Les persones migrants es queixen menys que les d'ací. D'entrada treballen en
llocs on molts nacionals no volen fer-ho. Però, a més, són víctimes d'un racisme
institucional que diuen alguns que no és provocat, que és per omissió. Que és,
precisament, perquè les persones migrants es queixen menys. El seu vot no sembla
decisiu i són, en el capítol de les prioritats polítiques, dels últims. Soles
així (i en dur la contrària a les dretes) es pot entendre que el govern
d'Espanya llance un procés de regularització per als i les migrants afectats per
la DANA i quan això ja està resolt no els facilita (una cosa molt de la dreta)
la targeta que permet firmar un contracte o tancar un crèdit bancari. Els manté,
per manca de mitjans humans i materials, en precari amb la cínica tranquil·litat
que ja són legals i no seran expulsats encara que no puguen viure en igualtat
amb la resta dels seus veïns.