El dia de la marmota i vergonya de ser europeu
Tornen al tall. I tot està igual (o pitjor) que quan anàrem. Pots dir que,
total, han passat poques setmanes. És cert, sí... però no és menys cert que no
hi ha res que indique que la cosa pot canviar. Més al contrari, la polarització
sembla anar a més. Totes les persones saben que això beneficia a qui beneficia.
L'extrema dreta que es frega les mans i per la via del xantatge (per complaença)
al soci governa de facto en la Comunitat Valenciana i en la seu del PP del
madrileny carrer Génova. El govern, mentrestant, jugant a respondre al
catastrofisme oportunista d'una oposició que oblida que governa en molts llocs i
que també és responsable de moltes coses. I mentres, a un no res, dos guerres.
Ucraïna i Gaza. Quina vergonya ser europeu. Quina vergonya d'equidistància i
càlcul covard. Quin fàstic. Res sembla ser capaç de commoure una societat que
mira el seu melic i critica el del contrari sense més i per sistema.