Va venir l'Emma Zafón i vam parlar de tot de coses sobre la crisi, sobre el seu poble, sobre el funcionariat, sobre polítiques autòctones de proximitat, sobre per què pot ser que no funcioni la democràcia i també, sobre el seu nou llibre sobre el patriarcat amb cara amable, sobre ser la primera divorciada del poble i sobre allò que diuen "Poble petit, Infern Gran".

I és que nos é què passa que cada vegada el món és un poble més petit i un camp de concentració més descomunal.

Els Vàlius no és la primera vegada que surten al Màximum Clatellot.

De fet, són un dels primers grups que hi van sortir perquè un dia fèiem un programa en un bar de prop de ca seva i van venir. Allà a Torrent de l'Olla.

Moltes coses han canviat des d'allavonsis i moltes segueixen igual.

Com l'aparentment innocent i amateur ritme trencat i asincopat dels Vàlius.

Les seves veus de mariner marejat.

La seva pressa a acabar la peça.

I la seva exactitud de rifle de repetició.

Ara, a més, amb la Carlota.

LA VEU.

Escolteu el que diuen i escolteu el que ens canten.

Mentre feu estona per la propera vegada que vinguin.

https://valius.bandcamp.com/album/obligaci

Els ROCK-A-FONDIANS apliquen una fàcil recepta als seu plats:

Agafen un himne icònic i totèmic dels millors anys de la música jamaicana i el foten en una batedora de punk rock original.

A ritme, al compàs, amb elegància, amb desparpajo i desaprensivament, desgranen al Màximum Clatellot joies d'en Desmond Dekker, d'en Bob Marley, d'en Max Romeo, dels The Jamaicans, dels The Pioneers o de Bob & Marcia.

Una bandassa solvent amb gent dels The Cabrians, dels Moskito Bite, dels Double Jabs o dels mateixos Brigthon 64.

Si les caderes no se't belluguen amb això és

que pateixes artrosi, triquinosi i mixomatosi.

Cansalada punk jamaicana pel teu body!

Crema d'escalibada psicotropical a la pista!

Tothom en dansa!

Han arribat els ROCK-A-FONDIANS!

https://www.instagram.com/rockafondians/

Una de les més punteres bandes de punk- rosck de Catalunya visita avui al Màximum per presentar el seu últim àlbum "Cançons de Mort".

Parlem de gastro-punk, de tasques barates, de viatges a destinacions remotes de l'Univers, tenim uns quants referents informatius del nostre centre de cunyaDADES i anem tirant de la rifeta en una entrevista que brilla pels seus moments intimistes i els seu fi anàlisi de la cultura del punk.

No us perdeu aquesta màquina calibrada al míl·limetre.

No us perdessiu pas aquesta trepanadora de ritmes bullents.

CRIM.

Perdre-se'ls seria un ÍDEM.

Un luxe rebre aquesta bandassa : Saber Fer i Honestedat.

PD: L'enllaç al video de la colla dels DIMECRES que ens recomanen ( i us recomanem) al programa:

https://www.youtube.com/watch?v=Ys4j1hZD9Ps

Acaben de treure un compartit amb els FLY SHIT de Bergara i ens el venen a presentar i a explicassar-se i a mostrar-nos què passa quan un lampista, un mestre i un jardiner trascendeixen els seus rols laborals per fer musicola conjunta. Ritmes galopants, estrofes enganxadísses, música mil·limetrada amb ràbia, sorna i intenció.

Dificilment us deixaran indiferentes!

Només dir-vos que comencen amb una lletra

de la Maria Mercè Marçal.

MMM.

Aquí teniu tota la seva discografia d'estudi, us la repasseu i torneu a sentir-los en directe al programa de ràdio més cunyat de Cunyadolàndia del sud. El Màximum Cunyadot!

https://brotbord.bandcamp.com/album/brot-bord-iii

Des de la part enfilada de la comarca apareixen aquesta colla de cabrits, cabrons i cabronassos a tocar el seu flabiol distorssionat i a escampar alegres meñodies de treball i oci, de menjar i beure, de everar-se i de calmar-se, de penjim i de penjam, de suca i de mulla.

ELS TCN, convertit en TRIANGLE MÍSTIC per l'ocasió ens porten tota la saba i tot el moll del més inclassificable i desaforat rocanrroll codinenc.

https://tcnrock.bandcamp.com/

Han vingut els DALTABAIX perquè la veritat és que intentem connectar amb les noves generacions i que vingui penya guai que fagi música de jaios però són tots uns cabrons. No ve ni el Crist de la Carmanyola. Ens és igual, amics no ens en falten i aquest parell de sospitosos habituals han fet de seguida un grup per parar la nostra crisi de la mitjana-terciària edat. I ens han cantat sobre forats interiors que s'eixample, pous de quitrà, sopes d'engrut, penes indescriptibles que arrossegar-les resulta suicida, politges, bieles, tapes del carter, motors humans aturats en autocombustió interior espontania.

Crits des de l'abism.

Els DALTABAIX.

En Xavi i en Ramó.

Intro nova de les CAJA DE ORDENACIÓN nº 4

que podeu sentir al seu nou album "PLA ESPECIAL":

https://con4.bandcamp.com/album/pla-especial

Com que no trobem ningú que vulgui venir a tocar l'altre dia vam fer aquest programa nosaltres sols com dos musols i déu n'hi dó la tirallonga de cunyadades que diem a la velocitat del TGV.

Sense parpellejar, sense que se'ns arrugui el nariu, sense que se'ns escapi el riure.

La veritat és que qui vol fer riure fot pena i qui vol riure's de qui intenta fer riure intentant prendre'l seriosament encara fa més pena.

Fa pena tot.

"Què no fa pena, sr. escriptor de les presentacions del Màximum Clatellot?" em preguntareu amb les vostres més que agres veus infantils.

I jo us responc.

Tot fa pena menys tatuar-se el cos com un paraigüer i quedar-se vora una porta perquè et vagin fotent paraigües que tu entomaràs, els dies parells amb la boca, els dies senars amb el cul.

Això no fa pena.

Això és molt útil per la societat.

Ara dieu-me vosaltres a mi: Realment val la pena no fer pena?

S'han ajuntat aquí en Xanclasses, en Calçasses, en Destralasses i en Xollasses i foten un xirimec i un xirimbau que resona i reverbera primer a la teva clepsa, després al teu estomac i finalment et fulmina l'aura i l'ànima.

Potentíssim hc old school sabatilla i tira milles.

Responsables d' El Forat Records i Edicions Patufet.

Gent bregada en mil milions de bandes: ASSAC, Arrest, Afganistan ye-ye's, BITE THE HAND, Sant Andreu Rejects, Tenebre...

La intro del programa és Insomnia dels From Head To Toe.

Que la terra et sigui lleu, Raquel.

https://tronershcpunx.bandcamp.com/album/troners-demo

La Leticia i la Dèlia venen a fotre'ns una lliçó de modos.

No només us deixaran garrativades amb els seus ritmes piconadors, repetitius, ancestrals i pre-paleo-cristians, és que a més, expliquen històries i anècdotes de les que sempre en pots extreure alguna cosa útil.

Respecte, amor, claustrofobia, ira, auto-odi,

rebot, empoderament, suor, xivarri i escàndol públic.

Perquè és escandalós lo rebones que arriben a ser.

Senyores i senyores:

LES MECONIO!

https://meconio.bandcamp.com/