Programa número CCCVI en llibertat, 1er de la temporada XXIX, 41è de 2024, 87è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 12è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly i, tal i com a la tardor els arbres perden les fulles, nosaltres perdem la part de “ressaca killer”, però no les variants d’Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, segon de la nova versió que podria haver salvat moltes vides durant la pandèmia de l’Alcoholisme Geriàtric i 5è de la formulació de la teoria del Terraplanisme Lingüístic Fixe-Discontinu.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos hi tenim a 10 Years, Ad Infinitum, Dragony, Emmy, Angra en directe i acústic, què més podríem demanar, single Drowning Pool, Def Leppard en directe i, amb el retard corresponent, entra en Myles Kennedy en aquesta secció a plena veu.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda tenim als Panzer Bulldozer de Kirguistan, els Ramera, Iron Echo, Autopsya, Anialator, Patxa, Pyracanda, Paradoxx i Oh Telephone, a l’espera que apareguin properament els Oh My House.

La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal, després d’uns mesos frenètics, avui queda deserta, essent la primera setmana en moltes que no treu disc cap grup que contingui Void al seu nom.

Les noticies del dia són la invenció dels Avalanch de com fer una gira en una sola ciutat, la gran problemàtica que es preveu amb els futurs satànics vegans, essent primordial que no doneu de menjar als blackies salvatges que viuen en llibertat i, parlant de penya que menja herba, el canvi de la cabra de la Legión per un borrego anomenat Killo és la noticia impactant de la setmana.

Començant ja per novetats, anem a contrarrestar tant satànic amb la tieta ultra-cristiana del rock, molt ben anomenada James Christian amb els seus House of Lords.

D’aquí passem a començar a fer emprenyar als progs, ja que tenim un grup prog que fa cançons curtes i extremadament comercials, els Chaosbay.

I no és comercial, però sí que està de moda el gòtic d’avantes, avui amb dues novetats en aquest terreny, per una banda els Winter que s’han equivocat de dos mesos, i per l’altra els Cemetery Skyline d’en Mikael Stanne que no és que li agradi el gòtic, però buscava una excusa per no haver de cantar en gutural.

Abans de passar al webmàster ens adonem que, amb l’emoció d’estrenar temporada, no havíem donat els resultats de la Boletus League, havent de corregir resultats erronis de la setmana passada, tenim a França encapçalant la llista per número, amb 402 intoxicats, un dels quals va morir, en segon lloc tenim a EEUU amb un molt bon percentatge d’encert, 3 intoxicats, dos dels quals ja no menjaran més bolets, i en tercer lloc hi ha Espanya, amb 3 intoxicats, un dels quals ja té més en comú amb les trompetes de la mort.

Arriba el nostre webmàster amb el que podria ser una nova secció que podríem anomenar “frases personalitzades per làpides”, i una noticia sense retard, el nou single dels Ice Nine Kills que, podent col·laborar amb un nazi, van i col·laboren amb un baixista.

La noticia amb retard del dia és la nova colònia de Tommy Iommi, que li treuen de les mans en diversos sentits, tot i el preu i la insistència del pachuli.

La recordamenta de la setmana és per als Azrael i el seu guitarrista Paco Malmsteen, que ens porten a recordar grans discos com aquell emblemàtic Orutuf.

La recomanamenta a la vora del foc avui recau en els Wage War, gent que és coneguda per saber fer un “completo” en quant a influències dins del seu crossover modernill, cosa que en Sergi no ha pillat en més de 20 anys.

Tornem a les novetats i ho fem amb el baixista que col·laborava amb els Ice Nine Kills, que també és el de System of a Down i el dels Seven Hours After Violet, que aquests són els que presenten nou disc.

Tenim dos grups del què tècnica i científicament es coneix com a Black Metal Raro, de la mà dels Oranssi Pazuzu, que no són andalusos encara que ho semblin, i dels Anomalie, que tampoc són andalusos.

Tornem a fer emprenyar als progs amb un grup de heavy-rock prog que, per si no fos poc, són francesos i podrien haver aparegut perfectament a la sub-secció dels Noms de Merda, els Kozoria.

Ens animem una mica amb els The Crown que fan death-melòdic / thrash-groove, demostrant que el thrash, en petites dosis i fent com si no es volgués fer servir, pot arribar a quedar bé.

Després de setmanes sense Sludge belga per fi l’Ivan recupera la secció, amb una mica d’Stoner, però no els traurem mèrits als Your Highness.

El mort de la setmana d’avui reconfirma la massacre que hi està havent entre els músics de black metal, sobretot entre els mals blackies, recordem que portem una temporada de males puntuacions al decàleg del bon blackie, avui no arribant per poc a l’aprovat, amb un 6 sobre 14 punts.

Aprofitem la secció per anunciar la mort de dos Arévalos i per recordar-vos la història militar de Xile, amb una nova mort per màrqueting.

Encara ens queden un parell de novetats, anant de més drogues a menys, i de menys novetats a més, primer els Maximum the Hormone, els reis dels EPs, i després dels Coping Method, que són més normals dins del metalcore barrejat amb metal alternatiu.

Tot això i més, com quina és la col·laboració més espectacular en una cançó de metal en tota la història de la música o els problemes d’autoestima que tenen actualment els blackies, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCV en llibertat, 53è i últim de la temporada XXVIII, 40è de 2024, 86è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 11è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer en la seva 3ª Autumn Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, primer de la nova versió que podria haver salvat moltes vides durant la pandèmia de l’Alcoholisme Geriàtric i 5è de la formulació de la teoria del Terraplanisme Lingüístic Fixe-Discontinu.

Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos on hi tenim a Alice Cooper i Mötley Crüe amb EPs desangelats, en Lee McKinney dels Born of Osiris encara més desganat, els Wind Rose que s’han quedat a la taverna enlloc d’anar a la batalla, els The New Roses de sempre i els Texas Hippie Coalition que no acaben de retrobar-se.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda tenim als nordamericans Mercenario que treuen un EP en casset, són collons, Northerion, els francesos Azelma i Solor Dolorosa, Gates Open, Krishna Jones, PoloskAnus, Jono el Grande de Noruega, Quasidiploid, els finesos Multa i uns que es poden escoltar en fred o en calent, els Consvmer.

A la sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal, afegim als Aether Void, entre els Void que han tret disc aquest any, i El Lado Oscuro que no es diuen Void però que han tret un disc anomenat Into The Void.

Després de la noticia on us anunciem en Ramoncín a la Mirona, us donem totes les mesures de seguretat possibles per poder assistir tranquilament al concert.

Un cop acabada la Balcon League, intentem arrencar la Boletus League, però descobrim que els francesos han estat practicant força i més, arrencant aquest octubre amb Espanya 2 - França 1.181 punts, lleuger avantatge el que porten, tot i que tot és posar-s’hi.

Anem ja per novetats, saltant ràpidament de la merda de versió mongola de The Trooper dels The Hu a una mossa que exilieja força amb el nou disc de April Art en to de metall alternatiu.

No són alternatius però sí potser un punt massa fiesteros, els High Parasite, provinents de Halifax, terra del descontrol, on hi tenim a un My Dying Bride fent de Paradise Lost amb un Paradise Lost fent de productor.

Els D-A-D o Disneyland After Dark són dels millors noms de grups que es poden acronomitzar, però ja fa temps que hi són i es comença a notar amb la potència, o la seva manca, a les cançons noves que ens presenten.

Qui no va a menys, si no a més, tot i una lleugera aturada de vuit anyets, és en Stepfather Fred, tot i no tenir cap Fred, amb un alternatiu al que li han afegit un toquet industrialet molón.

Arriba en Sergi amb el seu F5 i el culebró dels Chesteritos, però en aquest cas, per la part dels Armstrong tot tramposos ells.

Abans de passar a la següent secció, descobrim que l’Ozzy podria tenir parents argentins i que no és que últimament hagi anat a menys, si no que ja venia en negatiu.

La recordamenta de la setmana és per als Trail of Tears, grup noruec amb veus masculina i femenina, tot i que en Sergi s’ha quedat només amb la noia, al igual que ens despista quan no sap a qui li agrada més el grup.

La recomanamenta de la setmana és més fàcil d’endevinar, més que rés perquè no tenim pistes que ens despistin, tractant-se dels Falling in Reverse, destacant el seu disc de rap metall però poc, no sigui cas que la gent pensi que donem suport al senyor que ha fet un Michael Jackson invers amb la seva pell mentre estava uns dos anyets de vacances pagades.

Tornem a les novetats on hi trobem als Trash Boat, merda de nom i que tampoc fan thrash, sí però que barregen rock alternatiu amb post-hardcore però, per sort, sense nens ploraners pel mig.

Amb els 1349 aprenem història d’Europa amb especial atenció a Noruega, i amb els Kami No Ikari aprenem que hi ha japonesos que van amb la càmara sota el braç i d’altres amb ulls menys axinats que porten una baguette.

Arriba el mort de la setmana que ens porta fins a la capital d’Espanya que entra directament al Top 3 de ciutats amb els millors bancs per seure.

Allà hi trobem un músic dels que fins ara molestaven però ara ja no, i que segurament hagués tingut més èxit com a còmic o com a filòsof, obrint la capsa dels morts de folk metal i fent-ho “a lo grande”, amb una mort californiana èpica fent un completo.

La darrera novetat del dia és per un EP dels Sylosis, que han encomanat un xic a l’Ivan i que ens demostren que estan en un bon moment de la seva mescla de death i groove.

Tot això i més, com les recomanacions musicals per als qui us agradi la platja de cares a l’estiu que ve, el dubte de si en Sergi va anar a cole o no, o on podeu trobar als millors còmics britànics, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCIV en llibertat, 52è de la temporada XXVIII, 39è de 2024, 85è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 10è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer 1ª o 2ª Autumn Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït i 7è de la formulació de la teoria del Terraplanisme Lingüístic Fixe-Discontinu, amb problemes matemàtics no d’aquesta setmana, si no que sembla que venen de fa temps.

La secció científica del dia tracta de numerologia i els problemes d’habitabilitat de la Estació Espacial, i d’aquí passem al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos on hi tenim als Galnyerus, Serious Black, un EP de Jaded Heart, disc o recopilatori o algo de Paul Dianno, tribut a Motorhead, single Fear of Doomination i doble single de Tremonti, que està per altres coses.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim als suecs HOY, als noruecs Arild Broter (Pymlico), els espanyols Judash, Atrofia de Panamà, els Grava de Dinamarca amb possibilitat d’arribar a ser Gravilla, i els Floscule que ens remeten a recordar-vos la secció de “naming” de la nostra web.

I com cada setmana, dos “voids” més, essent 32 els que han tret disc aquest 2024, i aquesta setmana són els A Void Named Life i els Outrévoid.

La secció de noticies ens porta a parlar de personalitats de talla mundial, com són el fill d’Osama Bin Laden i el rector de Camprodon que es passa de cristianisme.

Anem ja per novetats i ho fem amb un single de Linkin’ Park que reafirmen que el canvi, tot i les merdes familiars, ha estat lleugerament obligat, però per bé.

Dins de la secció de cinema i TV avui parlem de Dune amb els Sons of Arrakis i de la sèrie de Lord of the Rings amb en Bear McCreary i en Jens Kidman, cantant de Messhugah que no serà el primer cop que aparegui el grup per aquí.

Amb els Polkadot Cadaver i en Serj Tankian parlem d’aquest tipus de gent que potser no està del tot centrada, i menys com amb en Serj que no tenia clar si treure aquest EP com a sí mateix o com System of a Down i haver d’aguantar al seu bateria nazi.

Fa temps havíem parlat de drogues i de com arribar a Canadà sense ser detectat, cosa que va aprofitar en Chris Daughtry en la seva època d’imitador del rubiales, tot i que ara, per temes físics, ha de tirar més cap al rock.

Arriba en Sergi confirmant-nos que les drogues són bones, al menys per a en Ronnie Atkins, que el cantant que van fotre fora temporalment de Five Finger Death Punch per drogata... podria ser que no hagués solucionat el problema, i que el “darlo todo” de Hetfield és donar un 15% i el d’en Halford estaria en negatiu.

Després de passar per una altra casa que no ens interessa, anem cap a la recordamenta de la setmana, que avui és pels Jag Panzer, que en el seu moment anaven a roda d’Iced Earth però que podría ser que haguessin punxat.

La recomanamenta de la setmana, avui amb el ja predit doblet de l’Ivan, com a bons #pitonisos_del_metal que som, és per a en Sebastian Back, el Puigdemont del Hard Rock, amb una portada difícil de mirar però molt interpretable.

Tornem cap a les novetats i ho fem amb una gent que no va passar per la nostra secció de naming, són els Interloper, un duet californià que estan vius per no ser amants del hard rock ni del grindcore.

Els Imminence ens presenten single amb la col·laboració d’un altre cantant, en Niklas Karlsson dels Orbit Culture, i els The Black Dahlia Murder ens presenten nou cantant, en aquest cas, el que s’han quedat.

El mort de la setmana ens porta altre cop cap a Los Angeles, on hi ha un Brujo que més que Brujo era Mago, i que mor per mort californiana tot i que podria haver mort per culpa dels paisatges de Los Angeles en el cas de circular en moto.

Tot i ser mort californiana, aprenem que és culpa d’en Sergi, com no podria ser d’altra forma, i que una actriu de Orange is the New Black també va passar pel grup del mort i pel llit del bateria de Messhugah.

Encara ens queda alguna novetat, com la dels I Prevail, gent difícil de definir dins tot lo modernillu, per tant, la solució és classificar-los de crossover.

I la darrera novetat del dia és per als Munarheim, un folk simfònic sorgit de llepar gripaus, tot i que no són els únics que apareixen al programa amb aquest tipus de gustos culinaris.

Tot això i més, com una nova possible versió d’en David Bisbal en homenatge al protagonista del mort de la setmana, o quin serà el nou spot publicitari de la Dirección General de Tráfico de Los Angeles, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCIII en llibertat, 49è de la temporada XXVIII, 50è de 2024, 84è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 9è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer en la seva penúltima setmana de Special Summer Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït i 6è de la formulació de la teoria del Terraplanisme Lingüístic Fixe-Discontinu, que aquesta setmana no hem de tornar a explicar.

Avui tornem a tenir un Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos on hi tenim als Vision Divine, Nightwish, single dels Sybreed que ens fa sospitar lleugerament que no estan del tot separats, la Charlotte Wessels sense Delain però amb altra gent, la primera lliçó de matemàtiques amb en Michael Schenker que treu el My Years with UFO (50th Anniversary Celebration 1972-1978, la Doro que li dedica un disc xeix a la Regina Halmich, Sweet i Ulver.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim Arterial Pressure, Asathor, Husqwarnah, Alunah (dels que tampoc punxarem el nou disc), i els emprenyadors de gats, els IST IST.

I el que ja sembla una nova secció, els Deathless Void i els Void of Vision s’uneixen als 28 grups que han tret disc aquest 2024 i als 44 altres Voids que han tret disc en el darrer any natural juntament a: Void Commander, Void Moon, VoidGazer, VoidKeeper, Voidrium, Void Blight, Void Below, Void Witch, Voidlung, Devouring Void, Voidmonger, Inherits the Void, Abyssal Void, Predatory Void, els mallorquins SVoid, Darkvoid, Voidwalker i Cosmic Void, VoidChaser, GutVoid,VoidSkull, Black Void, Void of Vision, Realm of Void, Truth Devoid, The Distant Void, Void Blight, Void, Supreme Void, Voidcraeft, Void Sentinel, The Giant Void, The Answer Lies in the Black Void, Voidescent, Void Ritual, Lost to the Void, Spiritual Void, Voidfall, Quantum Void, Vibrations Felt in the Void, Boötes Void, Voidmilker, Voidhaven, Void ov Nihility. Quedant-nos amb el dubte de quan sortiran els discos dels Void Naranja i els Void Cristal.

Tanquem la secció del balconing league amb bones noticies per Anglaterra, amb un final de temporada trepidant per fi mereixent la primera plaça i fem curset de matemàtiques avançades amb els Accept i UDO, que celebren els 40 anys del grup en dos anys diferents, tot i que el grup es fa formar el 1968 i el primer disc és de 1979, cosa que ens fa preocupar perquè no sabem de què és el 40è aniversari.

Comencem amb les novetats tot i que no ho siguin tant, i és que tenim directe dels Skid Row, gent reconeguda per tocar mentre desembalen el bocata i es mengen un chupa-chups.

Seguim amb Seether, i és que avui tenim un programa força grunxaire, amb un disc que, per situacions familiars, no resulta tan fosc com l’anterior, amb el que vam fer una lliçó magistral de llatí que avui us rememorem, però, com a bons #pitonisos_del_metal que som, preveiem que tot i haver solventat un problema familiar, no resoldrà els altres dos que li queden per tornar a fer post-grunge.

També tenim Stoner, en aquest cas de la mà dels Gnome que, tot i que sembli estrany, no hi canta ni en Dani Filth ni l’UDO.

Tornem al grunge amb els Smash Atoms que potser no tenen el millor disc del dia, però que sí que tenen una discogràfica que per primera vegada al programa, encerten amb els singles que hem de punxar.

Arriba en Sergi recordant-nos que en Ronnie Atkins segueix viu, al igual que el culebrón que s’han muntat els chesteritos amb els Linkin’ Park.

Seguim amb els Ice Nine Kills que no devien aprovar matemàtiques en el seu moment, portant-nos un disc que es passa de frenada amb els bits.

La recordamenta de la setmana és per als francesos Adagio, dels qui recordem la discografia i la llista de cantants que han sortit als discos i, sobretot, els que no hi han cantat.

Amb un doblet d’encerts, en Lluís fa un ple amb els Octoploid essent els recomanats d’aquesta setmana, amb un Olli del qual acabem dubtant quins gustos exactes té a nivell de música entre tota la gran varietat d’estils musicals dels seus grups musicals.

Després de repassar lo bona persona que arriba de ser en Putin perquè fa tot el què fa pel bé del futur del metall, tornem a les novetats.

I ho fem amb un grup de matxembrat d’estils com són els Snakes of Byzantium, amb els que també entrem a la secció de geografia i història.

La darrera novetat del dia és per als Kanonenfieber, gent que fa black melòdic no del tot comú, tot i que ens costi trobar el puntet a l’alemany emprenyat que cal per pronunciar-ho.

El mort de la setmana ens porta a Xile, a la Serena, tot de tranquis, a parlar d’un baixista de doom que, com a persona mandrosa que no va ni voler aprendre música, mor en dilluns no per res més que no sigui per mandra.

Tot això i més, com la validesa dels títols universitaris de Xile, lliçons de francès avançat amb els Seth, morts que no farem avui o quins grups haurien d’anar espavilant per treure disc, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCII en llibertat, 48è de la temporada XXVIII, 49è de 2024, 83è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 8è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer en la seva penúltima setmana de Special Summer Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït i 5è de la formulació de la teoria del Terraplanisme Lingüístic Fixe-Discontinu, que, pels qui us n’hagueu oblidat, us en fem un repàs per poder discutir-ho amb amics, parelles i familiars, o fins i tot, amb els vostres éssers estimats.

Avui tornem a tenir un Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos prou complert, amb singles dels As I Lay Dying a qui donem idees per canviar de cantant, els ultracristians Skillet, el retorn dels Hinder (sorpresa) i discos d’Stryper amb una portada que ens despista força, els thrashers Flotsam and Jetsam, els Tystnaden, i uns Chaosbay que no mantenen el nivell de l’anterior disc.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim als Torso, britànics com es pot suposar pel nom, els americans de la Logse Velosity, Gigantum, InChaos, i els VoidChaser, 28è grup amb Void al nom que treu disc aquest any.

Les noticies avui ens porta a animar als atletes del balconing perquè els queda poc d’estiu, a parlar d’en Chesterito i els problemes amb la nova cantantessa de Linkin’ Park i els problemes d’addicció dels Jane’s Addiction, qui ho hagués dit.

Comença el programa amb versioneta d’uns que no cal que recordeu, per seguir amb uns que haguéssin recordat de fer-se un bon logo si no haguéssin estat ocupats drogant-se, els Crobot.

Seguim amb novetats i ho fem amb els In Extremo, tot i que ells vindrien a ser tot lo contrari a quelcom nou i el seu disc és escoltable tot i que no gaudible.

Avui les novetats s’han concentrat força a primera hora, ja que encara ens queden dos grups de metal alternatiu, els Silent Theory, que no diem que no estigui malament, fins i tot que està bé, i els A Killer’s Confession, que sí que està bé... bé.

Amb en Sergi amb més retard de l’habitual, passem al mort de la setmana que avui encara està fresquet, és del dilluns 2 de Setembre i ens acompanya a un berenar al Viena, ja que per dinar està molt cara i escassa la cosa.

Toca berenar vestits de blackies, ja que el nostre mort d’aquesta setmana aprova el decàleg de 14 punts del bon blackie amb bona nota tot i que ens l’esperàvem més alta, perdent mig punt per vago pel camí, quedant avisats els seus companys de grup per si han de promocionar algún altre disc.

El que sí queda clar en aquesta secció és que en Jon Bon Jovi podria dedicar-se a fer xerrades motivacionals entre els grups blackies del món enlloc de salvar vides a l’atzar o fer vídeos xungos.

Tornem a les novetats, i ho fem amb un metalcore melòdic barrejat amb groove des del bressol d’aquest estil, la Índia, on hi trobem als The Lost Throne.

La darrera novetat del dia és per als Trelldom, grup que se li havia quedat a en Gaal a dins l’armari allà tot ben guardadet.

Abans de passar a en Sergi, fem un especial rockeros delinqüents i així ja tenim el calentament de la seva secció fet i a punt.

Ara sí que arriba el nostre webmàster amb noticies amb retard sobre en Chesterito, la Chesterita i l’antítesi del terraplanisme que conformen Yngwie Malmsteen i Paul Dianno.

La recordamenta del dia és per als Saliva, grup que alguns tenen com a grup famós mentre la resta ho dubtem lleugerament, i, tot i que secció de recordamenta, sembla més una segona part del mort de la setmana.

La recomanamenta del nostre webmàster a la vora del foc és per als Earthtone9, grup que a en Sergi no li han acabat de fer tilín per la manca de singles o per la poca preparació de la secció que n’ha fet, que havia començat amb unes lligades molt bones de guió, però que acaba amb un nivell pèssim.

Tot això i més, com qui són les acelgas del metal, què no us heu de prendre quan us estan gravant 10 000 mòbils o quina rel·lació tenen els progs i els vegans, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCi en llibertat, 48è de la temporada XXVIII, 35è de 2024, 82è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 7è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer en la seva Special Summer Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït i 4rt de la teoria del Terraplanisme Fixe-Discontinu, amb puntuació molt alta tot i elements externs que intentaven despistar.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos hi tenim menys coses del què ens esperàvem, ja que tenim un single dels Delain ja sense la Delaina, els Niño Diablo que l’Ivan no acaba de creure que siguin actuals, The Dead Daisies i els Stonemann.

Als Noms de Merda hi ha els difícils de pronunciar Paralandra o palangana, o pasa palabra o escalopendra que sí que acabem punxant i no pel nom, en Boguslaw Balcerak's Crylord, Mario Le Mole, Syvyys, deZeption, Azathu, Gutvoid que sumem al conjunt de Voids que han tret disc aquest 2024, els Guerreiros Headbangers, els quasi catalans Filet-o-Flesh, i els quasi saragossans Verdad que, com es pot sospitar pel nom, resulten ser japonesos.

En una temporada molt dolenta pel balconing, proposem la bolet league com a competició oficial de selecció darwiniana de cares a aquesta tardor, demostrant que la IA potser sí que vol destruïr la humanitat, però començant pels qui ja sobraven.

A part dels palangana o Paralandra tenim d’altres novetats, forces, en un dia marcat per la paritat de gènere, punxem el nou single de Linkin’ Park que resulta que no està gens malament amb la nova cantantessa que no és la que ens havia anunciat en Sergi... cosa que tampoc és d’estranyar.

Seguim amb novetats i en aquest cas un xic més potents, amb els Many Eyes i el seu hardcore melòdic provinent de Buffalo.

Arriben els Staind tot i que segons les bases de dades, no és disc nou, però el criteri que compta és el nostre, així que considerem que sí que ho és... tot i que... total, per lo que han tret...

I més noies, amb els Future Palace, per sort, perquè és un grup de post-hardcore i si cantés un noi, seria amb veu de nen ploraner, per sort, no és així.

Arriba en Sergi ventilant-se aviat l’F5 d’en Ronnie Atkins, i aportant-nos noticies amb retard, encetant el balconing amb retard, i la secció d’esports, també amb retard.

La recordamenta del nostre webmàster fent coros és pels thrashers Acid Drinkers però de quan no feien thrash si no versions. A més, apareix la nostra vena de #pitonisos_del_metal per preveure quan arribarà la tercera entrega de versions del grup.

En un doblet aclaparador, en Lluís també encerta quina és la recomanamenta del nostre webmàster a la vora de la gent que no s’hi veu si hi ha algú que parli aprop, que són els Deception que també acaba lligat amb un cap de setmana de festa per l’Empordà.

Tornem a les novetats i ho fem amb una gent que no és nova, són els eslovacs Thalarion als quals havíem entrevistat a meitat dels 90, a la Nela que encara hi segueix cantant.

Hora pels treballadors de la setmana, els Amiensus que ens presenten la segona part del Reclamation Pt. I que va sortir no fa ni cinc mesos.

És el torn pels Skyline, el grup que més cops ha tocat al Wacken i que menys gent ha anat a veure, però tot i això, porten una bona evolució en tres discos passant de versions a hard rock i de hard rock a quelcom més modernet.

I no cal anar tan lluny per trobar un altre tercer disc, és el dels Moonloop, tot i que ens semblava que feia força menys que havíem presentat l’anterior disc i no pas 7 anys... un més és el que han trigat a treure disc els romans The Foreshadowing que... com a bons doomies, moltes ganes... no hi acaben de posar.

Arriba el mort de la setmana fent memòria d’un Jack Starr vingut a menys i que ja no assassina com ho solia fer, però que en esperit ens acompanya a fer un tour geogràfic pels Estats Units en moto i vestits de bombers a veure si lliguem.

I és que avui haurem tingut seccions de geografia americana, russa, esports, estètica i mobilitat, tant com a vianants com com a conductors... moltes respostes resoltes pel proper Trivial en el que participeu, no us podeu queixar.

Les darreres novetats del dia són per al ex-sincejo dels Wolfheart que... mira, podia ser pitjor, i per als russos però a tocar de Corea Necro Files que fan un metall industrial sota amenaça.

Tot això i més, com quina conversa podeu tenir amb un Mosso d’Esquadra i us pilla conduïnt amb un pal al cul, o què podeu i què no podeu fer servir per pintar-vos les celles, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCC en llibertat, 47è de la temporada XXVIII, 34è de 2024, 81è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 6è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer en la seva Special Summer Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït i tercer de la teoria del Terraplanisme Fixe-Discontinu, amb puntuació altíssima en quan a pronunciamenta tant que l’Ivan dubta de si en Lluís ha fet trampa o no.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos hi tenim el retorn dels Dream Evil, God is an Astronaut, Leprous, Marianas Trench, Accept, i Saxon, no confondre amb Claxon, és a dir, el gruix que ocuparà l’apartat de novetats de la majoria d’altres programes de ràdio.

Als Noms de Merda avui comencem amb dos xilens Sangria i Sin Discernimiento, els In Dolore de Rússia, un britànic al que animem a que es presenti al mundial de balconing, en JovenTheGuitarMan o JTGM, els francesos Lectric que no van considerar la possibilitat que Electric estigués lliure, els Garota i dos grups d’aquests que aprofiten noms d’altres grups per veure si els confonem, els Paradoxx i els Tessaract.

A les noticies d’avui hi ha el retorn de la moda Tino Casal i el gòtic de sintetitzador vuitantero així com l’efecte de diferents tipus de patates en la seva forma, tallamenta i cocció amb dispars resultats en l’ajudamenta per a tirar-se a la piscina de la gent amb problemes anals.

Anem per la primera de les novetats del dia, i ho fem amb un altre grup sense imaginació que, com els Paradoxx, agafa un nom de grup existent i hi afegeix una lletra, són els Anciients... nens... es pot fer millor.

Arriba la proposta del dia de cançó de l’estiu, acabant d’entrar a Setembre però amb la mirada posada a mitjans d’Octubre que encara fa calor, els Palaye Royale ens porten un single prou... ballable.

Qui no es despentinarà ballant la possible cançó de l’estiu es el cantant de Tanzwut i inventor de solucions per a metaleros calbs... i de passo, també tenim nou disc dels alemanys.

No és disc, només single, el que tenim dels ohians o ohienses Enmy, que fan contrastar el seu metall alternatiu amb el post-sludge/post-metal dels italians Nitritono, uns altres que podrien haver sortit a la subsecció dels Noms de Merda.

Arriba en Sergi en una secció plagada d’insistir fer funcionar una part d’en Lluís que mai ha funcionat, donant-nos noticies que no són noticia i parlant de penya que fa maratons musicals amb pauses tramposes.

La recordamenta del dia és per un grup que no ha sonat mai al programa, els japonesos repetidors de portades Loudness, així que ja podem intentar recordar que no colarà massa.

I com a dia internacional del Japó, lleugerament desplaçat (el dia, no pas Japó en sí mateix), la recomanamenta a la vora de la falta de memòria és per als Crossfaith, uns altres japos que tampoc es maten amb les portades, però milloren en la música... en un estil més seriós de l’esperat, tant per estètica com per nacionalitat.

Tornem al bonic món de l’sludge post-metal, i, per segon cop al dia d’avui, no és cap grup belga, per estrany que sembli, són els Norna als quals els falla una miqueta el tema de l’originalitat.

És l’hora del prog però pels no massa progs, perquè és un disc de prog però massa animat pel públic prog en general, són els Ever Forthright que, tot i ser progs, no estan massa centrats.

Toca el Mort de la Setmana, al començament del qual descobrim que Catalunya podria arribar a guanyar alguna guerra... però depenent de l’hora.

Descobrim una forma original d’evitar que et cantin l’aniversari feliç dels nassos, i descobrim gent que, tot i ser culpable de que algun grup oblidi el seu vessant blackie, acaba morint pel petit blackie que porta a dins i que no sabía que duia.

La darrera novetat del dia és per als Modern Rites, una altra gent no massa original a l’hora de buscar-se el nom, però sí més original en la forma que van decidir dissenyar el seu logo.

Tot això i més, com quina és la rel·lació no descoberta entre Oslo i Portugal, o quines són les diferents formes d’aixecar-vos d’un banc noruec, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCXCIX en llibertat, 46è de la temporada XXVIII, 33è de 2024, 80è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 5è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer en la seva Special Summer Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït i segonde la teoria del Terraplanisme Fixe-Discontinu, que encara no hi ha IA que superi a en Lluís en la seva pronunciamenta.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos hi tenim el retorn d’Incubus, els Anvil que ens intenten enganyar, Silvera, Simone Simmons, single de Seether, Brojob que fent nadales sí, però l’estiu no és la seva millor època, Egor Lappo que aquest cop no cola, All For Metal, Alleviate, Stahlmann que es fa gran i hi teníem als Zeal & Ardor, però l’Ivan avui està en pro del reciclatge i els recupera per sumar-los a la llarga llista de novetats del dia.

Als Noms de Merda avui n’hi tenim poquets, els Lepra Musica, All For Metal, Leyendas de Cierzo, els thrashies russos Staffa i, com a menció de títol especial, per als Big Chef que han tret el disc Mud Wrestling Sydney Sweeney Perched High Upon A Mountain Peak, Beneath A Canopy Of Shimmering Starlight (a millennial’s american dream) x :) .

El programa comença ja amb pseudo-novetats, amb en Mike Tramp versionant a coses que feia de jove amb els White Lion endintsant-nos a la primera secció del dia de geopolítica, que seguirà més tard amb en Saj Sanjit, grup de retro prog rock del bressol d’aquest estil, la Índia, tot i que no el busquis a l’Índia perquè no l’hi trobaràs.

Tornem a tenir moviment a la balcon league, tot i que la puntuació no està massa ben pensada, amb una Alemanya que va a encert per intent, però veient-se superada per Anglaterra que falla més que un músic de reaggetón sense autotune.

Després de descobrir quins són els avantatges de canviar-se el nom, anem per més novetats en versió single d’anticipamenta, per una banda tenim els The Veer Union i per l’altra, els Annisokay que ens alleugen el neguit de saber com es troba.

Arriba el mort de la setmana en una hora poc catalana, i és que ens fa viatjar fins a Ucraïna per descobrir un baixista blackie que, com a bon baixista, suspèn al decàleg del bon blackie i ja no tenim masses esperances que pugui recuperar al setembre amb un 2.5 sobre 13.

Allà descobrim que es marca un “completo” en quant a morts de baixistes i d’ucraïnesos, aconseguint morir per tres causes diferents: per guerra, per una mala decisió i per cinètica.

Tornem a les novetats que avui és un no parar això i ho fem amb un grup de post-hardcore/metal alternatiu/metalcore com són els Rising Insane.

Passem ja al black metal però de la part de músics vius amb els quebequencs Spectral Bound.

Seguim amb en Nino Hellfrich, que, tot i ser productor, no és massa tonto, potser no ho peta com a músic, però sí per altri, en concret, les companyies que es busca pels discos.

Toca la secció d’en Sergi que ens porta unes noticies amb retard per putejar, sabent com ens hagués agradat anar a sopar amb en James Hetfield però, sobretot, que ens firmés la nostra cosa petita, ens priva d’aquest plaer... tot i això, n’acabem traient idees per propers vídeos del nostre canal d’OnlyFans.

La recordamenta del dia és per als Primal Fear i aquests agudets que crèiem que ja havíem recordat en el seu moment, però es veu que no, que els dofins no els havien patit en anteriors edicions del programa.

La recomanamenta a la vora de la nit d’insomni avui és per als Deep Purple que, no tenim clar si el disc agrada o no agrada, però sí que tenim clar que són vells.

Tornem a les novetats i ho fem amb algú que no pensàvem que també fos tirant a abuelete, com és el cas del senyor Sanders dels Nile que ens presenten nou disc aprofitant la nostra secció de geografia antiga del mig-oest asiàtic.

Encara més novetats però en aquest cas... complicades, i és que aquí teniu el nou single i vídeo dels Turmion Kätilöt... a veure si vosaltres hi enteneu alguna cosa...

Gent més normal són els Within the Ruins tot i la mania de tocar amb coses a 16 bits i els Fleshgod Apocalipse que ens fan colar un vals enmig d’una òpera... i cola.

La darrera novetat del dia, que no hauran estat pas poques, és per un grup noruec amb nom de marca de cereals americans, els Koldbrann.

Tot això i més, com la invenció dels logos a dos nivells o la raó del perquè Catalunya està protegida contra les invasions per terra, mar i aire, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCXCVIII en llibertat, 45è de la temporada XXVIII, 33è de 2024, 79è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 4rtdel re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer en la seva Special Summer Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït i primer de la teoria del Terraplanisme Fixe-Discontinu amb una puntuació que ja no aconseguirem superar si no és fent cursets d’apnea, perquè això comença a ser massa llarg.

Forces novetats tot i ser al mes d’Agost, i poques que entrin al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, que serien la còpia versió lingo dels Amaranthe, els Diamantide, i single dels All That Remains que troben a faltar cert guitarra que es veu que no tornarà.

Als Noms de Merda tampoc és que hi tinguem massa cosa, els Amorphous, els suïssos blackies Torpedo, els que entren sobre el temps afegit amb l’excusa d’estar malalts, els Paraproctitis, i els que no entren perquè sí que us acabem presentant el disco, però mereixen fins i tot apartat propi, els Njörda, amb el seu viking metal d’avantes.

Comença per fi a moure’s el marcador de la lliga mundial de balconing, que ja era ora, tot i que no compten com o fan els organismes oficials, i abans de les primeres novetats, fem palesa la nostra condició de #pitonisos_del_metal de cares a futurs bons discos de hard rock a Nova Zelanda amb el cotillón que no li a arribat a en Kim Dracula si no a una ONG.

Anem per novetats, i ho fem amb singles de gent que se’ns havien amonyardat però la cosa ara ja pinta millor, els Days of Jupiter i els Dead Rabbits, que, depen del dia, van perdent o guanyant articles.

També tenim single conjunt de Saltatio Mortis amb Blind Guardian, amb una llargada diferent depenent de si hi ha vídeo o no o de si han d’estar molta estona aguantant espases en alt.

I tot i que ja hem tingut fèmines amb els nyordos, en retrobem una amb el proto-doom-psicodèlic dels Hail Darkness.

Arriba en Sergi amb la calma que comporta una lumbàlgia i la certesa de que ningú encertarà el grup que havíem de recordar, bàsicament, perquè no és possible recordar allò que no coneixes absolutament de res.

La recomanamenta de la setmana sí que la recordem, tot i que segurament ens quedarà molt més gravat a la retina memorística el Club Majesty que no pas aquest LoveCop dels Royal Republic.

Després d’instaurar un nou dia mundial del pollo i així poder excercir correctament l’art de la carraspera en un gran homenatge a en David Draiman durant tot el programa d’avui, tornem a les novetats.

I ho fem amb els Dark Tranquillity amb un disc que tampo passarà a la història com el millor de la seva carrera.

Seguim amb uns bons progs, els Get the Axe que, tot i tenir un nom més power o pagan que no pas prog, són dels únics que li fan cas a en Lluís per fer les seves cançons progs.

Arriba la lliçó diària de llegimenta de logos blackies, i ho fem amb els Ulvehunger, amb un bateria que ja ens sonava d’alguna cosa i un logo que denota que no són prou blackies.

I de la lliçó setmanal de llegimenta de logos a la lliçó setmanal per acostar al nostre públic cada dia un xic més al concepte metalingüístico musical del crossover, avui amb els Falling in Reverse.

Podríem aparèixer a Cuarto Milenio per culpa dels Thermality, segon grup de death metal suec del dia que, contra tot pronòstic, també prové de Suècia.

Arriba el mort i avui ho fa des de Turquia on descobrim que no tenen restaurants xinesos però sí molts bancs còmodes al carrer on poden haver-hi tocamentes vàries i diverses sense que sigui estrany, depenent de la part del cos que et toquin.

El mort d’aquesta setmana, al igual que el de la setmana passada, va justet i pels pèls haurà de presentar-se a Setembre per millorar la puntuació, altre cop amb un suspès davant del decàleg de 14 punts.

Encara ens queden un parell de novetats més, com serien un nou single de Marilyn Manson i els Synthetic Slaughter que fan el típic cyber death metal de tota la vida.

Tot això i més, com saber a qui votarà en Lluís a les properes eleccions o quin és la lògica d’un punk de l’Empordà, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCXCVII en llibertat, 44è de la temporada XXVIII, 32è de 2024, 78è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu i tercer del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog. Sequera Friendly i pre-patented Ressaca Killer en la seva Special Summer Edition o Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, avui amb poc més d’un aprovat en pronunciamenta, un 6.5, perquè hem fallat als preliminars, i tothom sap que són part essencial del conjunt.

Dia amb molt poques novetats, cosa que també es nota al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos, on només hi entren els HammerFall i els Mushroomhead en principi, ja que l’Ivan, davant la manca de discos nous, decideix rescatar a aquests darrers del container de les escombraries.

El que sí que està més poblada és la secció dels Noms de Merda, on hi tenim als britànics Tentacle Takanashi Takayasu, com es pot veure pel nom, igual que els blackies Iron Steel o els thrashies Anal Mandica. Aprofitem per tancar el tema cadavèric que ja durava tres setmanetes amb els Cadaverous Odour, i obrim el tema existencial amb els grups amb Void al nom, començant pels Dvne que han tret el Voidking fa poques setmanes, i seguint amb els Void Commander, Void Moon, Void Blight, Void Below, Void Witch, Voidlung, Devouring Void, Inherits the Void, Abyssal Void, Predatory Void, els mallorquins SVoid, Darkvoid, Voidwalker i Cosmic Void, tots ells que han tret disc aquest 2024. Menció especial per als Cute Puppy Decapitation en aquest apartat tant per logo, colors escollits i portada del disc.

Dins de les noticies del dia, tenim a uns astronautes que s’han d’aficionar als nostres podcasts per força, i la demostració científica de que la Terra és plana, tot i no ser-ho, però que ho és segons la nova teoria del Terraplanisme Fixe-Discontinu.

Encara amb el dubte de si en Sergi és més Puigdemont que en Puigdemont o de si li hem d’aplicar una operació gàbia, anem per les poques novetats que tenim, a part del rescat dels Mushroomhead, i ho fem amb singles, el primer dels quals en convalida una missa dominical gràcies als Skillet.

El segon single que tenim és el dels Pop Evil, gent que no enganyen a ningú i que ningú els pot acusar de fer pop monyes perquè ja venien així d’amonyardats de sèrie.

Arriba el nostre webmàster avui amb 5 seccions, tot i haver-se oblidat de la primera i no haver-se’n preparat correctament una altra...

El que sí tenim és la noticia amb retard del suposat satanisme dels Gojira, que competiran en l’univers rocker francès amb els Red Hot Chilli Peppers, que es veu que encara estan vius.

La recordamenta de la setmana és per als Anthrax, amb una pista avui es pot dir que prou bona, però fent la nostra visió del grup i apostant pel cantant que ja no tenen i que es veu que no agradava a cap fan del grup, però clar, recordem que són thrashies, què sabran ells...

La recomanamenta a la vora del foc tope nadalenc és per la Julie Christmas, de qui en Lluís i en Sergi tenen tant a dir que no troben ni les paraules per fer-ho.

Tornem a les novetats, i ho fem breument, bàsicament perquè no ens podem allargar massa, quedant-nos només un parell de grups, el primer dels quals són els russos Digimortal que, si en Putin s’escolta el disc, ves que no sigui lo últim que treuen...

I la darrera novetat del dia és per uns suecs que curiosament fan death metal suec, però més de la part de Goteborg essent ells oriunds d’Estocolm.

El mort de la setmana avui ens porta a Caracas, on encetem la secció de moda i tendències de temporada, i on aprenem quina és la relació entre Nicolás Maduro i Julio Iglesias.

Allà hi trobem un assassinat sense resoldre per la part de la policia veneçolana, perquè és veu que són com els mossos del sud, ja que nosaltres sí que resolem el cas en un plis.

El mort d’avui és un blackie que treu un 5.5 sobre 13 del decàleg del bon blackie, tot i que el VAR ha decidit que li faltava mig punt per nom de guerra, així que queda amb un 6 sobre 14.

Tot això i més, com què tenen a veure Powerwolf i Tierra Santa, a quines feines pot accedir un baixista blackie o què heu de portar a les butxaques interiors de l’americana quan sortiu de casa, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: