòlia, els The Hu per se i amb altri.

Les noticies del dia es poden resumir en l'acceptació mundial d'aquest idioma anomenat el Fromthelostiverià, amb diversos exemples per les nostres parts, i la demostració inequívoca de què els vegans són els éssers més cruels que existeixen sobre la terra.

Anem ja per novetats, i ho fem des dels deserts nòrdics amb dos grups d'Stoner, els Mount Atlas i els Heezer, dels bastos deserts de per allà dalt que tothom coneix.

I, com dèiem, tenim molts singles, entre els que hi ha una part de la banda sonora de John Wick 4 feta pels In This Moment o el retorn al modern metal no mony dels dEmotional.

Després de parlar de les diferents possibilitats i mides ideals dels aros facials, i dels problemes de la gent baixeta que fa submarinisme, donem un consell essencial per als grups de nova creació: Sigueu killus.

Precisament dels valencians apareixen els Killus entre el fatxerio que hi regna, amb un nou molt bon disc.

Arriba el nostre webmàster amb la creació d'una nova secció, o almenys li posem nom, perquè el tema de Noticies amb Retard ja el portava de fa temps.

Amb ell descobrim la nova raça dels mini-pajeadores i la coincidència de gent diversa que té en comú tenir els ous pelats, però per diversos motius.

Aprofita per recordar-nos un concepte que no és el d'Airbag, sinó el concepte de les òperes metal amb els Avantasia al capdavant.

La recomanamenta de la setmana és per als League of Distortion que, tot i no ser un gran disc, sí que és un disc que retorna al modern metal amb dos collons, els de l'Anna Brunner.

Seguim amb novetats, i és que tenim un grup que té paral·lelismes clars amb els Sevendust o els Fire From the Gods, com molt bé expliquem al programa, els Widow7 que, per si no fos poc, són d'Iowa i, a més, de Des Moines.

Amb els Lunar complim una mica el cupo de prog, i el complementem inventant l'alcohol prog, tot i reconèixer que als progs no els agradarà per ser l'espècie animal més tiquismiquis que hi ha en l'actualitat.

Passem a la secció de novetats blackies, que ja trigàvem, amb un Lluís poc llegidor de logos blackies, i comencem suaus, amb el soft black dels Thorn.

Seguim amb un black més atmosfèric però igual de llegible per la part dels suïssos Aara, que ja em diràs tu quin nom s'han anat a pillar.

El mort avui ens porta cap a Memphis, terra de l'Elvis i de grans pel·lícules de culte com molt bé recordem a l'inici d'aquesta secció.

Descobrim que les cançons d'una gira de primavera han de ser més florides i despullades que no pas les que un grup pugui tocar durant la gira d'hivern.

Arriba el nou disc dels Bury Tomorrow, gent que ja porta molt de temps sense treure el peu de l'accelerador i, tot i que ens sorprèn, no ens queixarem pas amb aquest nou treball.

I encara dos singles més abans d'acabar, els Scar Symmetry que es veu que encara toquen, i els Rise to Fall que ens ajuden a recuperar la secció de l'Hora d'en Bjorn Speed Strid.

Tot això i més, com la diferència entre una mort californiana normal, mort californiana de dalt, mort californiana de dalt de tot i mort californiana a l'estil Carles Sabater, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLV en llibertat, 25è de la temporada XXVII, 13è de 2023, 26è després de la teoria TETA i teorema BAVOSOS, 30è de la invasió de Portugal i 6è de la creació del veganisme fixe-discontinu, que en Lluís porta a un nou nivell de creativitat.

Comencem rectificant a la majoria de medis de comunicació teòricament professionals que no contrasten les informacions donant-nes de falses sobre els extraterrestres, sort que hi som nosaltres per informar-vos de la més pura veritat.

La primera secció del dia, el Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui ve escàs, només hi tenim als Narnia, la Floor Jansen i als Avaland, i tot i que comencem amb els Saxon com a versió i novetat, també hi podrien haver entrat perfectament.

Però per sort avui tenim més versions amb els the Pretty Reckless i moltes més novetats, com singles d'Skindred amb el seu Ragga-Metal escoltable i d'en Nomy un xic més canyero.

Abans de la resta de novetats, tenim una noticia d'última hora, amb la nova plataforma de celebrities on podeu contractar per un mòdic preu els nostres serveis, el Cameo.

La resta de les novetats ja són discos sencers, com la que ens porten des dels deserts noruegs plens de cactus els The New Death Cult.

Ara anem per lliçons avançades d'estètica per madurets i altri, i ho fem amb el nou disc dels Subway to Sally, amb els qui descobrim de qui va ser l'idea dels nazis de les càmares de gas.

Arriba el nostre webmàster per fer una mica de pausa entre tanta novetat i revelar-nos quelcom que només ell no sabia, el tema dels festivals sados i el seu codi de vestimenta.

La recordamenta que, un cop més, encerta en Lluís, són els Arcturus, grup referent del Avantgarde musical però, sobretot i més important, referents del muflonisme estètic.

La recomanació de la setmana, amb algunes trampes i favors perquè l'encerti l'Ivan és per als In Flames, tot i que l'únic que creu que és un molt bon disc és en Sergi, segurament serà per l'abducció patida per algú que va resultar no ser l'extraterrestre esperat.

Tornem a les novetats, i ho fem amb gent que portava anys sense treure disc, començant per la èpica extrema dels Keep of Kalessin que ja portaven 8 anys sense fer massa res.

Qui n'han trigat 5 d'anys per anar trucant als veïns per col·laborar al seu disc, són els irlandesos Cruachan, i avui ja portem moltes faldilles i no precisament amb imatges bucòliques que les acompanyin.

Passem a coses més serioses com el Doom Death Goth pastorívol dels Hanging Garden, descobrint per fi després de tants d'anys què merdes hi passa al puto Garden.

Arriba el mort de la setmana encara amb seqüeles temporals per la traslació física involuntaria de la ràdio a terres franceses.

El mort ens porta a ciutats agermanades pels coloms amb Figueres, amb resultats similars al què pateixen a diari els figuerencs.

Avui parlem de thrash, però un thrash escoltable, per tant no massa thrash, cosa que provoca que tinguem dubtes de si el conductor d'autobús justicier era amant del thrash o tot el contrari.

Després d'unes lliçons científiques sobre massa i cinètica, que potser us obren els ulls sobre el què havíeu cregut real fins ara, passem a més novetats, no sense abans descobrir la raó veritable de perquè els noruegs tatxen les Os.

Ens queda nou disc de les Babymetal, noies que fan ressó de la seva problemàtica d'assemblar-se massa entre elles.

Qui no s'assembla entre ells ni a les Babymetal en cap aspecte són els August Burns Red, que ens porten un metalcore sense monyardades i més decent del què ens esperàvem.

I dues novetats per acabar, en Morg i el seu Black Metal i els Ne Obliviscaris amb els seus violins australians.

Tot això i més, com descobrir quina és la relació entre Cruachan, la Candelaria, el Dellorean i en Chiquito de la Calzada, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Nou i interessant programa per la quantitat de dades científiques aportades al llarg del mateix, número CCXLIV en llibertat, 24è de la temporada XXVII, 12è de 2023, 25è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 29è de la invasió de Portugal i 5è de la creació del veganisme fixe-discontinuu, aquesta setmana només seguit fil per randa per un dels membres del programa per culpa de la pluja.

Comencem rectificant una noticia de la setmana passada, i, tot i que sembla confirmar-se l'arribada d'alienígenes a la Terra, hi ha una dada en concret que ens en fa dubtar més que al Pentàgon.

I en quant a noticies a nivell musical, tenim un cantant que marxa d'on no sabíem que hi era, i dos més que fan anys, en Dee Snider i la Pamela Anderson del rock, en Brett Michaels.

