RESERVOIR JOCS

Hem començat dient que a aquesta secció i a la següent us portarem dos jocs als que se'ls ha afegit més dificultat. Avui toca una reimplementació d'un joc de cartes cooperatiu que va estar entre els candidats a guanyar l'Spiel des Jahres 2015... aleshores es deia The Game, però la nova versió (encara més difícil) es diu The Game Extreme.

Un dels pocs kickstarters en els que em vaig ficar l'any passat va ser aquest, tot feia molt bona pinta: uns autors danesos que feien un joc amb motor de cartes que simulava ser un Twilight Struggle de 45 minuts i basat en els 13 dies que va durar la crisi dels míssils de Cuba (que per poc va acabar en una guerra nuclear). Al poc de finançar-ho vaig rebre un correu dient que l'editorial amb la que 13 Days anava a sortir acabava de ser comprada per Ultra Pro (coneguda empresa en el món dels jocs per ser un dels grans fabricants de fundes de cartes). Al correu deien que els backers no ens amoïnéssim, que tot sortiria igual de bé i que a més ens regalarien les fundes per a les cartes del joc... i va ser així.

Helmut Ohley és un autor de jocs d'una tipologia molt concreta, amb Leonhard "Lonny" Orgler forma Double-O Games (per les inicials dels seus cognoms): un tàndem creatiu, influenciat per Francis Tresham, especialista en la creació de jocs 18XX (jocs exigents de temàtica ferroviària amb compra-venda d'accions i creació de rutes), però del 2013 en endavant ha combinat les creacions amb "Lonny" amb alguns jocs en solitari de tall més eurogame sense desenganxar-se de la temàtica relacionada amb els trens. Així trobem Russian Railroads el 2013, Trambahn el 2016 (un curiós encàrrec per part del MVG Museum de Múnic -el museu del transport de la ciutat babaresa- que ha sortit en castellà com a Tranvía gràcies a SD Games) i aquest Primera Clase el 2016.

A la passada fira d'Essen van sortir jocs que van fer molt soroll i d'altres que no tant. Ens agrada fer de Bob Boilen al seu programa de la NPR All songs considered i donar una oportunitat, també i de tant en tant, a aquells jocs desconeguts a treure el cap a la secció. Avui es un d'aquest dies! (al cap i a la fi la secció es diu Descobrint jocs).

Sabeu què és un fals documental? Us sona La guerra dels mons d'Orson Welles? Doncs, si no ho sabeu, es tracta d'una tècnica narrativa i creativa per fer-nos creure que una cosa que no ha passat sí ha passat. Aquí parlem de jocs, però també de formes d'editar jocs. I fem referència a tot això perquè molt probablement tenim entre les nostres mans el primer "fals joc" de la història dels jocs de taula.

Avui ens posarem els guants i les botes, agafarem una mica de compost per escampar-ho per tot el parterre i poc a poc plantarem flors i plantes aromàtiques. És el món idíl·lic dels jardins de les cabanes de poble, on quan toca una mica de sol al terra, els gats fan un cau per adormir-se i deixar passar els dies.

Un dels autors de jocs de taula moderns que més treballa amb el mètode creatiu d'auto-imposar-se el repte d'innovar a partir de mecàniques clàssiques és Bruno Cathala. Ja vam veure com a partir del Solitari de cartes (o el Patience, com li diuen els francesos) treia el joc SOS Titanic, o com a partir del popular Mancala africà creava un eurogame tan reconegut i premiat com el Five Tribes. Avui veurem quina adaptació a joc de taula actual ha imaginat Cathala a partir d'un dels jocs que més triomfa als bars de Catalunya: el Domino.

S'acostuma a dir que la realitat supera la ficció, i amb aquest joc de cartes farcides de preguntes i respostes sobre la vida real ho entendreu millor. Què és mentida i què és veritat quan ambdós fets són totalment esbojarrats i surrealistes? A True Stories, més que saber mentir, haurem de saber triar la mentida més "empassable" pels nostres companys de taula... sense pietat, ells faran el mateix al seu torn!

En els darrers temps hi ha certa desconfiança en les campanyes de Kickstarter i Verkami relacionades amb la creació de jocs de taula... més d'una vegada hem cregut estar posant diners per ajudar a publicar un "pepino" i ens ha arribat a casa una "castanya". Els problemes principals són la manca de qualitat per falta de: testeig, desenvolupament, producció, edició o tot plegat al mateix temps.

Som molt fans de Reiner Knizia, mestre entre els mestres de la creació de jocs de taula, i de tant en tant ens agrada veure què continua fent dins la indústria. Les males llengües diuen que no para d'autocopiar-se a ell mateix, altres diuen que es dedica amb intensitat a vigilar els drets d'explotació de les seves creacions (per a que no facin còpies il·legals a Xina i per cobrar royalties de les versions en App dels seus jocs) i altres comenten que està molt més ficat en el desenvolupament de jocs per a nens amb marques com Haba, que fan tiratges molt més grans i així pot treure més rendibilitat a les seves idees. Sigui com sigui, Knizia no para de crear.