Aprofundim en conceptes relatius al temps, lluny de la linealitat i la tradició occidental, basant-se en l'ús de la latència i el delay, els rituals diaris i les col·laboracions en xarxa.

La segona entrega de la sèrie repassa els anys seixanta, començant pels collages de música del món de Richard Maxfield, Teiji Ito i Karlheinz Stockhausen, i continua amb l'impacte de John Cage i Marshall McLuhan en els Beatles.

Aquest mix en forma de collage d'Anna Friz explora el mitjà, la morfologia i la taxonomia dels homenets de la ràdio.

En aquest auxiliar, gaites, cítares, harmònica i violes de roda fan coses que no se suposo que es poden fer... i brillen fent-ho.

SONDES #16 conclou la sèrie de quatre programes que investiguen la reutilització d'instruments folklòrics. Aquesta vegada es tracta de banjos, mandolines, balalaiques, arpes de boca i conjunts d'instruments populars, tots ells fora dels seus respectius contextos per fer coses estranyes i poc naturals.

A SONDES #14 agafem un trencall per mostrar com la col·lisió entre els mecanismes del folk, l'agitació social, l'enregistrament de so i l'electrificació va sustentar el creixement d'un nou llenguatge musical políglota, i una nova circumscripció estètica.

A SONDES #15 fem un cop d'ull als usos experimentals dels instruments folk més intractables: les gaites, el hurdy gurdy i l'harmònica. Ja no hi ha res sagrat?

Selecció d’enregistraments de camp d’entorns medioambientals en procés de canvi irreversible.

Durant els anys vuitanta l'acte de samplejar es va entendre com una pràctica inherentment revolucionària, que qüestionava la definició i l'autoritat del compositor, però la proliferació d'artistes durant la dècada següent va reafirmar aquesta autoritat. A mesura que els artistes s'acostumaven a la seva pràctica com un mitjà d'auto-expressió, el gran públic va reconèixer finalment l'apropiació com una forma legítima de creativitat.

Aïllada per la seva geografia i una llengua ugrofinesa, Estònia és una terra fronterera entre l'est i l'oest. Recorda aquella zona hermètica i surreal de "Stalker", la pel·lícula d'Andrei Tarkovsky, punt de trobada entre naturalesa i ciència ficció.