També parlem de la rata blanca fatxa dels Iced Earth i de la seva incapacitat per a les matemàtiques que li impedeix saber que dos mitjos discos sumats fan un disc sencer.

Anem ja pel Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui tant complert que gairebé l'hem de fer en diferents seccions, amb els Embryo, Elysion, els Phantom Elite de la Marina laTorraca, Linkin Park, Pop Evil, Adelita's Way, From Ashes to New, Narnia i The Butcher Babies, amb qui aprenem a comptar a base de tetes.

Comencem ja amb les novetats, i ho fem directament amb prog, el dels Redemption, tot i que sigui un prog que no agradarà als progs perquè no resulta massa avorrit.

Referent a això, deixem a l'aire idees de negoci per a la restauració figuerenca, sobretot pels bars disposats a cobrar molt per cerveses que només serveixin d'acompanyament a un jardí Zen.

Més novetats, i força zen per no dir tranquiletes, els The Answer amb el seu hard rock bluesero i tot el que això comporta.

Hard rock, blues, però molta més cosa és el que ens presenten els Redlight King, dos tius que toquen com més penya, però penya d'avantes.

Abans del nostre webmàster us presentem als Words that Burn, un metall alternatiu combinat amb un modern metal, però un modern metal acceptablement mony.

Ara sí, arriba el nostre webmàster entre teories i demostracions pràctiques de com es pot millorar una cançó de prog ja bona de per se.

Després de pistes que despisten, resulta que els motomami del rock no són pas els Judas Priest si no els Mötörhead, que tot i ser un grup que només té una cançó bona, al final resulta que en tenen més d'una, tot i que acabin totes sota la mateixa definició.

La recomanamenta de la setmana d'en Sergi cada cop més a la vora dels fatxes és per als Bizarrekvlt, grup del què en parlem més de 10 minuts sense haber-lo pronunciat bé en tota l'estona, que s'hagin passat del black al post-black o que sigui un disc millor o pitjor que da en segon terme.

Seguim amb les novetats que avui n'hi ha forces, com la dels islandesos Úlfúd que es veu que no poden escollir de quina ciutat islandesa volen ser.

Entre les novetats també tenim singles, com la dels Buckcherry que, tot i ser Buckcherry, no tà mal, i el single dels A Life Divided, als qui els han entrat uns ramalassus que ningú s'esperava.

I si havíem donat idees sobre bars musicals de prog, anem més enllà i proposem els bars musicals de post-prog, perquè per a un bar de post-sludge es veu que encara ens haurem d'esperar uns anyets.

Anem pel mort de la setmana, que avui en són dos i mig, i ambdós de Johannesburg que, com tothom hauria de saber, no és pas la capital de sudàfrica, tot i que sí que és la capital de la mala sort i els estats depressius per culpa del cantant dels Seether, tot i que no és ell qui s'ha mort.

Després d'unes lliçons de geografia africana, constatem de nou el què ja s'ha dit i repetit al programa: el paral·lelisme absolut entre el hip hop i el black metal, tot i que en el cas de Sudàfrica és un black metal blanquejat gràcies als diners i als bòers.

Encara ens queden novetats, com els Downfall of Gaia, gent que fa post-black sludge perquè, com ja hem dit, encara no s'ha inventat el post- sludge com a tal.

Tenim també nou disc dels MoLD, que són modernets però amb la mirada cap enrere, tant que fins i tot no diries que són modernets.

Qui no ho són de moderns són els Universum25, uns punkis alemanys vells que es van saltar una bona part de les classes de llatí de l'institut.

Ah, i sí, punxem el nou disc de Kamelot, que tot i ser Kamelot, doncs no està malament, superant lleugerament la petita davallada de 20 anys que han tingut.

Tot això i més, com la dificultat de punxar metall suec de Suècia, però la facilitat que hi ha en fer death suec i black suec des d'altres països, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLIII en llibertat, 11è de 2023, 23è de la temporada XXVII, 28è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi i, en l'apartat vegà, 24è desde la teoria TETA i el teorema BAVOSOS i 4rt des de la creació del veganisme fixe-discontinu.

Abans de cap secció passem a noticies d'última hora, i és que els vegans hauran de pensar en passar-se al nostre estil de vida tant pels senglars catalans com pels senglars salvatges canadencs que amenacen en carregar-se la indústria més puntera de Kentucky.

Davant d'això només hi ha dues solucions, el veganisme fixe-discontinu i el creuament de llops amb les Flos Mariae, si no ho fem, el món pot acabar tal i com el coneixem abans d'hora.

Avui, al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, poqueta cosa, hi tenim els amonyardats Story of the Year i single rarot dels The Veer Union, i l'escombriaire del metal, l'Ivan, en rescata als Periphery que es dediquen més als xists que al Djent, i tot i això milloren respecte a l'anterior disc, que ja avisem que no era pas massa difícil.

Les novetats han d'esperar un xic avui, perquè tenim teoria de com neixen els baixistes de doom, i en quines condicions extremes es creen els baixistes de funeral doom metal, avui tot un especial National Geographic.

Ara sí, novetats, i comencem amb el Dislike to False Metal dels Nanowar of Steel, que ens han fet cas i aquest cop han inclòs els singles bons al disco, quedant-nos amb aquesta batalla ferotge succeïda el 1994 d'on s'obliden d'aquell soldat espanyol anomenat Luis Enrique.

Sense ser de conya però sí més monyes, els Otherwise tot i que, vist lo que està sortint pel mig-oest americà, encara són poc monyes.

Hem d'aturar-nos per tornar al món de la informació més fiable, que és la que donem nosaltres, fent-vos coneixedors de quin és el tracte que reben els animals als laboratoris de productes estètics.

Abans d'en Sergi, una darrera pseudo-novetat, recopilatori de versions i recopilatori normal però també amb versions, d'en Nomy, que fins i tot, entre versions d'altri, es versiona a sí mateix recordant-nos èpoques estudiantils.

El webmàster avui entra reconeixent ja de bones a primeres que no funciona, igual que el matrimoni que encapçalava els Leaves' Eyes, que per algo ja no hi són tots dos, recordant-nos coses que no sabem si són recomanables o no.

La recordamenta de la setmana avui es fa a la vora d'una taula de vidre amb polsim per sobre, i parlem del nou disc dels Måneskin, que tot i funkejar, funkeja prou bé.

Passem a més novetats, per una banda tenim als Duthaig amb el seu post-black metal, i per l'altre el metalcore alternatiu dels For the Fallen Dreams.

També hi ha nou i primer disc dels Tribe of Pazuzu, tot i les conyes sobre el nom del grup ja les fèiem de fa temps.

Malabarista, funambulista, compositor i membre d'un one man project de deathcore simphònic teatralitzat, l'Aiden Malacarian avui ens acaba robant el cor.

Després d'una imatge esfereïdora d'una possible mort d'en Biden davant d'en Putin mentre fa el ball dels bolsagars, passem al mort de la setmana.

El mort d'avui ens porta a la terra del Trivial, Buenos Aires, on hi tenim un blackie neo-nazi prou estúpid per ser blackie neo-nazi a Argentina i complir només amb la meitat del decàleg del bon blackie, no sabem si per estúpid o per fatxa.

I d'una bona tot i que tardana acció de màrqueting blackie, tornem al bucòlic món de les novetats, amb el death vanguardista dels Ignominy.

També tenim nou disc de Suicide Silence i el dels Midnight Nightmare que ens aporten una possible solució per disminuïr l'atur entre els gòtics ionkis que estiuegen a la costa.

Tot això i més, com què has de fer si ets argentí i vols fer fotos de qualitat per a promocionar al teu grup, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa número CCXLII en llibertat, 10è de 2023, 22è de la temporada XXVII, 23è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 27è de la invasió de Portugal per part d'en Sergi i 3er de la creació de la nova branca del veganisme, el Veganisme Fixe-Discontinuu, que no només ha provocat que molts restaurants puguin situar la seva oferta culinària, també ha provocat un important descens a tot el món de músics morts.

Ja us avancem que el programa d'avui és ultra-cultural a l'espera de què ens designin candidats a la Creu de Sant Jordi en difusió cultural, i perquè es vegi tal nivell, comencem parlant d'Eurovisió, després de què Megara no aconseguís representar Espanya aquest any, sí que tenim als Voyager per Austràlia i a Lord of the Lost amb el seu brilli-brilli representant Alemanya.

El Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos d'avui no té massa xixa, perquè tampoc tenim masses novetats, prova d'això és que l'Ivan fins i tot ens acaba portant un EP com a novetats, després de patir de valent amb el nou cantant d'Avalanch, les balades d'Axel Rudi Pell i els Galnyerus en general. Fins i tot els veïns de l'Ivan ho han patit.

La primera cançó i versió del dia és ja la primera novetat, amb els Tragedy fent disco de versions que sembla que és lo únic que saben fer, això sí, quedant bé amb les fèmines.

I parlant d'elles, Motive Black, gent que ve de grups poc coneguts, però acompanyats de gent que sí que venen de grups coneguts, per fer hard rock modernet.

I més noies, Le Mur, amb la primera lliçó de geografia política del dia, ja que venen de la Murcia quevequesa de per allà on tots sabem que és, metall alternatiu amb una altra noia al capdavant.

Però hem dit que avui parlàvem de cultura, i ara passem als idiomes, on diem tot el què es pot arribar a dir de bo del portugués, i aprofitem per donar unes quantes lliçons d'història dirigides als brasilers que ens puguin estar escoltant.

Una altra novetat abans d'en Sergi i, per seguir amb el fil, més noies, en aquest cas venen dels bastos deserts suecs a ritme d'Stoner, els Siena Root.

Ara sí, toca el nostre webmàster, que ens arriba lesionat per culpa de fer esport enlloc d'anar-se'n al bar, i també amb la pèrdua de part d'un membre per culpa de sogra armada.

La recordamenta del dia és per al 90% de les ex parelles d'en Lluís i també per als Lost Horizon i la seva pillamenta d'ous, que costen d'endevinar però que avui no ens importa massa, i tot això enmig d'una classe magistral de psicologia avançada.

La recomanamenta a la vora del ganivet avui és per als Warg, per què? Ni en Sergi ho sap, el que sí sabem és que hi ha gent que hauria d'escoltar més els consells idiomàtics que donem al programa.

Tornem a les novetats, on trobem els post-blackis dels Morgenröthe, gent que no podrà passar-se mai al black sense post fins que no aprenguin a fer logos que no s'entenguin.

En Lluís avui presenta un disco d'Sludge per als amants de la bona música, que segurament no inclourà massa amants de l'Slduge, però és el què hi ha, i el què hi ha són els Witch Riipper.

Arriba el mort de la setmana, que avui és d'arxiu pel descens en la mortalitat metàl·lica provocat per l'aparició del Veganisme Fixe-Discontinu.

Però que sigui d'arxiu no implica que no pugui aportar, ja que ens ajuda a parlar del moment històric socio-econòmic i geopolític de Bòsnia, terra de mostassa, que aporta el toc culinari del dia.

Després d'aprendre una mica de bosni i d'herzegonivià del nord, descobrim que en Lluís seria un gran instructor militar online, que Espanya potser necessita d'alguna tàctica de temps mort si ha d'entrar en guerra i que Carrero Blanco podria ser el protagonista d'una nova aparició de fascicles col·leccionables.

