Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

Aquest episodi agafa el ple municipal del 2 de juny de 2026, en ple clima preelectoral, i el llegeix des de la lletra petita: no qui ha votat què, sinó l’ús estratègic del llenguatge, els dobles sentits i, sobretot, allò que s’evita dir. El fil conductor és una pregunta incòmoda: un govern amb majoria absoluta que, davant de cada gran crisi —habitatge, escola bressol, autobusos—, té sempre la mateixa resposta mecànica: la solució depèn d’un tercer actor a qui no podem controlar (l’AMB, la Generalitat). Si tot depèn d’un altre, quina és la sobirania real d’aquest Ajuntament?

Camí dels frares: un «xec en blanc» a l’AMB (punt 4): Sobre la taula hi ha una adenda al conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per construir habitatge social a la finca de Calçfrares. Fa dos anys l’Ajuntament tenia pressa per redactar el pla urbanístic (el POU) des de Tiana, per liderar-lo; ara cedeix el timó a l’AMB i la Generalitat dins d’un pla supramunicipal de ~50.000 habitatges. El nus del problema són els diners: el consistori cedeix els terrenys i es compromet a assumir tots els costos d’urbanització de l’entorn —pagant-los directament o descomptant-los de futures subvencions—, i ho aprova sense cap estudi econòmic previ que xifri la factura final. L’oposició ho qualifica de risc colossal; el govern respon acusant-los de difondre rumors i d’estar «en contra de l’habitatge públic», una fal·làcia de l’home de palla per desviar el debat tècnic cap al terreny moral.

La lletra del conveni no diu el que diu el discurs: El govern promet que aquests pisos seran exclusivament per a gent gran de Tiana, joves del poble i persones amb diversitat funcional. Però l’informe del secretari municipal adverteix textualment que l’exposició de motius que llegeix l’alcalde no coincideix amb allò signat al conveni: jurídicament, aquesta reserva exclusiva per a col·lectius locals no hi consta. Tot i tenir l’informe al davant, el discurs oficial s’enroca dient que qüestionar-ho és «desinformació de l’oposició» —el rodet de la majoria fixant un relat que xoca contra els informes dels mateixos funcionaris.

Repàs ràpid de l’ordre del dia (punts 1-7): La primera meitat del ple va ser tràmit administratiu: aprovació d’actes, decrets d’alcaldia, millores a la via pública (i una càmera de seguretat que va servir per localitzar una persona perduda a la muntanya). Punt 5: modificació urbanística menor a Can Guinart per protegir els bancals agrícoles. Punt 6: canvi de representant al Parc de la Serralada Litoral. L’únic punt rellevant d’aquesta part és el 7: una modificació de crèdit de 270.000 € d’una subvenció de la Diputació per renovar la xarxa d’aigua.

Auditoria externa: l’escut de la «viabilitat tècnica» (punt 10): ERC reclama una auditoria externa dels comptes. El context: des del 2022 el pressupost ha pujat 3 milions d’euros i l’oposició alerta de l’ús precipitat del romanent de tresoreria (els estalvis de l’Ajuntament) just abans d’eleccions. Li recorden a l’alcalde que ell mateix portava l’auditoria al seu programa. La maniobra del govern és una trampa d’escacs: demana retirar la moció «per estudiar-la tècnicament» —si la retiren, s’esvaeix sense votació; si no, voten en contra al·legant que estava «mal plantejada». S’amaga la manca de voluntat política sota una suposada incapacitat tècnica. I el truc del «ja som transparents perquè l’oficina Antifrau audita contractes» no s’aguanta: auditar un contracte concret no és auditar on han anat a parar 3 milions. Aquest argument enllaça amb l’Episodi 016 sobre l’informe d’Antifrau i els contractes verbals.

47 nadons sense escola bressol (punt 8): Les dades són devastadores: 47 famílies s’han quedat sense plaça pública a la llar d’infants, dinamitant la conciliació laboral. S’aprova una moció del PSC per convocar el Consell Assessor. La regidora d’Educació fa un exercici d’escapisme: tota la culpa cap amunt, a la Generalitat i les seves traves burocràtiques. La «solució» del govern —xecs econòmics perquè les famílies paguin llars privades— és, segons l’oposició, una admissió de fracàs en la planificació: l’augment de població jove era previsible des de fa anys. Canviar el barem de punts (75 als empadronats) reparteix millor el pastís, però el pastís segueix sent massa petit. Pa per avui i fam per demà, sense partida pressupostària garantida.

La línia B32 i els barris aïllats (punt 11): El punt que genera més impotència. S’han substituït les antigues línies B34 i B35 per una sola, el nou B32, i barris històrics com Can Gaietà i els vessants han quedat incomunicats del centre. Gent gran que ja no pot arribar de forma autònoma a la llar d’avis, al CAP o a fer la compra sense transbordaments absurds; i la zona de la Virreina, amb un M30 cada 45 minuts que acaba el trajecte en una escola privada. La cita d’una veïna a l’acta ho resumeix: «viure a Tiana s’ha convertit en una cursa d’obstacles». El govern vota en contra de la moció dient que el transport és competència de l’AMB i que «aprovar-ho no farà aparèixer un autobús nou» —oblidant que una moció és una eina de pressió institucional. Aquest tema continua directament l’Episodi 015 sobre la línia B32 i el CAP fantasma, i l’Episodi 014 sobre els autobusos que no caben pel poble.

Precs i preguntes: opacitat, el Casal i el mur de les monges: A la part final, quan l’oposició aterra a la gestió micro (números d’expedient de l’avinguda 11 de Setembre, l’enderroc d’una casa al carrer Escalfapà), s’alça un mur d’opacitat: «ja t’ho ensenyaré en privat». Dos casos flagrants: (1) el concessionari del Casal incompleix horaris i vacances, i el «requeriment» del govern resulta no incloure cap sanció econòmica —un paper mullat; (2) l’Ajuntament ha pagat 27.000 € de sobrecost per arranjar el mur de les monges que, segons el conveni inicial, havia de sufragar íntegrament la congregació religiosa propietària. El govern maquilla aquest pagament a fons perdut com un «esforç compartit».

Reflexió final: la sobirania real de l’Ajuntament: Posats tots els punts junts, el patró és inequívoc. Si l’habitatge social fracassa, la culpa és de l’AMB; si 47 nadons es queden sense bressol, de la Generalitat; si els autobusos deixen barris incomunicats, de l’AMB. Si l’Ajuntament només decideix sobre un fanal o un bancal agrícola a Can Guinart, per a què serveix exhibir una majoria absoluta tan contundent si la resposta a cada crisi vital és sempre que depèn d’un tercer? El silenci administratiu i el corró de la majoria no només neutralitzen l’oposició: priven tota la ciutadania del dret a controlar qui ha posat al poder. L’esperit crític és l’única defensa contra el conformisme de les respostes fetes.

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials (l’acta i la videoacta del Ple Municipal de Tiana del 2 de juny de 2026). Les veus i el guió s’han generat amb intel·ligència artificial i el contingut pot contenir errors o interpretacions que no encaixin completament amb la realitat; el podcast no avala ni el govern ni l’oposició, sinó que dissecciona el discurs per fomentar l’esperit crític. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.

Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

Aquest episodi no analitza un sol escàndol, sinó una mecànica del poder. Agafa el ple municipal ordinari del 5 de maig de 2026 i, en lloc de quedar-se amb el titular vistós de la fira d’atraccions, posa la lupa a la lletra petita: la burocràcia, les paraules triades amb precisió quirúrgica i els silencis. El fil conductor és com un govern amb majoria absoluta (Junts per Tiana), en plena precampanya, controla el relat institucional —tant en allò que decideix obertament com en allò que amaga— fent servir el reglament de manera molt estricta amb l’oposició i molt flexible amb si mateix.

Les actes del ple: controlar la veritat oficial: El que sembla un tràmit avorrit va al cor del control del relat. ERC i Junts per Catalunya denuncien que les actes escrites no reflecteixen el que es va dir, i arriben a documentar tres respostes diferents del govern a una mateixa pregunta (la del bar del Casal) en documents diferents. L’acta no és un resum per a la premsa: és l’únic document amb validesa jurídica que certifica què ha decidit la corporació. Un vídeo mostra el to; l’acta és el que val davant d’un jutge. Modificar la resposta fins a deixar-la ambigua dilueix la capacitat legal i política de l’oposició per fiscalitzar.

Dopatge financer: la plantilla C2 → C1: El govern aprova eliminar set places d’auxiliar (grup C2) i crear-ne quatre de nivell superior (grup C1). El regidor no adscrit Albert Sales ho qualifica, literalment, de «dopatge financer»: passar de C2 a C1 implica un augment permanent de la massa salarial (despesa fixa, cada mes), però es finança amb el romanent de tresoreria —els estalvis puntuals que normativament s’haurien de destinar a inversions úniques, no a nòmines. Quan l’estalvi s’esgoti i la nòmina segueixi sent alta, es genera un forat estructural: pau social i estabilitat just abans d’eleccions, però hipotecant el pròxim mandat.

Residència Sant Cebrià: la discreció com a escut: Un tema amb anys de litigis per les places públiques. Quan l’oposició demana dades concretes sobre com i quan es recuperaran, l’alcalde respon demanant discreció, dient que volen desjudicialitzar el tema i que negocien amb la Generalitat. El problema: judicialitzat, tot és públic (expedients, sentències); portat al despatx «per pactar», ningú hi veu res. La paraula discreció es converteix en un escut gairebé impenetrable, i qui pregunta passa a ser «deslleial» o irresponsable.

Repàs ràpid de tots els punts del ple: L’episodi fa un recorregut per l’ordre del dia complet: aprovació d’actes, presa de possessió del nou regidor del PSC Marc Reniu, modificació de plantilla, residència de Sant Cebrià, moció d’educació de Junts, moció d’ERC sobre la fira, tancament irregular del bar del Casal per Setmana Santa, desperfectes als lavabos durant el Festival Tuntun, obres a l’aparcament de Can Matas, tala de moreres, manteniment d’escocells, la pregunta retirada de Sales i queixes per arbres morts a Lluís Companys i gossos a Can Jordana.

Moció d’educació: el còpia i enganxa autonòmic: El govern presenta una moció per «millorar l’educació pública i donar suport als mestres» —un text que ningú pot votar en contra. ERC denuncia que és un còpia i enganxa d’un text autonòmic que parla de la Generalitat però evita els problemes reals de Tiana: ni una paraula de la falta de places a l’escola bressol ni de l’estat de les obres de l’institut. És tàctica de manual: ocupar temps, posar-se la medalla del bé comú i evitar parlar de les competències pròpies. El detall revelador: la portaveu del govern es nega a llegir la moció sencera en veu alta, i l’alcalde ho justifica dient que «s’ha acabat l’era Gutenberg» —és a dir, ja tenen els vots i el debat els sobra.

La fira d’atraccions desterrada i els macroconcerts: ERC demana tornar les atraccions familiars al centre del poble perquè desterrar-les als afores ha matat l’ambient tradicional. El govern vota en contra en bloc, i el fascinant és com l’argumentari va mutant: primer la seguretat (els antidisturbis de l’any passat), després —quan li recorden que els cavallets infantils no provoquen aldarulls— l’urbanisme («és físicament impossible per normatives d’evacuació»), i finalment la culpa dels firaires («són empresaris egoistes que no volen venir»). ERC i Sales hi posen l’acusació de fons: la inseguretat l’ha creada el propi govern programant macroconcerts al mig del poble, i ara fa servir aquesta inseguretat com a coartada per expulsar la fira familiar mentre la festa gran continua.

Bar del Casal vs. el miracle dels escocells: el ROM com a arma: El bloc final mostra l’aplicació selectiva de les regles. D’una banda, l’empresa del bar del Casal tanca per Setmana Santa sense permís tot i que el contracte l’obliga a obrir, i el govern només respon amb una advertència formal —un greuge comparatiu perillós quan els plecs de condicions haurien de ser sagrats. De l’altra, el «miracle dels escocells»: Sales registra una queixa pel pèssim estat dels escocells i l’endemà els operaris ho netegen tot; ell retira la pregunta amb ironia, però el govern es nega a deixar-la retirar, s’agafa al ROM (Reglament Orgànic Municipal) i exigeix respondre una pregunta que ja no existeix per poder acusar-lo de mentir. El reglament, que hauria de garantir els drets de tots, es fa servir com una armadura a mida: un àrbitre que també és el capità de l’equip local. Aquest cas connecta directament amb l’Episodi 018 sobre la gestió de l’arbrat i els escocells de Tiana.

Reflexió final: majoria absoluta i dissidència: Posats tots els punts junts —actes que es corregeixen, dopatge financer, discreció opaca, excuses canviants i aplicació selectiva del reglament— la radiografia és clara. Quan un govern gaudeix de majoria absoluta, la línia entre aplicar el reglament i silenciar la dissidència es torna molt fina. La pregunta de tancament: fins a quin punt els plens serveixen avui per debatre la realitat, o si només són teatres on s’escenifica una realitat paral·lela on el govern mai s’equivoca. A l’era dels titulars ràpids, cal buscar la lletra petita, el pressupost amagat i l’acte oficial.

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials (l’acta i la videoacta del Ple Municipal de Tiana del 5 de maig de 2026). Les veus i el guió s’han generat amb intel·ligència artificial i el contingut pot contenir errors o interpretacions que no encaixin completament amb la realitat; el podcast no avala ni el govern ni l’oposició, sinó que dissecciona el discurs per fomentar l’esperit crític. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.

Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

El 2 de juliol de 2025, un veí de Can Gaietà va sortir al carrer amb una càmera tèrmica FLIR. A l’asfalt del carrer de Cals Frares va llegir 57,2 °C. A quatre carrers de distància, sota la copa dels arbres de Can Mates, 26,8 °C. Trenta graus de diferència, el mateix poble, el mateix dia, la mateixa hora. I el detall que ho converteix en denúncia: Cals Frares és exactament el carrer on es va tallar un arbre per fer passar el camió de la fira. Aquest episodi parteix d’aquesta evidència mesurada per creuar-la amb el propi inventari oficial d’arbrat de l’Ajuntament (2024) i demostrar que la gestió del verd urbà a Tiana ha deixat de ser una qüestió estètica per convertir-se en un problema de salut pública.

L’experiment FLIR: 30 graus de diferència: Una iniciativa ciutadana va recórrer els carrers amb una càmera tèrmica professional, que visualitza la radiació infraroja de les superfícies. El resultat: 57,2 °C a l’asfalt de Cals Frares i 26,8 °C sota els arbres de Can Mates. No és teoria climàtica abstracta; és la temperatura real del carrer aquest estiu. «Una diferència de 30 graus dins del mateix codi postal.»

Cals Frares: la causalitat directa: El punt més calent mesurat coincideix mil·limètricament amb el lloc on l’administració va tallar un arbre. El motiu no era cap malaltia ni cap risc de caiguda: es va talar per facilitar les maniobres del camió de la fira durant la festa local, un sol dia de l’any. Es sacrifica una infraestructura biològica permanent per resoldre una logística puntual, i el terra es converteix en un radiador a 57 °C la resta de l’any.

L’inventari oficial 2024: 541 baixes: El document, encarregat pel propi Ajuntament a una empresa externa (SENPLAG), revela que Tiana ha perdut 541 posicions d’arbrat, un 10% del cens. I no són forats esperant replantació: 56 escocells han estat pavimentats expressament (al Parc dels Tubis, l’antic camp de futbol), omplint de formigó l’espai on hi havia l’arbre. L’inventari recorda que l’escocell és sovint l’única superfície no impermeabilitzada del carrer, l’únic punt de drenatge i d’intercanvi de gasos del subsol.

La confessió de l’inventari: les podes agressives: El consultor extern és taxatiu: la immensa majoria d’alteracions no són per sequera ni factors ambientals, sinó danys autoinfligits per les pròpies tècniques de manteniment. Un 76% dels oms de Sibèria i un 49% dels negundos tenen defectes estructurals greus per «podes recurrents de reducció de capçada». Els til·lers del Camí de l’Alegria, textualment, «han estat destrossats per podes dràstiques i innecessàries».

Biomecànica: per què menys arbre NO és menys perill: La creença que un arbre podat és més segur funciona al revés. La poda severa ve de la fructicultura, com explica Joan Guitart, cap d’arbrat de Barcelona. Un arbre adult amb capçada natural reparteix la força del vent com la vela d’un vaixell; quan se l’amputa, les ferides obren la porta a fongs i podridura, i els brots de reacció (xucladors) creixen ràpid però mal agafats: són justament les branques que cauen amb la pròxima ventada. El propi assessor de Tiana, Pere Rifà, demana abandonar aquestes pràctiques, i l’Ajuntament té un pla de poda des de fa anys; però al Camí de l’Alegria es continuen veient arbres escapçats.

El plàtan al 24%: el risc del monocultiu: Els plàtans d’ombra són el 24% del cens urbà quan les ciutats capdavanteres posen el límit en el 15% per evitar monocultius. L’inventari diu literalment que no se n’haurien de plantar més; i, paradoxalment, el 2026 se’n planten 3 de nous al carrer Matas. Si una quarta part del verd depèn d’una sola genètica i arriba una plaga específica (com el tigre del plàtan), el poble es pot quedar sense gran part de l’ombra en un sol estiu.

L’opacitat de les tales: el patró Alt d’Alella: El 2023 s’anuncia, en ple estiu, tallar 20 arbres per fer 27 places d’aparcament. El pàrquing no s’executa, però les tales es fan igualment més endavant, ara «per malaltia». És l’efecte bumerang: quan l’excusa visible falla, n’apareix una de menys auditable, perquè cap ciutadà pot obrir un tronc per comprovar si estava malalt o simplement feia nosa.

El garrofer centenari desaparegut i el Catàleg de 2002: Un garrofer centenari lligat al passat agrícola del poble va ser esborrat del mapa sense data de tala, sense expedient públic ni informe que n’avalés la necessitat. I el més greu: Tiana té un Catàleg de Patrimoni vigent des de 2002 dissenyat per protegir arbres amb valor paisatgístic, però el nombre d’arbres protegits és zero. Ni el lledoner de la Casa Alta ni els plàtans de Can Gosch. Legalment, un arbre no catalogat és mobiliari urbà fungible.

Els refugis climàtics que no refresquen: La càmera FLIR va desemmascarar el parc de les Tres Bessones, refugi climàtic oficial sobre el paper. No refresca, perquè l’ombra no la fan arbres sinó una marquesina artificial: un tendal sintètic bloqueja el sol però s’escalfa i irradia calor cap a sota, com el panell d’un forn. Un arbre, en canvi, evapotranspira —xucla aigua i la allibera com a vapor—, i refreda activament l’ambient, com passa al Jardí de Lola Anglada.

El marc legal: clima i Reglament UE 2024/1991: Les dades de Meteo.cat mostren que des de 1972 el clima ha canviat radicalment i que des de 2021 no es baixa dels 17 °C de mitjana anual. I el Reglament (UE) 2024/1991, d’aplicació directa des de l’agost de 2024, prohibeix perdre verd urbà net fins al 2030 i obliga a augmentar-lo des de 2031, amb auditoria per satèl·lit (Copernicus). Lligat a la regla 3-30-300, que connecta la cobertura arbòria amb menys asma i millor salut mental.

Reflexió final: el deute forestal: Si l’inventari de 2024 és la línia de base europea, aquestes 541 baixes ja no són una anècdota estètica: són un deute legal. Cada arbre que es talla avui sense un motiu auditable és, potencialment, una infracció de la normativa europea de demà. Avui hi ha càmeres tèrmiques i satèl·lits que ho registren tot; la solució passa per transparència absoluta i estudis tècnics rigorosos abans de tocar ni un sol arbre.

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM a partir de l’inventari oficial d’arbrat urbà de Tiana (2024), les mesures tèrmiques pròpies de l’Associació Veïnal de Can Gaietà i diverses fonts oficials i tècniques. Les veus i el guió s’han generat amb intel·ligència artificial i el contingut pot contenir errors; alguns casos (Cals Frares, el garrofer centenari) són testimonis veïnals encara no documentats a fonts oficials específiques i es presenten com a casos a investigar, no com a fets indiscutibles. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.

Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

Una inversió verda de 372.000 € que es trigarà 30 anys a amortitzar amb plaques solars que només duren 15. Una taxa solar que costa 56 € a l’Ajuntament i només cobra 17 € al ciutadà. I, com a guinda, cinc ecocàmeres amb intel·ligència artificial que vigilaran automàticament els punts de recollida de residus per multar amb fins a 3.000 €. El ple extraordinari del 21 d’abril de 2026 s’aprova amb el ritme tranquil d’una majoria absoluta, però els números i el doble discurs deixen un regust molt diferent del que ven el relat oficial. Anàlisi de com l’eufemisme verd pot tapar tant un negoci ruïnós com un gir cap a la vigilància algorítmica.

La Comunitat Energètica Solar i el radi de 5 km: El govern anuncia a bombo i platerets que s’amplia el radi d’acció de la comunitat energètica del camp de futbol de 2 km a 5 km, suposadament per incloure tot el poble (i en especial el barri de la Virreina). Es presenta com una victòria pròpia del govern municipal.

El que NO es diu del radi: ve d’un decret estatal: Esquerra Republicana posa el dit a la nafra. L’augment a 5 km no és cap medalla local: és l’aplicació directa del Real Decret Llei 7/2026, redactat com a pla de xoc de la Unió Europea per respondre a la crisi energètica derivada del conflicte a l’Orient Mitjà i l’Iran. L’art de l’eufemisme: atribuir-se coses que cauen del cel per llei.

El detall letal del PP: blocs de pisos prioritzats: Les bases de la Comunitat Energètica prioritzen, per criteris d’eficiència, els blocs plurifamiliars. Però la Virreina és, gairebé en bloc, cases unifamiliars. A la pràctica: tothom que viu en pisos d’altres zones del nou radi de 5 km tindrà preferència, i els veïns de la Virreina —presumptes beneficiaris del relat— amb prou feines podran acollir-s’hi. «És com fer una festa exclusivíssima i posar a la porta un porter que diu: només entren els que portin sabates blaves.»

Les matemàtiques impossibles de la taxa solar: Aquí es passa de la teoria a la calculadora. Inversió pública: 372.000 €. Benefici anual amb les taxes: 12.000 €. Període d’amortització: més de 30 anys. Vida útil garantida de les plaques: 15 anys. És a dir, durant 15 anys el poble pagarà unes plaques literalment mortes. La taxa al veí afortunat es fixa en 17 € quan produir l’energia costa 56 €: cada beneficiari s’estalvia gairebé 160 € a costa de l’erari públic. Esquerra ho titlla obertament de malbaratament de fons públics i populisme.

L’alternativa de Junts per Catalunya: aprofitar-ho als edificis municipals: La proposta lògica que el govern descarta. Si l’energia generada s’utilitzés per rebaixar la factura de la llum dels edificis municipals (escoles, biblioteques, seu de l’Ajuntament), l’estalvi repercutiria en els impostos de tots els ciutadans, no només en els quatre afortunats apuntats a la llista. «A ningú se li acudiria no cobrar-li la llum al club de futbol local, perquè facin negoci privat a costa dels diners del poble.»

L’escut ideològic de l’alcalde: Quan els números no quadren, es canvia l’eix del debat. L’alcalde compara el dèficit de les plaques amb serveis com la cultura o la llar d’infants, i acusa Esquerra que «com a partit d’esquerres, hauria de donar suport per obligació moral a qualsevol projecte d’energies verdes». Manual del desviament: si votes en contra, ets un mal ecologista. La diferència que s’amaga: la llar d’infants és oberta a tothom sota varems socials; les plaques cobreixen factura privada de domicilis particulars.

L’ordre del dia ràpid del ple: Punt 1 (presa de possessió d’un nou regidor del PSC) ajornat per absències; Punt 2 (modificació de les bases solars) aprovat amb abstenció d’ERC, PP i Junts per Catalunya; Punt 3 (ordenança fiscal de la taxa solar) aprovat amb vot en contra d’ERC i abstenció de PP i Junts per Catalunya; Punt 4 (nova ordenança de residus i neteja viària) aprovat amb abstenció de PP i Junts per Catalunya. Continuació de l’ordenança de residus que ja es va analitzar des de la tertúlia de ràdio a l’Episodi 014.

Multes de fins a 3.000 € a l’ordenança de residus: El nou règim sancionador puja fins a quantitats molt bèsties per a una economia familiar normal: 750 € infraccions lleus, 1.500 € greus i 3.000 € molt greus. Porta a porta amb 5 fraccions, obligació de netejar amb aigua els orins de gos i preguntes obertes que ningú respon: hi haurà policies amagats darrere d’un arbre a les 10 i un minut del matí per multar amb 750 € a qui s’hagi despistat amb el cubell? Junts per Catalunya denuncia la manca de concreció tècnica d’una taxa que es ven com a «justa».

«Tenim l’incivisme a flor de pell»: La frase més desconcertant del ple, dita textualment per Esquerra Republicana, que vota a favor de l’ordenança però admet una confessió de derrota cívica en tota regla: la pedagogia té un límit cultural difícil de superar. La preparació perfecta per justificar el següent pas.

Ecocàmeres amb intel·ligència artificial: el gir invisible: L’anunci que l’alcalde intenta passar gairebé de puntetes. Cinc càmeres als punts negres de recollida amb intel·ligència artificial integrada. No són càmeres de videovigilància tradicional: l’algoritme decideix automàticament si has llençat malament la borsa, sense un policia mirant cap pantalla. «Estem utilitzant IA per multar els veïns per com separen els envasos del cartó. Això no és matar mosques a canonades?»

El doble discurs: pedagogia o vigilància?: Durant tot el ple, l’alcalde repeteix com un mantra que l’ordenança «no té afany recaptatori», que volen «educar i fer pedagogia, no sancionar», que busquen «acompanyar el ciutadà». Però si la teva mesura són multes de fins a 3.000 € més 5 càmeres d’IA vigilant els veïns automàticament, no estàs fent pedagogia: estàs admetent que l’educació i el civisme han fracassat i prefereixes el control tecnològic estricte. Un gir autoritari subtil emmascarat sota la paraula eco — el solucionisme tecnològic ja apuntava com a símptoma a la tertúlia de l’Episodi 014.

El patró de la majoria absoluta: La dinàmica que es repeteix ple rere ple. Quan els números ja permeten aprovar-ho tot sense l’oposició, l’estratègia canvia: el focus passa a construir un relat perfecte de portes enfora, atribuir-se mèrits que cauen del cel per llei, i quan no es pot rebatre la xifra, es desvia el debat a la moral o a l’emoció. La mateixa lògica que l’Episodi 016 explicava amb el cas Antifrau, ara aplicada a un projecte verd.

Reflexió final: hipervigilància o cohesió?: La paradoxa que defineix els temps que vivim. Si un ajuntament necessita instal·lar càmeres d’intel·ligència artificial als carrers per aconseguir que els veïns llencin bé una bossa d’escombraries, realment estem salvant el medi ambient? O en el fons només estem construint una societat hipervigilada i tecnocràtica per tapar la nostra pròpia incapacitat de viure en comunitat i respectar-nos els uns als altres?

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en l’acta i la videoacta del ple municipal extraordinari del 21 d’abril de 2026 de l’Ajuntament de Tiana. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.

Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

Com pot un govern municipal afirmar al ple que l’Oficina Antifrau de Catalunya gairebé els ha demanat disculpes per investigar-los, quan els documents oficials d’aquesta mateixa oficina parlen de fraccionament prohibit de contractes i de contractes verbals de 224.000 euros? Aquesta és la giravolta retòrica del ple ordinari del 7 d’abril de 2026 a Tiana, on el govern de Junts per Tiana intenta tapar un informe d’Antifrau amb un 9,4 d’InfoParticipa, blinda l’Escola Bressol durant 5 anys per 5,6 M€ i atrapa el debat del camp de futbol en una discussió sobre la paraula «avantprojecte». Anàlisi d’un ple molt dens i d’una majoria absoluta cada cop més tensionada.

L’informe d’Antifrau: «fraccionament prohibit» a la cavalcada de Reis: L’oposició porta una moció al ple per desmuntar el relat previ del govern. L’Oficina Antifrau no demana disculpes a ningú: alerta explícitament d’un «i situ fraccionament prohibit de contractes» en un esdeveniment tan visible com la cavalcada de Reis. Què és el fraccionament prohibit? Dividir un encàrrec gran (per exemple, 100.000 €) en contractes més petits de menys de 15.000 € per evitar el concurs públic obert que la llei exigeix per a quanties grans. La llei ho prohibeix permanentment per evitar el favoritisme. Continuació de l’anàlisi iniciada a l’Episodi 010, on el govern ja va transformar l’arxivament d’una denúncia en un relat de victimisme.

Contractes verbals de 224.000 € i adjudicació directa a un enginyer municipal: Una xifra que sona surrealista. L’oposició documenta l’existència de contractes verbals per import de 224.000 €: un servei prestat sense cap document signat que estableixi garanties ni penalitzacions. També es destapa l’adjudicació directa a un enginyer municipal saltant-se les normes internes, i problemes amb el bar de l’antic camp de futbol. Fets documentats, no xafarderies.

La cortina de fum: el 9,4 d’InfoParticipa: La tàctica del govern davant de la moció és de manual. En lloc de respondre als punts legals, celebren a bombo i platerets que han tret un 9,4 al segell InfoParticipa de la Universitat de Barcelona. «És com si la policia et para per excés de velocitat i tu, en lloc de parlar de la multa, els ensenyes que el cotxe està netíssim per dins.» InfoParticipa només avalua si el web municipal té publicats els currículums i les actes; no avalua si s’ha fraccionat il·legalment un contracte. Tapar un informe d’Antifrau amb un 9,4 a una pàgina web és «intentar curar un ictus amb una tireta».

De investigats a víctimes: la insinuació de la «guerra bruta»: El govern fa un pas més enllà i deixa caure que les denúncies anònimes a Antifrau formen part d’una estratègia deliberada de bloqueig, insinuant que darrere hi ha la pròpia oposició. Passen d’investigats a víctimes; desactiven el missatger; converteixen un debat legal concret en un debat sobre ètica política. La majoria absoluta vota en contra de la moció i tanca la carpeta.

Escola Bressol: 5,6 M€ adjudicats a Cavall de Cartró SL, blindats 5 anys: L’expedient més gros de la legislatura. 5,6 milions d’euros adjudicats a l’empresa Cavall de Cartró SL, amb una clàusula que blinda la concessió per 5 anys naturals, sense possibilitat de pròrroga ni revisió intermèdia. El cost anual passa d’uns 600.000 € a fregar el milió. Tota l’oposició s’absté en bloc i parla d’«hipoteca»: la fórmula habitual del 2+1+1 permet acabar el contracte si el segon any l’empresa falla. Aquí, si falla el segon any, l’Ajuntament s’ho ha d’empassar fins al cinquè. (El procés de licitació es va iniciar al ple de novembre 2025 — vegeu Episodi 005.)

El que NO es va parlar: pedagogia ni model educatiu: La tragèdia habitual del món municipal: tota la discussió va sobre taules salarials, fiances, tribunals de contractes i recursos administratius. Pràcticament no es va escoltar la paraula pedagogia o model educatiu fins a l’últim minut. La burocràcia devora la finalitat del servei.

Camp de futbol: el debat semàntic de «l’avantprojecte»: Tothom està d’acord que el camp necessita una reforma integral. L’oposició demana participar en el disseny: argumenten que el govern ja s’ha reunit amb el club a ensenyar maquetes i a ells no els n’han dit res. La resposta del govern és magistral en termes de defensa: «no us amaguem cap projecte perquè el projecte legalment encara no existeix; només hi ha un avantprojecte». Controlant el vocabulari, es controla qui seu a la taula. L’alcalde retreu després a l’oposició que a l’octubre va votar en contra del crèdit de la Diputació que pagava la mateixa obra.

Romanent de tresoreria vs crèdit: la discussió de parella amb milions: L’oposició defensa pagar la reforma del camp amb el romanent (els estalvis del poble al banc) en lloc de demanar un crèdit. El govern respon que buidar el romanent en una sola obra és com gastar tots els estalvis familiars en un cotxe al comptat: si l’endemà hi ha una urgència, et trobes amb la caixa buida. Es prefereix el crèdit tou de la Diputació. Al final s’aprova per unanimitat crear una taula de treball, però el mal rotllo és evident.

Modificacions de crèdit: armer policial i brot de janela: Pressupost aprovat fa només 4 mesos i ja s’estan movent partides. 15.000 € del fons de contingència per pagar la resposta a un brot de la janela a les instal·lacions esportives —però l’any passat ja hi va haver problemes higiènics: per què no s’ha previst manteniment ordinari? 9.800 € del renting de vehicles per comprar un armer blindat per a la policia local —si el necessiten per llei i la policia ho demana de fa temps, és un imprevist que cau del cel a l’abril? L’oposició ho qualifica de «govern a base de pedaços»; el govern, de «capacitat de gestió ràpida».

Resum ràpid de la jornada: Pluja celebrada (256 litres) i lliçó del capellà a l’Aplec de l’Alegria; l’espai diòptria amb més de 300 usuaris registrats; comiat de la regidora del PSC Mercè Serrano (entrarà Marc Reñiu); Tiana entra a Terça (Barcelona Energia) amb 12.600 € en accions per garantir energia 100% renovable; moció unànime contra la repressió a l’Iran; debat ciutadà sobre patinets elèctrics (pedagogia vs sanció directa); habitatges turístics congelats a 22 llicències; carregadors elèctrics inactius; petició d’oficialitzar noms populars com la plaça dels Enamorats.

Reflexió final: el ple com a escenari teatral: Quan un govern té majoria absoluta, la dinàmica del ple es transforma. La necessitat de pactar o convèncer s’esfuma; tot es converteix en un pols de retòrica per veure qui col·loca millor el seu missatge. L’únic contrapès real és una ciutadania crítica que llegeixi la lletra petita i no compri els discursos precuinats —vinguin del color polític que vinguin.

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en l’acta i la videoacta del ple municipal ordinari del 7 d’abril de 2026 de l’Ajuntament de Tiana. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.

Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

La nova línia d’autobús B32 s’anuncia a bombo i platerets com la solució de mobilitat definitiva: més freqüència, millor connexió amb l’estació de Montgat i la visita del president de l’AMB per fer-se la foto. Però quan l’oposició demana detalls bàsics —a quina hora passa el primer bus?— ningú no en sap les xifres. I el traçat es justifica perquè passarà pel futur CAP, un edifici que ni està en obres i que pot trigar 15 anys a existir. Anàlisi de la tertúlia política de La Local Ràdio Tiana sobre la B32: un cas d’estudi de com decidir per on gira un autobús de 15 tones pot encendre la metxa de tota una vila.

El detonant: B34 + B35 = nova B32: El govern de Junts per Tiana presenta la nova línia com una victòria col·lectiva (bus cada 25 minuts, millor connexió amb Montgat). En realitat agafen les línies B34 i B35 i les fusionen en una de sola, aprofitant la visita del president de l’AMB. L’oposició —Esquerra, Junts per Catalunya, PSC i PP— s’assabenta del canvi el mateix divendres de l’anunci, sense informació prèvia ni consulta. Continuació de l’anàlisi iniciada a l’Episodi 012 i a l’Episodi 014.

El CAP fantasma justifica el traçat: El govern defensa aferrissadament que la ruta és òptima perquè passarà per davant del futur Centre d’Atenció Primària. L’oposició recorda que aquest CAP ni tan sols està en obres —ni un fonament fet— i que, amb els temps de l’administració, pot trigar fins a 15 anys a ser una realitat. Allargues els trajectes diaris de milers de persones avui per un edifici fantasma del futur. A més, un ajuntament no fa un CAP pel seu compte: depèn de la Generalitat. No tenen ni el control del calendari, però els permet projectar la imatge d’«estem deixant un llegat».

La cortina de fum de les competències: Quan l’oposició pregunta a boca de canó si el traçat és una decisió de Tiana o una imposició de l’AMB, la portaveu del govern fa escapisme pur. No diuen «ho hem decidit nosaltres» ni «ens ho han imposat»: s’escuden en «és fruit de molt de temps de treball» i, l’escut màgic, «cal recordar que l’AMB és qui té la competència». La traducció: socialitzar la culpa i privatitzar l’èxit. Si la línia agrada, és victòria del govern; si té defectes, és que l’AMB té la competència. Un mecanisme per no assumir mai el desgast polític d’una decisió impopular.

Falten les dades més elementals: La queixa transversal de tota l’oposició és que a la tertúlia ni tan sols es coneixen els horaris bàsics. Si vols que la gent vagi a treballar a Barcelona des de Montgat i no saps si el primer bus passa a les 6 o a les 8, qualsevol anàlisi queda invalidat. La portaveu del govern improvisa, perquè la decisió s’ha pres als despatxos de l’AMB i a Tiana només l’han signat.

La hipocresia de la «participació ciutadana»: La portaveu argumenta que cal recuperar el bus directe a Barcelona perquè «la participació ciutadana ho demanava». Un minut després, quan l’oposició recorda que als pressupostos participatius la gent ha demanat que el bus arribi a la Virreina, aquesta mateixa participació passa a un segon pla. Cherry-picking de manual: la veu ciutadana val quan coincideix amb els plans de l’AMB. La majoria absoluta permet la contradicció flagrant perquè a l’hora de votar tenen els 8 vots.

«Connectivitat de totes les Tianes»: el trajecte d’una hora dins el mateix poble: Un terme de màrqueting pur que cau sol quan s’aterra. Per anar d’un punt a un altre del poble cal baixar fins a l’Ajuntament de Montgat, passar pel cementiri, fer la rotonda i tornar a pujar. Gairebé una hora dins del propi municipi. No és crear transport: és dibuixar línies de colors en un mapa perquè quadrin els pressupostos de l’AMB. Planificació d’escriptori.

El semàfor d’Olànglada i la rotonda fantasma: Cues monumentals cada dia per permetre un gir a l’esquerra. Es va prometre una rotonda i fins i tot es van fer els vestidors del camp de futbol més petits per fer-li lloc —però la rotonda no arriba mai. Igual que el CAP. El govern parla de «la prioritat del vianant» i de «buscar solucions tècniques»: l’eufemisme definitiu per dir que el disseny va fracassar i que no hi ha diners per arreglar-ho ràpid.

El bus directe a Barcelona: només 35 usuaris/setmana: La portaveu defensa que cal recuperar-lo perquè la participació ho demana. Un exalcalde aporta les dades: l’últim cop que es va provar només l’usaven 35 persones a la setmana. Per què? Perquè un bus així triga 15 minuts només a travessar el poble i incorporar-se a l’autopista, i després s’embussa a les rondes. Els tècnics de veritat recomanen potenciar el sistema d’aportació (més freqüència fins a l’estació + tren per via reservada), no caprics polítics que costen molts diners públics per a poquíssima gent.

Tensió de fons: 8 contra 5 i les eleccions a l’horitzó: La portaveu del govern arriba a dir que les crítiques de l’oposició —especialment les d’Esquerra— són «esgotadores» i es basen en «falsetats, mentides i imprecisions». L’oposició recorda que la seva feina és fiscalitzar i que el 2017, quan els qui ara governen eren a l’oposició, demanaven exactament allò que ara neguen. Quan no es pot defensar un detall tècnic, s’ataca la credibilitat de qui el qüestiona.

Reflexió final: polítiques per a la foto del futur: Si un govern justifica una línia sencera d’autobús només per donar servei a un hospital sense fonaments, quantes altres polítiques que avui ens venen com a «urgents» i «vitals» són en realitat preparació de terreny per a la foto de la inauguració d’un futur incert? Les línies d’autobús poden ser enrevessades, però les del discurs polític encara ho són molt més.

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en la tertúlia política de La Local Ràdio Tiana sobre la línia B32. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.

Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

La tertúlia política d’abril del programa Ara i aquí (La Local Ràdio Tiana) ha posat la lupa sobre la nova ordenança de residus i neteja viària de Tiana, aprovada inicialment al ple extraordinari del 21 d’abril de 2026. Hi van assistir els portaveus de PP, PSC, ERC i Junts per Catalunya. La cadira de Junts per Tiana —el govern amb majoria absoluta— va quedar buida. I quan qui té el poder absolut decideix no aparèixer a defensar la seva gestió, el missatge és prou clar: el debat no és part del joc. Anàlisi del que ha sortit a la tertúlia: multes inaplicables, una «taxa justa» que duplica el rebut, ecocàmeres d’aparador i un autobús que el primer dia rascava els baixos contra l’asfalt.

La cadira buida: Junts per Tiana no es presenta a la tertúlia política mensual, deixant que la resta de grups (PP, ERC, PSC, JxCat) s’hi expressin sense rèplica del govern. Tot i les ideologies oposades, l’oposició troba un terreny comú: critica el «corró» de la majoria absoluta, denuncia menyspreu cap a entitats i comerciants que aixequen la mà i acusa el govern de voler tancar contractes i projectes estructurals «de pressa abans de les eleccions». L’absència del govern al debat reforça l’argument.

Multes de 750 a 3.000 €: ordenança per espantar, no per educar: La nova ordenança fixa multes lleus de 750 €, greus de 1.500 € i molt greus de 3.000 € per infraccions de residus i neteja viària. Una família que treballa a torns i baixa el cubell un minut tard pot rebre una sanció equivalent a una nòmina sencera. El problema, però, no és el preu —és la viabilitat: la policia local no té efectius ni per cobrir els torns ordinaris de seguretat ciutadana. Sense agents per fer-la complir, la norma és «fer volar coloms».

El detall legal que invalida les multes: Per multar algú per una bossa mal posada cal saber de qui és. La via clàssica —obrir-la per buscar una factura— només la pot fer la policia local: un operari de neteja viària no és agent de l’autoritat i no pot regirar pertinències privades sense vulnerar la privacitat. Qualsevol recurs tombaria la sanció. Conclusió de la tertúlia: o és pur aparador, o és una excusa per recaptar de manera aleatòria.

«Taxa justa»: el rebut s’enfila de 180 a 330 € (+60%): El govern envasa la pujada amb el lema taxa justa —teòricament: qui recicla més, paga menys— però l’oposició aporta els números reals. La llar mitjana passa de pagar uns 180 € a 330 €. La pujada no es deu a camions nous ni a un servei premium: el contracte de la brossa està caducat des de fa anys. L’empresa segueix recollint fora de contracte i, sense l’escut legal d’un contracte vigent, l’Ajuntament es menja tota la inflació i el cost del personal mes rere mes. La deixadesa administrativa la paga el rebut.

Ecocàmeres: solucionisme tecnològic d’aparador: S’anuncien 5 càmeres als punts negres d’abocaments incontrolats. Logística bàsica: 120 hores diàries de vídeo per veure qui llença un cartó on no toca, sense personal per revisar-les, i una caputxa qualsevol invalida la prova. Hi ha un precedent: la prova pilot al carrer de les Flors, anunciada a la revista municipal i després silenciada —ni dades d’eficiència, ni multes cobrades, ni cap prova que funcionés. Aparentar que es fa alguna cosa mentre la institució continua paralitzada.

Línia B32: l’autobús que rascava els baixos al Camí dels Francesos: La revista municipal ven la nova B32 com un servei que «vertebra el poble i connecta totes les Tianes». Les dades en diuen una altra cosa: el municipi ha perdut dues línies (B34 i B35) per guanyar-ne una de sola, i qui en surt més beneficiat és Montgat, no Tiana. El dia de l’estrena, un trajecte intern va durar 24 minuts sense trànsit, fent una volta per Montgat (cementiri, sota l’institut). Al Camí dels Francesos l’autobús va començar a rascar els baixos contra el paviment: el conductor va clavar frens i va baixar a comprovar si havia arrencat el tub d’escapament. Dissenyar una ruta sense comprovar l’alçada lliure del vehicle respecte als sots és no fer els deures. (Anàlisi prèvia de l’eliminació del B34/B35 a l’Episodi 012.)

Aïllament dels barris: el bus que t’expulsa del centre: Can Gaietà, Els Bassans, Les Costes, La Bòbila i La Virreina queden directament aïllats del centre neuràlgic del poble. La línia serveix per anar a l’estació de Renfe i marxar a Barcelona, però no per anar al centre mèdic, a la farmàcia o al comerç local. Especialment greu per a persones grans o amb mobilitat reduïda. Es triga menys caminant que esperant i agafant el bus. No és vertebració: és un laberint sobre rodes que afavoreix la sortida del poble i ofega la vida del barri.

El context de gestió: residus i transport, ja analitzats abans: La pujada de la taxa de residus continua una sèrie llarga (Episodi 004 sobre la pujada fiscal, Episodi 006 sobre la batalla de les escombraries als barris, Episodi 012 sobre els autobusos fantasma i el nou contracte de residus). El patró es repeteix: paguem servei nou, tenim servei vell.

Reflexió final: Quan una administració envasa la realitat amb conceptes impecables —ecocàmeres, taxa justa, vertebració territorial— cal preguntar-se fins a quin punt aquestes paraules màgiques pretenen maquillar una gestió defectuosa. Estem dissenyant normatives perquè quedin bé a la revista municipal, oblidant l’usuari real que rasca els baixos del vehicle o que ja no pot anar a la farmàcia. Escepticisme actiu davant l’eslògan fàcil.

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en la tertúlia política d’abril del programa Ara i aquí de La Local Ràdio Tiana. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.

Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

La revista municipal Plaça de la Vila ha dedicat la contraportada del número de gener i febrer a celebrar que un jove de Tiana va arribar als 100.000 subscriptors a YouTube havent-hi entrat als 12 anys. Sense cap línia sobre riscos, cap veu experta, cap menció al context legal. En el mateix moment, Austràlia prohibia les xarxes per a menors de 16 anys i Espanya tramitava una llei en la mateixa línia. L’oposició al ple del 3 de març va qualificar aquella contraportada de greu problema de salut pública. Però la polèmica va més lluny: revela un patró comunicatiu del govern que ja vam analitzar a l’Episodi 001.

Patró comunicatiu: el precedent de l’Episodi 001: La mateixa revista va publicar que el president de l’Associació Veïnal de Can Gaietà havia avalat els pisos de Calçfrares al CAUT. La font original —el vídeo de la reunió— mostrava exactament el contrari: una crítica severa al model de governança i dubtes tècnics sobre confort climàtic (57 graus a l’asfalt del carrer Calçfrares). La revista, pagada amb diners públics, va filtrar les parts incòmodes i va empaquetar la intervenció com una simple col·laboració veïnal satisfeta.

La contraportada de la discòrdia: Un reportatge acrític celebra que un jove de 16 anys té 100.000 subscriptors a YouTube i 20.000 a Instagram, destacant que va començar als 12 anys i que vol rendibilitzar-ho econòmicament. L’article no inclou cap context mèdic, cap advertència sobre riscos de l’exposició digital ni cap menció a la legislació vigent. Un detall revelador: el noi confessa que YouTube li va tancar el primer canal “sense saber per què” —molt probablement per incomplir les normatives de protecció de menors de 13 anys (RGPD a Europa, llei COPA als EUA).

El contrast amb el món: Mentre la revista aplaudeix que un nen de 12 anys s’iniciï a les xarxes, governs de tot el món premen el botó d’emergència. Austràlia ha prohibit les xarxes per a menors de 16 anys, amb 4,7 milions de comptes eliminats; França les restringeix per sota dels 15 anys; Espanya tramita un avantprojecte per elevar l’edat mínima als 16. L’Ajuntament celebra com a model d’èxit allò que els governs volen prohibir per llei.

El miratge de l’èxit: L’article ven una narrativa d’esforç i èxit que les dades desmunten. Només el 0,5% de tots els canals de YouTube arriben als 100.000 subscriptors, i el 88% dels vídeos no arriben a 1.000 visualitzacions. Presentar una anomalia estadística extrema com a model a seguir porta milers d’adolescents a invertir hores davant una pantalla, sovint sense cap resultat.

Dark patterns i salut mental: YouTube i Instagram estan dissenyades amb mecanismes —scroll infinit, autoplay, notificacions push, feed de recomanació— que exploten el circuit de la dopamina, especialment devastadors en cervells adolescents amb l’escorça prefrontal encara en maduració. El Col·legi de Metges de Barcelona i l’Associació Espanyola de Pediatria lliguen directament aquesta sobreestimulació a trastorns d’atenció, de son i d’ansietat. El COMB recomana que els mòbils no estiguin disponibles ni a la motxilla durant l’horari escolar.

La dimensió de gènere: Tots els informes internacionals —UNICEF, estudis clínics de salut mental— apunten que les noies adolescents són les principals perjudicades pels algoritmes d’aquestes xarxes: imatge corporal, dismòrfia, trastorns alimentaris, ansietat disparada, ciberassetjament. Al mateix ple del 3 de març, una veïna va denunciar la manca d’actes per al Dia de la Dona (8 de març): el govern descuida la igualtat mentre amplifica un entorn que danya de manera desproporcionada les noies.

Important: Aquest episodi ha estat generat íntegrament amb Google NotebookLM a partir de les fonts indicades. El contingut pot contenir errors o al·lucinacions. Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.

Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

Anàlisi del ple municipal del 3 de març de 2026 a Tiana. Una sessió d’alta tensió preelectoral on la distància entre el discurs del govern i la realitat del carrer resulta abismal: autobusos que van cap a hospitals que no existeixen, terrenys públics milionaris cedits mentre les arques municipals rebosen i el casal del poble amb els lavabos clausurats amb bosses negres d’escombraries.

Autobusos B34/B35 eliminats → nova línia B32: El govern presenta l’eliminació de les línies B34 i B35 com a millora d’eficiència (de 40.000 a 50.000 passatgers) i evitar un encreuament perillós. Però l’oposició destapa la contradicció clau: la nova ruta justifica la seva trajectòria connectant amb el nou CAP i el futur mercat —equipaments que encara no s’han construït, són solars. Barris com l’Avi Reina queden desconnectats i els joves de Tiana perden el bus directe al seu propi institut del poble, mentre la nova línia els porta a l’Institut Talassa que no és el seu centre

Calçfrares: cessió de terreny públic a l’AMB (punts 29-33 del ple): L’Ajuntament cedeix per “mutació dominial” un terreny públic de gairebé 4 milions d’euros a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per a habitatge social. L’oposició exposa el contrasentit: Tiana té un romanent de tresoreria de 7,9 milions d’euros i un endeutament irrisori del 8,6% —el poble ho podria finançar perfectament i mantenir el control del patrimoni. Els veïns de Can Gaietà esperaven que aquell terreny fos una zona verda (Vegeu els antecedents de la polèmica del solar a l’Episodi 009)

La participació ciutadana a la carta: L’alcalde cede el micròfon al públic a una associació anomenada “l’Alegria” que aplaudeix la construcció d’habitatges a Calçfrares. El regidor d’ERC destapa en directe que aquesta associació no està legalment constituïda ni registrada. Ironia majúscula si recordem que a associacions veïnals crítiques se’ls ha negat sistemàticament la paraula o l’ús d’espais per problemes de registre o manca de papers (vegeu Episodi 008 i Episodi 011)

Residus: paguem tarifa nova, tenim servei vell: El nou contracte de recollida de residus (sistema de 5 fraccions) porta retard, però als ciutadans ja se’ls cobra la nova taxa, molt més cara. La realitat als barris de bosc: contenidors penjats a metre i mig per evitar els senglars —que de totes maneres hi arriben i escampen la brossa. A més, el PP denuncia plagues de rosegadors a les obres de Can Mates per moviments de terres (Vegeu el precedent de la taxa a l’Episodi 004 i la batalla de les escombraries a l’Episodi 006)

El casal del poble en ruïnes: El regidor no adscrit, Albert Salés, denuncia l’estat del casal: ferros rovellats, despreniments i, el detall més esperpèntic, els urinaris clausurats amb bosses d’escombraries industrials negres. Mesos a la vista de tothom. La resposta del govern: “no ens consta cap queixa formal”

Antifrau i acusacions creuades: L’alcalde acusa l’oposició de fer “col·leguisme polític” i d’“estratègia deliberada” per portar fins a un centenar de contractes menors a l’Oficina Antifrau buscant errors tècnics. L’oposició rebutja l’acusació: revisar els diners públics no és col·leguisme, és la seva feina. L’Antifrau ja havia arxivat una denúncia anterior contra l’Ajuntament (analitzat a l’Episodi 010)

L’incident al públic: Un veí demana la paraula per denunciar que l’alcalde, des de la presidència, l’ha assenyalat públicament durant el debat i l’ha vinculat a l’extrema dreta davant de tothom. L’assenyalament és descrit com a inacceptable. Quan una majoria absoluta es percep intocable, qualsevol crítica —de l’oposició o d’un ciutadà— es neutralitza etiquetant la persona

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa. Vull fer una salutació molt i molt especial a tota la nostra gent del barri de Can Jaità i, evidentment, a tots els veïns i veïnes que ens escolten des de qualsevol racó de Tiana. Avui tenim un menú complet, eh? I tant que sí. Però abans d’entrar en matèria, em toca fer la nostra nota de transparència indispensable. Tota la gent que ens escolta ha de saber que aquest espai està completament generat amb intel·ligència artificial. I quan dic completament, vull dir tant el guió com les nostres veus. Exacte. Som veus sintètiques. I això vol dir que l’eina pot contenir errors o alguna imprecisió. Per tant, animem sempre tothom a anar a les fonts originals. En aquest cas, les actes i els vídeos del ple municipal. El nostre objectiu aquí no és fer de botiguer de notícies escèptic. No, ni de bon tros. L’objectiu és fomentar l’espírit crític. Volem fer partícip a la gent dels esdeveniments del poble, rascar una mica la superfície i analitzar què s’amaga realment darrere de les peroles oficials de l’Ajuntament. I Déu n’hi do el que s’amaga al ple de l’Ajuntament de Tiana del 3 de març de 2026. Hi ha una tensió preelectoral que es pot tallar amb un ganivet. Totalment. Avui parlarem d’autobusos que et porten a edificis que no existeixen, de terrenys públics milionaris que es regalen i de coses tant del dia a dia com orinaris públics presentats o amb bosses d’escombraries negres. Tot això amanit amb acusacions croades de corrupció i manipulació. És que és un còctel molt potent. I per entendre tot això s’ha de tenir molt clar l’ambient general del ple. El govern de Junts per Tiana actua amb la comoditat i de vegades el corró d’una majoria absoluta. I això es nota en cada intervenció. Clar, per posar context a qui ens escolta, d’una banda tenim aquest govern amb majoria absoluta liderat per l’alcalde Isaac Salvatierra Pujol. L’acompanyen regidors com la Cristina Cuní, l’Omes Espada, l’Eulàlia Serrat de Mas, l’Andrés Hortes Massó, la Susana Capella Guallo, en Pau C. d’Oro i la Jèssica Herrando Belmonte. Són set. Tenen la paella pel mànec. I a l’altra banda, una oposició fragmentada però que intenta fer front comú en la fiscalització. Hi ha el regidor no adscrit, Albert Salés Castell, la Mercè Serrano Gómez del PSC, la Montserrat Torres Prenafeta de Junts per Catalunya, en Diego Parra Gigante del PP, i l’Alejandro Van Boven Campoy d’Esquerra Republicana. Tots sota la mirada atenta del secretari Francesc Gabriel Palau Elguera. Aquesta geometria marca el ritme. El que assenyala molt l’oposició és l’ús intensiu que fa el govern de la Junta de Govern local. Per a qui no ho sàpiga, això és una eina que permet aprovar temes esquivant el debat per avi al ple. El govern en diu… En diuen anticipar-se o treballar sense soroll. Aquesta és la frase. Exacte, treballar sense soroll. Però clar, des de l’oposició, això tradueixen directament com a opacitat, manca de diàleg i governar demagat. Quan tens majoria absoluta, el soroll que t’incomoda sol ser la veu de qui pensa diferent. I tant. Bé, si et sembla, fem un resum molt ràpid, gairebé telegràfic, de la jornada, perquè quedi constància de tot el que es va parlar i la gent pugui anar a buscar els temes que més li interessin. Endavant amb la lista ràpida. Vam començar amb l’aprovació de tràmits i comunicacions d’alcaldia, on destaquen les noves multes de 600 euros per llançar brossa al carrer. Després, modificacions de crèdit. Una per a l’aula d’extensió universitària i una altra per a les arbres de la coberta i butaques de la sala Albenes. També les pròrrogues dels convenis de serveis socials amb el Consell Comarcal del Maresme. Llavors vam entrar a les mocions, amb queixes de Junts per Catalunya sobre l’emboll de trànsit i semàfors a la cruiella del passeig Vilesa amb el carrer Castellà. Sí, i la moció d’Esquerra sessió dels terrenys de Calçfrares a l’àrea metropolitana, que d’això en parlarem a fons. També preguntes sobre el pla de poda d’Arbrat, que sembla que no s’està complint. Llavors, el plat fort de la mobilitat. La polèmica per l’eliminació dels autobusos B34 i B35 per posar el nou B32. PP i Junts per Catalunya van collar fort amb això. I per acabar, d’ara a la matinada, un dia a dia. Queixes per plagues d’arrossegadors a les obres de Can Mates. Preguntes pel nou contracte de la brossa. La llar d’infants i el nou CAP. I la denúncia de l’estat ruinós del casal del poble. Déu-n’hi-do, quina llista. Però mira, aturem-nos a l’autobús, que això és un tema que crema, especialment per als veïns de Can Galleta i els vessants. Ens treuen el B34 i el B35 per crear la línia B32. El govern, com ho ve, això? Doncs el govern ho ve com un gran èxit d’eficiència. Diuen que es millora la freqüència, passant de 40.000 a 50.000. I que, a més, s’evita un encreuament perillós a la carretera nacional 2. Fins aquí podria sonar bé. Però, clar, l’oposició ha posat el dit a l’anafra amb una contradicció espectacular. Quina és? Perquè el govern treu pit d’aquesta connexió. Clar que en treuen pit. El govern justifica part de la nova ruta dient que connectaran amb el nou CAP i el futur mercat. Però és que aquests equipaments encara no estan construïts. Són un solar. T’estan posant un autobús per anar a un hospital. Un hospital fantasma. És que és surrealista. I, mentrestant, el govern utilitza la paraula anticipar-se. O sigui, dissenyant el poble per d’aquí a 5 anys. Però què passa amb la gent que ha d’agafar l’autobús demà al matí? Doncs que es queden penjats. L’oposició remarca que barris com l’Avi Reina queden desconnectats. I el que és més greu, els joves de Tiana perden el bus directe per anar al seu propi institut al poble. Això mateix. Et treuen el bus per anar a la teva escola. Però, la línia nova sí que t’acosta a l’Institut Talassa, que està amongat. Quin sentit té això per una família de Tiana? Sacrifiques la connexió real dels teus estudiants per connectar-los amb la maqueta d’un mercat que ves a saber quan s’inaugurarà? O per estalviar costos a l’AMB fusionant dues línies llargues en una de més curta. Sota l’aparença d’aquesta eficiència hi ha una retallada de serveis molt clara per a certs barris. I parlant de l’AMB i de grans projectes, hem de posar la lupa sobre calçfrares. Aquest és el punt número 29 al 33 del ple. La famosa mutació de manial. Això sona molt tècnic, però en llenguatge de carrer vol dir que l’Ajuntament agafa un terreny que és públic, que és de tot el poble, i el cedeix a l’àrea metropolitana perquè hi facin habitatge social. Un projecte valorat en gairebé 4 milions d’euros. 4 milions, sí. A veure, ningú al ple està en contra de fer habitatge social, el problema són les xifres i l’estratègia del govern. L’oposició va desemmascarar la situació recordant que l’Ajuntament de Tiana té un remenent de tesoreria de 7,9 milions d’euros. 7,9 milions d’estalvis a la caixa i un endeutament irrisori del 8,6%. Llavors la pregunta que es fa a qualsevol persona és per què regalar el terreny i perdre’n el control si el poble ho pot finançar perfectament? Exactament. Si tens els diners, per què cedeixes el patrimoni? I aquí s’hi suma l’enui monumental dels veïns de Can Galletà. Fa res es pensaven que allà s’hi faria un parc. Hi havia projectes, promeses, s’havia parlat de zona verda… I de cop i volta l’alcalde ho anuncia per xarxes socials quan ja gairebé està signant el canvi per fer-hi pisos. I aquí és on entra un dels moments més irònics de tot el ple sobre la participació ciutadana. Resulta que l’alcalde dona la paraula al públic a una associació anomenada l’Alegria, que casualment puja a defensar la construcció d’habitats. Sí, sí, puja a aplaudir la mesura del govern. Però quin va ser el gir d’I.O.? Doncs que el regidor d’Esquerra va destapar allà mateix que aquesta associació, l’Alegria, ni tan sols està legalment constituïda ni registrada. És molt fort. Jo estic sorprès amb aquesta doble vara de mesurar. Sobretot si recordem que altres associacions veïnals, precisament de Can Galletà, se’ls ha negat sistemàticament la participació o l’ús d’espais amb l’excusa que els faltava un paper, que tenien problemes de registre a la Generalitat o que els faltava legitimitat. Clar, és una participació a la carta. Si vens a aplaudir i a donar suport al govern, les normes es relaxen i et posen al micròfon. Si ets una associació crítica que vol defensar una zona verda, llavors t’apliquen el reglament amb mà de ferro i et tanquen la porta. És que aquest ús de la burocràcia per silenciar uns i potser potenciar els altres és justament el que la gent del poble ha de veure. Però deixem les maquetes i les associacions fantasma i anem a la realitat del carrer, perquè el contrast és abismal. Abismal és poc? Parlem de la brossa. Al principi deies que l’alcalde presumia de posar multes de 600 euros per abandonar brossa al carrer. Molt bé, madura. Però l’oposició, en aquest cas esquerra, va recordar un petit detall… Un detall que afecta la butxaca de tothom. El nou contracte de recolzada… La recolida de residus està endarrerit. Però atenció, als ciutadans ja se’ls està cobrant la nova taxa, molt més cara, corresponent al sistema de 5 fraccions que teòricament s’havia d’implementar. O sigui, paguem servei de primera, o de 5 fraccions, però tenim el servei antic. I quina és la realitat visual d’això? Doncs veure com els barris més propers al bosc tenim els cobells d’escombraries penjats a metre i mig d’alçada perquè els porcs senglars no hi arribin. Bueno, no hi arribin en teoria, perquè els senglars se’ls tommen igualment, regiren la brossa i deixen els carrers fets un desastre. Tens un problema de celebritat greu, pagues més, però tens la brossa per terra. I parlant de celebritat, el PP va posar sobre la taula les plagues d’arrossegadors. Sí, rates voltant per les obres de Can Mates i la plaça Sant Bru, a causa dels moviments de terres. Tens macroobres per una banda i rates per l’altra. Però el premi al manteniment se l’emporta el que sal del poble. Ser d’aquelles coses que et deixen amb la boca oberta. El regidor no adscrit va fer una radiografia de l’estat ruinós de l’edifici. Ferros rovellats, despreniments… Però el detall més esperpèntic són els urinaris del casal. Urinaris públics clausurats. Però no amb un cartell de fora de servei bonic, no. Presentats en bosses d’escombràries industrials negres. Durant mesos, a la vista de tothom en un equipament cultural principal. I quina va ser la resposta de l’equip de govern? Quan se’ls va retreure això? Aquesta resposta s’hauria d’emmarcar. Van dir textualment que no els constava cap queixa formal. Clar. Si no hi ha una instància amb cell virtual de l’Ajuntament, la bossa d’escombràries negra enganxada a l’urinari no existeix, oi? Exacte. És una maniobra de desarmament verbal de manual. L’administració és parapeta darrere la burocràcia. Si tu no m’ho comuniques per regista d’entrada, jo no arreglo. És igual que tothom que entri al casal vegi el lavabo presentat. Aquesta desconexió de la realitat és el que exaspera a l’oposició i als veïns. I, precisament, aquesta exasperació ens porta al tram final del ple, que va ser de moda al voltatge. Les acusacions van pujar de tota una manera molt bèstia. El govern, per defensar-se d’aquesta fiscalització contínua, va començar a utilitzar termes com oliganisme. Sí, el govern acusava l’oposició de fer oliganisme polític. Caldre va anar un pas més enllà. Va dir que l’oposició o el seu entorn havia portat fins a un centenar de contractes menors a l’oficina Antifrau de Catalunya, tot buscant un simple error tècnic o administratiu per poder-los penjar l’etiqueta de corruptes. L’alcalde assegurava que Antifrau ho havia anat arxivant tot, però, clar, va aprofitar per dibuixar una oposició que només vol destruir. L’oposició, evidentment, s’hi va tornar negant que hi hagués una persecució orquestrada i reivindicant que, per revisar on van els diners públics, no és oliganisme, sinó la seva feina. És que l’ombre de la corrupció i les sospetes sempre tensen les cordes, però el que va marcar realment aquell final de ple, el que ho va fer inèdit, va ser l’incident a una persona del públic. Totalment. Un veí va demanar la paraula per queixar-se amargament d’un fet gravíssim. Va denunciar que l’alcalde, des de la seva cadira presidencial d’alt de tot, l’havia assenyalat públicament durant el debat i l’havia volat a l’extrema dreta, davant de tothom. Un assenyalament que aquest ciutadà va descriure com a inacceptable. I si ho analitzem fredament, reflecteix perfectament el perill de les majories absolutes prolongades. Quan un govern se sent intocable, qualsevol crítica, vingui de l’oposició o vingui d’un ciutadà del públic, es percep com un atac personal intolerable que s’ha de neutralitzar assenyalant la missió. És la comoditat del poder que acaba derivant en prepotència institucional. Utilitzar el micròfon de l’alcaldia per penjar etiquetes ideològiques a un veí que ha vingut a escoltar el ple és creure una línia vermella molt perillosa. I tot això ens deixa un escenari al poble molt polaritzat. D’una banda, les grans discursos de futur i de l’altra, la frustració del dia a dia. Sí, i mira, m’agradaria aprofitar just això per deixar una reflexió final provocadora a la gent que ens escolta. Una idea per rumiar, construïda sobre tot el que hem exposat avui. Endavant amb la reflexió. Endavant amb la reflexió. Quan un govern té una majoria absoluta tan forta que li permet aprovar sessions de terrenys multimilionàries d’esquena al ple i a les entitats veïnals, quan pot crear línies d’autobús cap a centres sanitaris que encara són un descampat i justificar-ho dient que s’estan anticipant. Fins a quin punt aquesta administració ha deixat de gestionar el Tiana del present per viure exclusivament en la maqueta del Tiana del futur? És una reflexió molt pertinent. Està molt bé dissenyar el poble de la pròxima dècada, però mentrestant la ciutadania d’avui s’ha de conformar amb els lavabos del casal del poble presentats, amb pagar una taxa de brossa caríssima per tenir els contenidors rodejats de senglars i amb uns joves que demà al matí ja no tindran autobús per anar al seu propi institut. Aquesta és la realitat i és exactament el tipus de coses que volem posar sobre la taula en aquest espai. Per això, animeu a tothom a subscriure’s a aquest programa per no perdre’s a les properes anàlisis. Hem de mantenir els ulls ben oberts amb el que passa als plens. I una crida molt important. La unió fa la força. Tota aquella gent que ens escolti, si no ho està, cal que s’apunti a l’Associació de Veïns de Can Galleta. Hem de fer pinya. Hem de tenir una veu forta i present al poble, perquè ja hem vist que si no t’organitzes l’administració tira pel dret. Teniu l’enllaç per associar-vos directament a la descripció d’aquest àudio. Ha estat un plaer compartir aquesta estona i fer aquest exercici d’esperit crític. Ens retrobem en la pròxima anàlisi. Una abraçada a tothom des de Ràdio Can Galleta.

Actualitza aquesta secció amb les fonts reals utilitzades per generar el contingut amb Google NotebookLM.

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper. Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.

Uneix-te al projecte! Apunta't aquí (tinyurl.com/24mml85h)

L’Associació Veïnal de Can Gaietà va demanar fer la seva assemblea anual a l’Espai Diòptria —l’únic equipament públic del barri— a les 18:45h. La resposta: denegat, perquè els joves necessitaven l’espai per jugar a la PlayStation. Però quan l’associació va exercir el dret a la transparència administrativa i va demanar on estava escrita aquesta norma, l’Ajuntament va haver de confessar per escrit que no existia. Continua la saga de normes fantasma ja analitzada a l’Episodi 008.

La confessió de l’Ajuntament: En resposta a la instància de transparència, l’Ajuntament admet per escrit que “no existeix cap acord, resolució ni normativa interna que estableixi una prohibició en general o automàtica d’ús de la casa d’entitats durant la franja horària de cinc a vuit i mitja”. Ni protocol de cohabitació, ni informe tècnic, ni criteri numèric. Res. La restricció aplicada durant mesos no tenia cap base normativa.

El reglament que l’Ajuntament s’oblida de complir: El ple va aprovar el 5 de març de 2024 un reglament que a l’article 11.1 estableix explícitament que les entitats del Bloc 2 (com l’Associació Veïnal) tenen preferència d’ús i de reserva de l’equipament. Per esquivar el seu propi reglament, l’Ajuntament agafa l’article 9.5 —pensat per a usos puntuals— i l’utilitza per crear una regla general prohibitiva que el ple mai va aprovar. Tema tractat en profunditat a l’Episodi 008.

El doble rasador de la PlayStation: L’argument per denegar era que els joves necessitaven l’espai per jugar a jocs de taula o a la PlayStation. Però el propi Ajuntament ha programat en la mateixa franja: un taller d’intel·ligència artificial (29 de gener, 19h-21h) que usa la televisió per projectar diapositives —impossibilitant qualsevol joc de consola—, i una xerrada sobre famílies i adolescència per a adults (13 de novembre, 18h). El que altera el «bon clima» per a uns es tolera perfectament per a d’altres.

L’Annex 2: tothom hi entra, menys els veïns: El calendari complet d’usos facilitat per l’Ajuntament demostra que la franja «blindada» ha estat usada per: l’Agrupament Escolta i Guia Roger de Flor (cada dissabte a la tarda, fins a 40 persones), la Colla de Diables (30 de novembre, de 17h a 20:30h, menys de 20 persones; 13 de setembre, de 8h a 18h, més de 50 persones), el Centre Excursionista de Tiana (29 de novembre, de 15h fins a dos quarts de 22h, més de 50 persones), i una formació de Mossos d’Esquadra per a clubs esportius (a dos quarts de 7 de la tarda). Tothom sí. L’associació de veïns del propi barri, no.

L’Annex 1: les dades reals d’ocupació: L’assistència mitjana de joves entre les 17h i les 20:45h és d’uns 10 a 11 joves per dia, al llarg de 3 hores i mitja. I la dada més reveladora: 11 dies amb 0 joves en un període de 5 mesos (3 i 11 de setembre, 8 i 21 de gener, entre d’altres). A més, l’Ajuntament no ha facilitat cap dada d’ocupació dels caps de setmana —silenci absolut que podria revelar que precisament els caps de setmana eren perfectament viables.

Discriminació per comportament d’altri: L’Ajuntament justifica la restricció per “experiències prèvies amb altres entitats que duien a terme reunions amb un nombre elevat d’assistents”. S’aplica a l’Associació Veïnal una sanció preventiva pel comportament d’entitats no identificades i sense cap acta de sanció aportada. Des de la seva creació, l’Associació Veïnal ha causat zero incidències.

L’impacte real per al barri: L’Espai Diòptria és l’únic equipament del barri. La franja de 17h a 20:30h és la única viable per a veïns treballadors i famílies. Bloquejar-la sense base normativa equival a desactivar la participació ciutadana. L’associació va haver de fer la seva assemblea un dissabte al matí, el 31 de gener, per adaptar-se a una restricció que sabem que no existia legalment.

Reflexió final: Quan una administració aplica normes a la carta, basant-se en sensacions o excepcions que no figuren en cap reglament, de qui és realment l’espai públic?

Important: Aquest episodi ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. La transcripció s’ha generat automàticament amb OpenAI Whisper (model large-v3). Consulta sempre les fonts originals per obtenir la informació completa.

Aquest contingut ha estat generat amb Google NotebookLM basant-se en fonts oficials. Pot contenir interpretacions de la IA que no encaixin completament amb la realitat. Consulta sempre les fonts originals.