A l'episodi de final de temporada, la Mireia Arguijo i el Nil Codina ens transporten al París on han viscut. Una conversa sobre la ciutat com a espai compartit de construcció col·lectiva, tot assumint que molts noms han quedat fora del relat i que París és, per definició, inesgotable. La festa de París és plena de tòpics, però l'hem intentat nodrir de part del testimoni generacional dels catalans que hi han anat deixant el seu pòsit. Reivindicarem la pluralitat de trajectòries catalanes —generacional, geogràfica, de gènere— a la capital francesa i deixarem la porta oberta a futurs nous retrats.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Josep Pla arribava a París l'abril del 1920 com a corresponsal de 'La Publicidad', un periòdic que aleshores publicava en castellà i que no es catalanitzaria fins dos anys més tard. Encara a la vintena, un dels autors en potència més llegits del segle XX català, aterrava en un dels epicentres periodístics del planeta. Per a una esponja francòfila com ell, això només podia significar una cosa: l’oportunitat d’or per madurar l’estil literari i per acostar-se a la flor i nata de l’Europa dels cafès que tant admirava.

De Pla se’n podria parlar molt, moltíssim. Se’n podria escriure tant com ho ha fet Xavier Pla, el convidat especial d’aquest episodi. Francòfil de mena, es va doctorar l’any 1996 a la Sorbonne, i actualment és director de la càtedra Josep Pla de literatura i periodisme de la Universitat de Girona. Va publicar fa un parell d’anys ‘Un cor furtiu’, llibre canònic i necessari de prop de 1500 planes, sobre la vida i obra de l'autor al que dediquem el present episodi.

També ens acomanya Miquel Rodrigo Ubach, graduat en Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra i actualment estudiant del màster en periodisme de la Science-Po de París, amb qui ens hem endinsat en els textos de Pla a París per oferir-vos la nostra interpretació contemporània.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Pàmies fou una de les escriptores que més va publicar sobre el que havia viscut en carn pròpia durant la guerra civil espanyola i l’exili franquista. Nascuda el 1919, el seu és un testimoni imprescindible sobre la visió d'aquells joves que es van fer adults amb la sublevació de l’exèrcit contra la República. 

Irene Quintana, investigadora de la Sorbonne, és l’encarregada de reconstruir la trajectòria intel·lectual de Pàmies, des de la seva primera estada a París el 1938 fins al retorn a Catalunya el 1971.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Carles Soldevila fou un escriptor i un bon vivant, fill d'una família burgesa liberal de Barcelona. Arribà a París l’any 1936 tot fugint de la Guerra Civil Espanyola i de les amenaces de mort que reben ell i la seva família, i es quedà a la capital francesa durant l'inici de l'ocupació nazi. 

Tornarà a Barcelona amb un recull d’impressions parisenques sota el braç: 'El París que yo he visto' (1942). El seu és un testimoni de la capital francesa molt diferent del d'altres exilis que hem recollit en aquest pòdcast. Nogensmenys, també és part de la nostra història. La filòloga Mireia Arguijo, que ha estudiat la seva figura, ens aproxima a la lectura de la seva obra.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

El 1939, Teresa Rebull travessa els Pirineus camí de l’exili amb una vida ja marcada pel compromís polític, la militància al POUM i la resistència antifranquista. Coneguda com a "l'àvia de la Nova Cançó", Rebull va omplir sales a la Rive Gauche de París cantant en català i musicant poetes com Salvat-Papasseït i Maria Mercè Marçal. Deu anys després de la seva mort, recordem una biografia feta de lluita, justícia i amor a la cultura amb el seu fill Germinal Rebull, hereu també d’aquesta memòria. Un homenatge íntim a una dona que va convertir l’exili en veu i cançó.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Rusiñol arriba a París el 1889 i hi resideix durant uns quants anys d’aquesta dècada dels noranta. Agafa un dels moments àlgids del fin de siècle, on París és el bressol de diversos corrents artístics i de pensament. L’impacte de la seva obra pictòrica és tan gran que l’any 1908 rep el títol de sociétaire del Saló de París, un dels més alts reconeixements de l’Acadèmia plàstica francesa. Disposats a entendre la complexitat d’aquesta figura, intentarem rescatar (i barallar-nos) algunes de les idees que va mirar d’importar cap a Catalunya des de terres franques. 

En aquest episodi, en Pol Villaverde ens presenta la figura de Santiago Rusiñol i la seva aproximació al Modernisme. Una conversa que ens fa tornar a Barcelona per veure què en queda d’aquell projecte i amb quins autors i moviments enceta un diàleg encara present, més d’un segle més tard.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Jacint Rigau-Ros i Serra és un pintor nord-català que neix tres mesos abans de la signatura del Tractat dels Pirineus. Com es converteix aquest perpinyanenc en el pintor de Lluís XIV a Versalles? 

En aquest episodi, indaguem la biografia de Rigau amb Jaime Tapia i entrevistem el president d'Òmnium Cultural a la Catalunya Nord, Guillem Dalmau, per demanar-nos què va canviar l'endemà del Tractat dels Pirineus.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

L'any 1914, un català de Ribesaltes defensa París de l'amenaça alemanya. El "pare Joffre" encara és recordat als pobles que van patir les atrocitats de la guerra com l'artífex del miracle. 

En aquest episodi, viatgem amb Lobo Hispano pel front del Marne i cerquem el rastre de Joffre i el del pintor sabadellenc Antoni Vila Arrufat, autor d'un quadern d'aquarel·les entre les runes de la guerra l'any 1920. 

Més d'un segle després, què queda de la memòria d'aquella guerra? El nostre viatge particular amb ens du a parlar de Trump, dels esforços catalans a la Gran Guerra i del naixement de la Lliga de les Nacions.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

L'any 1914, Agustí Calvet arriba a París per ampliar estudis de Filosofia a la Sorbona. Poc s'imaginava que la bonança d'aquella Europa en l'època daurada de la seguretat -en paraules de Stefan Zweig- es trencaria amb l'esclat de la Gran Guerra, que inaugurava un dels segles més violents de la història. Des de la seva pensió de la plaça Fürstenberg, el futur Gaziel comença a prendre notes dels primers compassos de la guerra: crides per la mobilització de tropes, manifestacions antibèl·liques, austrohongaresos que intenten fugir de París i burgesos que desfilen amb els criats per unir-se a les columnes militars. Aquestes notes disperses li serviran, uns mesos després, per redactar alguns dels articles més exitosos de la història del periodisme a Catalunya. Des de l'Ateneu Barcelonès, a petició del llavors director de La Vanguardia Miquel dels Sants Oliver, en poc més de dos mesos, publica textos que retraten la faceta més grotesca, absurda i també solemne d'un dels moments més greus de la història del Vell Continent. Avui dia els podem llegir a 'Diari d'un estudiant a París', un recull de joventut.

En aquest episodi, Martí Serra ens parla dels diversos viatges de Gaziel a París i, en especial, del seu testimoni de la Gran Guerra, de la presa de posicions entre francòfils i germanòfils a casa nostra i de la seva catalanitat disputada. També repassem com van marcar els mesos de París la seva producció posterior i tenim una trobada inesperada amb un monsieur monàrquic francès.

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.

Malgrat la centralitat de la figura en el cànon literari català, de l’estada de Mercè Rodoreda a París en tenim poques certeses: una cambra de minyona sense placa commemorativa, alguns epistolaris on narra la seva vida bohèmia i l’evidència que no hi va produir cap de les seves grans novel·les. Tanmateix, París va ser per a Rodoreda una segona pàtria; una ciutat que va enyorar sempre i que va impactar profundament la seva obra posterior. Quins espais transitava? Com es relacionava amb les grans avingudes i els aparadors luxosos sent una exiliada precària?

París ha acollit durant segles centenars de personalitats, il·lustres i anònimes, vingudes d’arreu dels territoris de parla catalana. Algunes d'aquestes han quedat arraconades entre pàgines d’enciclopèdies, tot i haver contribuït indefectiblement a l’esdevenir d’una de les grans capitals del món. París a la catalana investiga l'estada a la capital francesa a partir de les biografies i de la producció cultural dels catalans que hi han imprès la seva mirada.