Novè programa de 2025 i número CCCXXVI en llibertat, 21è de la temporada XXIX, nº106 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 32è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 22è de l’Alcoholisme Geriàtric i 24è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1504 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra, tot i no tenir clar si el senyor negre amb bigoti ens enganya o no.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim un EP d’Smile Empty Soul, discos d’Architects, Nachtblut, Avantasia, Avulsed, Memphis May Fire, Sphinx amb mala elecció de lletres i singles de The Birthday Massacre i Gemini Syndrome. I, sense entendre per què, però tampoc acabem punxant als mexicans Catholic Metal amb grans cançons com la de El altar de mi casa, Viva Mi Cristo, Flores para María o Santo nombre de Jesús, quedant-nos el dubte de si la competència amb les Flos Mariae es queda només a nivell musical o també arriben a la competició estètica.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a en Francesco Marras i a Havukruunu, tot i que algú també hi posaria als propis Catholic Metal, i la setmana passada hi havíem ficat als russos Grima que avui sí que els punxem com a una de les novetats del dia.

No tenim la secció Void Naranja, Void Cristal, tot i que els VoidFallen intentin fer-la ells sols cada setmana, però sí tenim noticies, començant amb una d’abast local, però que s’hauria d’extendre més enllà d’Austràlia, lloc on els polítics acaben fent cas als seus electors.

L’altra noticia del dia, com no, torna a ser el culebrot Courtney LaPlante-Ronnie Radke, amb un tercer implicat, reconegut columnista de metal que es còpia de l’Ivan a l’hora d’opinar dels Spiritbox, demostrant una setmana més com en som d’ #influencersdelmetal, amb una Courtney LaPlante que diu el què ha de dir i quan toca, no com altres.

La versió amb la que comencem la música d’avui també cola com a novetat, ja que és l’UDO que ara es fa dir Dirkschneider, i que ens presenta un aniversari que no acaba de quadrar massa a nivell matemàtic.

Altres novetats més originals ens arriben desde Califòrnia on un Black Label Society ha decidit provar què passaria si barregés la música dels Black Label amb un toc grunge en l’estrena dels Dark Chapel.

I després de l’enanito gruñón, i un guitarrista californià, què millor que un youtuber? El programa manté un nivell mai abans vist gràcies a en Caleb Hyles i tot un bon grapat de col·laboracions.

Arriba en Sergi gràcies a estar malalt i no haver hagut de presentar-se a la seva nova feina dins de l’Institut d’Estudis Catalans on ja li reserven una plaça d’honor i, per què no, una o més creus de Sant Jordi per les seves aportacions al català.

Les noticies amb retard del dia que ens porta comencen amb què la competició entre el Papa, l’Ozzy i en Ronnie Atkins podria estar més renyida del què sembla, amb un Ozzy que va a un gimnàs per penya que no es pot ni moure, uns altres jovenets, els Scorpions, que ja preparen nou material amb la il·lusió de sempre, i un chesterito amb qui descobrim la raó del suicidi de Chester Benington, a més de saber que de sis fills, només un va donant el cante per la vida.

La recordamenta del dia d’avui és per als Lilith, gent que ja ha desaparegut del panorama musical per accident... o dos accidents, però que es manté a la nostra retina memorística.

La recomanació de la setmana a la vora del foc, però no us hi acosteu massa que en Sergi encara us contagiarà, són els Hämatom, tant a nivell musical com en quant a l’aportació artística dels seus videoclips.

I tornem a les novetats, i ho fem marcant-nos un Puigdemont amb els Herta, un altre gup que podria haver entrat als Noms de Merda, amb qui donem 8 segons de felicitat imaginària als progs, i és que són uns progs que no agradaran massa als progs.

Seguim amb els Serenity in Murder des del Japó amb una noia força emprenyada, i és que avui tenim un programa força feminista, entre noticies i novetats.

I parlant de noies, nou disc dels Shereign, amb una altra noia emprenyada, però en aquest cas finesa, i fent que els amants del hard rock hagin de compartir kleenex amb els progs.

Arriba el mort de la setmana entre bancs de color pitufo que mai podrien tenir èxit a Figueres, on descobrim que els americans van ficar noms pensats a les coses... fins que se’n van cansar i havien de pensar massa.

Aquí descobrim que la física no és sempre una llei exacta i que Newton i Einstein potser no van tenir en compte tots els aspectes que calia a l’hora de proposar lleis de la gravetat i del moviment.

La darrera novetat del dia és un single d’una gent que han deixat de dedicar-li discos a en Sergi, els Tetrarch.

Tot això i més, com experiments científics d’una increïble credibilitat fets al bell mig del programa, o dubtes que ens queden sobre la física i sobre senyores de 90 anys, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Vuitè programa de 2025 i número CCCXXV en llibertat, 20è de la temporada XXIX, nº105 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 31è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 21è de l’Alcoholisme Geriàtric i 23è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1511 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra, en un programa on demostrarem sobradament que som los putos #influencersdelmetal.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim als Catalina Grande Piñón Pequeño, Silvernstein, i single de Lacrimosa que, després de les nostres crítiques de com canta en Tilo, aquí només hi canta la Anne Termomix. Amb disparitat d’opinions sobre l’estil base del nou disc dels Killswitch Engage, acabem punxant el nou treball, salvant-lo del container de reciclatge.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim a la Calva Louise, els Lofofora, els thrashies Taste of Doom, Yakisoba, Ancesthor que han evitat de ficar-se “tor” al final que hagués estat lo lògic si no hi haguéssim influït, i els Blades of Steel. A la vessant positiva i gallifante del dia pels Carradine Choke.

A la secció Void Naranja, Void Cristal: Voidfallen, que s’afanyen a treure coses per poder omplir la secció, però tot i la força de voluntat, no els punxarem pas.

Noticies del dia:

- Dins del culebrot Courtney LaPlante-Ronnie Radke, en Ronnie s’enfada perquè per LaPlante i els seus fans, el millor grup de directe són els Motionless in White. En Ronnie diu que ell ven més entrades i que aquests fans d’Spiritbox deuen ser tots treballadors de cafeteries comunistes i que no en tenen ni puta idea. Aprofitem per dir-li a en Ronnie el votant de Trump que avui farem un especial sobre ell, i ja li dediquem la primera novetat del dia, els PVRIS amb la col·laboració de la Courtney LaPlante.

- Negacionistes del magma de l’interior de la terra diuen que si no, l’aigua dels mars estaria bullint, cosa que ens fa preguntar-nos què surt realment dels volcans islandesos en la secció de geografia del programa.

- Una altra noticia del dia és de servei per a tota la comunitat cristiana a excepció del Papa de Roma, i és que hi ha ofertes que el podrien portar a guanyar la competició engegada entre ell, l’Ozzy i en Ronnie Atkins.

- I tanquem les noticies amb la mort de 150 dofins a la costa de Tazmania, culpa per se de Kim Drakula, sigui per la gravació del nou disc o per culpa de pèrdues del seu cotillón al mar.

Anem per més novetats i comencem amb tres singles, el primer dels quals, els Feuerschwanz celebrant els 20 anys de carrera, ens demostra que seguim essent uns putos #influencersdelmetal.

El segon single és el ja comentat dels PVRIS amb la Courtney, i el tercer és el nou treball dels Disturbed, també en homenatge a en Trump i en Ronnie Radke, amb la tornada de la carraspera que tant trobàvem a faltar.

Seguim amb els Uncured, gent que venia del death-prog però que és un lloc on no es lliga gaire, és millor fer coses rares perquè les xatis creguin que tens drogues de sobres.

Arriba en Sergi, avui, a més de mentalment malalt com de costum, també a nivell físic, amb unes retarded news sobre la competi del Papa, l’Ozzy i en Ronnie Atkins, i una pel·lícula del Mägo de Oz que poc té a veure amb el musical Wicked i on la nena es droga segur.

La recordamenta de la setmana és per als Black Stone Cherry, que es podrien confondre amb els Buckcherry o els Blackcherry, als qui arribem amb unes dades amb retard.

La recomanació a la vora del foc avui és per als Harakiri for the Sky, que avui és també un dia especial per als noms de merda, dia en què en Lluís fa un doblet d’encertamentes sense que ningú l’acompanyi en el ball de la victòria.

Tornem a les novetats amb una que molt ben bé podria haver sortit als noms de merda, la Vermilia, que... déu ni do... una mica com els Gràp, que també es podrien haver dit Shéridon o HedR, però vamos... tant Vermilia com Gràp, cançons especials per anar diumenge a missa i per demostrar que en Lluís no serà mai un bon llegidor de black metal.

Tot seguit tenim a en Dal Av i en Jackson Rose, descobrint el nou llenguatge internauta que ens fa canviar el & per X.

Qui no sabíem que encara era capaç de canviar i variar un xic és en Phil Anselmo que se’ns presenta amb el seu nou projecte de Black Metal, els Scour, amb logo escupitajo però llegible.

El mort de la setmana ens porta cap a California però a la banda menys rockera i més salina de l’estat, amb dades imprescindibles sobre la seva geografia, orografia i meteorologia, a diferència del grup que ens ocupa avui, que tot i tenir un mort, era força prescindible.

El Paranoia Metal Show, com a programa de cultura i servei que és, a més de totes les dades donades fins al moment, us explica avui com morir per física i, en concret, per cinètica, a més de donar servei i buscar-li una feina decent al pobre conductor californià que no podrà tornar a circular per aquella zona.

La darrera novetat del dia és per als Abduction, uns altres que podrien molt bé dir-se d’una altra forma, però que per A, per B, o per logo escupitajo, no és així.

Tot això i més, com quina és la millor feina a la que pots aspirar a la Badia de San Francisco, o com provocar als dofins amb películes musicals de Disney, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Setè programa de 2025 i número CCCXXIV en llibertat, 19è de la temporada XXIX, 104è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 30è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 20è de l’Alcoholisme Geriàtric i 22è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1518 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi ha els Hirax, Brainstorm, Nothing More, The Unguided (sg), Daze of June, Arch Enemy (sg), Stoneside, Dawn of Solace i, pendents de revisió, els Hands Like Houses. Els que es veu que se salven de la crema per part d’algún membre dels paranoies, són els Bleeding Through, que no han aprofitat massa bé els set anys d’aturada des del darrer disc.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim a Jono El Grande (progs noruecs), FX-05 Xiuhcoatl, Prehistoria, Teralodon, Ray of Light (espanyols), Mr. Putiferio (Itàlia) i Fulanno (Argentina), també apareixen els Pothamus amb la seva gran cançó Rabus, però és que aquests sí que els punxem en la corresponent secció d’Sludge belga.

Any dolent pels voids i tornem a no tenir la secció Void Naranja, Void Cristal.

Però sí que tenim noticies del dia, començant pel culebrot d’en Ronnie Radke dels Falling in Reverse que fica cullarada a la polèmica entre Spiritbox, o Spinelessbox segons ell, i Metallica amb el tema Grammys, i que ell no el guanya perquè no és trans i negre (la Courtney es posiciona a favor dels drets LGTBI+).

I ara, dues noticies d’abast internacional, i és que, per una banda, la secta vegana dels Zizians irromp amenaçant als carnívors amb un Terminator que no pren cafè, i per l’altra, descobrim que en Putin ha decidit boicotejar al Paranoia Metal Show.

Comencem amb novetats, i és que, a part dels Bleeding Through i els Pothamus, avui n’hi ha moltíssimes més, com un cd de versions i rareses dels W.A.S.P. al que li sobren les rareses, i un cd de hard rock modernill de la mà de la Gheni Pepperlips que té sort de no ser d’Albacete.

Avui tenim un dia tope de suec, en el qual, com no, també hi ha l’hora d’en Bjorn Speed Strid de la mà dels The Night Flight Orchestra, i també uns Dynazty que no estan en el seu millor moment i veuen com en Lluís comença a implementar la política de retallades pel dia d’avui.

A qui no li retallaríem res és a la Cristina Scabbia, que sí, que les veus guturals són un xic més extremes, però comencen a repetir-se més que Madrid TV queixant-se dels àrbits.

És un programa molt suec, amb moltes retallades, però també amb moltes col·laboracions, i és que tenim en Billy Morrison, guitarrista d’en Billy Idol que, entre diversos convidats, hi té a l’Ozzy, i als Savage Lands que porten més penya de la que hi cap en una cançó.

Arriba en Sergi sense masses noticies amb retard però sí amb una proposta de competició entre l’Ozzy, el Papa de Roma i en Ronnie Atkins, en breu esperem donar els resultats.

La recordamenta del dia és per als Bobaflex tot i dos terços de l’equip no recordaven la meitat dels discos que han tret aquesta gent, donant-vos dades amb les que flipareu i inaugurant la secció de cultura, música, cinema i televisió.

La recomanació de la setmana, després d’una teoria evolutiva, i és que avui en Lluís passa a ser el Darwin del programa, és per als Crowheart, de qui segurament diem més coses negatives que no pas positives, però queda clar que el disc està bé en general.

Tornem a les novetats després d’encallar-nos un xic amb les lliçons d’alemany antic, i ho fem amb dos grups amb poques ganes de composar cançons, els Septicflesh i els Eisbrecher.

No podia faltar el black metal al programa, que també es veu sotmès a la política de retallades que ha imposat en Lluís al programa d’avui, però és que els Shagor s’ho busquen... a veure si aprenen dels Mantar que ja venen retallats de casa.

La cosa rara del dia, després d’en Sergi, és un one man project with a lot of drugs, molt ben etiquetat com a deathcore amb merdes, i és que no hi ha cap més definició possible pels I Drink My Coffee Alone.

Arriba el mort en aquesta secció amb una continuïtat que no esperàvem aquest passat Nadal, i us parlem de l’estreta relació entre el Coronel Sanders del KFC i en Ramoncín.

Després de donar pistes a la policia de Cincinatti per a resoldre un cas que tenen encallat, fem una segona part de la secció de cultura, música, cinema i televisió amb The Gorge (El Abismo) i els Twisted Sister.

I tornem a les novetats, amb més col·laboracions de la mà dels Dead Rabbits amb un altre single, i un parell de grups entre black i altres coses, com els Noctambulist, que es podrien haver posat un altre nom, i els Kryptan.

Tot això i més, com quina serà la sorpresa de Vinicius Jr. el dia que tingui un fill, lliçons d’italià antic o recuperar paraules del català més normatiu, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Sisè programa de 2025 i número CCCXXIII en llibertat, 18è de la temporada XXIX, 103è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 29è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 19è de l’Alcoholisme Geriàtric i 21è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1525 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra. Un programa que comença amb retard per culpa de les tormentes que ens han fotut enlaire part dels equips de la ràdio i em perdut mig guió.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi trobem en Marco Hietala, en Chris Harms i segurament als Ereb Altor, tot i que ho confirmarem la setmana que ve. Qui definitivament no entra en aquesta secció són els Dream Theater que segueixen intentant que el seu cantant cridi el menys possible, tot i que no per això ens juguem una denúncia de maltractament d’animals i altres éssers vius per haver punxat el disc.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim a Opertus de Txèquia, Quantum Loba de Kazakhstan i als Ursula (thrash-death Singapur),

No és que haguem perdut la part del guio on hi havia el Void Naranja, Void Cristal, és que aquest any està essent rarot en aquest apartat i aquesta setmana no teníem voids.

Dues noticies del dia, començant per la noticia de servei que avui no va dirigida a cap col·lectiu del rock o el metal, si no més aviat a gent que vulgui formar part d’un zoològic com a éssers a exposar.

La segona noticia és per la Courtney LaPlante, vocalista dels Spiritbox, contenta pel darrer Grammy dels Metallica i ella també espera poder arribar als 80 anys fent música metal de zero interés i poder seguir guanyant Grammys amb això.

A part dels Dream Theater, per sort, tenim més novetats, algunes més interessants que d’altres, i entre les que més, no estarien les Thundermother, tot i que és un hard rock escoltable.

Avui serà un dia de visites a Ucraïna, i la primera és per conèixer a la Daria dels Noapology després de que l’hagi pillat la deflagració d’alguna explosió al seu pais.

També tenim un grup d’Sludge però no d’Sludge europeu ni molt menys belga, és un grup d’Sludge de cara a barraca i, per tant, americà.

No tant contundents, més aviat tot al contrari, tenim als Days of Jupiter, que d’un teòric Nu Metal acabem en un monyes metal que, tot i això, no està gens malament.

Després de descobrir un mètode científic per detectar el nivell de molèstia i maltractament a animals per part dels grups de prog, arriba en Sergi.

La primera noticia del dia és pel concert de comiat de l’Ozzy, si és que hi arriba, en el qual es veu que no hi haurà ni en Zakk Wylde, ni en Randy Rhoads ni en Dio, si és que són poc considerats...

La recordamenta del dia és per als Faith No More, sobretot per recordar-nos de posar música seva a la ràdio, que no en tenim massa del millor grup de tots els temps segons l’Ivan.

La recomanació a la vora de la paleta de colors avui és per als The Halo Effect, tot i que, dels dos discos que tenen, aquest sigui el menys bo, però mira, buscàvem una excusa per explicar-vos com diferenciar la època pre-pulpo de la post-pulpo dels In Flames, dels quals tots els The Halo Effect en són ex-membres.

Després d’unes lliçons magistrals d’alemany antic, tornem a les novetats i ho fem retrobant a més ucraïneses, en aquest cas és la Tatiana dels Jinjer als qui la setmana passada ja els havíem ficat la punteta, però avui, més.

No tant simpàtic ha de ser el fundador d’Obscura que no para de canviar membres del grup, en aquest cas, una mica més i es canvia a sí mateix.

El mort de la setmana, com no en el dia d’avui, ens porta a la tercera visita per terres ucraïneses amb un nazi que només fa música nazi quan no és la seva, amb la primera mort a Ucraïna no relacionada amb la cinètica i sí amb els hardrockeros californians, amb un black que aprova justet justet el decàleg de 13 punts del bon blackie.

Encara ens queden un parell de novetats, per una banda els Saor que van a per els Grammys Latinos amb el seu folk-black, i per l’altre un canadenc molt fantasma si se li parla en xinès que fa post-black amb els Unreqvited de sí mateix però no per culpa seva, si no pel fet de faltar-li la mel del recuit.

Tot això i més, com l’estreta relació que hi ha entre els rockeros californians i els papes de Roma, la recordamenta de la tècnica Guardiola per visitar Ucraïna o quina és la connexió cromàtica entre In Flames i The Halo Effect, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Cinquè programa de 2025 i número CCCXXII en llibertat, 17è de la temporada XXIX, 102è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 28è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 18è de l’Alcoholisme Geriàtric i 20è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1532 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la terra.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi trobem singles d’Epica, Hanging Garden, We Are the Catalyst, Gemini Syndrom, Adelita’s Way, Bloodywood, Craddle of Filth, disc dels Formosa, Venom i DeadEnd, rescatant a última hora el disc dels The Night Flight Orchestra, que ja fa temps que no ens porten massa res d’interessant, però s’havia d’omplir la secció de la Hora d’en Bjorn Speed Strid d’alguna forma.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim als Netón (Black Death d’Espanya), Garota (Black Thrash Polònia), Steel Machine i en Fernando Perdomo.

Recuperem la secció del Void Naranja, Void Cristal, que ja feia un parell de setmanetes que no teníem, amb els Into the Void, Voidhra i els Void of Hope, sembla que ja intentem recuperar el ritme perdut.

Avui passaríem pel TN Vespre, ja que estem sobrats de noticies del dia, començant amb la confirmació que en Nico McBrian ja és iaia del Metal.

Seguim amb la secció de ciència i tecnologia, amb els negacionistes de l’espai i la Marmota Phil que anuncia sis setmanes més d’hivern, mentre la corresponsal del temps a Catalunya, la Candelera, mostra un comportament un tant més bipolar que no pas el d’una marmota.

En Noel Gallagher diu que System of a Down és el pitjor grup de metal de la història, cosa que ens fa plantejar-nos que no coneix poc grups espanyols, i apareixen els mitjons del merchandising del nou disco de Linkin’Park.

Anem ja per novetats amb un programa que comença tot xandalero però que va derivant cap al black mica en mica, i ho fem amb single dels Rise Against.

Seguim amb uns The Hellacopters menys punkarres, que es veu que es fan grans i ja no els va tant el tema cotilló com avantes.

Arriba en Sergi no sense abans haver fet el nostre particular homenatge a la victòria d’en Trump a les eleccions americanes.

Avui comencem amb un estudi poc rigurós sobre els grups que més fan crèixer la industria del tatuatge, i al final resulta que els tatuatges ja venien de fa temps.

La recordamenta de la setmana és per als Barón Rojo, de qui recordem poca cosa perquè tampoc estàvem massa atents quan els teníem al davant.

La recomanació a la vora del foc avui és per uns folkies alemanys menys alemanys del què podia semblar de bones a primeres, els Rauhbein.

Seguim amb les novetats, i ja feia dies que no fèiem classes de pronunciamenta del francès, per sort, avui podem compensar-ho amb els Zero Absolu.

I tornem cap a Alemanya amb més folk, però en aquest cas, barrejat amb death metal melòdic de la mà dels Forsaken Hill.

I, com us hem dit, més black, amb els Besna, que ja ens havien agradat en el passat, i que potser no haguessin triomfat igual si s’haguessin dit Bòsnia.

Arriba el mort de la setmana amb un Lluís que li costa pillar l’horari català, li manquen hores de son i es nota a l’hora de saber la hora.

El mort d’avui comença fent poca llàstima i acaba encara fent-ne menys, i és que no seria un exemple a seguir, ja no només pel fet de ser un punky al que només seguia el seu gos quan tenia gana, si no també a nivell ètic.

Les darreres novetats del dia són un EP dels Jinjer i el nou treball dels All That Remains que, com molt bé diu el nom del grup, has d’anar cap al final del disco per trobar quelcom decent.

Tot això i més, com un Sergi de bajón mental i un Lluís de bajón físic, amb un Ivan que ha d’aguantar el tipus i el programa mentre es pregunta com un sol cotxe pot xocar contra 15 més, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Quart programa de 2025 i número CCCXXI en llibertat, comencem amb els números difícils de pronunciar ja, 16è de la temporada XXIX, 102è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 27è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 17è de l’Alcoholisme Geriàtric i 19è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, encara en pràctiques per demostrar la nova versió del ressaca killer hivernal, i a manca de 1539 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la terra, en una gran entrada de programa entre ciència, geopolítica i astrofísica.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi trobem a The Great Kat, Labyrinth, Avalanch, EP d’ONI ja sense xilosynth ni xilosynthero, Bonfire i d’una cançó que no entren Avatarium, però mira, pels pèls que s’han salvat.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda avui tenim especial “Thor” de grups de thrash, en substitució de la secció del Void Naranja, Void Cristal, i ho fem amb Injector, Retador, Skellator, Sector, Constrictor, Visitor, Assimilator, Anialator, Dekonstructor, Eradicator, Axicator, Lacktor, Alligator, Savage Captor, Jugulator, Agitator, Alastor, Devastator, Tormentor.

Noticies del dia: presentació setmanal de cada cançó d’Avantasia, però per escrit, sense música. I els Bumblefoot treuen 589 teasers de presentació del nou disc com per dissimular la merda que és.

Leprous demana que la gent vagi als concerts per no haver de tornar a treballar pintant i netejant naus industrials. Leaves’Eyes, un dels dos concerts de broma que hi havia aquell día a Barcelona cancelat.

Lena Scissorhands es posa ullals de vampir en una noticia amb retard abans de la seva hora.

I per últim, us presentem les noves tendències en negacionisme: Negacionistes de les estrelles, negacionistes de la rotació de la terra, negacionistes de que la lluna o el sol siguin esfèrics.

A tot això, hi sumem una noticia de servei per a la comunitat hard rockera catalana, tot i que es podria arribar a extendre a tots els hardrockeros que hagin estat papis en els darrers mesos.

Anem ja per novetats en un dia en pro del feminisme musical, i comencem amb Vukovi, un metal alternatiu amb un gust qüestionable a nivell de les portades.

Els Electric Callboy s’animen a la nova secció de noms en homenatge a Thor amb un single que deixa entreveure cap on anirà el nou disc.

Abans de passar a les seccions del nostre webmàster, ens animem i sentem de forma científico-teòrica les bases per a un nou estil, el grind-speed-doom.

Ara sí que arriba en Sergi amb noticies amb retard que ens porten als Països Baixos on han obert una universitat de heavy metal sense tenir ni punyetera idea de què és el heavy metal, amb professors que en la seva vida no han tocat heavy metal però que han viatjat molt.

Toca el repàs del Top10 d’en Sergi sense quedar massa clar en quina posició es troba en quant a criteri musical entre els membres del Paranoia Metal Show.

El Top3 final deixa als Aphonnic a tocar de podi, als Wage War en tercer lloc, SETYØURSAILS es fan amb la plata i Dymytry passa a ocupar el primer lloc, en un dia marcat per descobriments de grups que ja s’havien descobert avantes.

La recomanació... o no recomanació de la setmana és per a l’Scene Queen, amb un Sergi que no acaba de veure ben bé què té aquesta noia a part de ser una futurible Leticia Sabater.

Entre les nostres polítiques de retallades, tornem a les novetats i ho fem amb els Harakiri for the Sky, gent que no acaba d’afinar amb els noms... però es veu que ja venen així de sèrie.

Seguim amb el metalcore-groove-modern metal-altri dels Red Raven Chaos, des del Canadà francès, amb una canadenca francesa col·laborant que amplia el ventall de noies que apareixen al programa d’avui.

I seguim amb uns que fan prog death tot i voler fer post-black, que han tingut la sort de no ser d’Albacete, els The Great Old Ones.

El nostre mort de la setmana avui ens porta cap a Tennessee de la mà dels Tennessee fent duet amb els Chemical Romance, i en concret, avui parlem del pajillero del grup.

Les darreres novetats del dia són els Hämaton i el seu folk industrial, i els Eluveitie, menys folk i més modernills del què ens podíem arribar a esperar.

Tot això i més, com les millor formes de comunicar-se amb rednecks americans i baixistes en general, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Tercer programa de 2025 i número CCCXX en llibertat, comencem amb els números difícils de pronunciar ja, 15è de la temporada XXIX, 101è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 26è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 16è de l’Alcoholisme Geriàtric i 18è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en la possible descobrimenta d’un nou mètode “ressaca killer” que encara hem de portar més a la pràctica per demostrar-ne la fiabilitat.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a Tokyo Blade, Grave Digger i uns Teramaze, que si no en tenien prou amb ser progs, ara són progs i alternatius monyes.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als Iron Jaw, Iron Firmament, Iron Harmony M2, Ironflame, Blood and Steel, un grup de black que la setmana que ve tindreu el disc al programa, els Grima, uns catalans desafortunats en el nom, però és que són thrashies, els Metall Fort, els Miasma que es rumoreja que faran concert a Granada amb els MiVentolín, i el grup de thrash de cada setmana que fa servir el generador automàtic de noms thrashies, els Sarcator.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal trobem a Void Chapter, però de defiló, un xic com la setmana passada, i és que aquest any no comencem massa bé amb els voids.

Noticies del dia, la primera que confirmarà més tard en Sergi a la secció corresponent, és una noticia amb retard, i és que es veu que el Estepario Siberianoha deixat Saratoga, cosa que deu voler dir que en formava part. I la segona és que ha mort en David Lynch, deixant als progs orfes a mens que siguin true progs i entenguin les pelis de la Cuixet.

A això, hi sumem la noticia d’impacte que connecta les foto-polles fatxes amb els mercats medievals, passant per implants de cabells a Turquia... i és que la culpa de tots els mals és dels festivals que van trencar les seves propies normes com l’Acústica de Figueres.

Seguim amb poques novetats musicals, per culpa dels Mechina que no poden fer una disrupció de l’any natural, xinès o comercial, la fan a tot el que seria l’any musical.

La primera novetat del dia serien els Willow, gòtics de Montenegro que obren aquesta secció que a s’ha convertit en moda de aparèixer amb noms de pel·lícules.

La segona és per a un grup d’Sludge alemany, un xic més contundents que els grups d’Sludge belgues, com ve essent ja tradició des de fa un parell de guerres mundials.

Arriba el nostre webmàster amb noticies amb retard que confirmen el dit de Saratoga i confirmen també que a vegades en Lluís no hi és tot, cosa que tampoc sorprèn massa.

Avui ens costa, bueno, a en Sergi li costa, però acabem substituïnt la recordamenta de la setmana pel Top 10 de l’Ivan, quedant els Better Lovers en tercer lloc, el senyor Ishahn en segon, i la trampa dels Amiensus amb dos cds, que no pas un de doble, en primer lloc.

La recomanació del nostre webmàster a la vora del foc és per a un grup que ell no recomanaria mai, els Kozoria, grup que li agrada a en Lluís tot i atemptar contra tots els seus principis musicals.

Abans de tornar a la música, aconseguim connectar Facebook amb l’Stoner, els incendis de California i la manca d’ocellots volant al camp de fútbol de la Lazio que no és a Lazio si no a Roma.

Tornem a les novetats i ho fem amb un grup força crossover que barreja modern metal, hardcore i groove, són els Grim Love que presenten nou treball.

Les darreres novetats del dia són dos singles, un dels italians Disarmonia Mundi que ja estan ficant la punteta per treure disc, i l’altra dels One Morning Left amb col·laboració especial en aquesta cançó amb una de les millors portades mai vistes al món de la música.

El mort de la setmana ens porta cap al Jardín América amb un baixista de grindcore que no massa gent trobarà a faltar, i que si no li massa cas al seu grup, menys cas li van fer circulant per carretera en una llauna de sardines.

Tot això i més, com perquè ja no surten grups d’stoner grecs o on pot arribar el llibertinatge normatiu actual, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Segon programa de 2025 i número CCCXIX en llibertat, 14è de la temporada XXIX, 100è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 25è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, amb una solució temporal al “Ressaca Killer” hivernal... fins i tot dues, però només factibles durant festivitats, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 15è de l’Alcoholisme Geriàtric i 18è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, tot i fallar-nos la memòria en algun dels apartats.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana només The Unguided amb un single que podria estar pitjor, i en Tremonti, tot i que l’Ivan decideix rescatar-lo de les escombraries abans de començar el programa.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a As December Falls, Medieval Steel, Sulfator que, a més, ens porten una classe pràctica de com posar nom a un grup de thrash, i els Pothamus...

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal només hi trobem als Insatiable Void, tot i que només compta com a mig punt per venir de l’any passat.

A les noticies del dia avui hi tenim força xixa, com la saludamenta d’en Rob Halford quan contesta al telèfon amb un Hi, I’m Metal God, o la invenció del January-Veganuary.

I parlant d’invencions, avui inventem una nova forma de guanyar un premi de Fòrmula 1 amb accessoris que potser no són del tot legals, però sí pràctics a l’hora de millorar l’aerodinàmica dels cotxes.

I no ens quedem aquí, ja que tornem a tenir noticia de servei, en aquest cas per a la comunitat folk, preocupant-nos per la seva dieta, a més de descobrir que estem penjats, ja que trobareu tots els nostres podcasts a Amazon Music.

Comencem ja amb novetats, i ho fem amb un disc que no val la pena, però del que en rescatem tant ara com en un futur, les versions que conté, perquè pel què fa a cançons pròpies dels Vampires Everywhere!... no ens han convençut massa.

També tenim singles, com el dels Dinazty o el dels Lacuna Coi que sembla que per fi es decideixen a treure un disc sencer.

Qui no treu disc sencer més que res perquè el títol no els hi quedaria massa bé són els canadencs Ex Deo, que es queden amb un Ep de 4 cançons però no per culpa seva, si no per culpa dels emperadors romans.

Després de reobrir seccions oblidades com podrien ser la de Parecidos Razonables i la de Tietes del Metal amb en Marilyn Manson i la Manuela Carmena, ens n’anem cap al nostre webmàster esperant que recordi el dia en què estem avui.

Per sort apareix, i ho fa tot cofoi perquè no només ens informa de què en Ronnie Atkins segueix viu, si no que, a més, té plans de futur. També ens informa sobre la barbacoa d’un Primus que resulta no ser cap barbacoa... no ho podia encertar tot el nen.

La recordamenta de la setmana avui passa a ser el Top10 d’en Lluís, amb un criteri discutible segons en Sergi i que, curiosament, coincideix força amb el criteri d’en Sergi... d’aquest Top10, com tothom podia esperar, al Top 1 hi trobem als Falling in Reverse.

La recomanació del nostre webmàster a la vora del foc, després d’una petita discusió sobre nomenclatures, és per als Better Lovers tot i, però també gràcies, a la seva portada.

Tornem a les novetats, i ho fem amb un directe de Magnum que han hagut de gravar per oblidar que un cop hi va participar en Tobias Sammet.

Més singles i en aquest cas, una segona versió per al dia d’avui, com és la que fan els The Browning, un altre grup que tira de versions per compensar la manca de cançons pròpies mig decents.

El programa d’avui es caracteritza, entre altres coses, per incloure un munt de grups que podrien sortir a la sub-secció de Noms de Merda, com els Kozoria o els que ens presenten disc, els Intercessor.

El mort de la setmana ens porta a compensar la manca de death metal simfònic respecte a la setmana passada, així com tenir la primera mort al programa per festa d’altri i no de per se, tot i que sí que va ser en part culpa seva per no tenir gust en quan a vehicles motors.

A més a més, repetim mort de cotxe vs arbre, un arbre que es veu que estava quiet, mentre descobrim que les nostres festes són com el joc de la Oca.

La darrera novetat del dia és per als The Halo Effect, aquesta gent coneguda per ser tots ex In Flames, tot i que uns més que d’altres.

Tot això i més, com què té en comú un vocalista de Carolina del Nord amb un personatge de manga, la recuperació d’una altra secció com és l’hora d’en Bjorn Speed Strid o consells de com esquivar la justicia americana, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Primer programa de 2025 i número CCCXVIII en llibertat, 13è de la temporada XXIX, 99è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 24è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, amb una solució temporal al “Ressaca Killer” hivernal... fins i tot dues, però només factibles durant festivitats, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 14è de l’Alcoholisme Geriàtric i 17è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim un directe de Metal Church, ep versions de Destruction, rarament estem descartant a dos grups de thrash, i els Ends with a Bullet, que no recordàvem que fossin tan i tan monyes.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Harpazo, Iron Atack!, Iron Wolf, Enchanted Steel, Kamanchaka Iquique de Xile, XII Alfonso, Pepe Maina, Fernando Perdomo i als Didi Bodishi amb unes vestimentes acord al nom del grup.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal engegant 2025 els Revel in Void, només uns voids de moment, però acabem d’arrencar l’any.

La manca de novetats de la Boletus League ens fa saltar-nos aquesta secció per a passar directament a les noticies del dia:

Patrick Mameli dels Pestilence aboga per portades i vídeos amb IA. I tot i que això pugui causar impacte, no és tant com el causat per ovelles vikingues de tendències catalanistes que aterroritzen als gallecs, entre classes d’història que no oblidareu en força temps.

Després de la invenció dels almogàvers de jardí en substitució dels nans ja massa vistos, i d’unes lliçons d’anglès, passem a alguna de les novetats del dia, que... no són masses, per sort, omplim la manca de novetats amb el contexte de les poques que tenim.

I és que comencem amb el, la o lo Serpentus des d’Ohio, un ens trans que ens fa abogar pel transcore, no confondre amb el trancecore, tot i que, si s’acaba inventant el segacore, s’hi podria assemblar una miqueta.

Després d’en Woody de Barna, obrim la porta al primer mort de l’any en quant a secció, no en quant a data de defunció, perquè ens ve una mort californiana des de Xile pel dia de Nadal en plena celebració de naixements.

Entre celebracions ens perdem una mica, s’ha de reconèixer, al contrari de la dificultat de perdre’s la principal atracció turística de Valdivia, a Los Ríos que, en una lliçó magistral de geografia, ubiquem al costat de Los Lagos.

Després de la mort del sr. Albornoz i de la desaparició del nostre webmàster, ens toca seguir amb el programa i tornar a les poques novetats del dia.

I, com dèiem, les novetats del dia comporten tot una explicació del contexte, perquè ens trobem amb els Patriarkh, els true Patriarkh, provinents dels false Batiushka, que abans provenien dels Batushka a seques.

Com no podia ser d’altra forma, avui celebrem la nit de Reis, perdent a en Sergi entre iaies agafant caramels a la cavalcada de reis, i animant musicalment amb els No Kings Allowed i els Linkin’ Park.

Abans de proseguir amb el programa més simfònic de l’any, hem de dir-vos que la versió mallorquina de Beloved Enemy, en Tomeu Penya, està fent la gira del 45è aniversari i que, per tant, sembla que no ha mort.

La darrera novetat del dia és per als Mors Atra, uns eslovens que s’apunten a la moda simfònica de la qual avui n’anem sobrats al programa.

Tot això i més, com uns deixos ultra-cristians que ens broten pels poros, o la connexió catalano-húngara que no sabíeu que existís, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Darrer programa de 2024 i número CCCXVII en llibertat, 12è de la temporada XXIX, 52è de 2024, 98è de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 23è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, encara sense solució hivernal de cares al “ressaca killer”, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 13è de l’Alcoholisme Geriàtric i 16è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, havent arribat a fi d’any calculant perfectament quantes setmanes tenia aquest 2024.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a en Antonio Giorgio – Once And Future Kingdom – An Epic Tribute To Kamelot de tres putos cds, els Godsmack amb un pseudo directe raruno i els directes de Hawkwind i Visions of Atlantis.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi tenim als Mystic Riffs, Rites of November, Iron Bastard, Excessive (prog), Malchus, A Plumbers Nightmare, Locust Abortion Technician, Algol, Armadura i a uns thrashies xilens molt ben anomenats Hijos de la Amargura.

A La sub-sub-sub-secció de Void Naranja, Void Cristal avui només hi tenim als Voidess, tancant el 2024 amb un total de 69 grups que han tret disc aquest any amb “void” dins del nom del grup. Veurem què ens depara el 2025 en aquesta secció.

La manca de novetats de la Boletus League ens fa saltar-nos aquesta secció per a passar directament a les noticies del dia, la primera amb els swifties de protagonistes, encantats perquè sembla ser que la Taylor Swift és la primera artista que fa una cançó de més de deu minuts de durada... i la segona, una noticia d’impacte, i és que es veu que, segons un estudi científic italià, el doom dance no és el millor ball contra la depressió, cosa per la que demanem una segona opinió d’alguna universitat més fiable.

La primera de les noies que apareix al programa d’avui, que en seran tantes o més que xilens, per rarot que sembli, és la que després de deixar la sèrie Preacher s’ha ficat dins del modern metal més monyes, la Tulip.

La segona novetat del dia també ve encapçalada per una simpàtica senyoreta, tot i que en aquest cas es mou entre el rock alternatiu i el grunge, és la Marisa & The Moths en la primera sub-secció d’idiomes del dia.

Després d’uns consells de parella imprescindibles per a acabar de superar aquests darrers dies de festa, feu-nos cas i potser les vostres relacions aguanten com a mínim fins a reis, passem a la tercera de les novetats del dia.

Són els Rauhbein que no serien pas el primer grup de folk alemany amb ànima irlandesa, en aquest cas un xic posseïts pels The Pogues, tot i l’escassetat de Guinness que hi ha ara mateix al món.

Arriba el nostre webmàster un xic perdut, amb noticies no massa sorprenents sobre la capacitat compositiva de Megadeth i sobre la capacitat de sobreviure d’en Ronnie Atkins.

La recordamenta de la setmana és per a un grup o dos, els Saurom i els Saurom Lamberth, que no vindrien a ser el mateix per culpa del cantant i del nom.

La recomanació a la vora del foc, com no, avui ens porta a una altra fèmina, als April Art, entre classes de matemàtiques avançades i feminisme a tope.

Tornem a les novetats, on hi tenim el metal alternatiu dels The Veer Union i un altre grup xilè, els Acida que, tot i ser xilens, com a death metal melòdic suec no ho fan malament.

Els que no són xilens, però són bones persones, són els Kryn, grup de groove-prog però de cançons curtes... com dèiem, bones persones.

El mort de la setmana ens porta, com no podria ser d’altra forma al dia d’avui, cap aquest país del què no parem de dir-ne coses positives, com el fet de tenir un banc maco, i és que sí, el mort és de Xile.

A Santiago de Xile ens hi trobem a uns heavys que havien de ser blackies, i una conspiració interna per promocionar un disco de heavy en plan black, en una tragèdia grega que inclou déus nòrdics.

La darrera novetat del dia és per als Hades Rising, grup de black metal melòdic per la part de Noruega.

Tot això i més, com la rel·lació entre la tonyina Trini de l’Escala i el peix xilè de l’Apocalipsis, o aniversaris de músics eclipsats per festes religioses, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: