Ràdio Klara App

Cada día llega a LLIURE DIRECTE el espacio ES LO QUE HAY. Hoy hablamos con Manolo Gallego y Carlos Montouto. Hablamos de las movilizaciones en EE.UU después del asesinato de George Floyd ...

tracklist:

·the bussiness - drinking and driving lp 1983 suburban rebels sud de londres, uk

·orfeón logroñés - mierda de ciudad directe al carrer 5-9-2o19

·toots and the maytals - chatty chatty 198o jamaica

·the specials - doesn't make it alright lp 1979 the specials coventry, uk

·delirium tremens - hiru aeroplano cd 199o hiru aeroplano

·negu gorriak - radio rakim cd 199o negu gorriak

·negu gorriak - gora herria

·negu gorriak - sexu makina cd 1996 salam, agur

·la gran orquesta republicana - si estuvieras aquí cd versiones

·joxe ripiau - soledad directe versió (aka cover) dels mano negra

·joxe ripiau - positive bomb cd positive bomb

·joxe ripiau -margarita cd 1997 l'asturianu muévese

·sagarroi - nahi dudan guztia euria ari duela 2oo3

·sagarroi - cumbia sol minor-en toulousse 2oo4

·sagarroi - viasconen ragga-runba cd baleike 2oo7

·lurra - fenneh akatsa sisteman 2o14

·hiru leike - gure oroitzapenak bizitza heldu da 2o19

la setmana passada va faltar un músic d'alcoi aixina que hui dediquem a un músic d'irunya el gran íñigo muguruza, i fem un breu resume de la seva llarga discografia i el seu llegat musical ple de ritmes ska, dub, punk rock, cumbia, tarantela, rai, japo... que ens donen la volta al món amb bandes kortatu, delirium tremens, negu gorriak, joxe ripiau, sagarroi, lurra i hiru leike

com els kortatu són les més coneguts i versionats comencen con un parell d'originals que els kortatu van castellanitzar

o1 the bussiness - drinking and driving lp 1983 suburban rebels sud de londres, uk

ningú sabia que ‘mierda de ciudad’ és ‘drinking and driving’ de the business, ‘hay algo aquí que va mal’ és ‘doesn't make it alright’ de the specials, i ‘sarri sarri’ està muntada sobre la ‘chatty chatty’ de toots & the maytals. però això no importava, els kortatu van ser els primers en fer-nos ballar ska.

i els primers a homenatjar a íñigo el dia de la seva mort, el passat 5 de setembre de 2o19 van ser el orfeó logronyés:

o2 orfeón logroñés - mierda de ciudad directe al carrer 5-9-2o19

o3 toots and the maytals - chatty chatty 198o jamaica

els vuitenta no serien el mateix sense els kortatu que van construir alguna cosa així com el folklore urbà d'una joventut insurgent, els himnes de les manifestacions contra l'otan, la mili, la reconversió industrial.

o4 the specials - doesn't make it alright lp 1979 the specials coventry, uk

les primeres cançons es van publicar en castellà, però el pes de l'euskera va augmentar en els seus àlbums, hasta el kolpez kolpe del vuitant i vuit. durant els seus quatre anys de vida kortatu van donar més de 28o concerts per tota la geografia ibérica i europea.

amb kortatu dissolts, iñigo va deixar el país basc durant uns mesos en què va estar com a cooperant a nicaragua, treballant com a brigadista en les campanyes de suport al front sandinista d'alliberament nacional.

el 199o es va incorporar a la banda delirium tremens com a segon guitarrista. amb la banda va gravar hiru aeroplano, produït per kaki arkarazo, qui també va exercir de tècnic de so en els seus concerts.

o5 delirium tremens - hiru aeroplano cd 199o hiru aeroplano

amb la mateixa hiperactivitat amb la qual ferm i iñigo muguruza van viure els anys que van estar en kortatu, van injectar per negu gorriak un compromís infatigable. van trobar en kaki arkarazo al company ideal per incloure el hip hop al costat del hardcore com a ingredients principals i en mikel txopeitia abrego i mikel kazalis la secció rítmica adequada.

o6 negu gorriak - radio rakim cd 199o negu gorriak

el grup va acabar sent una infraestructura que va coordinar un autèntic contraban d'idees a través de nombroses fronteres, comptant per a això amb la complicitat de grups de filosofia afí per tot europa i amèrica. d'aquesta manera no només van internacionalitzar la seva protesta sinó que van incloure matisos, sons i maneres d'encarar la vida que van marcar profundament la idiosincràsia de la banda. un complex entramat en el qual es particionaven tots els aspectes referents a l'activitat i lluita que va moure negu gorriak, que rebria fins i tot el suport extern en forma de brigades, va garantir la més completa autonomia i independència amb la qual poder afrontar, no només la trajectòria esperable en una banda de marcada hiperactivitat, sinó la defensa davant els nombrosos revessos i litigis que van haver de solucionar.

o7 negu gorriak - gora herria

o8 negu gorriak - sexu makina cd 1996 salam, agur

els negu gorriak (durs hiverns) en versió castellanitzada del hemen izango bazina pels balears:

o9 la gran orquesta republicana - si estuvieras aquí cd versiones

1o joxe ripiau - soledad directe versió (aka cover) dels mano negra

el 1996, poc abans que fermin anunciés la dissolució de negu gorriak, iñigo, juntament amb el seu germà jabier i sergio ordóñez va muntar el grup joxe ripiau. al principi com un simple projecte de divertiment, ideat per iñigo després d'un viatge per la república dominicana.

després d'unes ràpides sessions d'enregistrament van editar el seu primer àlbum, positive bomb, en el qual iñigo donava curs a la seva passió pels ritmes llatins i caribenys. la formació d'aquest nou combo va resultar poc habitual: iñigo al baix -des dels temps de kortatu no havia tornat a fer-se càrrec d'un-, jabier a l'acordió i sergio al güiro i percussions.

11 joxe ripiau - positive bomb cd positive bomb

des d'asturies el grup la tarrancha s'expressava: "morrió iñigo muguruza. un músicu que foi quien a enseñanos que na música, a veces, menos tamién ye más. un artista discretu que dio vida a grupos tan potentes como kortatu, negu gorriak, joxe ripiáu, sagarroi, delirium tremens... en toos ellos dexó la so marca personal, un tastu de tristura que foi quien cuayar nos ritmos ska, reggae, cumbies y otros palos de la musica llatino a les sos creaciones mas punkis. güei, la so música triste, los sos sones murnios, saben mas tristes que nunca".

joxe ripiau va incloure una versió en asturianu al disc recopilatori del 1997 l'asturianu muévese

12 joxe ripiau - margarita cd 1997 l'asturianu muévese

13 sagarroi - nahi dudan guztia euria ari duela 2oo3 cd

a 2ooo va formar la banda sagarroi meatzaldea (lo meu, discs metak, 2oo1) va ser el primer àlbum de la banda i, tal com indica el títol, presenta tons de rock foscos i densos, post hardcore. muguruza va planejar treballar melodies dures i fer-lo en directe no només al país basc, sinó també a madrid, barcelona, ??suïssa, zagreb, belgrad i cuba. però el disc no va tenir la recepció esperada de la banda, i muguruza va decidir canviar la seva direcció musical.

a partir del segon treball (euria ari duela), segons la definició que va donar el mateix muguruza, van treure "consciència de hardcore-party-raggamuffin", el 2oo9 van llançar el seu darrer treball, haikua en format acústic.

14 sagarroi - cumbia sol minor-en toulousse 2oo4 cd

15 sagarroi - viasconen ragga-runba cd baleike 2oo7

16 lurra - fenneh akatsa sisteman 2o14

17 hiru leike - gure oroitzapenak bizitza heldu da 2o19

discografia íñigo muguruza:

amb kortatu:

1985 kortatu/cicatriz/jotakie/kontuz-hi!

1985 kortatu

1986 el estado de las cosas

1988 kolpez kolpe

1988 azken guda dantza 2 lp directe

amb delirium tremens:

199o hiru aeroplano

1991 bilbo zuzenean. 91-5-24

amb negu gorriak:

199o negu gorriak

1991 gure jarrera

1990 gora herria

1993 borreroak baditu milaka aurpegi doble cd

1994 hipokrisiari stop! bilbo 93-x-30 directe

1995 ideia zabaldu

1996 ustelkeria recopilatorio amb maquetes, rareses i cares b

1996 salam, agur versions

amb joxe ripiau:

positive bomb 1996

karpe diem 1997

paradisu zinema 1998

bizitza triste eta ederra 2ooo

amb sagarroi:

meatzaldea 2oo1

euria ari duela 2oo3

toulouse 2oo4

baleike 2oo7

haikua 2oo9

amb lurra:

akatsa sisteman 2o14

amb hiru leike:

video-senzills 2o17 i 2o18

Programa 516

La invitada del programa de hui no és cap novetat al nostre programa. Maria Schneider té ja dedicat un programa per a cadascun dels discos què té publicats en el nostre Camins de la Música.

Evidentment m'agrada. O millor, més, m'encanta. Crec que és un dels millors valors actuals de la música del món del jazz, entès d'eixa forma "extensa" que s'entén ara aquesta música. Crec recordar que en algun comentari ja vaig dir que el jazz havia nascut negre, però que ja era multicolor. En tots els sentits, l'artístic...i el racial!

Doncs bé. El disc què escoltareu hui és el primer de dues coses. És el primer què va publicar amb la seua orquestra, el 2004, i va ser el primer disc que, venent-se sols per internet (no a les botigues), va aconseguir un Grammy al millor àlbum de jazz orquestral.

La raó final, però que m'ha dut a programar-lo hui és que, en la tria que tots els anys fa la Biblioteca del Congrés dels EE.UU. per incloure dintre de la seua secció d'obres selectes, (2019 National Recording Registry) feta mitjançant votació popular , aquest disc ha estat triat amb 24 obres artístiques més, per ser destacada entre totes les obres produïdes a aquell país, de manera que se li reconeix una importància cabdal en la producció artística feta enllà. Fixeu-vos que el disc és del 2004, és a dir, que la seua tria no és producte de la novetat ni d'un fortuït moment de fama. És una decisió decantada a través d'una quinzena d'anys de reconeixement d'aquesta obra. I, a més a més, la Schneider acaba de ser nomenada acadèmica de la  American Academy of Arts and Sciences.

La seua activitat artística, que podreu trobar glossada en els altres comentaris fets al nostre programa  no cal que ho siga novament al de hui. Allò que m'agradaria fer és destacar el seu paper en la defensa dels drets d'autor i intèrprets enfront de la dictadura de les grans distribuïdores de música per internet (Google, Amazon, Spotify, etc.). En un interessant article, publicat a un periòdic d'enllà, diu coses com aquestes:

Tanca els ulls per un moment i imagina’t el món següent:

Hem permès a les empreses poderoses entrar a les nostres cases i vides per extreure béns personals per valor de milers de milions de dòlars, sense pagar-nos ni un cèntim. Aquests actius són tan valuosos que les poderoses corporacions poden utilitzar-les en el comerç de manera que condueixen a la fallida a innombrables petites empreses i minoristes independents, deixant els carrers principals a tot arreu en estat de decadència i deserció.

Imaginem ara que aquests actius personals es converteixen en milers de milions de dòlars d’efectiu, però les empreses traslladen aquest efectiu fora del nostre país i l’emmagatzemen en països que tenen els tipus d’impostos corporatius més baixos.

Imagineu-vos un món on els nostres barris es tornin menys vitals, perquè s’assequen els impostos federals, estatals i locals que paguen les carreteres, la policia i l’aigua neta.

Obriu els ulls i esteu fixant la mirada en aquest món. Empreses com Google, Facebook i Amazon ens prenen les nostres dades personals valuoses sense pagar-nos ni un cèntim. Ho plantegen, el filtren i ho ordenen amb els seus algoritmes secrets, després ho exploten, el que ha suposat ingressos en milions de milions... (A aquest enllaç podreu llegir l'article original, en anglès. És impagable).

I ara, a gaudir de la preciosa música de la Maria Schneider. Fullegeu també el seu interessant web.