Cada vegada som més majors. Però, totes i tots sabem (i patim) la manca de
mitjans per atendre una població cada dia més envellida. No hi han prou recursos
públics i per accedir a eixos recursos cal renunciar als privats... Vull dir, si
sol·licites atenció pública no pots, mentres és resol la llista d'espera
interminable (de molts mesos), anar a la privada sense perdre les ajudes
públiques. O privat o públic. No pots compatibilitzar. Soles és una cosa. Una
només. I atenció, ho ha dit un expert en la SER este cap de setmana: l'esperança
mitjana de vida està, hui, en 85 anys. Però, a partir dels 75 comencen els
problemes. Comença la dependència en un grau o altre. Aparcar els iaios i iaies
en residències de dia, com si foren aparcaments, no sembla la solució. No és la