Ràdio Arrels

En els últims temps, moltes veus han comparat la situació actual amb la dècada del 1930, un període marcat per l’ascens del totalitarisme. Aquesta comparació porta Iu Escape a reflexionar sobre les similituds i diferències entre els règims totalitaris històrics i els fenòmens polítics contemporanis. Per entendre aquesta qüestió, l’obra d’Hannah Arendt, filòsofa alemanya jueva exiliada, ofereix claus valuoses.
Arendt, en el seu llibre Els orígens del totalitarisme, destaca que el totalitarisme va més enllà de la simple dictadura. Mentre que ambdues formes de govern autoritàries comparteixen trets com el lideratge absolut, l’adoctrinament i la supressió de llibertats, el totalitarisme inclou elements específics com el complot i el terror.
Arendt assenyala que els règims totalitaris sovint es basen en la creació de relats de complot, on es designa un enemic imaginari (com els jueus als anys 30) per justificar les seves accions. Aquesta estratègia busca dividir la societat i generar por.
El terror és l’eina principal del totalitarisme. No només es dirigeix contra els opositors polítics, sinó que també busca crear un ambient de sospita generalitzada. Això porta a la desconfiança mútua i la fragmentació social.
Un dels conceptes més influents d’Arendt és la “banalitat del mal”. Segons ella, els grans crims contra la humanitat no són comesos necessàriament per monstres o psicòpates, sinó per persones normals que actuen sense qüestionar les ordres. Aquesta manca de pensament crític i de responsabilitat individual és el que permet que els sistemes totalitaris prosperin.
Aquesta idea és especialment rellevant avui en dia. En un món on moltes persones es limiten a “fer el seu treball” sense questionar les conseqüències ètiques, el risc de deshumanització i de suport a sistemes opressius és latent.
Arendt defensa que la clau per combatre el totalitarisme és el pensament crític i l’acció col·lectiva. Les persones han de qüestionar les ordres i les normes, i assumir la responsabilitat de les seves accions. Això requereix una educació que fomenti el pensament independent i la participació activa en la vida pública.
En aquest sentit, el consumisme i el mercantilisme actuals, que prioritzaven el benefici econòmic sobre els valors ètics, poden ser vistos com a factors que contribueixen a la deshumanització i, per extensió, al ressorgiment de tendències totalitàries.

En aquesta crònica d'opinió, l'advocat Pere Becque analitza l'evolució del món des del primer quart del segle XXI, contrastant les expectatives de creixement econòmic, pau i democràcia amb la realitat actual. Després de la caiguda del mur de Berlín i la dissolució de la Unió Soviètica, molts creien en una era de prosperitat, però la globalització ha portat desigualtats creixents i la desaparició de la classe mitjana, considerada clau per a la democràcia. La financiació internacional s'ha convertit en una eina d'especulació, desvinculada de l'economia real, i el capitalisme actual prioritza el benefici econòmic sobre les conseqüències socials i morals.
Pere Becque reflexiona sobre com les decisions polítiques, com les de Donald Trump, estan guiades per interessos econòmics més que per ideologies. Això ha portat a una desmoralització de la política i un capitalisme sense límits, que, segons Marx, podria conduir a conflictes o guerres. També  menciona el creixement de moviments basats en principis religiosos o identitaris, com a resposta a la manca d'ideologies alternatives fortes.
Finalment, es planteja la necessitat de recuperar la tradició cultural per contrarestar l'hegemonia del capitalisme desmaterialitzat, tot i reconèixer que aquesta podria ser una solució difícil d'assolir. Per Pere Becque, és important considerar la realitat social i cultural per aconseguir un equilibri més just en el sistema polític actual.

L'equip del centre hípic Jalabert, d’Els Banys d’Arles són una gran família, treballen junts des de fa 20 anys. La Natàlia Nou ens presenta el seu centre.

Una entrevista de Miquel Rodrigues i Gerard Barrabès de TVallespir.

Com cada any, el Museu de la prehistòria de Talteüll proposa activitats per tota la família durant les vacances de primavera.

Visites guiades, tallers per la mainada, conferència sobre la cova pintada del Portel, i darrers dies de l’exposició “Arts et Préhistoire”, un programa ric i variat que us espera al Museu aquest mes d’abril.

En parlem amb David Angelats, encarregat de comunicació del museu de prehistòria de Talteüll.

La Llibreria Catalana i l'Editorial Trabucaire, organitzen un Sant Jordi alternatiu el dissabte 19 d'abril 2025 a l'avinguda Torcatis de Perpinyà (de 10h a 18h).

Una festa popular i reivindicativa que té com a objectiu promoure la llengua i la cultura catalana. Al programa: lectures, presentacions de llibres, cultura popular, concert, roses i llibres.

Una festa proposada amb la col·laboració de l'editorial Paraules, Les Publicacions de l'Olivier, l'Oficina Pública de la Llengua Catalana, Cam Mainada, el Bar Têt i un amplia mostra del món associatiu nord-català.

Mireia Falques, de l’Editorial Trabucaire, ens ha presentat l’esdeveniment.

El cantautor de la Bisbal de l’Empordà Miquel Abras ens presenta el seu últim disc que acaba de sortir, resultat de més de 20 anys de carrera musical: 1977.

Al micro de Paola Escudero.

Les persones migrants de renda baixa que arriben a Catalunya Nord es troben amb molts tipus diferents de traves socials i burocràtiques que els dificulten poder tirar endavant la seva vida i integrar-se a la societat del departament. Ajudar a aquestes persones és l’objectiu principal de la Cimade, una entitat d’àmbit estatal amb implementació des de fa dècades al centre ciutat de Perpinyà. Aquesta entitat se centra en tres grans eixos principals: el jurídic, per ajudar en aspectes administratius o de tribunals, l’educatiu, per ensenyar francès, i el de les fronteres. En aquest últim eix, els voluntaris fan d’observadors a la frontera administrativa entre els estats espanyol i francès, on la policia fa identificacions i controls racistes.

Les Caves Byrrh són un dels edificis més destacats del patrimoni industrial de la Catalunya Nord i una de les atraccions turístiques més importants de l’interior del Rosselló. Aquesta indústria de Tuïr va produir durant anys milions de litres de licor que s’exportaven arreu del món i que van col·locar la subcomarca dels Aspres al mapa. Avui, la consumició d’aquest tipus de vermut ha baixat molt, però el licor es continua fent a una part de la fàbrica, mentre que la resta està museïtzada i acull turistes durant tot l’any...

El col·lectiu de vinyaters de l’Albera Dinàmica ha organitzat un cicle de sopars maridats amb vins d’aquests cinc cellers del vessant sud de l’Albera. Amb aquesta iniciativa, aquests productors volen donar a conèixer a les comarques gironines els seus vins amb la idea d’incentivar la venda directa i de proximitat que, de fet, ja representa la majoria dels seus ingressos.

L’assemblea francesa va aprovar fa uns dies una controvertida llei per lluitar contra els deserts mèdics, és a dir, contra el fet que hi ha departaments de l’estat on pràcticament no hi ha metges. Aquesta llei ha tingut el rebuig frontal de la majoria de personal sanitari i sindicats de metges, ja vinguin d’àmbits rurals o urbans. El president honorífic de la Confederació de sindicats de metges de l'estat francès, Joan Pau Ortiz, explica que aquesta llei és una mesura únicament estètica i que els dos principals problemes del sistema sanitari francès són l’escassetat de metges i la falta de personal administratiu i d’infermeria que puguin agilitzar la feina dels metges.