El populisme té eixes coses. Que pots xafar-te la guitarra tu mateix per tal
de clavar-li el dit en l'ull al contrari. La Constitució reconeix com a oficials
les altres llengües que en Espanya es parlen a banda de l'espanyol. Llevant del
cas del valencià, més sagnant encara pel complex d'inferioritat i pel 'm'enfade
i no respire' de les dretes amb això que és valencià i no català oblidant que
també diguem castellà a l'espanyol. Debat que ens inhabilita quan passen estes
coses minoritzant encara més la llengua pròpia. A banda d'això faltava la
madrilenya Diaz Ayuso negant-se a posar-se 'pinganillo' perquè en la conferència
de presidents podran parlar-se les llengües cooficials. Si Madrid tinguera
llengua pròpia, i no fos l'espanyol, l'espanyol seria la minoritzada. El melic
no li cap en la panxa a la madrilenya mentres presidents populars com el gallec
fan "de tripas corazón" i callen per no dur la contrària a la 'Kalesi cañí'. I
la constitució i els acords parlamentaris llançats per terra.