Ràdio Arrels

Els grans incendis que afecten aquest estiu Catalunya Nord, el departament del Var, la Gironde o diversos punts de l'Estat espanyol han reobert el debat sobre la gestió del territori i la prevenció dels riscos. En la seva crònica setmanal a Ràdio Arrels, l'advocat Pere Becque defensa que aquests episodis no són només una conseqüència de les condicions meteorològiques, sinó també d'un model de desenvolupament que ha anat abandonant progressivament el món rural.

La Casa del Voló i la Mediateca han preparat una programació estival amb exposicions, tallers i animacions per a tots els públics.

D’aquí dues setmanes, el dilluns 17 d’agost la Universitat Catalana d’Estiu us acollirà al liceu Renouvier de Prada, com sempre amb un programa nou i temes d’actualitat que poden interessar tothom. La Directa, una publicació mensual que Ràdio Arrels rep regularment a l’antena per conèixer els seus articles i investigacions, VilaWeb i altres diaris han rebut una sanció de l’Agència espanyola de protecció de dades -AEPD- en les
administracions públiques.La canícula de finals de juny, amb més de setanta departaments en alerta roja durant dies, va ocupar l’essencial de l’actualitat i dels informatius. Els incendis després. Trump i l’Iran van omplir la resta. Això fa que la notícia de l’aprovació
d’un “Projecte de llei constitucional per una Còrsega autònoma dins la República” va passar desapercebuda. És una primera etapa car ara passarà al senat i, si també és aprovada, la llei serà promulgada.

Les inundacions sobtades són un dels problemes propis de les conques mediterrànies que amb el canvi climàtic s’estan accentuant i posen en perill un gran nombre de població, especialment aquella que viu o treballa a zones inundables. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània ha impulsat el projecte europeu LocAll4Flood per analitzar aquesta problemàtica i conèixer la conscienciació que els ciutadans tenen sobre aquest risc.

El Clos Cal Mateu a Santa Llocaia (Cerdanya) és la vinya la més altes d'Europa, situada a 1.315 metres d'altitud, amb 450 ceps plantats sobre un sòl granític.

Nascuda el 1984 a iniciativa de René-Jean Camo, aleshores president de la Cambra d’Agricultura dels Pirineus Orientals, la vinya de Santa Llocaia va sorgir com a resposta a la desaparició de la vinya més alta d’Europa, arrencada a Suïssa per deixar pas a una estació d’esquí. L’objectiu: fer d’aquest clos comunal la vinya més alta d’Europa. Plantada en ceps blancs – moscatell de gra petit, chasselas i riesling – la vinya sempre ha estat mantinguda amb l’ajuda dels habitants. La collita, tardana i exigent, es realitza entre octubre i novembre, abans que les primeres gelades amenacin la qualitat del raïm. Després de quaranta anys d’implicació, la Cambra d’agricultura ha passat el testimoni a la Comenda Major del Rosselló. Des de 2023, aquesta confraria vinícola vetlla pel destí del Clos Cal Mateu.

Aquest 31 de juliol s’ha presentat al museu de Cerdanya  a Santa Llocaia el vi de la 33a anyada del Clos Can Mateu . Més que una venda, la cita anual s’imposa com un homenatge al treball dels homes i dones que fan viure aquesta vinya fora de normes. L’oportunitat, també, de recordar el compromís de la Comanda Major del Rosselló per a la preservació i valorització dels vins del terrer.

L’acte orquestrat per la Comanda Major del Vi del Rosselló i el seu gran mestre, Jean-Claude Estirac, ha donat lloc a l’intonització de nous membres a la confreria,  Seguida de la degustació i de la venda de vi, amb aquest any una novetat la producció de vinagre.

Enric Balaguer

El Clos Cal Mateu a Santa Llocaia (Cerdanya) és la vinya la més altes d'Europa, situada a 1.315 metres d'altitud, amb 450 ceps plantats sobre un sòl granític.

Sabrina Guitart, fotògrafa a Cerdanya, ens parla del seu treball

Les recents manifestacions a Mallorca contra la massificació turística han servit de punt de partida per a la crònica de l'historiador Iu Escape. Segons ell, el malestar expressat per desenes de milers de persones és el reflex d'un model econòmic que dificulta cada vegada més l'accés a l'habitatge, encareix el cost de la vida i transforma profundament el territori.

La decisió del tribunal de validar la compra del GICB (Agrupació Intercooperativa de Cotlliure i Banyuls) posa punt final a més d'una dècada de dificultats financeres de la principal cooperativa vitivinícola de la Costa Vermella. Per a l'advocat Pere Becque, aquesta resolució era pràcticament l'única alternativa per evitar la liquidació, però obre una etapa carregada d'interrogants sobre el futur de la viticultura de la zona.

Frederica Moné i els nins i nines ens parlen del Rodal