Aviam, ens agrada molt el Nadal i ens agrada molt que penjeu testicles d'esquirol als avets. Però només ho reconeixerem a pilota passada. En realitat, congregar-se amb la família és una merda reaccionària. Perquè la mentida és reaccionària. Com diu Truman capote "És més important saber destruir vincles que saber-los crear". Perquè crear-los no suposa cap esforç i cap res en si. En canvi, per lo segon cal tenir ma i art. La questió a la vida és desempallegar-se. Arribar al final haven-te desempallegat de tot i tothom. D'això tracta el nostre programa d'avui i no pas del nadal.

Amb tota la colla de DISCOS PINYA tocant en directe i explicant-nos secrets, mitges veritats i mentides. Adorem DISCOS PINYA!

Van venir els GUNDOWN a presentar-nos uns temes del seu nou disco Dead End Alleyway.

Potència irregular amb una base rítmica contundent.

Germanor, borratxera, cantarella mística, barbes tacades de baba de cantant tirant-se gargalls a un mateix, covid i punk.

Des de la pampa Tarragonina: La millor música de gasolina i fardo. El cinquanta mil cops REPUTOSSS GUNDOWN.

A disfrutar-ho, canalla.

20 anys de concerts, contractacions, negociacions, aguantar pesats, comprar droga pels altres, treure a passejar el mono, però sobretot, 20 anys de Hardcore, punk i tralla pura, 20 anys de xivarri a l'escenari, 20 anys de ballaruques de gordos, i 20 anys d'honestedat i lleialtat carlina.

Senyores i senyores, des de MANRESA: David & Pere de la HFMN CREW.

Amenitzat amb uns temes que ens va passar el grandiós i celebèrrim Jordi Zytum Punk Metal. A qui dediquem el programa amb tot l'amor i tota la força de totes les nostres cèl·lules.

Mai més et veurem a fora, tant com mai més se't treurem de dintre. Gràcies per haver viscut.

Ho sabem

hi ha alguna cosa

que no et deixa viure

et fan mal les càries

quan intentes riure

I sabem el que voldries

no sentir-te mort i sentir-te lliure.

I sabem el que voldries

Picar de mans tot seguint el ritme...

Però et costa, se't fa impossible perquè hi ha alguna cosa que no et deixa viure la relació de l tu amb tu amb l'aire que respires surts de casa teva et fa fàstic tot el que mires, et fa por el superficial que hi ha a la superfície, et fa mal el que retens, t'exploten les retines.

I ho sabem

hi ha alguna cosa que no et deixa viure

potser ho podries saber prenent-te medicines

o anant a fer teràpia

a casa l'ocultista

I sabem el que voldries

Crèixer en família

i no vagar pels carrers

amb la mirada esquiva

esquivant sofàs invisibles

que la gent et tira...

Ho sabem...

Ho sabem...

Van venir l'Ibai i en sergi a explicar-nos quatre secretets sobre l'edició cooperativa, l'organització, l'auto-explotació, el treball en comú amb iguals, la música que escolten al taller, els torns de vacances, si es demanen justificants quan han d'anar al dentista i tot de coses al voltant d'aquesta editorial llibertària de Sants.

Una hora llarga de xerrapeta anti-industrial i pel comunisme llibertari.

Sentiu aquesta mena de melangia cantada final?

Sentiu aquesta remor bruixesca?

Sentiu aquest trencar de branques?

Aquest rot de gripau?

Sentiu aquest soroll que fa un cor quan es trenca que sembla que mai s'hagi d'acabar de trencar?

Sentiu una pena dolça que no s'acaba però que ja no fa pena?

Sentiu les GAUA.

Avui les tenim al programa.

Arran d'una controvèrsia sobre l'Ursula K. Le Guin la Laura de Raig verd va dir que vindria al programa no nomésa posar-nos les peres al quarto pel que fa a la Ursula sinó que aprofitaria per explicar-nos altres llibres que també ha tret ia fer-nos cinc cèntims de com funciona la seva editorial i a intentar desxifrar quin és l'esperit que fa girar el mecanisme intern de la mateixa. No sabem si ho va aconseguir, però vam estar una hora llarga de xerrapeta fresca.

Després d'un bon esmorzarot i amb els estomacs ben arrebossats amb una paret de greix vegetal animal i efluvis d'allioli i vi negre amb gasossa sortint-nos per tots els orficis vam anar a Can StoneWaves a gravar aquest programàs amb aquesta banda pratenca.

Xismorreigs, catxondeos i punk rock d'ALT TONATGE.

Llarga vida a LA MÍTIK!

Han vingut els ASSAC i ens ha omplert de joia i gaubança perquè són tots ells molt bones persones, foten un só eixordador de veritat, piquen i repiquen com si estiguessin en una mina que pateix dels fonaments i fossin els seus últims minuts de vida. Ho fan tot com si el món s'hagués d'acabar un minut després de que comencin la cançó.

Lletres intel·ligents, ritme intel·ligent, xerinola sana i...PUTO CONVERGENT!

El su crit de guerra que ja és llegenda a les contrades.

Com són llegenda els seus crus directes per la quitxalla.

La veritat és que tenim molta gent preferida al món però entre tota la gent que tenim preferida al món la que més, amb diferència, és la Vicky, que ja ha visitat el programa una o dues vegades. Els seus cants de sirena nihilista, la manera com aporrina el teclat, la gràcia amb la que fa xisclar la guitarra i, per damunt de tot, LES SEVES LLETRES.

Poesia descarnada que t'arrenca l'ànima i te la torna sagnant i pelleringosa.

Perquè la VICKY només canta VERITATS.

I no tothom està preparat per la veritat.