RESERVOIR JOCS

RESERVOIR JOCS

By Miquel JornetLeisure
Download on the App Store

RESERVOIR JOCS episodes

  • DJ155: Telón de Acero (2017) Daniel Skjold Pedersen + Asger Harding Granerud

    Tornem aquest 2018 amb més i més jocs. Avui un d'aquells del pot petit i la bona confitura... s'acostuma a dir que els japonesos són els mestres en la creació de jocs amb pocs components, però sempre hi ha excepcions i a uns danesos els ha quedat un joc rodó amb només 20 cartes. Parlem de Telón de Acero, editat en castellà per Ludonova.


    Daniel Skjold Pedersen i Asger Harding Granerud van irrompre al panorama dels creadors de jocs de taula l'any 2016 amb 13 Días (en vam parlar a la secció 137), que volia ser un Twilight Struggle light inspirat temàticament en els 13 dies que va durar la crisi dels míssils cubans. El joc va ser curiós, però personalment no m'acabava de convèncer... més tard van treure una reducció del 13 Días amb només cartes i que es jugava en tan sols 13 minuts... per això es deia 13 Minutos. I simultàniament a 13 Minutos, la gran sorpresa, aquest joc sí els ha quedat BÉ, i puc assegurar que l'edició en castellà de Telón de Acero té un art 100 vegades més treballat, atractiu i adient que l'edició americana gràcies al treball de David Prieto.

    Amb només 20 cartes, 48 cubs de fusta i un reglament d'un full A4, el joc és una Guerra Freda de butxaca. Tot té sentit: l'asimetria de les cartes, els textos de cadascuna d'elles, la mecànica de l'epíleg, el funcionament del track de puntuació, l'ordre de resolució de les diferents regions globals, la regla de domini... però el més impactant és que és un joc recomanable per a fans dels conflictes històrics i també per a qualsevol altre tipus de persona. No cal ser un freak dels períodes bèl·lics per gaudir plenament de la proposta encabida dins d'una capsa tan petita, i alhora tan gran, com la de Telón de Acero.

    12 min
  • DJ154: Fantasma, Fortaleza i Fuga (2017) Friedemann Friese

    Per acomiadar l'any 2017 no parlarem d'un joc... ho farem de tres! En realitat parlem d'un únic sistema que ha servit al seu autor per crear tres jocs. El sistema es diu FAST FORWARD i els jocs són: Fantasma, Fortaleza i Fuga. Lògicament estem parlant de tres jocs de l'autor dels cabells verds: Friedemann Friese.


    FAST FORWARD és un sistema original i vist per primer cop al joc Frutas Fabulosas (en vam parlar el 25 de juny de 2017 en aquest àudio). La idea principal es basa en aprofitar l'ordenació per defecte que una pila de cartes té en sortir d'una línia de producció per afegir-hi continguts acumulatius en forma de reglament, components del joc i altres sorpreses. L'avantatge que té aquest sistema d'addició de continguts respecte d'altre com el sistema Legacy, és que en els jocs FAST FORWARD pots fer un "reset" (reordenar les cartes com estaven en un inici per recompondre el joc original).

    Val la pena provar-ne algun d'aquests jocs, el que s'ajusti més als vostres gustos. Tenim la sort que el Friedemann Friese és un "autor-explorador". Prova coses realment noves gràcies al prestigi conreat amb els anys i que les seves creacions no han de passar pel filtre dels editors (ja que ell mateix s'autoedita a Alemanya sota el segell 2F-Spiele). En totes les disciplines calen persones que innovin perquè altres puguin fer diferents remixings d'una idea potent. Sent vàlides i necessàries totes dues formes de creació, la primera només està a l'abast d'uns pocs virtuosos com el que avui ens ocupa.

    14 min
  • DJ153: Imhotep (2016) Phil Walker-Harding

    La passada secció a la ràdio parlàvem d'un altre joc de Phil Walker-Harding, i avui ho tornem a fer perquè és un dels autors que més ens agrada darrerament. Els seus jocs reuneixen tres característiques molt desitjables de trobar en qualsevol joc: fàcils d'entendre, fàcils de posar-s'hi a jugar i amb una corba de tensió/interacció molt interessant per ser jocs familiars.