Encara ens queden algunes novetats, per una banda tenim els Enslaved amb un nou disc sense ovelles presents, i el death melòdic dels Thermality.

I una mitja novetat per acabar, EP dels Tribulation que segueixen en la línia de la majoria de grups, de vetllar per la nostra salut coronària i fer el possible per no sorprendre'ns amb la presentació d'un disc nou.

Tot això i més, com la possibilitat que en Lluís passi a fer de copilot de Carlos Sainz al pròxim Rally París-Dakkar, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Benvinguts al podcast del programa número CCXLI en llibertat, 21è de la temporada XXVII, 22è després de la teoria TETA i el teorema BAVOSOS, 26è després de la invasió de Portugal per part d'en Sergi i... atenció, 2on programa desde la creació de la nova branca del veganisme, el Veganisme Fixe-Discontinu.

Gràcies a les dots del Pitonissu Lluís, avui descobrim una nova comarca inventada de Catalunya, el Moianès, que s'afegeix al Garraf en quant a comarques inventades i amb presència de llops, tot i que l'esperança de vida dels mateixos baixa força si van al suposat Garraf.

Avui, programa totalment informatiu, on a més del ja sortit, aprenem què és la roba vegana, quins dies passaran els àliens a saludar, i amb quin membre de la factoria Star Wars podem lligar si entrem al The Right Stuff.

El programa comença ja amb novetats, amb aquest senyor que, tot i no tenir discos físics, té ja diversos discos de platí que sí que són físics, però en quant a vendes digitals, en Nomy.

També tenim el segon disc dels Those Damn Crows, que, a més de corbs, són una mica grunge i una mica post-grunge, però tot i això, no massa deprimits.

Salta una altra noticia, en aquest cas, en l'apartat de ciència i tecnologia, i no estem parlant pas dels àliens, si no de quelcom similar, Spotify que ens porta la darrera novetat en el món de la tecnologia: Han descobert la ràdio.

Més discos nous, tot i que ja quasi el teníem tot, acaba de sortir sencer el disc dels Dope, disc conceptual sobre el concepte metafísic del "un pasito pa'lante María, un pasito pa'trás".

En l'apartat de cultures minoritàries i geografia oriental, avui ens n'anem a fer el mongol a 3000 km de Mongòlia amb els Hounds of Bayanay, gent que s'adhereix al nostre corrent de veganisme fixe-discontinu.

A la secció de mobilitat i condicions de treball en l'àmbit laboral, avui parlem dels nens xinesos amants de l'entrecot i dels nens que feia temps que no podien sortir fent cors als discos amb el nou treball dels Self Deception.

Arriba el nostre webmàster amb ganes d'allargar la secció per compensar altres aspectes de la seva vida, i avui ens recorda un pavo que va en solitari però ens el recorda no pel què ha fet en solitari si no pel què ha fet acompanyat d'altri, en Mike Terrana.

La recomanació de la setmana a la vora del llop mort avui és pels Concrete Age, amb el Pitonisso Lluís que avui fa un ple amb les seves prediccions i endevinamentes.

Després de parlar d'acudits de l'Eugenio de russos, italians i britànics, seguim amb més novetats, i ho fem amb els Evilgloom i el seu industrial-djent-deathcore-altri-pilotes fora.

El mort d'avui és una pilota al pal i rebotada a l'ull per acabar dins la xarxa, ens n'anem cap al Japó per aprendre a respectar costums ancestrals.

Descobrim la mort californiana per la part del Japó però a càmara lenta, una sub-modalitat que fins ara no havíem tingut al programa, i ho fem de la mà d'un individu amb 44 anys de carrera musical meteòrica a les seves esquenes, tot i que no era massa de mirar enrere, però tampoc amb massa visió de futur.

La darrera novetat del dia és per als Koronus, gent prog tot i que no els recomanem als progs, o es podrien espantar i, fins i tot, despertar amb la seva música.

Tot això i més, com la relació entre un japonès metalero i un torero espanyol, o saber quan li duren les sospites a l'Ivan quan menja arròs, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana:

Programa sense palitos avui, el número CCXL en llibertat, 20è de la temporada XXVII, 8è de 2023, 21è després de la Teoria TETA i el Teorema BAVOSOS, i 25è des de la invasió de Portugal per part d'en Sergi.

Comencem el programa preguntant-nos quin nivell de veganisme tenim, quantes hores al dia el tenim i si podríem crear branques dins del veganisme emulant al black metal per poder ser més plenament vegans.

Dins del Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, avui hi tenim el disc de post-hardcore instrumental que tothom estava esperant dels Villain of the Story, el 9è single d'anticipamenta dels Dope que ens deixa amb el dubte de què ens depararà el disc, i single tot kissaire dels Manowar que ens deixa amb la sensació de si disfressar-se de Manowar a Sitges es podria considerar disfressa o vestimenta del dia a dia.

Parlant de disfresses, entrem de plè al tema de la setmana, al Carnaval, parlant de les senyores d'edat avançada que pateixen al Carnaval de Lloret i els pallassos del TikTok.

La primera versió del dia és la vestreta del nou disc de la Violet Oriandi versionant als YES de forma força curiosa.

Després de parlar de porcs i de progs, passem als cristians, nou disc d'Skillet que, d'haver-hi hagut alguna novetat interessant de veritat aquesta setmana, hagueren aparegut a la primera secció del programa.

Però les adversitats sempre han servit per fer avançar la ciència i la tecnologia, i és gràcies a discos com el d'Skillet que donem la idea de crear un nou estil musical: El Grind-pop.

Segurament menys cristians i més drogats són els Kim Dracula que, tot i el nom d'allò més normal i corrent, es veu que la música és quelcom diferent i poc definible.

Encara més singles com a novetats, ja que tenim als Bury Tomorrow que, intentant fer un vídeo amb la Liz Taylor, acaben fent metalcore amb gent viva.

Arriba en Sergi avui amb un retard demostrable i constatable, com no podria ser d'altra forma en algú que ha anat a veure les carrosses de Carnaval i s'ha quedat fins al final.

La recordamenta de la setmana és pels WASP, després d'algunes pistes avui no del tot dolentes, tot i que tampoc excessivament bones, i és que no es pot esperar massa res més d'ell... ni dels WASP.

La recomanació a la vora de la carrossa avui és per als ...and Oceans, gent que s'adona dels seus errors tot i trigar 18 anys en fer-ho, però que per no tornar-la a cagar, han anat trucant a en Lluís perquè els donés els oportuns consells per poder editar bons discos.

Tornem a les novetats, on hi tenim un grup gens blackie per la llegibilitat del seu logo, els deathmetaleros Man Must Die que posen el colofó final a la festa musical carnavalesca amb la que havíem començat el programa.

I parlant de festa, tenim un altre single, en aquest cas de PartyCore, de la mà dels Stesy i d'algú més que hi col·labora, però avui ens hem saturat de col·laboracions, a veure si la gent es comença a centrar en els seus propis grups d'una vegada.

Faltava algun logo més dificultós i blackie com el dels Enisum, gent que aprofita molt l'espai a l'hora d'escriure.

La darrera novetat del dia també podia haver-se no punxat, com és el nou disc d'Avatar, però amb l'agenda de concerts tenim l'excusa per treure'ns-lo de sobre i no pensar-hi massa més del que ells s'han pensat les cançons.

Arriba el mort de la setmana que ens porta a viatjar entre Pittsburg i Tampah, entre corbs amb grip aviar i cocodrils amants de les papallones, una mort que també disposa de teories vàries i diverses depenent de la geografia de la mateixa.

Tot això i més, com els dubtes de si la dona d'en Jack Starr viu segrestada i dorm amb la seva mare o no, al Paranoia Metal Show d'aquesta setmana: