Pere Becque descriu l’evolució de la viticultura a Catalunya Nord, des d’un paisatge de petites explotacions i crisis recurrents (amb fets com la revolta dels vinyaters de 1907) fins a la creació de cooperatives i grans estructures com els Vigerons Catalans, que als anys vuitanta arribaven a comercialitzar desenes de milions d’ampolles i van permetre un fort desplegament del sector després de la Segona Guerra Mundial. Davant la globalització i el canvi de mercat, però, el model cooperatiu es revela pesant i poc adaptat, la competència de nous productors (Sud-àfrica, Califòrnia, Nova Zelanda, Xina), les campanyes contra l’alcohol i la baixada del consum, el canvi climàtic i el pas a cellers particulars erosionen l’eina cooperativa i posen en dificultats entitats clau com Arnau de Vilanova o el GICB de Cotlliure-Banyuls, fins al punt de parlars de suspensió de pagaments i pèrdua d’identitat.