Programa número CCCXXXVI en llibertat, 31è de la temporada XXIX, nº115 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 8è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 30è de l’Alcoholisme Geriàtric i 33è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un dia marcat per l’eufòria culé.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim singles de Sheridan, Three Days Grace, Of Mice & Men, Katatonia, disc dels italians Death SS, disc instrumental dels Within the Ruins i EP de Candlemass.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als Steel, Heavylution, els polonesos Hostia, Anibal Ojeda de Països Baixos, Assassinator, Interceptor, Ancestor of Kaos, Tormentor, Martoriator, els xilens Se Armó la Gorda, Roxxscalibur, Hot Milk i els Blastanus.

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb tota una pila de Voids que han tret disc aquest any i se’ns havien passat, com els Void Sinker, Void of Solace, Voices of the Void, Voidborn Tyrants, The Void Among Us, Howling in the Void, Razorvoid, Sinister Void, Cult of the Void, Void of Nothingness, Carnage Void, Wasted in the Void, Children of the Void, Stars in the Void, Void Revenant, Void (que ja n’hi ha més de 20, però són els primers de Suècia) i The Void.

A les breaking news cada cop surten més grups, junt a gent que es dedica a fer música per IA, i ara la moda és de ficar-se noms de déus llatinoamericans com Quetzalcóatl o Coatlicue, votem per la Moreneta com a projecte de Black Metal.

- Més de 20 atacs d’orca assassina en el que portem de maig, incrementant-se després d’haver punxat als Dream Theater, i nosaltres patint pels dofins.

- Medina Azahara al Garraf coincidint amb un núvol tòxic, segurament per la laca del cantant, que ens fa dubtar de si tindrem la secció d’en Sergi o no.

- Fem notar l’equivocació del Papa Lleó XIV a l’escollir el seu nom de guerra, fent cas omís a les nostres recomanacions, i li pronostiquem un futur no massa bo per culpa d’això.

- Per acabar, una noticia de servei per als grups de hard rock, lligada a la noticia anterior, els recomanem que les seves gires no passin pel Vaticà... i segurament tampoc per les festes dels paranoies, o tindran problemes d’hidratació.

Anem ja per novetats, i ho fem amb els Statement que, tot i dir fer heavy metal, per sort tiren més cap al hard rock i no afecten a orques assassines ni dofins, i és que, com veureu més tard, hi ha grups que només haurien de tocar terra endins.

Tenim a en Nik Nocturnal per partida doble, primer amb un disc de per se però amb altri, tot un munt de col·laboradors, i després un single d’altri però amb la seva col·laboració, ambdues coses tot ben modernetes.

Seguim amb singles dels Attack Attack! que no s’han de confondre amb els Attack Attack ni els Attack! Attack!, donant-vos les pautes a seguir per diferenciar-los fonèticament.

També tenim single d’Orbit Culture però que tenint-nos acostumats a treure Lamine Yamals de singles, ens han portat un Araújo.

Arriba en Sergi entre problemes tècnics i fresses que només escolta ell, igual que les veuetes del seu cap, amb una noticia que tampoc interessarà a ningú.

La recordamenta del dia va lligada al món de l’arbitratge, i ens n’anem amb l’Anna Brunner i els seus League of Distortion que no tenen ben plantejat el camí a seguir amb els seus discos.

La recomanació de la setmana és per als SOM, amb un nom que ens ha permès fer bromes tontes tant en anteriors programes com al principi d’aquest mateix... i que sembla que hem oblidat pocs moments després.

Tornem a les novetats i ho fem en clau catalana tot i que cantant en anglès amb els Jade, amb membres o membrets provinents de grups que podrien deixar de dir-se com es diuen, si ens volen fer cas.

Arriba el nou disc dels Tetrarch qui per sort no són massa provinents d’Albacete o el títol del disc no sonaria igual que en anglès.

Amb el mort de la setmana ens n’anem cap al sud a escoltar Southern Metal de la mà d’en Vinícius a qui les lleis de la física van relegar a un altre pla existencial, les mateixes lleis que fan que poguem afirmar que hi ha més terroristes al món dels que sembla.

Entre fòrmules per legalitzar atropellaments a ciclistes, anem acostant-nos al final del programa, i ho fem amb dos grups que dediquen els seus nous treballs a l’arribada del nou Papa.

Són les darreres dues novetats del dia, els Behemoth i els grecs Exilium Noctis, ambós amb títols de disc d’escalf per a Lleó XIV.

Tot això i més, com quina és la ratxa de victòries poc reconegudes d’en Lluís a la secció d’en Sergi, o quins youtubers fan música i quins molesten i sobren en aquest món, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXV en llibertat, 30è de la temporada XXIX, nº114 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 7è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 29è de l’Alcoholisme Geriàtric i 32è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa en el que encara us presentem alguna sintonia nova.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim singles de Demon Hunter, Seventh Day Slumber i Beast in Black, discos d’Skyforger, Puddle of Mud i Crematory, que no es salven ni per la versioneta.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als xilens Heráldica de Mandrake, Kalaveraztekah i Instructor, no fora cas que ens quedéssim una setmana sense tors.

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb els Carving Void i els Hatevøid, amb unes darreres setmanetes que estan arreglant el nefast inici d’any en aquesta secció.

A les breaking news dins del món de la música, en la vessant prog-avantgarde, amb un punt blackie pel nom de guerra, mor Manolo el del Bombo.

Encara dins del món de la música... més o menys, les autoritats australianes denuncien a Ronnie Radke per diversos motius, com podrien ser el d’atemptar contra la seva seguretat.

I anem per la doble secció d’esports, primer dins les noticies, on hi ha països que proven de fer ombra a la Balcon League muntant concursos de grasnits de gavina multinacionals on no podran mai convidar a un ex Paranoia si volen seguir celebrant-lo.

I seguim amb esports, però ja dins la Balcon League, amb Turquia que es posa ja en primera posició destacada amb els primers resultats tot primerencs, i una França en segon lloc que ja fa anys que no aixeca cap.

Arriben les primeres novetats... o no, i és que comencem ja amb versioneta dels Feuerschwanz que ja preparen nou disc, o això pareix... de moment, s’ho passen bé fent els videoclips.

Ara sí, novetat nova de debò, i disc sencer, el dels Messa que són uns pseudo-gòtics amb la mirada cap enrere, així, com a etiqueta que els defineixi bé.

Seguim amb els Knives que l’Ivan us pot dir que li molen perquè barregen hardcore i rap metal, que tenen idees molt rares o que es prenen masses drogues, però la veritat és que no pot fer-hi res quan un grup incorpora saxos a la seva música.

Abans de passar al nostre webmàster, la llum marxa a Figueres i ens quedem a mitja presentació del disc dels Drex Wiln, però tot per culpa d’en Putin que, amb un ciberatac precís, intenta fer-se amb el control de les aspiradores de la ràdio per acabar amb l’Ivan.

Enmig de més problemes tècnics provocats pel ciberatac rús, entra en Sergi a parlar-nos dels Scorpions i la seva gira dins d’una altra gira més antiga, intentant fer apostes sense massa fonament, perquè tothom sap que Klaus Meine fa temps que és mort i actualment canta a piles.

També parlem d’un que potser no estaria en el seu millor moment, com seria l’Ozzy Osbourne, també conegut pel playmòbil del metal, qui a bones hores contracta un professor de cant, tot i que lo que hauria de fer és canviar de camell.

La recordamenta de la setmana és pels Arachnes, que costa d’endevinar, més quan ningú recordava al grup i molt menys al seu vocalista, que ha resultat ser tant molest com en James LaBrie segons els experts de la ràdio.

La recomanació del dia és per als Disarmonia Mundi perquè en Lluís aconsegueixi guanyar per quarta setmana consecutiva, tot i que en Sergi no està massa d’acord amb què en Bjorn Speed Strid estigui tan col·laborador, però acaba recomanant el disc.

Tornem a les novetats i comencem el tour feixista amb els Hate, uns altres polonesos que no voldrien que Hansi Flik conquerís Europa, i ho demostren amb fora mala llet.

Seguim amb un xist de l’Eugenio però en plan folk-metal, com vindria a ser el nou disc dels Concrete Age, barreja de russos i italians afincats a Londres.

Després de més problemes de llum i apagades que podrien ser per les tormentes, però que de segur que són ciberatacs russos, tornem a les novetats.

I ho fem amb uns blackies amants dels pompons i, si no us ho creieu, aneu-los a veure en directe, són els Amalekin, que, seguint amb el tour feixista, venen d’Itàlia i Polònia.

La darrera de les novetats ens porta fins a Grècia amb els Nightfall, gent que després de 35 anys de carrera encara no s’han decidit per un estil musical concret... donem-los temps.

Arriba el mort de la setmana des de Volos, ciutat reconeguda per tenir bancs clàssics, tan incòmodes com multifuncionals, on hi trobem el primer cas de “suicidi per desesperació musical a massa distància de casa” de la història del programa.

Tot això i més, com un final inusual del programa, o descobrir que l’Ivan podria haver estat un empollón dels que feien ràbia a classe, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXIV en llibertat, 29è de la temporada XXIX, nº113 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 6è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 28è de l’Alcoholisme Geriàtric i 31è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa en el que aprofitem aquest inici d’any metàl·lic per estrenar noves sintonies.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a en Billy Idol & Avril Lavigne, Exodus versionant Scorpions, Sacred Steel, Harem Scarem, Jack Star, Liv Kristine, directes d’Adventus, Cirith Ungol i d’Yngwie Malmsteen, H.E.A.T., recopiltarori de Black Hawk celebrant els 45 anys, Sign of the Wolf (Mark Boals, Vinnie Appice, Doug Aldrich, etc...), salvant als Ghost i no per se ni perquè sigui un bon disc, si no en homenatge al papa, en Paco, no pas al Papa V Perpetua.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als argentins Ultimo Golpe, Lars Fredrik Froislie, Ancestor, Desolator, Desecrator, Clan dos Mortos Cicatriz, Paatos de Suècia, Faemine que vindran de gira amb els Cansade, els Anoraak de França que només toquen a festivals d’hivern, The Yagas i algun més que ens deixem pel camí.

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal: amb Void King, The Howling Void i Supreme Void, i és que un cop arrencat aquest 2025, la cosa s’anima.

A les breaking news comencem fent valer l’etiqueta de #pitonisosdelmetal havent matat al papa, després d’haver-nos carregat a la Carmen Sevilla i la Maria Teresa Campos.

Segueix el culebrot Ronnie Radke en aquest cas amb el que seria ell als 90, en Sebastian Bach, acusant als Falling in Reverse de portar massa cosa gravada en directe, cosa que fa que en Ronnie vulgui demostrar a veure qui la té més gran però en Sebastian ja ho té documentat.

Seguim amb noticia en l’apartat de ciència i nutrició, amb un especialista en ciència i biologia que obre un ampli ventall de nous aliments per als vegans, com poden ser ostres, braus, musclos i boxejadors, atenció als nous menús d’aquest tipus de restaurant.

Anem ja amb novetats, que n’hi ha moltes, i de força qualitat si no comptem als Ghost, i començaríem amb uns putos francesos anomenats Landmvrks i amb els Dead Rabbits que ja ens havien simpatitzat d’avantes.

També tenim single de Linkin’ Park amb la primera mossa del dia, i és que avui no anirem sobrats del tema, però compensen estant força emprenyades.

Seguim amb el groove del nou disc dels Machine Head que ja feia temps que no els sentíem.

Arriba en Sergi amb una cursa de camells que ha acabat fora d’hores, entre crides vàries i diverses, i una farmàcia virtual dels Mötley Crüe totalment decebedora pel què vindria a ser el propi grup en sí.

La recordamenta del dia és per als barcelonins Ironica, i és que avui, com a tots els diaris, esportius o no, les noticies són així com a blaugranes.

Seguim amb la recomanació de la setmana i, per tercera setmana consecutiva, sense reconèixer la ratxa d’encerts que porta en Lluís en aquestes seccions, avui, amb els barcelonins Kilmara com a protagonistes.

Tornem al bonic món de les novetats, i ho fem més folklòrics que mai amb el nou disc dels Eluveitie, qui portaven molts anys mereixent no aparèixer al programa però... mira, la cosa quasi que ha canviat.

Seguim amb una mica de deathcore de la mà dels Employed to Serve i death més tècnic dels pandèmics Deserted Fear.

Suïssos i un punt similars a l’època més xumba-xumba dels compatriotes Samael, presentem el nou disc dels Versatile així com a black electrònico-industrial.

I encara ens queden novetats, amb els Ghostseeker que ens arriben fent deathcore atmosfèric des d’Austràlia, on hi passarem un xic més d’estona.

Això és perquè el mort de la setmana d’avui ens ve de Melbourne, en una nova història de superació demostrant altre cop que del thrash un s’en pot sortir.

Després de que la setmana passada us ensenyéssim a evitar l’atac d’un cocodril o un caimà, avui la lliçó de supervivència extrema arriba al món dels taurons... amb certes dificultats físiques, però són consells que us poden salvar la vida.

Encara ens queden novetats, com els deathmetaleros Changeling que provenen d’altres grups de death metal en allò que en diuen un supergrup de grups que potser no tothom coneix.

Les darreres novetats del dia són per als Caliban que han provocat més d’un mal de cap a l’Ivan, i els Kardashev, gent que tampoc és que mirin massa pel benestar dels dofins.

Tot això i més, com una nova secció de cinema i televisió, o una ratxa de 10 mesos estroncada en la secció del mort de la setmana, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXIII en llibertat, 28è de la temporada XXIX, nº112 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 5è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 27è de l’Alcoholisme Geriàtric i 30è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, dia en què tornem a quedar-nos sense secció de Void Naranja, Void Cristal, però recuperem a en Sergi... cosa que no tenim massa clar si és bo o dolent.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim disc dels progs Teramaze, In the Air Tonight per Marilyn Manson, Laurenne/Louhimo com a duet però sí que tindrem a la Nora Louhimo per se, amb els Battle Beast presentant directe, i singles de Bush, Citizen Soldier i We Came As Romans.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als Flagelum, thrash de Perú, Eskröta, thrash de Brasil, Vale, black d’ EEUU, Visionatica, Resistor, Assassinator, Rodrigo San Martín, i els russos 7Paca.

A les breaking news se’ns acumulen les d’aquesta setmana amb les que no van poder entrar la setmana passada, amb en Ronnie Radke contra Red Hot Chilli Peppers, per pedofilia general sense massa fonament i molta enveja i que tots són una merda menys el baixista, perquè es queda en boles tocant amb un mitjó... deixeu-nos dubtar d’això de que sigui el millor.

Segona noticia amb en Ronnie Radke contra Chris Motionless per fer fora a Crown the Empire per tenir un guitarrista masclista i acusant-lo a més de que li copiàven les idees i cançons... tot i que potser no és el més adient per parlar del tema.

A la tercera ens trobem a en Ronnie Radke contra el locutor Eddie Trunk i en Brent Woods (guitarrista de Sebastian Bach), altre cop acusant a la penya de pedofilia, però... mira, es veu que anar dient a tothom que són pedòfils, al final n’ha pillat a un.

Seguim amb els The Who acomiaden al bateria que portava anys amb ells per tocar massa i massa fort, i és que ja no són el que eren, i això que aquest bateria no fa explotar wàters amb dinamita.

Arriba una noticia d’àmbit científic amb disculpa inclosa de l’Ivan per haver punxat l’últim disc de Dream Theater, i és que els biòlegs marins han demostrat que els dofins marxen de la Costa Brava per culpa de l’Ivan.

La darrera noticia del dia és esportiva, i és que trobem la seu de la segona divisió de la Balcon League o, com a mínim, dels entrenaments oficials, amb uns britànics que potser no van escollir ni el millor lloc ni el millor esport per acoblar-ho a un comiat de solter.

Anem ja per novetats després de presentar el disc dels Erio que fa més de 4 anys que esperàvem que ens donéssin, i dels Battle Beast amb el seu directe, seguim amb més directes, tot i que en part... i del mercadillo del rastro dels Black Stone Cherry, també conegut com el Sant Jordi del món del rock.

És moment de donar pas a en Sergi que ens porta una opció de compra d’un single dels Kiss que podria espatllar el vostre toca-discs, problemes més enllà dels marins per Dream Theater i en especial per a l’espantador de dofins, i seguim amb la secció de biologia amb la gallina canadenca.

La recordamenta del dia és per als canadencs Rush, gent que ens cau força millor com a persones que no com a músics que ens robin el cor, tot i que tenen coses que molen.

La recomanació de la setmana és per als Noapology tot i que sembla que recomanem més a la senyoreta que hi canta que no pas al grup en sí mateix, essent el primer grup del dia que ens portarà cap a Ucraïna.

Tornem a les novetats, que no n’hi ha tantes com la setmana passada, perquè ja s’ha passat l’efecte any nou del metal, i ho fem amb els Karg, que s’assemblen als Harakiri for the Sky amb l’excusa d’haver assimilat als propis Harakiri for the Sky.

Tothom sap que si vols saber de Grècia i el seu art has d’anar a Anglaterra, com molt bé saben els Wrath Choir que no s’han hagut de desplaçar massa per fer un disc sobre mitologia grega.

Des de Crakòvia ens arriben uns músics que no pas humoristes, tot i el nom, els Dormant Ordeal amb el seu death metall mudernill.

El mort de la setmana ens porta a un mal blackie que mor en un combo de màrqueting blackie i cinètica, però més per altri que no pas per se, i ens serveix per què la mare d’en Nuklear Bastard of Unholy Sexkraft & Alcoholik Rites ens pugui dir amb qui ens podem ajuntar i amb qui no.

I, parlant de combos, el mort d’aquesta setmana ens retorna a les novetats musicals, i és que, com a màrqueting blackie, ha colat.

És la segona vegada avui que visitem Ucraïna, i aprofitem per donar-vos uns immillorables consells sobre com vestir si no voleu morir i anticipem quines seran les estàtues que hi haurà a la plaça de Kíiv quan acabi la guerra.

Les dues darreres novetats del dia són per als gòtico-industrial-alternatius-progs A Tear Beyond i pel guitarra de Katatonia que es veu que té vessant animada amb els Lik.

Tot això i més, com quin és el síndrom de Diògenes que patim els paranoies, secció de cinema i televisió, la demostració que del thrash se’n pot sortir o com distingir a un mexicà de veritat d’un de fals, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXII en llibertat, 27è de la temporada XXIX, nº111 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 4rt del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 26è de l’Alcoholisme Geriàtric i 29è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa on ens fallarà la secció d’en Sergi, per en Sergi bàsicament, que es veu que no té bona cobertura al Canadà, però que tampoc ens importa per l’acumulació de novetats que tenim, en haver-se ignaugurat l’any metàlic i anar carregadets de novetats.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a A.N.I.M.A.L. dient que fan groove i dels quals ja en vam parlar la setmana passada com a bons #pitonisosdelmetal que som, EPs de Deadlock i DreamEvil, Those Damn Crows, Elvenking, Herman Rarebell & Friends, Epica, directe d’In Extremo, The Birthday Massacre i un Mark Morton que l’Ivan acaba rescatant del fons del tot del container de la brossa.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem Hexecutor, Ancestor, cap d’ell de thrash, i els blackies Ene, en una lliçó de lingüística per a principiants.

Retrobem la secció de Void Naranja, Void Cristal amb els MetaVoid i passem ràpidament a les noticies del dia, perquè són moltes, de fet, tantes, que deixem el culebrot Ronnie Radke per la setmana vinent.

Comencem disculpant-nos amb el peix de la setmana passada que advertia d’un desastre a Xile, i és que hem sabut que Saurom girarà aquesta setmana per Xile.

Tenim un accident Rotting Christ a Alemanya celebrant la sortida del seu directe que també celebra, però en aquest cas, els 35 anys dels grecs, en la secció de l’hora d’en Sakis Tolis.

També tenim a la dona del baixista de Weezer tirotejada per la policia i detinguda per intent d’assassinat de diversos policies.

Tenim noves versions de la segona desbandada de As I Lay Dying, amb vídeos de Tim Lambesis too loco o patejant al seu gos que potser no indicarien massa que ha treballat els seus atacs de ràbia.

A la secció esportiva del noticiari, tenim un partit d’exhibició de balconing a l’aqüeducte de Segòvia o el que podrien ser els primers entrenaments lliures de l’equip anglès de cares a aquest estiu.

I la primera de les seccions de gastronomia del programa ens porta a parlar de la paloma pekín, el pamtomata madrileny i una solució per als carrers de Figueres, tot junt.

Anem ja per novetats, i és que n’hi ha moltíssimes, començant, a part de les ja esmentades de Mark Morton i Rotting Christ, per single-versió dels reapareguts Sybreed i un grup d’stoner que no coneixíem però que no estan malament, tot i el nom, els Lo-Pan.

Entre aprendre a beneïr la palma en una missa de tendències d’after i dites populars medievals catalanes, trobem als valencians Curial, amb la seva música entre tradicional i original.

En l’apartat de metall alternatiu avui tenim un nou ep dels Annisokay, que no fan discos, però tampoc la caguen, i els Magnolia Park.

Sense Sergi hem de passar al mort de la setmana, i avui fem un 3 o 4 en 1, perquè presentem novetat musical, la dels Fleshspoil de Tenessi, aprofitem per fer la segona secció de gastronomia del programa i fem secció de consells per la supervivència davant la fauna salvatge, tot això amb un suposat cas de màrqueting blackie tot i portar una vida i fer una música més death que blackie.

Seguim amb les novetats, i ens n’anem cap a Noruega on hi trobem dos nous discos interessants, per una banda, els Håndgemeng que kwelertalegen i motorheadegen força, i els In the Woods, amb el seu black avantgarde.

Entre Berga i Barcelona ens trobem als Othger que treuen un EP també en l’ona del black metal, però en aquest cas de la seva banda més melòdica, per passar al death metal melòdic amb discos nous com el dels Oakheart.

Després de conèixer la raó del perquè certes poblacions de Tenessee es diuen com es diuen, demanem disculpes i ens n’anem cap a França amb els Destinity que cada cop darktranquilegen més i més.

Dues novetats més per acabar amb tota la saca que portem avui, com és la del death metal dels Cytotoxyn amb unes fotos que demostren que han anat a buscar informació in situ per a les lletres de les seves cançons, i els The Man-Eating Tree, que bé, amb costums així, ben bé podria ser que també tinguessin algún problema.

Tot això i més, com un programa tot folklòric en molts sentits, i més podent descansar de la secció d’en Sergi, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXI en llibertat, 26è de la temporada XXIX, nº110 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 3er del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 25è de l’Alcoholisme Geriàtric i 28è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, amb la descobrimenta científica que l’asteroide que havia de petar contra la terra, podria ser que petés contra la lluna pel nadal de 2032 i despistés el GPS dels camells dels reis mags... i dels camells en general.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a The Darkness, L.A. Guns, Adrian Smith / Ritchie Kotzen, Amerikan Kaos (que és en Jeff Watters fent rock dels 80), i tot i que els Bleed from Within havien estat momentàniament al container, els acabem reciclant per punxar el nou disc i, fins i tot, el vocalista acaba apareixent una segona vegada amb els Imminence.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Vulvarine, que podeu sospitar que és un grup de noies, Predator i Invertor que no són grups de thrash, els X-UII, Blasphamagoatachrist, Nårdegaist amb el disc De Sum Ain Gangg Var, De Sum Kummar Ti Blei, De Sum Aldri Bleir, De Sum Ändar Allt, i els Evilon i els Chontaraz, aquests últims sí que acaben sortint al programa, i en el cas dels Chontaraz, a més, dins de la secció de l’Hora d’en Sakis Tolis.

Retrobem la secció de Void Naranja, Void Cristal i, per si fos poc, a més avui punxem el grup protagonista de la secció, un grup inspirat en els Disturbed, són els AAA Void amb el seu rap-metal death-simfònic.

Dins de les Noticies del Dia, torna el culebrot Ronnie Radke, però avui ja passa de fotre’s amb altres músics i va directament per tot el Govern d’Austràlia i els seus polítics.

També tenim una informació de servei per a la comunitat del modern metal monyes, i és que els PETA els hi recomanen fer-se vegans, cosa que contradiu la nostra teoria del veganisme fixe discontinuu, que sí que tenim comprovat que dóna bons resultats.

La darrera noticia del dia és per al peix que no para d’aparèixer a les costes de Xile sense saber què ha d’anunciar, donat que el desastre a Xile és Xile en sí mateix.

Tornem a les novetats... i potser tampoc massa novetat, perquè els Crematory ens han enviat algunes cançons, de les quals només salvem la que no és seva... i encara. Per sort, disposem de coses més interessants que no pas un gos fumador.

Dins de l’apartat metall alternatiu i altres, hi trobem EP dels Velvet Chains i disc sencer de la cantant dels Luna Kills, aquests més numetaleros.

I si la setmana passada teníem un repòker de noies per començar, avui portem un póker de golp i porràs, amb les BabyMetal que han tret un single amb una companya de gira, la Poppy.

Arriba en Sergi amb curiositats amb retràs més que no pas noticies, i ho fa presentant-nos el poble més heavy d’Argentina i del món, però més de boqueta que de res més.

La recordamenta de la setmana avui no és cap recordamenta, bàsicament perquè és difícil recordar quelcom que no sabies, com que hi ha un grup on hi canta en Waldo el loro africano tot i no ser un grup africà.

La recomanació a la vora del foc avui és per al groove djent prog dels ukrainesos Jinjer, ambaixadors mundials de la seva cultura, encara sense entendre perquè no li han fet un concert privat a en Donald Trump.

Tornem a les novetats però seguim a EEUU amb els Allegaeon, sense lloro ni Trump i amb un nom de merda, però vamos, amb nou disc de death-groove.

Tot i les reticències, anem cap a França on hi trobem, curiosament, un grup francès, els Fractal Universe que, tot i el fet de ser francesos, hosti, tu, pos ni tan mal.

I trobem el segon grup simfònic del vespre, els Belnejoum, però en la seva vessant black-death i gent prou coneguda dins del metall extrem.

Tirem enrere per tornar al metall alternatiu, però amb més coses, com nu metal, prog o metalcore, de la mà dels australians Thornhill.

La darrera novetat del dia és per als Benediction, uns veterans del death que es veu que encara s’aguanten els pets.

El mort de la setmana avui ens porta cap a Souther California però sense anar a petar a cap mort californiana si no més aviat una mort d’influencer amb un Lluís que es veu sincerament interessat.

Tot això i més, com un nou mètode per passar fusta de Canadà a EEUU sense pagar taxes o com reconèixer casa teva si ets músic i vius a California, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXX en llibertat, 25è de la temporada XXIX, nº109 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 2on del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 24è de l’Alcoholisme Geriàtric i 27è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1483 dies pel primer pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra... amb un inici de programa trepidant a la par que cultural, perquè ja només començar, zas!, secció científica per aprendre a computar en polsades, peus i milles.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim single d’Evanescence, EP d’Adelitas Way, disc de W.E.T., single de Gemini Syndrome (van 2 de 3), the Birthday Massacre (són 2 de 2 en aquesta secció), els Sick Puppies... i rescatem dels containers als retrassats dels Mechina i als Arch Enemy, tot i que aquests darrers hi semblaven a gustet.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Eduardo Bort, Judicator, Ginevra, Highway Chile, Monada (deathcore prog polonesos), RinRin i els mexicans Matavitatau i Tlaocolcuicatl amb el disc Tlaihiyohuiliztli Nelia.

Avui no tenim secció de Void Naranja, Void Cristal, ni seccions d’en Sergi, i de poc no tenim Noticies del Dia, però l’Ivan ens porta una noticia de servei per a la comunitat hardrockera catalana per mesclar esbarjo i treball a trot de cavall.

Com hem dit, a més dels Arch Enemy, també tenim als Mechina amb retard que han encomanat a tota la comunitat del metal en haver tret el disc fora de temps, i anem amb la noia dels Mechina, perquè avui estem tope femenins o feministes, i és que el programa comença amb un repòker de veus femenines.

Una altra novetat del dia són els Lucifer’s Child, gent que fa Helenic Black Metal però que són prou decents en quant al tema logo, llàstima que en Lluís porti més de deu anys d’hemorràgia cerebral, com comprovarem a la secció de medicina del programa d’avui, i no sàpiga llegir el logo aquest.

Després de saber què faria, i què no faria, en Gandhi en pro dels progs si estigués actualment viu (en Gandhi), passem a una de les poques seccions del dia davant l’absència d’en Sergi que no troba on ha deixat el wifi.

Arriba el mort de la setmana en un horari poc habitual, i més amb la barreja d’hora nova i hora vella, i ho fem desplaçant-nos a Polònia amb un thrasher mal thrasher i en contradicció de sí mateix.

Després d’aprendre polonès avançat i descobrir el perquè un punk no morirà mai del mateix que el protagonista d’avui, passem a la secció habitual d’Eurovisió per aquestes dates.

I de la secció d’Eurovisió, a la secció de classe d’història militar, però avui fora de les fronteres de Xile, amb els Vinegars Hill, que ens porten un death melòdic des d’Àustria però per la vessant irlandesa del país.

La darrera novetat del dia és per als Deafheaven, gent que diu fer blackgaze i que s’han oblidat d’afegir l’etiqueta black-pro-colleja, perquè a mida que t’endinses al món d’aquest grup, tens més ganes de fotre’ls-la ben donada.

Tot això i més, com descobrir que els paranoies som les cabres del metall, o quin és el kit de supervivència que heu de preparar de cares al proper Be Prog! My Friend, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXIX en llibertat, 24è de la temporada XXIX, nº108 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 1er del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 24è de l’Alcoholisme Geriàtric i 26è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1490 dies pel primer pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra... que potser no ho noteu, però hem escurçat força l’inici en la primera mostra de la política de retallades que duem a terme.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim un directe de Temperance, els Ministry amb una regravació de coses viejunes, single de Samurai Pizza Cats, Baby Lasagna, Gotthard, Craddle of Filth, Lordi i la violinista punkarra de The Great Kat.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Chironex, Ravanna, Trino, Squadron (Alemanya), Moros (EEUU), Ahí Náahaí, Antibiotica, VeRdAD (Japó), Xixa amb el disc Xolo però sense limoná.

Torna la secció de Void Naranja, Void Cristal, amb un inici de setmana compromès amb els Woith, però després s’ha acabat arreglant amb els VoidChaser i els Void Spectrum, confirmant que per molts voids que treguin disco, són pocs els que punxem.

Tenim forces Noticies del Dia,

- Apareix el Doomgaze que, com no, va acompanyat de doom atmosfèric i funeral doom, per a més diversió.

- Dos mesos sense Tors al thrash, com a bons #influencersdelmetal que som i serem.

- Segueix el culebrot Ronnie Radke - Courtney LaPlante descobrint més de 50 podcastos sobre les seves baralles. Aquesta setmana però els toca el rebre a Bert McCracken de The Used, Chris Motionless, i a l’Oliver Sykes de Bring Me The Horizon... per què? Doncs per avorriment.

- Tenim noticia d’impacte d’ambit científic que podia portar a reafirmar-nos com a #pitonisosdelmetal, com que Catalunya podia esdevenir un hub de referència per al món del hard rock, però la noticia s’acaba desinflant un xic i potser ni impacte ni massa res.

- Per acabar amb les noticies, tenim declaracions d’en Rob Flynn dels Machine Head donant la culpa a una gira de fa 30 anys amb Pantera de les seves pautes d’hidratació.

Anem per les primeres novetats, amb algun disc que no seria el millor de la seva carrera, tot i que segueixen sense enganyar a ningú, com és el nou treball dels Pop Evil, a qui potser els falta punch i Evil.

Seguim amb uns catalans de fora fronteres, els Som, un metal atmosfèric que obre la porta a les moltes veus femenines, siguin de fèmines o no, que tindrem al programa d’avui, com és el cas d’una altra de les novetats, els Deathless Legacy, un altre grup amb veu femenina i un de tants que no en tenen ni idea de quin estil fan.

Arriba en Sergi amb un xic més de retard de l’habitual en ell, amb una cursa de camells que comença a fer-se llarga i pesada, un bateria de Guns’n’Roses que ningú sabia que era als Guns’n’Roses, ni els propis Guns’n’Roses, i per això no el deixaven composar cançons.

La darrera noticia amb retard del dia són les declaracions del benvolgut Dave Mustaine sobre el Nu Metal, tot just abans de començar una gira fent de teloners dels Disturbed.

La recordamenta del dia, que ha costat de recordar per part d’en Lluís, han estat els víkings Ensiferum, que porten ja quasí 20 anys de bajón, i es nota sobretot en el fet que ja no estan ni per cremar coses.

La recomanació a la vora del foc és per als Mantar, un grup de Rock’n’Black segons nosaltres, que som els experts en etiquetar grups, persones o coses, a qui comparem amb gent que ens porten mals records.

Tornem a les novetats, i ho fem anant cap a la Índia amb els Bloodywood que repeteixen nu metal folklòric i elefant a la portada, però s’apunten a la política de retallades liderada pel programa.

Una política de retallades que s’ha d’acabar imposant amb els Drudkh, sigui entre els seus membres o amb les seves cançons, més llargues que una invasió russa.

Seguim amb uns amants dels sopars contundents i poc digestius, els Cabal, que també presenten nou disc entre rot i rot.

El mort de la setmana torna a ser novetat, tot i que ja no és novetat que sigui novetat, el que sí és novetat és el tenir a un deathmetalero amb ànima de blackmetalero però mort de hardrockero, i és que la vida de l’autònom és força dura.

La darrera novetat del dia és per als Disarmonia Mundi que, tot i seguir semblant-se als Soilwork tot i que més grooveros que avantes, no donen pas a l’hora d’en Bjorn Speed Strid tot i tenir a en Bjorn Speed Strid cantant en aquest nou disc.

Tot això i més, com qui escolta realment els discos instrumentals, o com és que la meteorologia condiciona la sortida dels discos d’Stoner, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Onzè programa de 2025 i número CCCXXVIII en llibertat, 23è de la temporada XXIX, nº107 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 34è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 24è de l’Alcoholisme Geriàtric i 26è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1490 dies pel primer pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra, en un dia que es veu que no era St Patrick’s Day tot i semblar-ho, on decidim que això s’ha d’escurçar, que ja no tenim edat per recitar tot això.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a Manntra i als Saurom en una versió musicada, tot i que no representada, del Petit Príncep.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Flajeladör, Elcano de Suïssa, Renzita d’EEUU, i els Descarrego de Brasil.

Tenim forces Noticies del Dia, començant com no pel culebrot Radke-LaPlante, on descobrim per una banda que la LaPlante és força subtil, i que en Radke no deu ni saber què vol dir subtil.

- Pentagram dupliquen escoltes i fans gràcies a un meme sortit d’un vídeo amb el qual descobrim que als doomies també els va el cotillón.

- Disturbed fan malbé les pancartes dels Chicago Bulls amb la pirotècnia, i anuncien a Megadeth com a teloners per evitar futurs problemes relacionats amb el foc.

- This is Spinal Tap 2 arriba al Setembre segons ens rectifica en Sergi a la seva secció, amb la incògnita de quants bateries han mort en 15 anys i com és que els desapareguts també desapareguin de la llista.

- Acabem amb una noticia d’impacte que pot portar a en Lluís a considerar millor als Metallica, per ser els inspiradors a abaixar els baixos als discos, tot i que van inspirar sense voler, una mica com les drogues...

Anem ja per novetats i comencem amb els Coheed & Cambria, els Mojinos del metal progressiu, tot i que aquest disc no és massa progressiu, potser per això ens ha agradat més que el que havien fet als darrers 16 o 17 anys.

La segona i tercera novetat del dia ens porten al terreny industrial, fent un sandwitx de Neue Deutsche Härte a l’industrial americà, encabint als Ministry entre els nous discos de Eisbrecher i Heldmaschine que, per cert, vindran junts de concert a l’abril.

Fem una petita pausa de novetats per païr el sandwitx, culturitzar-vos més que a l’escola, i informar-vos de les causes d’aparició de nans pels carrers de Figueres.

Més discos nous amb la Dorothy, la de veritat, ja sabeu que no podeu confondre-la amb els I Am Dorothy que ells no tenen cap Dorothy a les seves files, com sí que hi és als Dorothy, on hi col·labora un Slash que potser s’hauria de llegir les lletres de les cançons en les què toca... o almenys, fer que la seva dona els hi llegeixi.

Arriba en Sergi repetint noticies que ja havíen dit, puntualitzant-ne d’altres i no tenint massa clar qui està al capdavant de la competició entre el Papa, en Ronnie i l’Ozzy.

La recordamenta del dia és per als danesos Raunchy de qui hem de destacar que els havíem perdut de vista, però més per ells que no pas per nosaltres.

La recomanació a la vora del foc avui és per als Uncured, tot i que a en Sergi no li han acabat de convèncer i, per si fos poc, no tenen merchandising barbacoero.

Tornem a les novetats on hi trobem uns dels molts noruecs que ens porta avui l’Ivan, amb en HellHammer als Helvitnir, una mica repetitiu el tema, però vamos.

Tenim single de Linkin’ Park que es van passar de frenada fent singles abans de treure l’últim disc, i ara han d’espavilar per altres bandes.

No és single però sí un EP el què ens porten, sense masses ganes, els Hanging Garden, i és que es pot fer doom... però demostra que t’agrada fer-lo, home.

Després d’inventar el crossovercore i crear una nova secció de dites del metall, passem al mort de la setmana, del qual ja n’haviem fet la prèvia amb en Lazarillo, que s’ha mort malament en quant a la secció.

El mort d’avui ens porta a una terra de drogues, com molt bé apareix a la sèrie the Mayor of Kingstown, i com no, el nostre mort de la setmana podria haver sortit perfectament a la sèrie, i haver fet el què feien a la sèrie... o potser ho va fer.

Tornem a les novetats, amb uns que no en tenen ni puta idea de quin estil toquen, els Down to the Earth, i els Imminence, que no tenen disc nou, però una mica, sí.

Tot això i més, com un parent llunyà d’en Valentino Rossi a qui agrada més apurar a les ratlles de frenada i amb aspiracions diferents al motociclista, o com es medeixen les qualitats dels baixistes en quant a baixistes però no en quant a músics, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Desè programa de 2025 i número CCCXXVII en llibertat, 22è de la temporada XXIX, nº106 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 33è del re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog i Sequera Friendly, i alternativament Alcoholisme Eclèctic o Post-Alcoholisme o Alcoholisme de Gènere Fluït, 23è de l’Alcoholisme Geriàtric i 25è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, i a manca de 1497 dies pel pas de l’asteroide Apophis, el 13 d’abril de 2029, per la Terra, tot i no quedar clar si hi haurà possibilitat de rebot.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim als Mercury Tide, single de Crematory sense veus netes gràcies a les queixes de l’Ivan, #influencersdelmetal, versió de Corey Taylor de Dust in the Wind, Destruction, The Unguided, Jethro Tull, singles d’Erdling que es veu que no és el que juga al Madrid i hi teníem el single d’Spiritbox tope popero, però ja ha sortit el disc sencer i no és el què semblava, essent una de les moltíssimes novetats del programa d’avui.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Eric Gillette, 16-武装翼の女神 , Carcolh (doom) i Karakorum (prog ambiental), Nuutti Hannula Radianssi, Massacra, Sculptura, Sayanara, HeavyDrunk & Watermelon Slim, Andorra (danesos), Kayak, Cérebro de Galinha i els Mongrols.

A la secció Void Naranja, Void Cristal, single de VoidChaser, que són dels que s’ho curren per provar de salvar aquesta secció, però no veiem que vagi per massa bon camí.

Noticies del dia, són poques, primer perquè no n’hi ha masses, i després perquè tenim pressa per intentar encabir totes les novetats, deixant una única notícia-consell on ens postulem com a cupidos per unir el metall i les tradicions catalanes per la gent de la Cellera de Ter que es veu que no saben de música per fer matances de porcs.

Anem ja per novetats, i com va apretada la cosa, ho fem amb uns russos que no s’enteren massa del tema ni de cinema, fent una versió que està bé, si sapiguessin de qui és exactament.

Seguim amb els Nomy, el one man project per excelència, tot i que és un xic estafador en el sentit d’editar nous discos que no són mai del tot nous... complicat d’explicar i d’entendre? Doncs d’aquí poc en farem la crítica per liar-la més.

El programa d’avui no ha caigut de poc al dia de la dona, el 8 de març, però com si hi hagués caigut, perquè déu ni do la de simpàtiques senyoretes que apareixen al dia d’avui, havent ja comentat la novetat dels Spiritbox, tenim també a la Termomix dels Lacrimosa que apareixen més per catxondos que no pas per ser un bon disc, i els Edge of Paradise amb un disc de modern metal.

I si els Lacrimosa ens barrejaven gòtic i punk... els Dommin ens barregen gòtic i rock alternatiu, però a més hi fiquen la punteta al western metal, després d’haver passat pel programa fa vora d’uns 20 anys.

Més novetats encara, per una banda tenim el post-metal sludgero dels Guiltless, i per l’altra, el típic grup de black metal de California, els Dawn of Uroboros, també amb noia al capdavant.

Arriba en Sergi amb males noticies sobre la competició entre el Papa de Roma, en Ronnie Atkins i l’Ozzy, però ens serveix per explicar-vos com jugar als camells de les fires a tots aquells que encara no hi hagueu jugat per no haver anat prou torrats.

La recordamenta del dia és per en Serj Tankian i també una mica pel seu ex-bateria nazi, en una secció on demostra que, si vol, en Sergi sap donar bones pistes.

Entre lliçons de català antic arriba la recordamenta del nostre webmàster a la vora del foc, que avui és sorprenentment per als Days of Jupiter perquè es veu que hi ha hagut una alineació planetària que només ha vist en Sergi.

Tornem a les novetats, encara amb més novetats, en aquest cas amb una barreja de nu metall, metalcore, prog i shoegaze, explicant-vos exactament què és això darrer que de segur que heu vist per alguna banda i no en teniu ni idea de quin estil és.

I això és un no parar, anem cap a Barcelona amb un disc que no és nou però sí que ho és per a nosaltres, el dels The Red Tide, i ja que França ens cau aprop, anem a gojirejar una mica de la mà dels March of Scylla.

Després d’aplicar a la pràctica una setmana més de política de retallades i descobrir el nostre amor incondicional per grups com Cult of Luna, seguim amb més novetats.

Recordant a emblemàtics grups espanyols arriben els The Whitechapel amb el seu Deathcore inspirat en els Tennessee, seguits del nou disc dels Avatar of Hate, death simfònic, que ja sabeu que és el que es porta ara.

El mort de la setmana no és cap dels proposats per en Sergi, i aquest ens porta cap a la illa pastorívola on hi ha Florianópolis, on hi trobem un blackie que, tot i poc músic i no morir com un bon blackie, és dels millors blackies que han passat per la secció segons el decàleg del bon blackie de 15 punts.

Les darreres novetats del dia són els blackies This Gift is a Curse, i els alternatius Balance Breach, que completen un total de 15 discos nous presentats al programa d’avui.

Tot això i més, com la fòrmula dels paranoies per comptar discos, o quin és el nivell de flotabilitat dels blackies del món, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: