VIR

VELOCITAT*INTENSITAT*RESISTÈNCIA

VIKI/ROGER/XAVI

DAGOY POLIZEY!

Per tot arreu on vas, riuades de vaguistes

Es queixen i protesten i porten les jetes tristes.

Poseu la compostura més digne i més xiroia

Si no aquesta vaga, no GUANYARÀ CAP GOYA.

Tapeu-vos amb tabardos abans de cremar cap bústia

Que si no els putos mossos us fotran pasar angusties

Mantingueu bona perxa i estricte el pentinat

Per sortir tots ben sexys a la web del denunciat.

Ei, ei, juguem-nos la pell. Nosaltres a la Vaga i que treballin ells!

Ei, ei, no seguim cap consell! Penjem-los del coll del seus propis budells!

Estem ben rebregats d’ajupir tant l’esquena

Quan no ens escanyen amb els sous, ho fan amb la hipoteca.

Aquests hotels de luxe i aquests aparadors

Seran els camps de golf de tots els treballadors.

Ei,ei, Buidem el farcell de les runes d’aquest règim que ja està mort de vell.

Ei, ei, Juguem-nos la pell, en una ma la pedra i a l’altra ma el cartell.

Baixem per laietana, encarem Barceloneta.

Hi ha problemas d’aparcament amb tanta furgoneta.

Hi ha foc a Urquinaona. Fot-li llenya i fes l’orni.

Ja arriba la mossada, volen deixar a algú borní.

Ei, ei, Directius del TMB, qua vui aquí no es curra que estem fora de servei.

Ei, ei, Juguem-nos la pell nosaltres a la vaga i que treballin ells!

No cal que ens segueixis

no cal que ens escoltis

no cal que rumiis

no cal que ens refotis.

No cal que ens expliquis

els teus rotllos psíquics,

ni que determinis

que som plans i típics.

No cal que ens suportis

ni que te'ns emportis

no cal que ens rescatis

ni ens miris i ens matis.

No cal que ens insuflis

no cal que ens suflamis

perquè som autònoms

car som automàtics.

Car som automàtics

en constant litigi

no cal que ens estimis

ni que ens legitimis.

A nosaltres no ens impresionen les personalitats acomodatives que a tot arreu són benvingudes amb lleus i amples somriures de displicència. Ens avorreix soberanament la complicitat estulta i gratificant de mirades victorioses dels qui estan cridats a manar. A nosaltres ens cautiva la gent de la qual tothom se'n desempallega, la gent que crea una zona d'inconfartibilitat al seu voltant, les qui immobilitzen la concurrència de l'hipocresia amb el vesc de la seva actitud. No creem personatges ni alcem caricatures, ens mostrem més o menys com creiem que som i amb això ja n'hi ha prou.

Programa gravat en directe a La Torna de Gràcia amb en Kiman al control de so, en Lagarder a la xerrameca, en Lalo "hombre aburrido" a les declamacions místiques, el Professor Bacterio a l'estupefecació silent i una breu i fulgurant aparició de l'Iru el vallcarquenc.

Parlem amb en joan Farrús de la revista fotocòmica El Jueves sobre el seu no menys fotocòmic procés judicial que afortunadament aviat serà arxivat i quedarà en res, en menys que res o en una espurna de cendra de memòria d'aquella época en que vam viure en la més penetrant i retrògrada obscuritat.

Una cosa és que estiguem apalancats a les nostres estropellades àrees de comfort i que ens mosseguem les ungles dels peus o ens arrenquem les crostes de les picades de mosquit per anar empenyent les hores.

L'altre, MOLT DIFERENT, és que algú cofongui el nostre tarannà indolent i poc aqueferat amb una demanda explícita de ser governats, tutelats, manast o anorreats.

No és el mateix,

caraflauta.

I si no ho entens,

que et folli en Girauta.

En aquest programa la Franqui grava i ARRÒS canta.

Què és ARRÒS?

Música amb computadores sintètiques i amb teclats

de tronada avantguarda escupint sorollosos himnes

d'anarco-electro-riot-punk.

Mai heu sentit RES com ARRÒS.

Deixeu-ho tot i ateneu al que aquí se us canta.

HIMNES DE DERROTA

HIMNES DE VICTORIA.

Som a l'era dels satel·lits

i no fem puto cas als pèrits.

Ens agrada anar a la bola

del "mira tu, si cola, cola".

Al final hi hatants experts

que els segueixes i et perds.

Tota la cosa atufa

a torró de salmó amb trufa.

Quan arribi aquest Nadal

et fotrem un cop de pal.

Cantem humils cançons del Fary

portem rotllo tabernari.

Aviam.

Com aneu.

Quina colla de mandrils nacionalsocialistes ens estan visitant, no?

Forma part d'un intercanvi cultural de la UE.

Una mena d'Erasmus, però en cutre.

Nosaltres passem de tot.

Som al balcó de casa que dona a una paret mitjera fotent-nos una mitjana.

Un programa a on parlem amb en Pere Maruny del seu llibre "No anem sobrats de bona gent" i amb en Ramón Mas del seu altre llibre "Afores".

En realitat no ens agraden els llibres, però ens agrada parlar de llibres. D'alguna manera, creiem que parlant de llibres adquirirem una autoritat moral sobre vosaltres que no adquiririem parlant del que realment ens agrada: Els cheetos i la cervesa IPA.

Bona nit senyores de la vida

amants de la camamilla,

imitadors de la Lina Morgan,

adoradors de la vuguenvil·lea.

Hem fet un programa descollonant,

on divulguem la nova moral.

Que combina tots els ismes

amb un lleu càlid onanisme.

I on s'hi escola

el suau llepolleig

del teu cul

que ara no el veig.

Màximum Clatellot : La millor opció si no en tens cap d'altre.