Una teta històrica que demanava la llibertat d’un poble, un castell ple de nobles que només feien festes i jugaven a cartes. Històries i anècdotes que ens apropen a un poble pobre i revolucionari i a un castell de magdalenes i sucre coronat amb el nom de Maria Antonieta.

Eren pobres. Després riquíssims. Després immortals. Els Mèdici van fundar el capitalisme, van patrocinar el Renaixement i van utilitzar l’art per netejar la seva consciència cristiana. Entre guerres, traïcions, conspiracions sanguinàries i artistes com Miquel Àngel o Botticelli, Florència es va convertir en un museu a l’aire lliure gràcies a una família obsessionada amb la bellesa, el control… i salvar l’ànima.

Els Quatre Gats, Erasmus a París i molta morfina, tres elements que defineixen perfectament la bohèmia catalana, les seves històries i les seves personalitats. Quin secret de domini públic s’amaga darrere de l’arxiconegut Santiago Rusiñol? Qui era Ramon Casas? Quina història fosca amaga Casagemas?

La història d’amor més tòxica i més p3d3r4st4 de les dues temporades. Una relació homosexual en la qual hi ha en joc un emperador romà, un noi turc i un amor profund que va arribar a ser una obsessió.

Diego Rodrigo de Silva i Velázquez, el gran pintor espanyol, el gran cavaller de la cort. Pot ser que li agradés una miqueta el rei Felip IV? Pot ser que fos un senyor que sí, tenia un talent inexplicable, però que ho sabia i era una mica superb? Anem a parlar d’en Velázquez persona.

En un món de l’art dominat per homes, Peggy Guggenheim va obrir portes, qüestionar normes i revolucionar el panorama cultural i artístic del segle XX. Una dona empoderada, independent i autònoma que va resultar ser molt més que una col·leccionista d’art: es va convertir en la icona de les icones i la mecenes més chic.

Portem el trio amorós de la temporada: Leonora Carrington, Peggy Guggenheim i Max Ernst. Una història d’amor marcada per la Segona Guerra Mundial, una família que donava l’esquena a la seva filla i el Surrealisme pictòric.

3 de juny de 1968, moment en què la Valerie Solanas dispara tres cops al conegudíssim Andy Warhol. Era merescut aquest disparo? Andy Warhol era un geni ell, per si mateix? Desmuntant mites una vegada més.

Quina pena morir pobre i desconegut i que després, un cop mort, et vinguin el reconeixement i els diners. Aquest és el cas d’en Johannes Vermeer, l’artista que va pintar la Gioconda holandesa i altres quadres plens de simbolimes que emanen safareig del bo.

Adam i Eva la lien fort al que es coneix com a Paradís cristià i molta gent ho representa en obres d’art. En Bosco és un d’ells, però té una forma molt peculiar d’explicar-nos la història, on hi fa servir fruits vermells, orgies i monstres. Quina relació pot tenir tot plegat? Benvinguts al món del Jardí de les Delícies.