Primer programa de 2025 i número CCCXVIII en llibertat, 13è de la temporada XXIX, 99è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 24è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, amb una solució temporal al “Ressaca Killer” hivernal... fins i tot dues, però només factibles durant festivitats, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 14è de l’Alcoholisme Geriàtric i 17è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim un directe de Metal Church, ep versions de Destruction, rarament estem descartant a dos grups de thrash, i els Ends with a Bullet, que no recordàvem que fossin tan i tan monyes.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Harpazo, Iron Atack!, Iron Wolf, Enchanted Steel, Kamanchaka Iquique de Xile, XII Alfonso, Pepe Maina, Fernando Perdomo i als Didi Bodishi amb unes vestimentes acord al nom del grup.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal engegant 2025 els Revel in Void, només uns voids de moment, però acabem d’arrencar l’any.

La manca de novetats de la Boletus League ens fa saltar-nos aquesta secció per a passar directament a les noticies del dia:

Patrick Mameli dels Pestilence aboga per portades i vídeos amb IA. I tot i que això pugui causar impacte, no és tant com el causat per ovelles vikingues de tendències catalanistes que aterroritzen als gallecs, entre classes d’història que no oblidareu en força temps.

Després de la invenció dels almogàvers de jardí en substitució dels nans ja massa vistos, i d’unes lliçons d’anglès, passem a alguna de les novetats del dia, que... no són masses, per sort, omplim la manca de novetats amb el contexte de les poques que tenim.

I és que comencem amb el, la o lo Serpentus des d’Ohio, un ens trans que ens fa abogar pel transcore, no confondre amb el trancecore, tot i que, si s’acaba inventant el segacore, s’hi podria assemblar una miqueta.

Després d’en Woody de Barna, obrim la porta al primer mort de l’any en quant a secció, no en quant a data de defunció, perquè ens ve una mort californiana des de Xile pel dia de Nadal en plena celebració de naixements.

Entre celebracions ens perdem una mica, s’ha de reconèixer, al contrari de la dificultat de perdre’s la principal atracció turística de Valdivia, a Los Ríos que, en una lliçó magistral de geografia, ubiquem al costat de Los Lagos.

Després de la mort del sr. Albornoz i de la desaparició del nostre webmàster, ens toca seguir amb el programa i tornar a les poques novetats del dia.

I, com dèiem, les novetats del dia comporten tot una explicació del contexte, perquè ens trobem amb els Patriarkh, els true Patriarkh, provinents dels false Batiushka, que abans provenien dels Batushka a seques.

Com no podia ser d’altra forma, avui celebrem la nit de Reis, perdent a en Sergi entre iaies agafant caramels a la cavalcada de reis, i animant musicalment amb els No Kings Allowed i els Linkin’ Park.

Abans de proseguir amb el programa més simfònic de l’any, hem de dir-vos que la versió mallorquina de Beloved Enemy, en Tomeu Penya, està fent la gira del 45è aniversari i que, per tant, sembla que no ha mort.

La darrera novetat del dia és per als Mors Atra, uns eslovens que s’apunten a la moda simfònica de la qual avui n’anem sobrats al programa.

Tot això i més, com uns deixos ultra-cristians que ens broten pels poros, o la connexió catalano-húngara que no sabíeu que existís, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Darrer programa de 2024 i número CCCXVII en llibertat, 12è de la temporada XXIX, 52è de 2024, 98è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 23è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, encara sense solució hivernal de cares al “ressaca killer”, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 13è de l’Alcoholisme Geriàtric i 16è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, havent arribat a fi d’any calculant perfectament quantes setmanes tenia aquest 2024.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a en Antonio Giorgio – Once And Future Kingdom – An Epic Tribute To Kamelot de tres putos cds, els Godsmack amb un pseudo directe raruno i els directes de Hawkwind i Visions of Atlantis.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim als Mystic Riffs, Rites of November, Iron Bastard, Excessive (prog), Malchus, A Plumbers Nightmare, Locust Abortion Technician, Algol, Armadura i a uns thrashies xilens molt ben anomenats Hijos de la Amargura.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal avui només hi tenim als Voidess, tancant el 2024 amb un total de 69 grups que han tret disc aquest any amb “void” dins del nom del grup. Veurem què ens depara el 2025 en aquesta secció.

La manca de novetats de la Boletus League ens fa saltar-nos aquesta secció per a passar directament a les noticies del dia, la primera amb els swifties de protagonistes, encantats perquè sembla ser que la Taylor Swift és la primera artista que fa una cançó de més de deu minuts de durada... i la segona, una noticia d’impacte, i és que es veu que, segons un estudi científic italià, el doom dance no és el millor ball contra la depressió, cosa per la que demanem una segona opinió d’alguna universitat més fiable.

La primera de les noies que apareix al programa d’avui, que en seran tantes o més que xilens, per rarot que sembli, és la que després de deixar la sèrie Preacher s’ha ficat dins del modern metal més monyes, la Tulip.

La segona novetat del dia també ve encapçalada per una simpàtica senyoreta, tot i que en aquest cas es mou entre el rock alternatiu i el grunge, és la Marisa & The Moths en la primera sub-secció d’idiomes del dia.

Després d’uns consells de parella imprescindibles per a acabar de superar aquests darrers dies de festa, feu-nos cas i potser les vostres relacions aguanten com a mínim fins a reis, passem a la tercera de les novetats del dia.

Són els Rauhbein que no serien pas el primer grup de folk alemany amb ànima irlandesa, en aquest cas un xic posseïts pels The Pogues, tot i l’escassetat de Guinness que hi ha ara mateix al món.

Arriba el nostre webmàster un xic perdut, amb noticies no massa sorprenents sobre la capacitat compositiva de Megadeth i sobre la capacitat de sobreviure d’en Ronnie Atkins.

La recordamenta de la setmana és per a un grup o dos, els Saurom i els Saurom Lamberth, que no vindrien a ser el mateix per culpa del cantant i del nom.

La recomanació a la vora del foc, com no, avui ens porta a una altra fèmina, als April Art, entre classes de matemàtiques avançades i feminisme a tope.

Tornem a les novetats, on hi tenim el metal alternatiu dels The Veer Union i un altre grup xilè, els Acida que, tot i ser xilens, com a death metal melòdic suec no ho fan malament.

Els que no són xilens, però són bones persones, són els Kryn, grup de groove-prog però de cançons curtes... com dèiem, bones persones.

El mort de la setmana ens porta, com no podria ser d’altra forma al dia d’avui, cap aquest país del què no parem de dir-ne coses positives, com el fet de tenir un banc maco, i és que sí, el mort és de Xile.

A Santiago de Xile ens hi trobem a uns heavys que havien de ser blackies, i una conspiració interna per promocionar un disco de heavy en plan black, en una tragèdia grega que inclou déus nòrdics.

La darrera novetat del dia és per als Hades Rising, grup de black metal melòdic per la part de Noruega.

Tot això i més, com la rel·lació entre la tonyina Trini de l’Escala i el peix xilè de l’Apocalipsis, o aniversaris de músics eclipsats per festes religioses, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXVI en llibertat, 11è de la temporada XXIX, 51è de 2024, 97è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 22è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly encara provocant ressaca aquest hivern i, per tant, sense haver trobat una fòrmula hivernal del “ressaca killer”, però mantenint les variants d’Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 12è de l’Alcoholisme Geriàtric i 15è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic i que, per un error de càlcul, al final, per cap d’any no celebrarem més coses del que tocaven...

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana Dispatched, que porten ja tres discos des del retorn i nosaltres en portem tres preguntant-nos el motiu, i els Corvus Corax, que tot i ser bon disc, no és disc per punxar al programa.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim als Aseitas, Wallet Inspector, grup de deathcore com es pot suposar pel nom, els Panic Of Thrash amb el disc Thrash Metal Para Alcohólicos, els Tortuga de Rússia, i els A Pinga E O Diabo.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal: uns que no van trobar voids lliures i s’han posat Vhoyd de nom, però perquè es veiés les seves intencions, el disc es diu I am the Void. Precisament, una de les novetats del dia, els Yoth Iria, han tingut a bé de també colar el Void al nom del disc perquè els ha arribat que aquesta setmana la cosa estava fluixa.

També fluixeja la Boletus League, que ja s’ha vist que Turquia no tindrà rivals aquesta temporada i els francesos han baixat el ritme només amb un intoxicat més que també passa a engreixar la llista de morts, més tres intoxicats a extremadura, que arriben tard ja sense res a fer, i cuatre intoxicats més, un dels quals ha mort als EEUU, però aquests, més per culpa nostra que no pas seva:

Pais Total intoxicats Morts

França 1286+1 4+1+2 avis en coma

EEUU 271+3 9+1

Espanya 22+3 2

Austràlia 8 5

Bèlgica 3 alemanys

Turquia 6092 403

Les noticies del dia avui inclouen que per una banda, la loteria del Paranoia Metal Show no ha estat premiada, no entenem perquè el número 000666 no ha sortit dins dels premis grossos, i per l’altre, generals russos que no juguen a jocs d’atzar però els toquen uns patinets elèctrics que són la bomba.

Després de diferents propostes amb patinets elèctrics de protagonistes i començar a posar-nos tot religiosos amb els Royal Republic de cares a la Missa del Gall que ja tenim a tocar, passem a les primeres novetats.

I la primera novetat del dia són els Svbway to Sally, que treuen un nou disc però que no punxem, si no que punxem el disc extra que té més gràcia perquè hi ha gent més animada que no pas els Svbway to Sally.

A partir d’aquí tenim uns quants singles, i és que és la època de l’any, juntament a l’estiu, on es trenquen més parelles, com poden ser els Papa Roach amb els seus camells, o en Till Lindemann amb en Peter Tägtgren, un divorci en el qual en Peter s’ha quedat amb les bases més electròniques, en Peter Stormare i la manutenció del segon Peter, cosa que ha fet que en Lindemann no tingui pasta per contractar gent grassa que es vulgui despullar pel vídeo.

Encara tenim més singles, celebrant que l’Annie encara es troba bé, i ja porta uns quants anys així, de la mà dels Annisokay que mira, van fent, i per bon camí.

És l’hora del mort de la setmana, marxant cap a l’Índia tot i que fent escala a Madagascar a comptar grups de metall i a diferenciar entre persones i bitxus de la jungla, arribant a la conclusió quin país és millor depenent de l’estil musical que toquis.

Un mort blackie venerat, potser per equivocació, pels seus compatriotes, i que ens deixa un aprovat alt del decàleg del bon blackie, tot i tenir una mort més eròtico-lúdico-festiva i californiana que no pas blackie, així com també ens deixa una teoria i un mètode repelent de vaques.

Després de diversos consells turístico-gastronòmics, i idees per regalar als éssers estimats o a altris, tornem al bonic món de les novetats, no sense abans conèixer la història de superació de baixistes que volien ser músics però tenien limitacions cognitives com per aprendre a tocar cap instrument.

I ho fem amb els Allfather, un grup que no podrien ser espanyols perquè no es podrien dir així, però com que són d’un xic més amunt, doncs sí que poden, i poden treure bons discos.

Encara ens queda un single que arriba en patinet, el dels Illidiance, i uns veterans raros grecs que no creiem que siguin molt de patinets, els Yoth Iria.

Tot això i més, com per quines raons pots ser blackie i no tenir nom de guerra, què fer amb el teu cunyat prog o quin estil musical has de tocar si ets grec segons la teva edat, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXV en llibertat, 10è de la temporada XXIX, 50è de 2024, 96è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 21è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly encara provocant ressaca aquest hivern i, per tant, sense haver trobat una fòrmula hivernal del “ressaca killer”, però mantenint les variants d’Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 11è de l’Alcoholisme Geriàtric i 14è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana EPs de Hands Like Houses i Letzte Instanz, single d’ONI i Novelists que han pillat vocalista femenina i no per remuntar la caiguda en picat que porten des de fa dos discos, precisament, directe de Helloween, Flake Lorenz, el teclista dels Rammstein i motiu principal dels seus espectacles de foc, ara ho entenem tot, i els VCTMS, que estalvien en vocals i en qualitat.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda trobem als Suciedad de Guatemala, el grup tribut a Chiquito de la Calzada: els Jarl, Wings of Steel que ens sorprenen amb una combinació en la qual ja no hi pensàvem, els Violentor, Zombina And The Skeletones, Amos Ghirardelli i els Tempesta de Suïssa, com es pot deduïr pel nom.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal, tres grups més, arribant als 67 aquest 2024 amb els The Black Void, els Insatiable Void i els Gnawing Void, que ja s’acabaven els noms amb Void i van decidir ajuntar unes quantes lletres a l’atzar.

Hora d’actualitzar el marcador de la Boletus League, amb França que ja no creiem que estigui a temps de recuperar-se i poder competir amb Turquia, tot i que, almenys, aquesta setmana ho han intentat amb 49 intoxicats i un mort.

Pais Total intoxicats Morts

França 1237+49 3+1+2 avis en coma

EEUU 271 9

Espanya 22 2

Austràlia 8 5

Bèlgica 3 alemanys

Turquia 6092 403

Les noticies del dia avui anuncien un possible relleu a la Boletus League i en espera del començament d’estiu per donar pas a la Balcon League, i és que ja hi ha 27 persones que han decidit provar quin gust té el parent més verinós del peix fugus que ha arribat al Mediterrani.

Per altra banda, tenim una segona noticia, i aquesta més preocupant, i és que arriba la segona crisis alimentària a Irlanda, després de la crisis de la patata, arriba la de la Guinnes, per culpa de la Kim Kardashian i, segurament, d’aquesta cosa anomenada Cruzcampo, i és que es veu que l’Ivan no té massa estima als irlandesos.

La primera novetat del dia no és per a alegrar als irlandesos, ja que és un gòtic metall del d’avantes, no pas amb noies cridant, si no amb un tiu tot deprimit, el cantant dels Caressing Misery.

I la segona és per uns blackies mal blackies, ja que tenen un logo ben llegible, els Mörk Gryning, i és que són un xic monyes i melòdics, cosa que tampoc seria del tot excusa.

Arriba en Sergi amb noticies econòmico-musicals que no importen a ningú perquè, amb lo que es queda tothom de les noticies amb retard, és que en Sergi es sorprèn de que l’Iggy Pop es comporti com a Iggy Pop i que en Bob Dylan s’assembla en més d’un aspecte a en Juaquín Sabina.

La recordamenta de la setmana és per als Tristitia, que en Sergi no podia recordar perquè no els ha escoltat mai, igual que l’Ivan, tot i haver-ne fet la crítica d’un disc força positiva.

La recomanació a la vora del foc avui són els Black Smoke Trigger, gent que ja ho va petar abans de treure el disc i que, tot i ser un bé o un notable, cosa que tampoc queda massa clara, el disc podria haver estat millor d’haver estat concebut com a disc.

Tornem a les novetats, que avui no són masses, però són, com la reina del Bimbocore, el Barbiecore, les decoracions en color rosa i les recomanacions sexuals un xic passades de voltes, la Scene Queen que, per fi, després d’uns EPs, treu un disc sencer.

No els quedaria massa bé el rosa a aquests, però ho podrien provar, ja que ja han provat de fer death metal suec sense ser suecs i els ha quedat força bé als Burn Down Eden.

I encara tenim més death metal melòdic, però en aquest cas, sinfònic, de la mà dels Crowheart, i és death i no pas gòtic gràcies a que ja no tenen vocalista femenina tot i aparèixer en el disc.

Arriba el mort de la setmana i ho fa descobrint-nos l’agermanament que hi ha entre Cardiff i Olot, dues ciutats paral·leles i similars en més aspectes dels que us podríeu imaginar.

Allà no hi trobem cap mort tancat a un banc-baúl que tant estan de moda, però sí que ens serveix com a colofó final de les classes sobre líders antropòfags i la diferència entre la carn humana crua i la feta a la brasa.

La darrera novetat del dia és per als Caliban, tot i que no només per a ells perquè, tot i presentar-nos un single, no ho fan sols sino acompanyats en parella.

Tot això i més, com la fòrmula amb la que els grups de Thrash es posen els noms, o quines són les postures polítiques de Haití, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXIV en llibertat, 9è de la temporada XXIX, 49è de 2024, 95è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 20è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly encara sense nova versió del “ressaca killer”, però mantenint les variants d’Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 10è de l’Alcoholisme Geriàtric i 13è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim singles de dEmotional, Eluveitie, Sick Puppies, Arch Enemy i Tremonti, i directe de Dream Theatre gravat al 95 però no per culpa seva sinó d’altri, el que va gravar.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda els Alexeyesyes, CrazyEightyEight, Foillis (black metal), Spere, Aberración de Xile, Knightmare, i, apareguent a darrera hora perquè no els donava temps d’escriure tot el nom, els Postaviogenetic Apoteosis.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal: Voidfallen que apareixen per segon cop aquest any tot i que sigui amb un single, i els Summoning Saturn Voids, que s’han currat força el nom per poder aparèixer en aquesta secció.

Hora d’actualitzar el marcador de la Boletus League, Teruel intenta salvar els mobles d’Espanya, però entra la sorpresa de la setmana, passant directament al nº1 desbancant a França i la Xina: Turquia.

Pais Total intoxicats Morts

França 1237 3+2 avis en coma

EEUU 271 9

Espanya 13+1 Euskadi + 8 Teruel 2

Austràlia 8 5

Bèlgica 3 alemanys

Turquia 6092 403

Les noticies del dia premis Ondas amb retard d’1 mes que, juntament amb les Creus de St. Jordi, ja ens en deuen unes quantes, tot i que ja veiem que el criteri no és massa fiable d’aquesta gent... La noticia de la setmana és que en Nicko McBrian es retira d’Iron Maiden i que, per tant, això significa que encara hi era.

La darrera noticia del dia és per un altre greuge, combo en aquest cas, però en aquesta ocasió, no vers les nostres persones, si no vers la monarquia espanyola, totalment entendible, i la comunitat blackie, cosa que ja és més desconcertant.

Tenim moltes novetats al dia d’avui, començant amb uns gòtics francesos que tampoc van convidar a la re-ignauguració de la catedral de Nôtre Dame, potser perquè no s’esperaven que encara estiguessin en actiu, els The Old Dead Tree.

Entre les novetats de la setmana destaquen molts de singles, que ja és l’època, i avui en tenim de The Veer Union, dels The Halo Effect i dels Munity Within, uns altres que tampoc esperàvem que tornessin.

També tenim single dels Bloodywood que, per posar-hi més emoció, s’alien amb les BabyMetal per presentar nou single tot oriental en diferents sentits.

Després de descobrir d’on ve realment el turró d’Alacant i de saber quins torrons no val la pena comprar per aquestes festes, arriba en Sergi entre coloms i ventades.

Les noticies amb retard del dia queden eclipsades davant del poder de resum d’en Lluís, que aconsegueix resumir més de 45 anys de música dels Iron Maiden en poc més de 6 segons.

La recordamenta de la setmana avui ve relacionada amb l’aniversari de la setmana, establint clars paral·lelismes entre l’Ozzy i en Lluís, arribant a pensar perquè un ha arribat a ser tan famòs i l’altre no.

La recomanació a la vora del foc avui ens porta a algú que no li ha molat a en Sergi, però per fer-se el simpàtic els recomana, els Stepfather Fred, amb una crítica potser no del tot complerta, una mica com l’estat físic d’en Lluís.

Tornem a les novetats després de saber amb què no us haurieu d’arriscar quan entreu en una casa d’apostes, i ho fem amb un senyor country, en Cory Marks, a qui estan ajudant per sortir del country.

D’aquí passem al black metal més actual de la mà dels suïssos Aara, com no podria ser d’altra forma, en un dia més marcat pel Canadà que no pas per Suïssa amb víkings afrancessats amants dels toros com són els Trollwar.

No és la única cosa rara del dia, que no tenim clar si ho hem advertit o no, perquè també tenim un EP dels The Crypt en col·laboració amb en Dee Snider, tot i que ens quedem amb una cançó amb menys maquillatge i, per tant, sense Dee Snider.

El mort de la setmana avui ens porta cap al Brasil entre lliçons de geografia i política brasileires, geopolítica d’Espanya, Rússia i Ucraïna, i classes lingüístiques que portugués avançat.

Allà hi trobem a un mort que, tot i ser blackie però no morir com a blackie si no com a brasiler, treu bona nota al decàleg del bon blackie, però també perquè l’exàmen d’avui és per a nens blackies més que per a adults, amb només 8 punts dels 14 o 15 que hauria de tenir.

Encara ens queden novetats, com és el millor death metal suec que, com tothom sap, no es fa a Suècia si no a Alemanya, i, en concret, és el que fan els Night In Gales que estan que no paren.

També ens acabem arribant fins a Finlàndia amb els TAR, no confondre amb els TAR russos ni els d’altres bandes, aquest, en concret, són els que només fiquen la punteta sense possibilitat de petar-li res a en Sergi.

Tot això i més, com l’anunci d’un pessebre vivent a Sant Pere de Ribes, o què connecta als turistes japonesos amb els becaris xaperos gallecs, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXIII en llibertat, 8è de la temporada XXIX, 48è de 2024, 94è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 19è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 9è de l’Alcoholisme Geriàtric i 12è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic,

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a Kreator en directe a Xile, Emil Bulls single i vídeo, single de Bury Tomorrow, Ulver que fa temps que fan synth pop i Tierra Santa amb el seu cantant que ja no pot cantar.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als equatorians Cerpiente, en Serafín Mendoza i a en Ricardo Chut que podrien fusionar-se, els blackies Ogopogo, els power que no tenen els mateixos problemes de Tierra Santa amb el cantant, perquè no en tenen, El Poder Tuyo Es, i als més macos de tots, els Monada.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal que estrena sintonia, no hi trobem cap grup nou amb Void al nom que hagi tret disc, però sí que hi trobem a uns repetidors, els VoidGazer que apareixen per segona vegada.

Hora d’actualitzar el marcador de la Boletus League, fent parada a Vence (Alpes-Maritimes), en una parada del mercat on ja no saben què fer per competir amb la resta de departaments francesos, i la noticia que l’Amanita Phaloides arriba a Austràlia, en un dia que ens fem valer com a #pitonisos_del_metal.

Pais Total intoxicats Morts

França 1237 3+2 avis en coma

EEUU 271 9

Espanya 13 2

Austràlia 8+1 5+1

Bèlgica 3 alemanys

Les noticies del dia també estrenen sintonia, i avui la noticia de servei no és per la comunitat hardrockera si no per la heavymetalera, sobretot centrada als qui pateixen d’alopècia i tenen fills, avís per una banda, i consell per l’altra de cares a poder viure dels fills si poden aparèixer a certes pel·lícules.

Avui no tenim a en Sergi, però, tot i no tenir excessives novetats, tampoc el trobem a faltar massa, sí que tenim un parell de singles nous per una banda dels Dynazty i per l’altra dels Samurai Pizza Cats.

I seguim amb novetats xeixeres, que avui sembla que sigui un programa on no destaca massa res, i ho fem amb els Rev Theory, que necessitarien de la col·laboració ciutadana per treure discos un xic més potents.

També cal dir que avui tenim un programa força prog, tot i els nostres problemes de memòria per recordar els màxims exponents dels gorgoritos progs.

I més enllà del prog hi trobem l’avantgarde dels Maladie, a qui, tot i ser avantguardistes, se’ls en ha anat la mà amb el tema del heavy metal, que potser han escoltat masses discos de Tierra Santa.

Fans del barça, del death metal i del prog trobaran el seu grup ideal amb els Valon Vinter, que no està mal escrit, és que són grecs i la cosa va així.

El mort de la setmana ens retorna cap a Ucraïna on, com no podia ser d’altra forma, hi trobem a un altre blackie patriota a qui en Putin li ha fet el favor de no allargar massa la seva existència que s’estava passant ja de frenada.

A Ucraïna descobrim l’amor dels seus governants pels turistes catalans i com Espanya tindria la possibilitat de decantar la guerra de forma definitiva.

Tenim més novetats després d’un blackie que supera amb bona nota el decàleg del bon blackie, i ho fem amb blackies però de més cap aquí, els Vidres a la Sang.

Els No Kings Allowed provenen de dos països, un amb reis i l’altre amb reis baixets, cosa que no diu massa de com han escollit el nom aquest grup de metalcore que no sona igual que altres mil grups de metalcore.

Arribem a la secció de classe de llegimenta de logos blackies amb el nou disc dels Pestilent Hex que encerten amb la música però no amb un logo que sembla que digui Chetos enlloc de Hex.

Uns altres que no encerten amb el seu nom són els Monolith, o sí, però ja ho havien encertat més de 100 grups abans i, precisament per culpa d’això, ens hem perdut dos terços dels discos que han tret aquest any.

Tot això i més, com les tècniques de desplaçament entre bars a Ucraïna, què té a veure la trilogia del Senyor dels Anells amb en Putin i els soldats de Corea del Nord o quina és la solució gòtica a l’alopècia, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXI en llibertat, 7è de la temporada XXIX, 47è de 2024, 93è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 18è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly encara sense nova versió del “ressaca killer”, però mantenint les variants d’Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 8è de l’Alcoholisme Geriàtric i 11è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, que si no calculem malament, tindrem més coses a celebrar per cap d’any que no només lo típic que celebra tothom.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a Xandria, P.O.D., single dels Three Days Grace , EP d’Stratovarius, Dymytry i de poc el nou disc de Marilyn Manson, però l’Ivan l’ha acabat rescatant del contenidor del plàstic perquè, tot i estar ben reciclat, resulta que encara es pot rascar alguna cosa del disc.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim a Unharvested Thrash que fan thrash però es veu que no el recullen, els Cyclops Cataract, i els espanyols GILIPOJAZZ, de qui no endevinarieu mai què és el que mesclen amb rock i metal...

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal, encara sense sintonia oficial, tres més amb els que sumem 63 grups amb Void al nom que han tret disc aquest any: Void Of Melancholy, Deathless Void i els Void & The Nothingness.

Hora d’actualitzar el marcador de la Boletus League, amb EEUU que decideix posar-se al dia a través de la venta de llaminadures i altres, i una Austràlia que, tot i tenir pocs intoxicats, tenen la millor punteria en quant a mortaldat.

Pais Total intoxicats Morts

França 1237 3+2 avis en coma

EEUU 91+180 xocolata-llaminadures 6+3

Espanya 13 2

Austràlia 8 5

Bèlgica 3 alemanys

Les noticies del dia obren amb un Tommy Lee que no aconsegueix veure els pits de ningú més que no sigui la seva parella i la noticia de servei setmanal dirigida, com no, a la comunitat de hard rock, així com també als amants de les decoracions de jardí.