    El passat festival Dau Barcelona vaig poder observar algunes demostracions que es van realitzar per diferents editorials al recinte de Fabra i Coats, coneixent com conec el joc Imhotep vaig tenir curiositat per veure com ho encaixava una família en una primera explicació per part de l'equip de demostradors de Devir.

    Mare, pare i dues filles d'uns 15 i 12 anys aproximadament. Inicialment, durant l'explicació, tot eren assentiments i cares d'haver interioritzat les regles sense massa dificultat i en molt poc temps (primera fase superada!). Comencen a jugar, i s'estableixen un parell de grups que inicialment cooperen perquè les pedres que han carregat estan al mateix vaixell... sembla una mena d'associació natural. Durant la segona ronda, un d'ells descobreix que tot i que altres dues persones s'aliïn, ell els pot aixafar la guitarra utilitzant el seu torn per fer una acció destructiva (contra elles) en comptes de fer-ne una en benefici propi... i envia un vaixell carregat de pedres rivals a la pitjor destinació possible. Ara tots a la taula s'han adonat que el joc convida a ser perversos sense perdre massa la fredor calculadora per tal de guanyar. Les cares de concentració inicials canvien per somriures de potencials sabotejadors portuaris egipcis. Acaba la partida, guanya la filla de 15 anys, i el pare li demana la cartera a la mare per anar a la botiga del festival a comprar el joc. Tots ho celebren perquè saben que aquesta és la primera de moltes sessions familiars d'Imhotep. Abans de marxar li donen les gràcies a la demostradora.

    Això és el que més m'agrada dels jocs de taula i d'un festival, obert a tothom durant les seves sis edicions, com Dau Barcelona.

    12 min
  • RJ64: «Saber escribir reglas o el arte de pasar desapercibido» (Santa Clara BCS)

    Una de les grans millores del festival Dau Barcelona d'enguany ha estat l'encert d'establir un espai de trobada interprofessional sota el nom de Dau PRO. Allà botiguers, distribuïdors, autors, editors, comercials, fabricants i periodistes especialitzats en el joc de taula ens hem pogut conèixer i reconèixer.


    Un dels continguts pràctics i de servei que més expectatives ha generat és la xerrada tècnica sobre la redacció de reglaments de jocs de taula. Es va acabar fent en castellà per tal que des de l'associació LUDO se li pugui donar recorregut a aquest compendi de consells i exemples per millorar els reglaments dels jocs de taula del futur.

    Tots coneixem la faceta d'autor de jocs del Toni Serradesanferm, i alguns que escolteu aquest podcast amb regularitat també sabeu que fa de consultor lúdic a Santa Clara BCS. La seva experiència com a autor i consultor és clau per aportar una mica més de llum a aquest procés de vegades tan feixuc pels autors de prototips però, a l'hora, tan determinant per poder fer autoexplicatius i molt més atractius els nostres dissenys.

    L'èxit i la bona acollida d'aquest espai ens fa pensar que el Dau PRO ha vingut per quedar-s'hi.

    1 hr 4 min
  • DJ152: Osopark (2017) Phil Walker-Harding

    Maldito Games està on fire editant moltes llicències interessants i toquen molts pals: des de jocs molt accessibles i familiars a títols més durs per a aficionats molt exigents.


    Sent fidels a l'espectre més gran del nostre públic, avui us portem un joc fàcil d'explicar, fàcil de jugar i fàcil que provoqui l'enamorament a aquells que no han provat encara els jocs de taula moderns. Entre altres títols actuals (com Patchwork, Cottage Garden i Indian Summer -tots tres d'Uwe Rosenberg-) de fer un trencaclosques amb peces de cartó "tipus Tetris", potser aquest és el més autoexplicatiu de tots i potser és perquè l'autor és Phil Walker-Harding, especialista a refinar la usabilitat dels seus dissenys al màxim.

    Si el tret positiu d'Osopark és la usabilitat i accessibilitat del producte, el tret negatiu (i només és una valoració personal) és la tria temàtica del joc per part de l'editorial mare Lookout Spiele a Alemanya. Un joc tan abstracte mecànicament es podria haver resolt amb un tema que no impliqués la reclusió animal. Estem al segle XXI i els parcs zoològics o els espectacles amb animals privats de llibertat comencen a estar, per a mi, molt fora de lloc.

    Els jocs de taula, com qualsevol altre producte cultural, també transmeten valors que editorialment penso que s'han de cuidar. En aquest sentit els altres tres jocs mencionats no grinyolen en absolut en el binomi tema-moral i, fins i tot, es pot afirmar que Cottage Garden i Indian Summer traspuen respecte per la natura.

    10 min
  • RJ63: Alan Turing i la Màquina Enigma (amb Òscar Font)

    Tenim sort de poder gaudir d'una nova edició del Festival Dau Barcelona, enguany la sisena, i que aquest compti amb continguts interessantíssims com sempre.


    Tot i no aparèixer oficialment al llistat d'entitats participants, puc dir amb orgull que RESERVOIR JOCS és l'únic mitjà que ha cobert totes i cadascuna de les edicions d'aquest prestigiós festival dedicat al joc: des de 2012 fins ara. El nostre compromís amb la cultura lúdica està al mateix ADN del festival i del seu comissari: l'Oriol Comas.

    Us facilito a continuació un petit directori per si voleu revisar els continguts enregistrats d'anys anteriors:

    Primera edició (any 2012):

    - RJ17: Conferència de Tom Werneck
    - RJ18: La blogosfera lúdica

    Segona edició (any 2013):

    - RJ24: "Joc i literatura" (conferència d'Oriol Comas)
    - RJ25: "Paraules en joc" (conferència de Màrius Serra)
    - RJ26: "Del llibre al tauler" (conferència de Chema Pamundi)
    - RJ28: "Llibres que juguen" (conferència d'Imma Marin)

    Tercera edició (any 2014):

    - RJ41: Cinc cèntims de Dau 2014
    - RJ43: "Super Mario a Catan" (conferència d'Antoni Planells)

    Quarta edició (any 2015):

    - RJ55: 4 mini-entrevistes a l'Off de Dau 2015

    Cinquena edició (any 2016):

    - RJ61: Especial Dau Barcelona 2016

    El primer àudio d'aquest Dau 2017 comença fort. I és que durant dissabte 18 de novembre, al recinte de Fabra i Coats, es va celebrar el Dau Històric: una jornada prèvia al gran festival on s'hi va donar cabuda als jocs de simulació històrica, wargames i miniatures. Un tema que fascina a tot el públic més grognard és la Segona Guerra Mundial, i l'episodi de la Màquina Enigma i el seu desxifratge per part dels aliats amb el suport del genial matemàtic anglès Alan Turing és, per molta gent, una de les històries més fascinants del segle XX.

    L'Òscar Font és un apassionat per la criptografia des que era petit i l'únic particular posseïdor d'una Màquina Enigma militar a l'estat espanyol. És didàctic com pocs i va ser tot un luxe poder escoltar-ho entre les conferències programades dins el Dau Històric. Segons una entrevista a El Periódico, es va haver de vendre quatre màquines de xifrar de la seva col·lecció particular (una va pertànyer a Pablo Escobar) i un clarinet de Woody Allen per poder pagar la suma que li van demanar a Manchester per la seva Enigma. I què pinta Woody Allen en tot això? Escolteu la conferència i veureu la connexió musical.

    1 hr
  • DJ151: Between Two Cities (2015) Ben Rosset + Matthew O'Malley

    Per sort pels aficionats, comencem a tenir editorials petites i no tan petites que publiquen en castellà gairebé qualsevol novetat interessant. Una de les no tan petites és SD Games, que esdevé el braç editorial de la distribuïdora SD Distribuciones.


    Tot i no ser una novetat, Between Two Cities és un joc impactant per la dinàmica tan diferent que proposa: jugar cooperant amb els jugadors del nostre costat dret i esquerre tot competint per obtenir la millor puntuació individualment. A més d'aquesta particularitat, portem a la ràdio Between Two Cities perquè César Sánchez (director editorial de SD Games) ens ha confirmat que hi haurà edició en castellà de la seva recent i esperada expansió Capitals, presentada a la darrera fira d'Essen.

    12 min
  • DJ150: Spoilers: The Beginning (2017) Manu Palau

    Un dels típics jocs que gairebé tots haurem jugat en grup és aquell que s'iniciava quan el més trempat de la colla proposava: "Ei, juguem a les pel·lícules?". Nosaltres aleshores, amb un fals esme, dèiem: "Va vinga, sí!"... quan sabíem que seria una nova sessió soporífera amb imitacions dolentes de les fuetades de l'Indiana Jones, el volar amb el puny tancat del Superman i l'encreuament de cames de la Sharon Stone. Per acomiadar aquestes vetllades de merda han arribat Spoilers i Spoilers: The Beginning.


    El creador d'aquests dos jocs combinables però també jugables per separat, en Manu Palau, ha arreplegat informació tècnica i argumental d'un fotimer de pel·lícules... però no de les típiques pel·lícules que qualsevol amic cinèfil pot conèixer, aquestes pel·lícules són produccions de baix pressupost i atempten directament contra el bon gust del setè art i qualsevol fil argumental lògic (si ens 'spoilegen' aquestes pel·lícules, gairebé hem de donar les gràcies!). I aquí rau la diversió de tot plegat: tots estem en igualtat de condicions a l'hora de jugar Spoilers i el contingut de cada carta sorprendrà i arrencarà les riallades fins i tot del partenaire més ensopit de la taula.

    Spoilers: The Beginning és una versió simplificada en reglament i components del joc original Spoilers, molt barat i ideal per endinsar-se en el món dels 'spoilers'. D'altra banda, la selecció de pel·lícules i moments hilarants crec que és més acurada en el joc original. Tampoc us perdeu la genial història de creació (de carretera i manta) d'aquests dos productes. Si us voleu fabricar una petita demo del joc original us podeu baixar un tast en format print and play clicant aquest enllaç.

    12 min
  • DJ149: Espinas (2017) José Lomo

    S'apropa el Dia dels Difunts, una data a tenir en compte també a l'hora de jugar. Perquè els jocs de taula són productes culturals com el cinema o el còmic... i, de la mateixa manera que podem trobar una sèrie perfecta per veure la nit de Tots Sants, també podem fer el mateix esforç en trobar el joc ideal per compartir amb amics i familiars una sessió lúdica però també terrorífica.


    I no ens cal anar gaire lluny. Els menys joves potser heu sentit parlar de l'Hospital del Tòrax de Terrassa, un lloc propici per les històries de por... per sort ja no existeix, però sí que va existir i va quedar abandonat molts anys. José Lomo, creador d'Espinas era un dels joves que en grup es colaven a l'abandonat sanatori. Avui, com a autor de jocs, comparteix i amplifica amb tots nosaltres aquelles visites en un joc narratiu i de memòria.

    Si voleu saber més sobre Espinas, podeu escoltar aquesta presentació + entrevista que vam enregistrar a la botiga egarenca Landròmina.

    12 min
  • DJ148: Miguel Strogoff (2017) Alberto Corral

    El gènere d'aventures sempre és atractiu... i el bon gust literari a la cinquena planta del 184 del carrer Rosselló també. Només has de deixar passar el temps i trobaràs que tots els factors s'alineen (autor, il·lustrador i editorial) per dur a terme una proposta lúdica com la que avui portem a la ràdio.


    L'Alberto Corral és autor de jocs i fanàtic del gènere d'aventures, ha consumit obres de Salgari, Rice Borroughs i per descomptat de Verne. Possiblement no hi ha millor persona per dur a terme una conversió de Miguel Strogoff del llibre al tauler. D'altra banda Pedro Soto, que va fer la seva incursió en la il·lustració de jocs de taula amb l'adaptació d'Águila Roja l'any 2010, no ha parat de crèixer artísticament i enguany és dels pinzells més valorats en el panorama estatal. A més, el seu estil de dibuix casa perfectament amb el que requereix visualment un joc d'aventures.

    De tot això sorgeix Miguel Strogoff, un joc de cursa on tots els jugadors competeixen contra els altres i, alhora, contra el mateix joc. Poden passar moltes coses: et pot espiar la perversa Sangarra, pots deixar-te la pell als Urals, et poden deixar cec amb un sabre roent, els tàrtars poden arribar a Moscou... i fer perdre la partida a tots els jugadors! Tot i ser cert que Miguel Strogoff no és un joc d'interacció amb els altres jugadors, també és veritat que té la virtut d'explicar molt bé una història, i fer-la vivencial amb diferents recursos mecànics molt ben trobats.

    9 min

About RESERVOIR JOCS

From the publisher's feed

RESERVOIR JOCS va nèixer el 8 d'octubre de 2011, convertint-se en el primer podcast en llengua catalana de divulgació específica sobre jocs de taula moderns: Catan, Carcassonne, Pandemic... i molts més!