La veritat és que m'agradaria definir una mica per sobre el tema del que va versar l'últim màximum però és

que ja fa una setmana que el vam fer i a penes me'n recordo de res.

Segurament parlavem de penya merda

fent coses merda en llocs merda.

Sí, aquest em sembla un resum prou coherent.

És bonic anar net i llest

i tenir un pis a Cadaqués.

És bonic ser de l'eixample

prim d'espatlla i de cul ample.

És bonic tenir un càrrec

i tot de grumolls a l'espàrrec.

Però què és tot això al costat

de perdre tota amistat?

Amb res estaràs més segur

que amb el no fer-te amb NINGÚ.

Retirar a tothom paraula

és més dolç que la brisaula.

Engegar els pelmes a Can Taps

és l'objectiu. I tu ho saps.

Anem fent aquest program

anem dient bajanades,

la gent ara ho fa de gratis,

però aviat pagaran entrada.

A nosaltres ens la sua

l'ordre de l'arquitectura,

el bon gust, el cànon simple,

i perdre la compostura.

Diu la gent que fa carrera

que no hi ha ni dreta ni esquerra

que a tots cantons són humans

que de tot se'n pot aprendre.

Nosaltres diem que UNA MERDA

enrrollada en un rodillo.

Que volem que aquesta escala

es converteixi en pasillo.

Creem consciència dement i no a base de lament.

No estem empoderats ni del nostre aborriment.

Por aquí todo bien.

La anciana está sentada en su balcón,

como cada mañana,

mirando sus plantas, de espaldas al sol,

la viva imagen del tiempo agotándose.

Espero no sonar pedante,

Sartre se me atraganta,

pero es cierto, despierta aquella voz,

ya sabes… la cabeza como un lienzo,

el pensamiento como si permeara de costumbre el folio.

Anoche tuvimos cena en casa,

vino el mago, un miedo fornido y una confianza tímida

Por suerte hoy es martes y amaneció plomizo

Deshojo en la lluvia una lavanda.

Quieren regalarme un reloj,

pero yo me resisto a ser un mero testimonio.

Luego se le debe de dar cuerda, comparar las horas,

no quiero ser otro Cronopio frente a un Fama.

¿Qué hay de la política?

El problema es evidente,

una sociedad sin clases,

pero muy clasista.

Vuelven los neomarxistas,

si es que fueron;

toda relación está sujeta a dinero

-qué cosa más triste.

Ya charlaremos en verano

-he perdido lo que te andaba escribiendo-.

Rapinya, rapinya blat,

posa brins dins sa falcada

que l'amo no t'ha llogada

per fer ombra an es sembrat.

Emeten en frequència niquelada.

Els amos de la sala.

Els amos del teu cul

i també del cul d'en Kubala.

Et faran ballar la bala.

Sentant jurisprudència

de la bastarda frequència,

emetent emb divergència

paraules inconnexes

amb els vèrtexs

plens de sexes.

Nosaltres generem opinió

des de la foscor,

generem malestar,

confusió i mala maror.

Nosaltres som

motor

matraç

motriu.

Escolteu el que aqui es diu.

O defalliu.

Nosaltres sí lluitem per la cultura catalana.

Nosaltres sí defensem llocs de treball.

Nosaltres sí que creiem i obeim a la cultura del penjoll , el regal i l'ornament.

Nosaltres estem en vaga de fam perquè els establiments MUNDO FIESTA siguin decelarats patrimoni de la UNESCO.

Lo nostre sí que és guai.

Nosaltres no ens fotem en mogudes

ni sospitoses ni col·laboratives.

De lo vostre n'hauriem de parlar perquè hi ha molt a discutir.

Aqui ho teniu.

El programa de

l'humor del tant se val

i de l'humor del tot s'hi val

fent fotetisme radical

de l'humor

que res no val.

Ens estem a punt de fer famosos

i ens estem posant nerviosos.

El comportament dels demés

ens causa ennuig i estrés.

Si ens feu conyeta tremenda

us borrarem de l'agenda.

Només estem per lu nostru

i lu nostru no és lo vostru.

Encara ens podeu contractar

per dos copes de Calisay.

Però estem pujant a borsa

i ens estem tunejant el CORSA.

Avui fem una xerrada amigable amb en Jordi, de la revista-portal Nativa i trillador cultural a Indigestió. Una maquinària pesant que separa el gra de la palla i no es deixa passar bou per bèstia grossa. Sempre dintre del seu tema.

SPOILER: Al final acabem tots borratxos ( menys ell) portant-nos la contraria a nosaltres mateixos sense escoltar a ningú. Una mica com ve passant a cada capítol des que va començar la sèrie.