Programa número CCCXLIV en llibertat, 39è de la temporada XXIX, nº123 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 16è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 38è de l’Alcoholisme Geriàtric i 41è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa de remember de l’època del Covid i del confinament, on en Sergi a més de Sergi, fa d’altri.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim single d’Oni, i disco de Wytch Hazel, deixant als Dropkick Murphys en stand by a l’espera que l’Ivan es recuperi i jutgi per se.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als russos Pioho, als Megalodón, Metal6000, Aokigahara, Phobator i Recorruptor, i no seran els primers convidats a passar-se per l’apartat de naming-branding de la plana web... ja que una de les novetats del dia, seran els Hot Milk... no comments.

Seguim amb una Balcon League sense novetats encara amb Turquia en primera posició, que l’any passat va arrassar a la Boletus League i sembla que aquest any va bé també en altres esports.

Parlant de la Boletus League, Austràlia entra amb força quan encara s’està jutjant el cas de la dona que va matar al seu ex-marit i als seus ex-sogres, amb el 50% de casos per menors de 5 anys. França va molt endarrerida en els resultats i ens intenta colar com a intoxicació els 4 nanos de 17 anys ingressats per menjar xocolata amb bolets alucinògens.

Pais/regió Total intoxicats Total morts

França 20+4? 3

Canadà 5 2

Laos 8 6

Xile 6 1

Uruguai 6 1

Andalusía 3 0

Castelló de la Plana 1(+balconing) 1

EEUU 21 3

Argentina 10 1

Vietnam 13 0

Extremadura 1 0

Canàries 1? 0?

Navarra 3 0

Índia 15 6

Austràlia 363 10

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal, amb Void Chapter, que han remasteritzat el cd de fa dos mesos per poder tornar a sortir a aquesta secció, igual que els Void Thermocline que han tret una segona demo, els Voidbreed, cosa que s’exten a altres estils i trobem als poperos Avoid-A-Void.

A les breaking news avui hi tenim força cosa:

- L’Ozzy treu una línia de productes de bellesa, i no és broma.

- Jason Momoa - presentador del Back to the Beginning i salta al Circle pit amb Pantera.

- Es cancel·la la gira de Marilyn Manson per Gran Bretanya per protestes online i de diversos parlamentaris.

- Deftones cancelen festivals d’estiu per malaltia del grup, no d’un d’ells, del grup.

- Vixen tornen amb nova vocalista i Saxon cancelen la gira d’estiu per problemes d’en Byford.

- Alex Terrible perd un combat per punts, però era contra un altre humà.

- Descobrim la ressaca dels que ja no estan per ressaques, la ressaca emocional, de la que n’és partícep en Sergi.

- També descobrim que hi ha grups espanyols que només coneixen a Alemanya un cop a l’any, i que vindrien a ser el Getafe del metal.

- I per acabar amb les noticies, una que se’ns havia passat i que ens porta en Sergi, i és que en Nikki Sixx diu celebrar 24 anys d’abstinència.

Poquetes novetats en general, en un programa marcat per les veus femenines, tot i començar per Mèxic amb un grup de prog-metal melòdic, com són els Isis Veil.

També de Mèxic, sospitem que per primer i darrer cop al programa, tenim un grup de doom-stoner com són els Elchivo.

Torna en Sergi per fer les seves seccions, però fent de sí mateix però també d’altri, amb unes seccions que guanya de golejada l’Ivan sense participar-hi, amb descarades ajudes arbitrals.

La recordamenta del dia és pels Black Sabbath, després del festival de comiat d’aquest cap de setmana, que com a bon comiat, deixen entreveure que hi haurà nou disc, amb un Ozzy que no sabem si es mou més ara que als 70.

La recomanació a la vora del foc avui és pels Lo-Pan, que també encerta l’Ivan després de moltes setmanes peticionant el disc en aquesta secció, uns veterans desconeguts per nosaltres, amb un títol de disc que ve que ni pintat.

Com ja hem vist abans, tenim poques novetats, però avui tenim moltes veus femenines, com hem vist abans amb els Hot Milk, i en tenim d’altres com la Brunhilde, en plan una mica mésmés punkarra.

Arriba el mort de la setmana amb un Ivan lleugerament canviat respecte a les anteriors participacions del programa.

Després de descobrir que en Donald Trump escolta el programa i aprèn coses gràcies a nosaltres, com a bons #influencersdelmetal que som, donant els mateixos consells que vam donar nosaltres fa unes setmanes, anem, per tercera setmana consecutiva, cap a Austràlia.

A Austràlia ja tenim clar que hi ha una època de mortaldat i extermini, entre músics i consumidors de bolets, i a més, descobrim que són molt amants d’aturar taxis en general.

Tot això i més, com quin cognom no has de portar si ets una mica nazi, o si dubtem de si l’Ozzy també s’ha fet nazi a la seva vellesa, juntament a saber quina és la California australiana, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXLIII en llibertat, 38è de la temporada XXIX, nº122 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 15è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 37è de l’Alcoholisme Geriàtric i 40è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un dia on, tot i ser Sant Pere, us descobrim el vincle entre Catalunya i California amb les coques de St. Joan.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim singles de Biohazard, Textures, Hollywood Undead, Mägo de Oz, Rage i balada de The Halo Effect, discos de Sodom, Heaven Shall Burn, Defenders of the Faith que no serien altri que Therion fent de paco metals, recopilatori de merdes anyejes dels Motörhead i EPs de Shining i Daedra.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als espanyols Bronce, Devasted (destinity), Black Adder, Iron Rot, Alien Steel, Ecastor i Venerator.

Seguim amb una Balcon League sense masses canvis, així que passem directament a l’altre campionat, la Boletus League, on entra Navarra al rànking i, igual que l’any passat vam tenir una familia Amish als EEUU, aquest any repetim amb els 2 pares i 9 fills, i un pavo que buscava bolets alucinògens, la Índia també entra la Índia amb força aquesta temporada, però recordem que Xina, França i Turquia són com els vots del públic d’Eurovisió i donen els resultats de cop a final de temporada.

Pais/regió Total intoxicats Total morts

França 20 3

Canadà 5 2

Laos 8 6

Xile 6 1

Uruguai 6 1

Andalusía 3 0

Castelló de la Plana 1(+balconing) 1

EEUU 10+11+1 2+1

Argentina 10 1

Vietnam 13 0

Extremadura 1 0

Canàries 1? 0?

Navarra 3 0

Índia 15 6

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal, amb Starless Void i Void Age, sobrepassant ja els 50 voids en mig any.

A les breaking news avui hi tenim força cosa:

- Detenen al creador d’Archetyp, la web més gran de venda de drogues, que també havia fet un disc de rap.

- James Hetfield surt a criticar a Taylor Swift perquè porta pistes gravades als seus concerts.

- Es prepara Wind of Change, película documental sobre Scorpions i ja tenim els actors escollits.

- The Kovenant fan fora a Astennu pel comportament erràtic, un comportament provocat pel propi grup més que no pas per l’Astennu en sí mateix.

- VALKYRIA: "El Heavy Metal en España tiene presente y futuro", acaben de descobrir l’existència del Paco Metal espanyol.

- I una noticia d’impacte per acabar, i és que en Trumpito està preparant uns jocs olímpics on es poden batre rècords en diferents modalitats i apartats, i que podrien provocar una cavalcata de reis de California a Nevada a ple estiu.

Després de seguir parlant de camells i del RockFest Bcn, arrenquem amb les novetats, avui molts de singles i pocs discos, com la versió que ha fet Alex Terrible dels Rammstein o els instigadors de la cavalcata de reis de California, els Papa Roach, que han de contractar a un rocker perquè vingui a fer les parts de rap.

També tenim single dels Silverstein i semi-balada emprenyada dels Halestorm, que us recordem com no confondre’ls amb els Alestorm.

La primera novetat amb un toquet prog del dia són els The Icarus Plan, tot i ser més alternatius que progs.

Arriba la Raquel entre noticies amb retard com que l’Ozzy encara és vui, no com el pare d’un dels The Ataris, com podeu comprovar si compreu el single.

La recordamenta del dia, entre gallifantes desbocats i àrbits comprats, és per als Three Days Grace, que fa poquet, només uns 13 anys, que han canviat de cantant i això s’ha de notar.

Amb el mundial de clubs en versió concurs amanyat, arriba la recomanació de la setmana, que no són altres que els Messa, després que la Susi li posi la victòria en safata i l’Olga falli a porta buida el primer remat.

Després de saber que els gòtics italians s’han de buscar entre els grups simfònics que no saben fer versions depriments d’aquella cançó de the Roof, the Roof, the Roof is on Fire!, seguim.

Tornem a les novetats i ho fem amb el disc dels Heaven Shall Burn, amb els que comencem la jornada més core.

I seguim amb cores però de tints més alternatius i bipolars amb un EP dels Deadlands.

I per rematar els cores, el deathcore dels Shadow of intent amb un punt simfònic, i el deathcore totalment simfònic dels Lorna Shore.

El mort de la setmana avui ens porta cap a Austràlia, amb gent que no es pot suicidar a l’exterior però que treu la millor nota en molt de temps en el decàleg del bon blackie, avui, un 12,25 sobre 15.

Tot això i més, com l’entrenament dels blackies australians per fer aturar taxis, quins estudis de numerologia calen per entendre el programa, o quants gats equivalen a una dona mormona, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXLII en llibertat, 37è de la temporada XXIX, nº121 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 14è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 36è de l’Alcoholisme Geriàtric i 39è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa on aprenem quina és la diferència entre els bateries de black metal i els bateries monyes de death metal del Canadà francòfon.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim singles de Primal Fear, I Prevail, Before the Dawn i Helloween, tribut brasilè a Edu Falaschi, discos d’Skid Row i Leo Jiménez i single d’A Life Divided versionant Black però no la única coneguda. I alguna coseta d’aquestes no és que no la vulguem punxar, és que sentim llàstima pels ja maltractats dofins de Cadaqués.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Finita que no són de Córdoba, Awqanákuy, Leo la Truite, Nosfera II, Atanor Phonos Magna, Thrashtorno, Mammothor, Antacid, Exekrator, Archangel Annihilator, Bonginator, Bebefactor Decease i, com a bonus track, els Perro En Misa d’Ecuador amb el disc Materamorformidousqueadmortem.

A la Balcon League, poqueta cosa, només un ferit per l’equip espanyol, i és que no està essent la millor lliga d’aquest esport.

A la Boletus League seguim amb els casos de bolets alucinògens, a la Palma informen que després de 3 setmanes, han trobat a un que havien donat per mort ingressat en un hospital que encara no sabia ni qui era i entra Extremadura tímidament al rànking.

Pais/regió Total intoxicats Total morts

França 20 3

Canadà 5 2

Laos 8 6

Xile 6 1

Uruguai 6 1

Andalusía 3 0

Castelló de la Plana 1(+balconing) 1

EEUU 10 2

Argentina 10 1

Vietnam 13 0

Extremadura 1 0

Canàries 1? 0?

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal, amb Void of Nothingness, que treuen un segon EP dues setmanes després de l’anterior, han preferit sortir dos cops a la secció que no pas treure un disc normal i corrent, i els Devoid of Grace.

A les breaking news avui:

- Apareix Dave Mustaine dient que Chester Bennington i Chris Cornell van ser assassinats perquè preparaven un documental sobre la pedofilia, cosa que no explicaria per què en Ronnie Radke segueix viu, cosa que també ens dóna peu a formular alguna altra teoria conspiratoria.

- Com a noticia història, aprenem que els heavys estem fent el panolis des de la mateixa creació del heavy metal com ens ha demostrat la Melody amb la tècnica del cowboy flamenco que ajuda a no patir de les cervicals.

Comencem amb novetats i ho fem amb un disc d’Alestorm que xeixeja força, i encara més quan entra l’edició especial en joc... que un grup lúdico-festiu no sigui candidat a cançó de l’estiu, no és massa bona senyal.

I ja que parlem del tema, per la part lúdico-festiva avui us recomanem visitar Hallifax i el seu desenfrè constant a nivell festívol, agermanats amb Jamaica en aquest sentit, i precisament en Jamaica s’inspiren els hed (P.E.) per portar-nos no la cançó però sí el disc de l’estiu.

Seguim amb novetats i ho fem amb dos singles, per una banda, la Lena Scissorhands que ens apareix soleta sense els Infected Rain i un punt més melòdica, i, per l’altra, els Three Days Grace que, per contra, se’ns presenten un xic més canyeros que el darrer single.

Abans de passar a en Sergi, tenim EP de coses rares dels finlandesos Degreed, entre les que hi trobem un sentit homenatge a l’Alexi Laiho per la part de la teoria i, tot i ser un grup de hard rock, un xic també per la part pràctica.

Arriba l’hora del nostre webmàster que ens porta una interessant noticia dels Smash Into Pieces de qui descobrim que, en directe, no hi ha grup que faci més honor al seu propi nom.

La recordamenta de la setmana és per als Orphaned Land, grup que no agrada a ningú, no només de l’equip, si no a ningú del món mundial i, a més, venen d’Israel... passem a la següent secció.

La recomanació del dia reivindica a l’Ivan com a líder d’encerts a l’estiu, i és que en Lluís encara no s’acostuma a que en Sergi pugui donar pistes bones.

Aquesta recomanació avui és per la Dorothy, de qui potser parlem més del seu anterior disc que no pas d’aquest, i també dels acompanyants que no pas de la Dorothy per se, però que sapigueu que el disc està bé.

Tornem a les novetats amb nou disc dels Cryptopsy, grup que es pot arribar a confondre amb altri, però com a col·lectiu, no a nivell individual.

Tenim un altre EP del típic metalcore experimental que podem trobar per Lituania amb la senyoreta de Black Spikes i single poc single dels Orbit Culture.

El mort de la setmana d’avui ens porta a una mort que, tot i comença a no ser massa rara, sí que és rara que es dóni a Austràlia, on és més fàcil morir per altres motius.

Sense ser blackie, tenim un membre més del club dels 27 mentre aprenem quines paraules són millors per obtenir resultats fiables a Google i a què més es dediquen aquells personatges que veieu venent merchandising als concerts de música.

Tot això i més, com quina és la tàctica del calamar dels moteros, o que alegria pels petards de Sant Joan cada any provoca problemes a alguna secció del programa, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXLI en llibertat, 36è de la temporada XXIX, nº120 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 13è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 35è de l’Alcoholisme Geriàtric i 38è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un dia que descobrim que som els Toni Cantó del món de la ràdio i el metal, i us presentem un nou apartat de la web, que no és ben bé nou, però que ho és.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim recopilatori d’Annihilator (More noise vol 1), directe de Saxon, disc instrumental de Saltatio Mortis, Crematory que tornen a treure el Transmigration, el seu primer disc, The Hu, regraven cançons del seu últim disc, tributs brasileiros a Led Zeppelin, Kiss i gran part del dels 80... i quan diem que són una merda, no és per ser benevolents.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Preceptor, Malefactor, ByoNoiseGenerator, Mesfetor, Blasfemator i fora dels tors, els Ara d’Àustria, qui estan en negociacions per venir de gira amb els In the Woods... per fer una gira que es diria “I Ara, Otra”.

A la Balcon League, molt poqueta cosa, l’entrada d’Espanya a la competició, però una Espanya com a desganada i sense cap ganes de lluitar pel podi.

A la Boletus League s’incorpora un altre tipus d’esportista en legalitzar-se un tractament mèdic amb bolets alucinògens a diferents estats americans i... com no, California legalitza del tot el seu consum.

Vietnam entra per primer cop a la competició amb molts participants però pocs encerts, Argentina també s’estrena però un xic millor, i EEUU progressa a bon ritme, i més amb els nous participants.

Pais/regió Total intoxicats Total morts

França 20 3

Canadà 5 2

Laos 8 6

Xile 6 1

Uruguai 6 1

Andalusía 3 0

Castelló de la Plana 1(+balconing) 1

EEUU 4+6 1+1

Argentina 10 1

Vietnam 13 0

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal, però així com de camuflatge, sense subsecció, però salvant als The Giant Void de la crema dels tributs brasilers.

A les breaking news avui també poqueta cosa, ja que no és noticia de per se, sinó que és desenvolupament de la noticia sobre el gall fer, black cock si ho heu de buscar al google, que ens va colpir la setmana passada, essent un gall que es troba a mig camí de Manowar i Loco Mía.

Anem ja per novetats, que no és que n’hi hagi masses, per això acabem punxant algún tribut brasilè, i tampoc massa discos, però sí algún single visionable i escoltable, cosa no massa habitual a Till Lindemann.

També tenim disc escoltable dels Buckcherry, cosa que sí que és noticia, després de gairebé 20 anys de bajón dels Californians, lògicament, estem parlant de música amb lo del bajón.

I seguim a California, però per la part més humida de San Francisco i segurament més tècnica que no pas els Buckcherry, ja que tenim els Fallujah de qui us descobrim l’estreta relació que tenen amb Ñu i Leño.

Arriba en Sergi amb noticies amb retard sobre Aerosmith i la seva versió del Guitar Hero, on ens trobem amb un problema i una possible solució a l’edició del nou Flute Hero.

La recordamenta del dia és per als Throne of Caos, en concret pel disc del mig dels tres que van editar, una mica com el de enmedio de los Chichos, però versió metalera.

La recomanació de la setmana avui comporta el retorn de l’Ivan com a vencedor de la secció-concurs, amb un encert i dos gallifantes tot i que el VAR havia dictaminat que la primera prova quedava deserta de guanyador.

Avui recomanem a les Thundermother, en un dia de cuartets femenins i russos diversos.

No són russes però sí japoneses les Hanabie, i, a més, ens venen emprenyades de casa amb el nou single, i de Japó cap a França on trobem els Blown que ens presenten un EP entre groovero i mudernill.

I pillem el cotxe perquè només hi ha una horeta de carretera des dels blown fins a la darrera novetat del dia, els Belenos que barregen el Pagan Black, amb l’amor a Star Trek, per la part d’un one man project que és una mica bipolar en quant a blackie.

El mort de la setmana, una setmana més, és novetat, i ens porta a descobrir com opera la FSB, que vindria a ser la nova KGB russa, entre propostes diverses de turisme als gulags russos.

Tot això i més, com les raons del perquè la gent coneix Polònia, un curset de pronunciació del finlandès antic, o com nosaltres, #influencersdelmetal, podem disparar el preu de qualsevol producte que promocionem, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXL en llibertat, 35è de la temporada XXIX, nº119 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 12è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 34è de l’Alcoholisme Geriàtric i 37è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, avui amb un Sergi un tant més absent del compte.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim disco Volbeat, singles d’Evanescence, Daron Malakian and Scars On Broadway, Demon Hunter, disc tribut a Triumph, i l’Ivan acaba rescatant als Katatonia de les escombraries que hi ha a la sortida del local de festes més desfassat de la zona Sueca on sol sortir sense descans en Jonas Renske per compensar la pèrdua del seu guitarrista fins al dia d’avui.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Abbadonz (amb 67 grups anomenats Abbadon, són els Llonazan del metal), els espanyols Trueno, Azotador, Fearmonger, els canadencs Thor, Terror Activator, Thrashminator, Digestor, els americans LaCabra, Bladewolf... tot i que avui descobrim el perquè de tants noms acabats en tor o en thor, i és per vagància o mandra.

Avui no tindrem Balcon League... o sí? Perquè a Castelló de la Plana hem d’otorgar el Bolet d’Or al qui ha aconseguit fusionar Balcon League i Boletus League. La resta de resultats inclouen un aprenentatge a marxes forçades de Xile, americans que semblen morts però que no ho són, i l’entrada d’Argentina a la present temporada.

A la Boletus League

Pais/regió Total intoxicats Total morts

França 17+3 3

Canadà 1+4 1+1

Laos 8 6

Xile 4+2 0+1

Uruguai 6 1

Andalusía 3 0

Castelló de la Plana 1 (halucinògens+balconing) 1

EEUU 3 (halucinògens)+1 1+ ?

Argentina 10 1

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb els VoidGazer, VoidHammer, Vibrations Felt in the Void, Voidburn, Call ov the Void, Lord of the Void, Voidrium, Void Thermoclime, Can't Get Any Closer to the Void, contrast entre voids poc currats i voids molt ben buscats.

A les breaking news avui en tenim diverses:

- Divendres tocaven Obús i Barón Rojo a la Mirona, que no vam anunciar perquè potser no calía, i no hi vam assistir en estar fent un estudi científic per aprendre a diferenciar entre un punky borratxo i un gos..

- Steve Vai compleix 65 anys i tot i que podríem fer-li un homenatge, no el fem.

- En l’apartat de ciència descobrim que heu de donar gràcies a que en Lluís pugui vocalitzar donat que aprenem a comptar numèricament el seu estat cognitiu.

- I la noticia de servei és per als qui vagin al Pallars a fer coses divertides amb galls negres, el que en anglès es coneix com a black cocks.

Després de comptar Katatonia com a novetat, en tenim unes quantes més, la majoria en format single i uns que treuen cd però a qui no costarà trobar parella si els toca l’Euromillón, els Der Bote.

Un parell de singles ens animen una mica més que no pas el disc dels Katatonia, com són els britànics Bush i els Exilia que ens permeten presumir de ser #pitonisosdelmetal i #influencers del metal.

Encara sense entendre com no ens han donat ja tres o quatre creus de Sant Jordi, i sospitant que és culpa d’en Sergi, anem per a uns irlandesos punk-rockeros que han nascut un xic a les afores de Belfast, concretament a la part d’Austràlia, els The Rumjacks.

Com no podria ser d’altra forma, toca la novetat del dia que incorpora l’element simfònic, i us donem consells que com triomfar dins la música pop de cantautor catalana, i tot gràcies als Kneel Before the Dead.

El mort de la setmana avui ens porta a Polònia on descobrim l’existència de bancs anti-nazis i anti-panzers, que no és moc de pav.

I a la part ucraïnesa de Polònia hi trobem el primer mort per cinètica que no pertany a la comunitat blackie, però també hi trobem una explicació prou plausible.

Després de donar quatre idees més de com guanyar una guerra del segle XXI, que s’acumulen a les moltes idees donades ja amb anterioritat en aquest programa, tornem a les novetats.

I ho fem amb single dels Sabaton, que ara que tenien a huevo modernitzar la temàtica de les seves lletres, van i tiren la mirada enrere.

D’aquí passem a un molt mal blackie com ha demostrat en la majoria de grups per on ha passat, en Gaal, que torna a demostrar que és mal blackie amb el nou disc dels Gaal’s Wyrd.

Recuperem un parell de discos nous que es van quedar al tinteru la setmana passada, els madrilenys Fallen at Dawn amb un metalcore no monyes, i els Kensei que arrodoneixen un programa més groovero de l’habitual.

Tot això i més, com descobrir el vessant més stoner dels ossos pandes amb problemes capilars i tendències nazis, o com derribar drons en cas de guerra, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXIX en llibertat, 34è de la temporada XXIX, nº118 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 11è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 33è de l’Alcoholisme Geriàtric i 36è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, programa en el que haurem de reordenar un xic les seccions d’inici o se’ns va tot el programa sense punxar les moltes novetats que tenim.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim la col·laboració entre Marilyn Manson i Falling in Reverse, discos de Manigance per francesos i Wolves at the Gate per monyes, i single de Butcher Babies, amb qui aprenem a comptar de forma diferent a la que us van ensenyar al cole.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Steel Razor, Sapid Steel, Iron Sect, Dxrkknght, Chronazura, Puteraeon, Floccinaucinihilipilification, Go Go Ponies, The Frescos de Suïssa, Terror Activator, Abdicator, Ejecutador i als que arriben sobre la campana, els Necro Sculptor.

Tot i que soni a xist, avui ens saltem la secció de la Balcon League per manca de novetats, i perquè hi ha una altra League que pren tot el protagonisme, la Boletus League que comença temporada amb molta força, aquí els esportistes ja venien entrenats d’avantes, al febrer França va donar les dades d’una temporada històrica, superanten més d’un 50% els anteriors anys, amb 32 morts pels 20 habituals, i 1179 intoxicats, davant dels 800 habituals. I superant a Xina que també reporta els resultats amb 1486 intoxicats i 13 morts, mu mal Xina.

A part d’una parella gironina amb un mort i un intoxicat que se’ns van quedar pendents de l’any passat, la Boletus League arrenca amb els següents resultats i entrada de nous països:

- 3 morts a França i 14 casos d’ELA a un poblet dels Alps francesos per consumir un bolet teòricament no tòxic.

- 1 mort al Quebec amb bolets halucinògens que encara no se sap com va morir.

- Laos, 8 intoxicats dels quals tenim 6 morts, molt bon inici de temporada.

- Xile, 4 intoxicats, zero morts, malament, com tot el què fan, ja us expliquem què heu de fer si per algún motiu teniu un fill xilè.

- Uruguai, 6 intoxicats, un mort i no per culpa del ministeri de salut pública que “pide evitar recolectar hongos tóxicos a la población”.

- Andalusía 3 intoxicats, zero morts, perquè van anar a fer la migdiada.

- Incursió de la aspergillose, que podria matar gran part de la humanitat si segueix augmentant la temperatura global.

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb Void, que no són els mateixos Void de fa un parell de setmanes, i donem dades de Voids curiosos i trencadors.

Abans de les noticies anem ja per alguna novetat, i ho fem amb el disc de versions i coses rares d’aquesta gent prou rara en sí mateixa com són els (hed) P.E.

I parlant de gent rara, nou single dels Avatar, en una versió més Tyr i folk nòrdica que no pas el metalcore o thrashcore que venien fent darrerament.

A les breaking news avui en tenim diverses:

- Wednesday 13 s’adonen que s’han fet grans i han fallat a lo de viure a tope i morir joves, perquè estan vius i no són joves.

- Els Godsmack anuncien que tornen a tornar, però que ho faran després d’un any sabàtic, que es veu que tots els anys que han estat sense fer res, no comptaven com a sabàtics.

- Stryper anuncien disc de nadales en plena onada de calor.

-Tommy Iommi col·labora amb en Robbie Williams i fa la múisca per a l’anunci del seu perfum, Deified, 50 ml 275 euros, tot i que el podem trobar d’oferta si busquem bé.

- Aquesta setmana no hi ha disc de Nik Nocturnal, també conegut per ser l’allioli del metal.

- I en una noticia d’impacte, resulta que els paco metal, no pas els maco petals, estan en hores baixes com demostra la venta d’entrades pels Rival Sons que vindran acompanyats dels Guns’n’Roses.

Més novetats i més singles, com el retorn dels Chevelle o la col·laboració de les BabyMetal amb un lluitador d’òssos rus, que costa de distingir vocalment de les noies ni que sigui per uns petits matissos.

També tenim disc de hard rock stonaire des dels deserts finlandesos de la mà de la Mandy Manala que no sap la sort que ha tingut en no haver nascut a Albacete.

Arriba en Sergi amb més noticies sobre Guns’n’Roses, consells de com arribar a Aràbia Saudita i mètodes per diferenciar els efectes del calor d’una cagada de colom.

També parlem dels plans de futur de la Doro Pesch que passen per intentar alcoholitzar tant als seus fans com als de Motörhead.

La recordamenta de la setmana avui és gairebé per oblidar, amb unes pistes que ens fan sospitar que en Sergi no està bé de lo seu, igual que en Jon Oliva i els seus Pain... i els seus ex companys... i tothom que l’ha conegut, vaja.

La recomanació d’avui és per als Allegaeon, el seu death-groove-prog i el seu nom de merda, que bàsicament és tot el que destacaria del grup.

Seguim saltant en un programa que aprovaria en Javi Sancho, i tornem a les novetats, en concret amb els Rivers of Nihil, gent que ho podria fer millor, però que també han demostrat que també ho podien fer pitjor.

Seguim amb single dels Lord of the Lost amb menys purpurina del què ens tenen habituats.

Tenim un altre retorn, també sense purpurina, el dels The Haunted que atheguetegen una mitca però per raons totalment comprensibles.

Entre el metalcore, el groove i d’altres, arriben els Fallcie desde Rússia i els Underside des del bressol d’aquest estil, el Nepal.

Seguidament hi trobem un parell de blackies, uns bons blackies com els Feversea, i uns mal blackies de logo totalment llegible com són els Walg.

El mort de la setmana avui ens porta cap a Bieolorússia, on gasten més pintura en els bancs que no pas en les cases, i on trobem a un baixista que, tot i que baixista com a animal de companyia, resulta treure millor nota com a blackie que alguns músics de veritat.

I encara més novetats, com la dels fans del doom, el hard rock, l’stoner, el post-punk, les drogues i les llums de Nadal, els Lord Vigo

Les darreres novetats del dia són en Doobie amb el seu rock-metal alternatiu i modernill, i els Kensei, britànics grooveros i contradictoris.

Tot això i més, que no és poc ni moc de pav, a més de receptes culinàries per salvar a la humanitat, o la identitat secreta dels seguidors de l’Espanyol, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXVIII en llibertat, 33è de la temporada XXIX, nº117 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 10è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 32è de l’Alcoholisme Geriàtric i 35è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, dia en què toca recordar algún d’aquests fets històrics perquè veieu que no ens ho inventem.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim a The Rasmus, cosa que ningú s’esperava, un nou EP de Teramaze, que sembla que no parin d’editar material per poder sortir en aquesta secció, directe de Ronnie Romero, Hinder, Taz Taylor Band, i Onslaught, dels quals no en salvem ni les versions.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem a Iron Bastard, Psicorrocion, un trío de thrashies sincers com són Trash Heaven, Degenerate i Insult, Sesosxangrianecrosisposmortemsscrial, Haitón Del Guarataro, Desekryptor, Skeptor, Brutalator, Furious Masturbator, Recorruptor, Metal Detektor, Distruptor... i no seran els darrers tors del programa, a més que afegim als Voidator a l’apartat Naming del Merchandising... que potser hauríem de començar a pensar en oferir-li entitat pròpia.

Menció especial pels espanyols Visigozus amb l’EP Esparças qu'hizo Don Jorge Rodríguez Manrique de Lara (Volumen III).

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb discos de DeVoid i VoidGazer i single de Vibrations Felt in the Void.

A les breaking news feia més de 12 anys que no hi havia dos discos de rock (metal segons alguns mitjans) al nº1 de les llistes, Ghost B.C. i Sleep Token... considerant que això sigui rock o metal, clar.

S’obre el període d’inscripció de candidatures que es presentin a cançó de l’estiu, dins del qual avui tindrem un parell de candidats en versió single, per una banda els April Art i, per l’altra, com cada any, els Electric Callboy.

Recuperem les informacions de servei, i avui relacionada amb la primera onada de calor, informació dirigida a tot el colectiu de músics sense discriminar, a tenir consciència de la salut de gossos, gats i baixistes.

Per segon cop en el què va d’any, ens hem de disculpar per haver punxat a Dream Theater, després de descobrir que, per culpa nostra, primer vam afectar als dofins, després a les orques assassines i ara, a les rajades.

A part dels dos singles abans esmentats, en tenim un altre que també és novetat però que no ho és, els Saliva fent una versioneta.

Després de fer una sessió de música chillout d’ascensor i d’aprendre la mínima diferència que hi ha entre en Juanes, en David Bisbal i en Ricky Martin, com a programa de cultura musical que som, seguim amb novetats.

I passem de singles a EPs, perquè en tenim un dels House of Protection, que es mouen entre el rock i el metal alternatiu, però en la seva vessant més electrònica.

Arriba en Sergi entre fresses inventades a portar-nos la secció d’humor avui encapçalada pel comunity manager dels Guns’n’Rosesi una competició de jocs de paraules, tot això abans de descobrir que l’Axl Rose podria ser fill del rei emèrit.

També descobrim que els morts tenen força temps lliure, i mentre n’hi ha uns que escullen estar-se quiets mentre es pudreixen, d’altres decideixen treure llibres de cuina.

La recordamenta de la setmana és per uns que recordem que ens recordaven als Blind Guardian, els Persuader, i és que podrien haver passat per en Hansi Kürsch de l’Aliexpress.

I anem ja per la recomanació a la vora del foc, que dóna la victòria d’encerts del dia a en Lluís perquè encerta que en Sergi és més vago del què creu la gent, i passa a recomanar als Herta, amb uns jocs de paraules potser no tan encertats com els que havíem tingut a l’inici de la secció.

Tornem a les novetats, i ho fem amb un que, literalment, no para de portar-nos-en aquestes darreres setmanes, en aquest cas amb en Nik Nocturnal que ens ensenya com fer fitxatges quan no tens pasta.

Després de saber com pronunciar o interpretar el nom dels ...and Oceans, us en presentem el nou disc que, no per ser black, és prou difícil de trobar a les botigues.

Arriba el mort de la setmana després de què l’equip de I+D del Paranoia Metal Show hagi deixat a l’aire idees i, fins i tot títols, per als propers discos dels Citotoxin.

El mort d’avui ens porta a conèixer diferents tipus de balls tradicionals americans, a aprendre les diferències entre el CanCan i el Charleston, i les semblances entre el Charleston i els Monty Python.

També aprenem què no heu de fer ni a Charleston ni a Cancún, que seria seure, cosa irrespetuosa amb la seva població, i el que sí que heu de fer si després d’unes vacances a Cancún decidiu anar a prendre el sol a Arrakis.

Tot això ens ubica a la vora d’un mort de la setmana que, tot i morir per màrqueting blackie, més per altri que no pas per se, és un mort que va morir per mal blackie, prova d’això és el suspens que treu al decàleg del bon blackie, avui, amb un 4,5 sobre 13.

La darrera novetat del dia és pels Dalriada que, si no hagués estat per l’esforç d’aquests hongaresos a aprendre català, potser no haguéssim punxat aquest nou disc que no dista massa dels anteriors, i menys a l’apartat de la base rítmica.

Tot això i més, com quin podria haver estat el sisè Teletubbie, com va sorgir realment el moviment cyber gòtic o que havui hagués estat bon dia per celebrar el dia mundial de Thor, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXVII en llibertat, 32è de la temporada XXIX, nº116 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 9è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 31è de l’Alcoholisme Geriàtric i 34è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, amb dubtes seriosos de si tindrem avui a en Sergi i l’anunci de la segona victòria sobre el senyor Facebook que ens intentava tallar les ales.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim EP de Pearl Jam The Last of Us i EP de Katatonia, single de Within Temptation, disc de Paul Dianno homenatge a Paul Dianno, cd de Novelists, directe de la Tarja Turunen, cds de Seventh Day Slumber, Confessions of a Traitor, Throw Me to the Wolves amb Bjorn Speed Strid, Five Finger Death Punch singles amb Maria Brink... i perquè avui hi ha poquetes novetats, perquè si no, també hi hauria en aquesta secció el nou disc dels Bury Tomorrow, dels qui ens costa, però acabem trobant una cançó on no ens venen ganes de collejar al cantant.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als portuguesos Espurc, Lástima d’EEUU, Ardor, els polonesos Medico Peste, Processor, Deceptor, Fermentor, Venator, Kondensator, Castrator, i els Infuriator. A més a més, tenim nova proposta de nom xungo per grups catalans, per poder competir amb nòrdics i sudamericans, Xiuxiuegem-los-ho, com us quedeu, eh?

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb Void Thermocline, Sonic Void, Voidpsalm, Gwoid que, juntament amb els de la setmana passada, ja superem de mitjana als Void de 2024.

A les breaking news hi tenim poqueta cosa, com que Reincidentes cauen del Viña Rock perquè els organitzadors tenen negocis amb Israel, tot i que l’exemple no ha cundit massa.

També descobrim que no només el beure va ser un gran problema per als cardenals del Conclave, també el menjar va tenir els seus més i els seus menys... bé, només menys.

I a la Balcon League no hi ha massa novetats, només el fet que l’equip de Gran Bretanya ja ha arribat a lloc i comencen a participar, tot i que no comencen massa bé.

Anem per les primeres novetats i ho fem amb els Seth Metoyer, un rock alternatiu de tranquis així com a atmosfèric... però mira, estem arrencant el programa, tampoc ens hem de desmadrar massa.

Seguim un xic més animats amb els Sleep Theory, també alternatius però ja més al terreny del metal que no pas del rock.

Abans de passar a en Sergi, passem a la secció de nutrició lúdica amb el tema de l’aigua en primer lloc, i dels còcktels en segon, per una banda els que porten vodka i, per l’altra els que porten stoner, doom i sludge.

Arriba en Sergi com no, entre problemes tècnics, per parlar-nos d’Eurovisió i de lo bé que s’ho va passar ell... i segurament només ell amb els grups d’Eurovisió.

La recordamenta del dia té com a protagonista al Barça, concretament a en Raphinha, i el seu gust pels Sepultura que, per la seva part, també són amants del Barça.

Després de la secció Corazón, Corazón del Metal, passem ja al que vindria a ser la Recomanació de la setmana.

I a la Recomanació de la Setmana hi tenim com a protagonistes als Hellacopters, gent que podrien participar a Eurovisió perquè el disc només li ha agradat a en Sergi.

Fem una aturada al programa per passar a la secció de disseny gràfic per parlar de portades, tant de black metal com de... d’altres coses.

Tornem a les novetats, ja que parlàvem de black metal, ho fem amb els Labyrinthus Stellarum, gent ucraïnesa que segueixen vius per haver sabut escollir bé la temàtica del seu black.

El mort de la setmana avui ens porta a California però no pel grup que tothom esperava desitjava creia, si no algú que va encertar el dia que havia de morir, però per equivocació, no així amb l’any en què havia de morir.

Tenim un mort per cinètica però thrashie i no pas blackie, com tampoc era cap quillo com demostrem de forma feacent.

La darrera novetat pel dia és per als Letters Sent, no nazis per se però sí per trajectòria, amb un metalcore que ja no és metalcore.

Tot això i més, com les diferències entre els mossos d’esquadra i la policia de San Francisco, quin cotxe no us haurieu de comprar mai o com tastar l’aigua salada, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXVI en llibertat, 31è de la temporada XXIX, nº115 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 8è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 30è de l’Alcoholisme Geriàtric i 33è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un dia marcat per l’eufòria culé.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim singles de Sheridan, Three Days Grace, Of Mice & Men, Katatonia, disc dels italians Death SS, disc instrumental dels Within the Ruins i EP de Candlemass.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als Steel, Heavylution, els polonesos Hostia, Anibal Ojeda de Països Baixos, Assassinator, Interceptor, Ancestor of Kaos, Tormentor, Martoriator, els xilens Se Armó la Gorda, Roxxscalibur, Hot Milk i els Blastanus.

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb tota una pila de Voids que han tret disc aquest any i se’ns havien passat, com els Void Sinker, Void of Solace, Voices of the Void, Voidborn Tyrants, The Void Among Us, Howling in the Void, Razorvoid, Sinister Void, Cult of the Void, Void of Nothingness, Carnage Void, Wasted in the Void, Children of the Void, Stars in the Void, Void Revenant, Void (que ja n’hi ha més de 20, però són els primers de Suècia) i The Void.

A les breaking news cada cop surten més grups, junt a gent que es dedica a fer música per IA, i ara la moda és de ficar-se noms de déus llatinoamericans com Quetzalcóatl o Coatlicue, votem per la Moreneta com a projecte de Black Metal.

- Més de 20 atacs d’orca assassina en el que portem de maig, incrementant-se després d’haver punxat als Dream Theater, i nosaltres patint pels dofins.

- Medina Azahara al Garraf coincidint amb un núvol tòxic, segurament per la laca del cantant, que ens fa dubtar de si tindrem la secció d’en Sergi o no.

- Fem notar l’equivocació del Papa Lleó XIV a l’escollir el seu nom de guerra, fent cas omís a les nostres recomanacions, i li pronostiquem un futur no massa bo per culpa d’això.

- Per acabar, una noticia de servei per als grups de hard rock, lligada a la noticia anterior, els recomanem que les seves gires no passin pel Vaticà... i segurament tampoc per les festes dels paranoies, o tindran problemes d’hidratació.

Anem ja per novetats, i ho fem amb els Statement que, tot i dir fer heavy metal, per sort tiren més cap al hard rock i no afecten a orques assassines ni dofins, i és que, com veureu més tard, hi ha grups que només haurien de tocar terra endins.

Tenim a en Nik Nocturnal per partida doble, primer amb un disc de per se però amb altri, tot un munt de col·laboradors, i després un single d’altri però amb la seva col·laboració, ambdues coses tot ben modernetes.

Seguim amb singles dels Attack Attack! que no s’han de confondre amb els Attack Attack ni els Attack! Attack!, donant-vos les pautes a seguir per diferenciar-los fonèticament.

També tenim single d’Orbit Culture però que tenint-nos acostumats a treure Lamine Yamals de singles, ens han portat un Araújo.

Arriba en Sergi entre problemes tècnics i fresses que només escolta ell, igual que les veuetes del seu cap, amb una noticia que tampoc interessarà a ningú.

La recordamenta del dia va lligada al món de l’arbitratge, i ens n’anem amb l’Anna Brunner i els seus League of Distortion que no tenen ben plantejat el camí a seguir amb els seus discos.

La recomanació de la setmana és per als SOM, amb un nom que ens ha permès fer bromes tontes tant en anteriors programes com al principi d’aquest mateix... i que sembla que hem oblidat pocs moments després.

Tornem a les novetats i ho fem en clau catalana tot i que cantant en anglès amb els Jade, amb membres o membrets provinents de grups que podrien deixar de dir-se com es diuen, si ens volen fer cas.

Arriba el nou disc dels Tetrarch qui per sort no són massa provinents d’Albacete o el títol del disc no sonaria igual que en anglès.

Amb el mort de la setmana ens n’anem cap al sud a escoltar Southern Metal de la mà d’en Vinícius a qui les lleis de la física van relegar a un altre pla existencial, les mateixes lleis que fan que poguem afirmar que hi ha més terroristes al món dels que sembla.

Entre fòrmules per legalitzar atropellaments a ciclistes, anem acostant-nos al final del programa, i ho fem amb dos grups que dediquen els seus nous treballs a l’arribada del nou Papa.

Són les darreres dues novetats del dia, els Behemoth i els grecs Exilium Noctis, ambós amb títols de disc d’escalf per a Lleó XIV.

Tot això i més, com quina és la ratxa de victòries poc reconegudes d’en Lluís a la secció d’en Sergi, o quins youtubers fan música i quins molesten i sobren en aquest món, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana:

Programa número CCCXXXV en llibertat, 30è de la temporada XXIX, nº114 de la creació del Veganisme Fixe Discontinu, 7è del re-re-re-re-re-re-rebranding de l’Alcoholisme Fixe Continu, Veggie Fixe Discontinu, Healthy, Caçador d’Esperits, Sostenible, Solidari, Prog, Sequera Friendly, Eclèctic i de Gènere Fluït, 29è de l’Alcoholisme Geriàtric i 32è de la formulació del teorema del Terraplanisme Lingüístic, en un programa en el que encara us presentem alguna sintonia nova.

Al Muy Bien Chavales, Ya Os Llamaremos aquesta setmana hi tenim singles de Demon Hunter, Seventh Day Slumber i Beast in Black, discos d’Skyforger, Puddle of Mud i Crematory, que no es salven ni per la versioneta.

Dins de la sub-sub-secció de Noms de Merda hi trobem als xilens Heráldica de Mandrake, Kalaveraztekah i Instructor, no fora cas que ens quedéssim una setmana sense tors.

Tornem a tenir Void Naranja, Void Cristal amb els Carving Void i els Hatevøid, amb unes darreres setmanetes que estan arreglant el nefast inici d’any en aquesta secció.

A les breaking news dins del món de la música, en la vessant prog-avantgarde, amb un punt blackie pel nom de guerra, mor Manolo el del Bombo.

Encara dins del món de la música... més o menys, les autoritats australianes denuncien a Ronnie Radke per diversos motius, com podrien ser el d’atemptar contra la seva seguretat.

I anem per la doble secció d’esports, primer dins les noticies, on hi ha països que proven de fer ombra a la Balcon League muntant concursos de grasnits de gavina multinacionals on no podran mai convidar a un ex Paranoia si volen seguir celebrant-lo.

I seguim amb esports, però ja dins la Balcon League, amb Turquia que es posa ja en primera posició destacada amb els primers resultats tot primerencs, i una França en segon lloc que ja fa anys que no aixeca cap.

Arriben les primeres novetats... o no, i és que comencem ja amb versioneta dels Feuerschwanz que ja preparen nou disc, o això pareix... de moment, s’ho passen bé fent els videoclips.

Ara sí, novetat nova de debò, i disc sencer, el dels Messa que són uns pseudo-gòtics amb la mirada cap enrere, així, com a etiqueta que els defineixi bé.

Seguim amb els Knives que l’Ivan us pot dir que li molen perquè barregen hardcore i rap metal, que tenen idees molt rares o que es prenen masses drogues, però la veritat és que no pot fer-hi res quan un grup incorpora saxos a la seva música.

Abans de passar al nostre webmàster, la llum marxa a Figueres i ens quedem a mitja presentació del disc dels Drex Wiln, però tot per culpa d’en Putin que, amb un ciberatac precís, intenta fer-se amb el control de les aspiradores de la ràdio per acabar amb l’Ivan.

Enmig de més problemes tècnics provocats pel ciberatac rús, entra en Sergi a parlar-nos dels Scorpions i la seva gira dins d’una altra gira més antiga, intentant fer apostes sense massa fonament, perquè tothom sap que Klaus Meine fa temps que és mort i actualment canta a piles.

També parlem d’un que potser no estaria en el seu millor moment, com seria l’Ozzy Osbourne, també conegut pel playmòbil del metal, qui a bones hores contracta un professor de cant, tot i que lo que hauria de fer és canviar de camell.

La recordamenta de la setmana és pels Arachnes, que costa d’endevinar, més quan ningú recordava al grup i molt menys al seu vocalista, que ha resultat ser tant molest com en James LaBrie segons els experts de la ràdio.

La recomanació del dia és per als Disarmonia Mundi perquè en Lluís aconsegueixi guanyar per quarta setmana consecutiva, tot i que en Sergi no està massa d’acord amb què en Bjorn Speed Strid estigui tan col·laborador, però acaba recomanant el disc.

Tornem a les novetats i comencem el tour feixista amb els Hate, uns altres polonesos que no voldrien que Hansi Flik conquerís Europa, i ho demostren amb fora mala llet.

Seguim amb un xist de l’Eugenio però en plan folk-metal, com vindria a ser el nou disc dels Concrete Age, barreja de russos i italians afincats a Londres.

Després de més problemes de llum i apagades que podrien ser per les tormentes, però que de segur que són ciberatacs russos, tornem a les novetats.

I ho fem amb uns blackies amants dels pompons i, si no us ho creieu, aneu-los a veure en directe, són els Amalekin, que, seguint amb el tour feixista, venen d’Itàlia i Polònia.

La darrera de les novetats ens porta fins a Grècia amb els Nightfall, gent que després de 35 anys de carrera encara no s’han decidit per un estil musical concret... donem-los temps.

Arriba el mort de la setmana des de Volos, ciutat reconeguda per tenir bancs clàssics, tan incòmodes com multifuncionals, on hi trobem el primer cas de “suicidi per desesperació musical a massa distància de casa” de la història del programa.

Tot això i més, com un final inusual del programa, o descobrir que l’Ivan podria haver estat un empollón dels que feien ràbia a classe, al Paranoia Metal Show d’aquesta setmana: