Pels més joves, el mar és un element molt present en cançons o en els anuncis d'una coneguda marca de cervesa quan s'acosta l'estiu. Però fins no fa tants anys, el mar era vist amb respecte i, fins i tot, amb temor. Un fet que es notava tant en la literatura, com en els pel·lícules i en l'ambientació de determinats jocs de rol. El mar era, en totes aquestes creacions, motivador de terror.

El Quimèric d'avui és un especial sobre el paper del mar en el terror. Agafarem com a punt de partida la xerrada de Jesús Palacios i Miguel Ángel Delgado al Celsius, hi sumarem El Terror de Dan Simons com a recomanació literària i ho complementarem parlant amb en Sergi Castañer i la Mireia Girbau sobre el mar com a element terrorífic en el cinema i en els jocs de rol, respectivament.

Tornem després de l'aturada nadalenca entrevistant l'escriptor Sergi G. Oset sobre la seva obra, d''Azum i els Monoculars'.

També fem balanç dels festivals Bai de Fest de Roses i el Fantàstik Granollers, afectats per les restriccions, i fem crònica de la xerrada de Tirant Lo Dau sobre el moment de la literatura fantàstica en català, on desgranarem les editorials que publiquen gènere en la nostra llengua, de la mà d'Inés Macpherson i d'Edgar Cotes.

Per últim, parlarem de les novel·les basades en els videojocs de 'Gears of Wars'.

El gènere fantàstic ha estat des de sempre un altaveu per idees transformadores i revulsives. En l'actualitat, està servint per transmetre les idees del feminisme i per empoderar les dones. D'aquesta qüestió n'han parlat les editores de Mai Més, l'Hermenaute, Edicions Sec i Chronos a la fira Literal de Barcelona i us farem un recull d'algunes de les declaracions més destacades.

Encara en literatura, tanquem el cicle de Tolkien abordant les influències de les seves obres i el debat sobre si hi ha plagi.

En la recta final del Quimèric fem crónica de la 15a edició del Cardoterror, entrevistant al seu director, als guanyadors dels premis TAC (el director de A litle taste i el guionista de La Guarida) i a espectadors del certamen.

Avui parlem amb l'escriptor Ricard Ruiz Garzón per conèixer a fons el seu últim títol, 'Mangata'; una novel·la juvenil sobre el dol en l'adolescència, que deixa al lector l'elecció de si el llegeix com a gènere fantàstic.

En el programa d'aquesta setmana també fem crònica de la desena edició de l'Acocollona't (el festival de cinema de terror de Girona), parlant amb el seu director, David Ruiz, i amb els guanyadors del certamen. També fem balanç dels festivals que s'han fet de forma telemàtica, com el de Molins, de la mà de Marc Musquera.

El personatge del vampir fa molts anys que ens acompanya, però no ho ha fet sempre de la mateixa manera. La figura ha anat mutant, tant a la literatura com al cinema, passant per formes molt curioses i potser menys aterridores que en els seus origens, fins arribar a una hibridesa en el moment actual. Avui parlarem d'aquesta evolució amb un dels experts del vampirisme, el crític Jesús Palacios, a qui entrevistarem aprofitant la publicació de l'assaig 'Hijos de la noche' i de la mostra del Caixaforum sobre aquesta temàtica. També recollirem les opinions sobre l'evolució i l'estat actual dels vampirs dels escriptors Nieves Abarca, Carlos Sisí, Víctor Conde i Michelle Roche, tots ells autors de novel·les vampíriques.

També ens farem ressò de quins han estat els guanyadors dels premis Alba i els Premis Ictineu i us farerm crònica d'una taula rodona sobre la figura d'Isaac Asimov com a divulgador científic a través de les seves novel·les.

Per últim us recomanarem 'Justicia Auxiliar' d'Ann Leckie, l'última novel·la que hem llegit al club de lectura del Quimèric. De fet, fins i tot us recollirem les opinions d'alguns dels integrants del club.

Dediquem el Quimèric d'aqueta setmana a fer la segona part de l’especial Hispacon, organitzada per Pórtico.

Abordarem com és publicar gènere en català, gallec i Euskera i també parlarem sobre el fantàstic en àrab.

El fantàstic com a mitjà per lluitar contra el masclisme també serà avui una de les qüestions de les que parlarem, així com de les possibilitats que ofereix l’anomenada literatura juvenil.

Acabarem parlant de com s’adapten les novel·les als jocs de rol i de l’associacionisme entre frikis.

L’Associació Espanyola de Ciència Ficció, Fantasia i Terror ha celebrat la seva 51a Hispacon, una convenció totalment telemàtica per primer cop en la seva història. En el programa d'aquesta setmana fem un especial, recollint els premiats als Ignotus i les declaracions de guardonats en altres reconeixements de gènere. També escoltarem les declaracions d’una de les autores convidades, Aliette de Bodard. Sobre les taules rodones temàtiques, us recollirem com veien el futur les obres de ciència ficció d’anys enrere, videojocs que aborden futurs apocalíptics, sensacions d’escriptors de terror d’Espanya i editorials que publiquen també aquest gènere, malgrat que saben que no es faran d’or.

Durant el confinament, molts autors van aprofitar per escriure. Altres, en plena crisi de creativitat, van aprofitar per treure treballs del calaix per fer que la cultura fes més suportable aquesta situació distòpica. Ara, en plena segona onada i amb l'amenaça d'un nou confinament planant sobre nosaltres, us volem acostar un recull de relats del gènere fantàstic ideal pel moment actual:' Contes per al (des)confinament', editat per Males Herbes i amb relats d'una dotzena d'autors diferents.

Encara en literatura, coneixerem una autora mexicana de l'insòlit: Cecília Eudave, gràcies al cicle impulsat per la Universitat d'Alcalà.

També parlarem de videojocs inspirats en la conegudíssima saga de George R.R. Martin, 'Juego de Tronos', amb en Carlos Climent; escoltarem les recomanacions de Ricard de Benito, d'Snafu, que ens acostarà alguns jocs de taula del fantàstic que ens poden agradar. Per últim, coneixerem una mica més de la sèrie 'The boys' amb en Sergi Castañer.

El Manga Barcelona s'ha celebrat, per primer cop, de forma únicament telemàtica, el primer cap de setmana de novembre. En el programa d'avui en fem una crònica, amb declaracions dels seus convidats estrella: Kaori Tsurutani, Gengoro Tagme i Mika Kobayashi. Així mateix, retrem homenatge a Izumi Mastumoto, desaparegut en l'últim any. També farem un recorregut pels 25 anys d'història Neon Genesis Evangelion de la mà dels experts de Cine Àsia, Víctor Muñoz i Eduard Terrades. I descobrirem el Soho de Terror i com els dibuixants espanyols van voler portar el manga al nostre país.

El posthumanime s'ha tractat de múltiples maneres a la literatura de gènere fantàstic, començant pel clàssic Frankenstein. Moltes veuen l'intent de l'home de convertir-se en Déu com quelcom negatiu. Com ho veiem ara, que el posthumanisme ja és entre nosaltres? Ho descobrim a través del seminari organitzat per l'Associació d'Escriptors de Literatura Catalana, de la mà de Ricard Ruiz Garzón, i recollim les declaracions més significatives d'escriptors i de ciborgs.

Encara en literatura, abordem la relació entre Tolkien i el nazisme i les guerres mundials, gràcies als Encuentros con Tolkien organitzats per la societat espanyola d'aquest autor.

També parlarem de cinema i de les dificultats que tenen els festivals de terror i fantàstic programats per aquestes dates per plantejar les seves sessions en un context canviant de mesures restrictives arran de la Covid-19.

A la recta final del programa, escoltem les recomanacions dels Experts de Sabadell Còmics.