Avui tenim poquetes novetats, d’aquí que haguem hagut de recòrrer al ens anomenat Marilyn Manson, però alguna cosa de més qualitat també tenim, com els Opeth, que aprofiten el retorn de Trump a la presidència americana per colar-nos unes guturals que ja teníem oblidades.

També tenim single de l’únic grup italià de death metal melòdic que ha valgut la pena en la història del pais d’imitadors, els Disarmonia Mundi que preparen celebrar que porten 10 anys massa ocupats com per treure disc.

Actualitzem el refraner popular gràcies als 1000Mods, un xic tard, perquè a Grècia ja fa temps que tiren del “si la vida te da piedras, hazte stoner”.

Arriba en Sergi el qual es guanya un Gallifante per haver sabut crear l’insult més sutil cap a un baixista, però el torna a perdre per la seva manca d’experiències emocionals al voltant del bonic món del Saltamontes i altres atraccions firaires.

Les noticies que ens porta parlen de músics estafadors, del perquè en Marilyn Manson no obre mai el seu Whatsapp i com poden haver desaparegut més de 4000 caixes de tequila del bo, del pobre Sammy Hagar.

La recordamenta del dia és pels One Hit Wonder dels Jet, tot i haver-hi grups més adients per la teoria que proposa en Sergi en aquesta secció.

La recomanació de la setmana a la vora del foc és per a la nostra follamiga preferida, els Eclipse, tot i poder-los confondre en algún moment amb els H.E.A.T., que, a l’hora, es podrien confondre amb els Heed, els Head o els Heat.

Tornem a les novetats i ens n’anem cap a un hongarès que gitaneja una mica amb els seus Thy Catafalque, tot i que menys que a segons quins barris de Figueres amb les seves plantacions de Marihuana.

El mort de la setmana ens torna a portar cap a Grècia en un dia que no parem de saltar de França a aquest país mediterrani, una mica com el feixisme a la primera meitat del S.XX.

Allà hi trobem el que podria ser parent de Demis Roussos, però que, per manca d’investigació per les nostres parts, no ho acabem d’esclarir, com no esclarim tampoc com és que un heavy grec tingui més noms de guerra que els blackies del país hel·lènic.

La darrera novetat del dia no ens porta a Grècia però sí cap a França, amb els Alta Rossa, grup d’Sludge per compensar que hem tingut les seccions de l’hora d’en Peter Tagtgren, l’hora d’en Bjorn Speed Strid, però no l’hora de l’Sludge Belga i, si els hi treus els musclos, passarien per francesos.

Tot això i més, com l’estat del tràfic a Grècia, mini-secció de mobiliari urbà, o què cal evitar fer si tens una parella amb carnet de camió, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXI en llibertat, 6è de la temporada XXIX, 46è de 2024, 92è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 17è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly encara sense nova versió del “ressaca killer”, però mantenint les variants d’Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 7è de l’Alcoholisme Geriàtric i 10è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a Impelitteri, Citizen Soldier que ja no sortiran a cap Top10 de l’any, els The Unguided que, tot i haver-se separat dels Sonic Syndicate segueixen les seves passes, i As I Lay Dying, a qui de petit sa mare no li va ensenyar a netejar-se la roba quan visqués sol ni tampoc a no picar a qui li podia netejar.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim a Steel Inferno, Thrash Compactor, Injektor, molt de thrash.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal, que la setmana passada ens vam oblidar de fer, se’ns han acumulat molts de grups: AntiVoid, Void of Vision, Revoid, Voided, Data Void, Kontravoid, Voids, Void Of Melancholy, DarkVoid, Void Stasis, NihilistVoid, Slaves of the Void, Kill the Void i Voidfallen, havent nosaltres d’apuntar-nos a la moda i oferir propostes de noms per a futurs grups que vulguin participar a la secció, com: The Void in the Void, Void of Steel, Void in the Sky, MetalVoid o Void².

Hora d’actualitzar el marcador de la Boletus League, amb una Espanya que va amb retard respecte a anys anteriors, i una França desfermada que ja no va a competir contra ningú més, si no que ho fa contra sí mateixa:

Pais Total intoxicats Morts

França 1185+52 a l’alça 2+1+2 avis en coma

EEUU 85+6 6

Espanya 13 2

Austràlia 5 3

Bèlgica 3 alemanys

Espanya 2015-2023 500 1-3

Les noticies del dia ens porten a parlar del pastón que s’ha de gastar un true fan de Linkin’ Park i d’una noticia de servei per als pares més catòlics que escolten el nostre programa cada diumenge, anunciant la mascota del Jubileo 2025 i la reva estreta rel·lació amb en Michael Jackson.

Les primeres novetats del dia ens porten cap als mestres pizzeros d’Itàlia, els the Foreshadowing, un xic deprimits perquè han tret el disc al Novembre però s’han adonat que el seu bateria ja no pertany als Novembre i no poden celebrar-ho com cal.

Més animats són els singles de dos grups alternatius que sembla que tornen menys monyes de com van marxar als respectius darrers discos, els Hinder i els Smile Empty Soul, aprenent amb els primers el perquè ja podem consumir Kinder Sorpresa en ple estiu.

Arriba en Sergi amb noticies amb molt de retard, que acaben essent una sola noticia perquè tampoc val la pena allargar aquesta mini-secció on ningú guanya ni punts ni gallifantes.

Ara sí que arriba la Recordamenta de la Setmana que en Lluís endevina de forma espectacular, amb una lògica mai vista ni en el programa ni en ell mateix, recordant als 8 Point Rose i la seva dilatada, o no, carrera musical.

Dia d’encerts i gallifantes per en Lluís que també encerta quina és la Recomanació del nostre Webmàster a la Vora del Foc, a més dels motius del perquè avui en Sergi ens parla dels Palaye Royale, gent que es veu que va venir a tocar a Barcelona i no ens va avisar.

Tornem a les novetats i ho fem amb Le Petit Tour de France, començant pels Sadraen, un dels molts grups de Groove que han sortit aquesta setmana, però un dels pocs que ens hem pogut escoltar sense pensar que són thrashies que no saben ni què és el Groove.

La segona novetat del país d’en Panoramix entra dins de la secció “L’Hora d’en Bjorn Speed Strid”, que avui apareixerà per partida doble al programa, en aquest cas ho fa amb els Apocryphal, francesos que s’avergonyeixen de ser-ne i volen fer-se passar per suecs.

Un altre que tampoc és al grup on es va fer famós és en Faust, que per problemes de manca de llibertat no va poder seguir fent de bateria amb els Emperor i va acabar amb els potser un xic menys coneguts Djevel.

Abans de passar al mort hem de passar pel psicòleg, si és que en trobem algún de lliure donat que tindran feina amb la Poppy i els seus fans, que potser hi ha masses personalitats diferents juntes, tot i que els seus guitarristes ho agraeixen.

Al Mort de la Setmana d’avui hi tenim a algú que gairebé tots sabem qui era, però potser no tots sabíem que a Londres també es pot morir de forma californiana, o qui va ser el Carles Sabater de la New Wave of British Heavy Metal.

La darrera novetat del dia és per als Linkin’ Park, que ara ja tenim el disc sencer i, tot i no ser cap meravella, sí que és prou correcte.

Tot això i més, com quins motius us poden fer enrere a l’hora de fer-vos musulmans o com decidir quin nom de guerra t’has de posar quan ets punk i vols fer heavy metal, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCX en llibertat, 5è de la temporada XXIX, 45è de 2024, 91è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 16è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly encara sense nova versió del “ressaca killer”, però mantenint les variants d’Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 6è de l’Alcoholisme Geriàtric i 9è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a Delain, Klone, Timo Tolkki i teòricament als Sólstafir, però l’Ivan els ha recuperat de les escombraries del davant de la ràdio perquè ha sentit que feien un xic més d’enrenou del què ens tenien acostumats darrerament.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda, després d’haver-vos presentat fa res single de Normandy, hi tenim als Normundy, als gòtics grecs Mosquito, als J: T C.O.R.P. que suposen el primer repte lingüístic del dia, i als (0, tot i que aquest sí que els acabem punxant, suposant el segon i tercer reptes lingüístics del dia gràcies al nom que li han posat al disc: Knæk.Mørke.Mod.Lys.

No és que no hi hagi novetats a la secció de Void Naranja, Void Cristal, de fet, havia de ser una secció espectacular... però us haureu d’esperar a la setmana vinent perquè ens hem oblidat de fer aquesta secció, en Xu-Li 2.0 ens ha fotut una bona bronca per saltar-nos aquesta part del guió...

Hora d’actualitzar el marcador de la Boletus League on sembla que, més que competir entre països, la competició més aferrissada es troba entre regions franceses, ja que només a Nouvelle-Aquitaine han superat els 200 intoxicats des del Setembre, i és que ja que França no troba competidor exterior, ha de competir contra sí mateixa. De totes formes, actualitzem números, destacant tres alemanys que no podien deixar malament a Alemanya en plena OktoberFest i dues iaies australianes que van decidir experimentar:

Pais Total intoxicats Morts

França 1179+6 2

EEUU 85+6 6

Espanya 6+5 Navarra+2 Teruel 2

Austràlia 3 per altri +2 señores bolets al jardí 3 confirmats

Bèlgica 3 alemanys

Dins d’una lliga a part, destaquem que els catalans no ens intoxiquem amb bolets, però sí que ens perdem per anar-los a buscar, fins ara, ja que en Lluís dóna indicacions essencials per millorar l’orientació dels boletaires catalans.

Dins de les noticies del dia, tenim edició de col·leccionistes del primer disc de Queen que només té 51 anys i que es veu que els col·leccionistes no havien tingut temps de comprar.

També tenim 43 vacants per a músics de hard rock californians que no tinguin prou diners per mantenir el ritme de vida i vulguin fer com les iaies australianes i provar noves coses.

Ja us hem avançat dues de les novetats del dia a les primeres seccions, i, de fet, la primera cançó del programa també era novetat, una versió de l’Speed amb aquella Sandra Bullock tan recordada per alguns, una cançó de Billy Idol en aquest cas feta pels Nevergreen des d’Hongria.

El quart repte lingüístic del dia ha arribat entre confusions biològiques amb el rock alternatiu dels Dead Posey amb una vocalista que potser no és lo que sembla.

Arriba el nostre webmàster muntant un concurs de preguntes sobre estudis d’universitats inventades que acaba guanyant en nombre de gallifantes el públic del programa.

La recordamenta de la setmana és per als Papa Roach, gent que ha sortit molts cops en aquesta i altres seccions però no per se, si no per altri, i sobretot si l’altri era fan del cotillón.

La recomanació del nostre webmàster a la vora del foc avui és per als Seven Hours After Violet dels quals ens revel·la quelcom que altres no havíem vist, i és que les inicials quasi formen el nom del líder tot i que baixista, en SHAVo.

Tornem a les novetats i ens n’anem a una estreta connexió que hi ha entre Murcia, França, Suècia i Japó de la mà dels Ershetu i el seu black internacional.

Arriben els The Browning amb el nou disc que, fins ara, a nivell de singles, havia anat apareguent al Muy Bien Chavales, però que resulta que el disc sencer té un parell de temes salvables i, fins i tot, escoltables.

El mort de la setmana ens porta cap a Lyon que, tot i no ser la capital, es veu influenciada per la moda que en el seu moment va donar sortida en Lluís XVI.

A Lyon hi trobem un altre blackie que augmenta en números la mortaldat desmesurada que hi està havent aquest any entre els blackies i que, com la majoria, tot i apuntar maneres, suspèn el decàleg de catorze punts del bon blackie, avui amb un cinc pelat.

La darrera novetat del dia i, segurament, sospitem lleugerament, la més anava de la pilota, és per als Hand of Juno i la seva obsessió pels plàtans.

Tot això i més, com aprendre japonès fàcil tot i haver-lo confòs pel xinès, noves classes d’islandès i danès antic, o si fa més por un nom de quillo que un nom de guerra blackie, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCIX en llibertat, 4rt de la temporada XXIX, 44è de 2024, 90è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 15è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly encara sense nova versió del “ressaca killer”, però mantenint les variants d’Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 5è de l’Alcoholisme Geriàtric i 8è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos avui hi tenim als avorrits dels Klogr, que per algo venen de gira amb Evergrey, als Bolu2 Death que cada dia fan menys gràcia i als Skillet, perquè avui ja hem anat a missa, tot i que sí que acaben apareixent Skillet al programa, però no per se, si no per altri, en concret, els Black Stone Cherry que treuen single amb ells, tot i que l’efecte Skillet es noti poc.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda tenim als Melenas, Rotborn, els Inspira en espera que es separi el grup, i el proper fitxatge del Be Prog My Friend, els The Samurai of Prog,

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal, dos noms més que ens fan superar la cuarentena aquest 2024: Inhale the Void i Bötes Void.

Hora d’actualitzar el marcador de la Boletus League amb una familia Amish menys de camp del que havíem suposat:

Pais Total intoxicats Morts

França 1179 2

EEUU 74+11 6 (2 chefs sushi)

Espanya 6 2

Austràlia (per altri) 3/6/? 3 confirmats

Xina (2023) 1303 16

França 2023 1410 14

Alemanya 2014-2024 4400 22

Les noticies del dia ens porten a haver de celebrar el Nadal abans d’Hora a Figueres per culpa de les pluges, puges que segons en Miguel Bosé, són culpa den Pedro Sánchez i no pas del canvi climàtic que, com tothom sap, no existeix.

Tornem a les novetats i ho fem amb un grup que podia haver aparegut als Noms de Merda, els Powerflo, una gent que fa rap metal, liderats per un baixista i amb un professional del rap al capdavant.

També tenim als danesos Vola, poc víkings i molt progressius, fins i tot massa, com massa és el gasto de la tieta d’en Bitelchus, en Robert Smith dels The Cure, en perruqueries.

Avui tenim dia de demostrar com en som de bons i de #pitonisosdelmetal, i ho fem parlant del futur de les paradetes de peruans actualment gairebé extintes, i de la pilota d’Or de Vinicius, en aquest cas, amb la banda sonora dels Dead Icarus, gent que fa metalcore, thrash, death melòdic i spoilers.

Els Bombus ens presenten la darrera novetat abans de rebre al nostre webmàster, i ho fan amb un heavy però que no molesta, fosquet i fins i tot amb un puntet industrial.

Ara sí que arriba en Sergi que comença per les Retarded News, amb la decoració nadalenca d’en Phil Anselmo, l’estat de la carrera musical de Medina Azahara i l’amor pel metal sense gust de l’alcalde de Breaking Bad.

La recordamenta del dia és per la mala veu d’en Kai Hansen, però no amb Helloween si no amb els Gamma Ray, que es veu que li marxa tothom i ha d’espabilar-se solet.

La recomanació de la setmana va per un grup de metalcore faltat de pressupost però Mussol-Friendly, els In Hearts Wake, amb el seu baixista emprenyat.

Tornem a les novetats i ho fem amb el piltrafilla del dia, l’Ian Blurton que no es pot estar de ficar-li el seu nom al grup com si fos un tiu conegut.

Seguim amb els Vemod, no confondre amb altres grups de nom similar, i és que aquests són els que s’han passat 12 anys per fer un grup de black metal.

També tenim als Tribulation, que sí que fa anys que feien black metal, però a base de nits de Halloween s’han anat passat cada cop més al gòtic.

I encara més black metal, en aquest cas barrejat amb la psicodèlia típica que comporten les drogues que corren per California per a gent que li va el cotilló, robar calers, i l’alemany, els Nachtmystium.

La darrera novetat del dia és per als Paganizer que, com molt bé indica el seu nom i el seu logo, són prou pagans com per dir-se així.

El mort de la setmana ens porta a dues poblacions a l’hora, per una banda a Lota, de Xile, que vindria a ser l’Espanyol de la geopolítica, i per l’altra a Lepe, possible origen de dues families que han vist com la seva estirp moria a la californiana.

Tot això i més, com quina és l’estreta rel·lació entre Galicia i California, o el suspès de l’Ivan en l’assignatura de Català Horari Normatiu, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: