Programa número CCCLXXVIII en llibertat, 21è de la temporada XXX, nº158 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 17è del re-re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Tope True Veggie Fixe DisContinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 73è de l’Alcoholisme Geriàtric i 76è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa on, a més d’ensenyar-vos un munt de matèries, obrim la porta a una possible Esparragus League, donat la perillositat que comporta aquesta disciplina.
Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi trobem un EP de Leaves’ Eyes, single d’Evergrey tot ploraner com a bon prog, discos de Machinae Supremacy i The Duskfall, i quasi l’EP de la celebració de 25 anys dels Black Stone Cherry, una celebració que ningú voldria per al seu aniversari.
Als noms de merda avui hi tenim a Crispin Earl i Leon Alvarado de EEUU, Barcoder, Xtourniquetgirlx, Mollusk, Nefastis, Metal de Facto, Stainless, Agency of Steel, Stygian Steel, King Generator, The Unholy Pagan Penetrator, Apocalypse Devastator 666, Auditor, Evocator, Chasing Predator, en una nova nit gloriosa pels Thors i per la deportació dels serveis de l’ICE americans.
Al Void Naranja, Void Cristal trobem a Temple of the Void, no confondre amb Temple of Void, i Devoid of Thought, no en tenim masses, però és que venim de ressaca de la setmana passada.
A les Breaking News avui:
- Mike Portnoy admet que hi ha alguna cançó de Dream Theater que li provoca mal de cap.
- El guitarrista de Deftones té diabetis 2 i l’ha afectat física i mentalment, tot i que es veu que el terraplanisme venia d’avantes.
- El baixista de Megadeth actual, no el pajilleru, diu que podria ser que l’últim disc no fos l’últim, com molt bé vam anunciar ja fa uns mesos com a bons #pitonisosdelmetal que som.
- Després de les declaracions de Dave Mustaine sobre que els solos eren massa complicats per tocar en directe, ha sortit en Teemu dels Wintersun fent algun dels més complicats mentre patina sobre gel, obrint la porta al musical de Disney sobre gel més perillós dels que s’hagin vist mai, Mustain sobre Gel.
- Sharon Osbourne confirma que hi haurà Ozzfest 2027, tot i que no assegura que no hi hagi pèrdues.
- Conflicte entre les comunitats i grups de folk metal i els del black metal gironins per la postura sobre els caipús de la llera de l’Onyar, amb un clar avantatge per part de la comunitat blackie per actuacions prèvies.
- Possibilitat de que el nou líder suprem d’Iran participi a Eurovisió gràcies al precedent sentat per Lordi o Ghost.
Anem ja per novetats, tot i que la primera no és del tot novetat, primer perquè és una versió, i segon perquè és un EP que no és massa nou, i és que ens han arribat els Mean Messiah amb doble retard, ja que el disc d’abans de l’EP, també us el presentem fora de temps.
Tampoc són cançons noves el què ens presenten els Prong, ja que es tracta d’un directe poc net, però això sí, tope d’inclusiu.
Avui tindrem diversos russos al programa, i dos d’ells dins de les novetats, per una banda els Tardigrade Inferno a qui per fi podem dir que hem etiquetat bé, i per altra banda, nou disc dels Neverlove a qui no els cal algú que els fiqui més etiquetes de les que ja s’han ficat ells.
Amb ells i altres industrials com l’Stahlmann avui aprenem a diferenciar entre els diferents tipus d’industrial segons el pais d’orígen, entre les moltes coses que aprendrem avui, com per exemple, com parlar polonès correctament.
Avui, a més de tope de russos, també estem tope versionadors, perquè hem posat la de la festa sense fi dels Black Stone Cherry, la dels Mean Messiah, i acabem amb el nou disc de El Reno Renardo.
Arriba en Sergi en plena crisis dels 50 i, enlloc de comprar-se una moto de muntanya per fer uns salts pels camins, sense moto ni res, es salta la seva primera secció.
A la recordamenta de la setmana avui aprenem que els thrashies no sabran fer música, però que n’hi ha algun de mínimament amable i que ens cau bé, com un dels de Destruction.
En una jornada on guanya l’Ivan per pena més que per res més, en Sergi tot arrossegat ens porta als Dymytry Paradox a la recomanació a la vora del foc.
Tornem a les novetats, i ho fem per una banda amb els Temple of Void, no confondre pas amb els Temple of the Void, ja que aquests fan death-doom, no pas com els altres.
Parlant de death, però combinant-los amb el jazz, trobem els noruegs amants del saxo i les portades de merda, els Agabas que ens porten nou disc on hi col·laboren els noruegs amants del jazz i el saxo, Shining, no confondre pas amb els altres Shining que no toquen el tema del saxo.
Tornem a les lliçons magistrals, i és que amb el nou disc de Vreid aprenem els diferents estats de la matèria segons el black metal, i amb el single de Butcher Babies i la seva meteòrica carrera plena d’èxits, aprenem a comptar de forma diferent.
El mort de la setmana avui ens porta cap a Polònia, on hi trobem el primer combo de mort per màrqueting blackie i mort californiana rockera amb un músic que no era ni blackie ni rockero, però sí polonès.
La darrera novetat del dia és per als Karelian Warcry, no confondre amb els WarCry a seques, que ens porten un blackened death metal que potser no seria el mateix estil que practiquen els espanyols.
Tot això i més, com l’orígen de la creació de la postura del Lotus Marrón de ioga i tai-chi, en què ens hem de fixar per poder diferenciar a una noia d’un flamenc, o quines pràctiques hauríeu de fer si passeu per Polònia, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: