RESERVOIR JOCS

RESERVOIR JOCS

By Miquel JornetLeisure
Download on the App Store

RESERVOIR JOCS episodes

  • DJ172: Azul (2017) Michael Kiesling

    Ha passat l'estiu i tornem a parlar de jocs. Seria un pecat no recordar-nos de l'aclamadíssim Azul. De fet, és un dels jocs que més he jugat darrerament i, sonant prepotent (ho admeto), qui ara mateix escriu aquestes línies és el flamant campió del torneig d'Azul celebrat durant la passada Fira JOKOS 2018 a Sabadell (amb una puntuació a la partida final de 96 punts! -crec que és el meu rècord-).


    Més que explicar-vos el què ja és Azul, m'agradaria aventurar-me a dir-vos el que serà Azul en uns anys: Azul esdevindrà claríssimament un joc d'aquells que diem clàssics-moderns en l'àmbit dels jocs familiars (aproximadament cada 5 anys surt un d'aquests jocs).

    - 1995: Catan
    - 2000: Carcassonne
    - 2005: ¡Aventureros al Tren!
    - 2008: Pandemic
    - 2017: Azul

    Serà a escala de vendes en el sector el que tècnicament es diu un "evergreen": joc que cada any ven més unitats que l'any anterior. Serà la reconciliació dels jocs abstractes purs amb el públic familiar. Serà el paradigma que justifica l'excel·lència a nivells de producció. Serà un joc del qual es faran molts campionats. I serà, si no ho és ja, un model a seguir en l'èxit editorial que he de remarcar obligatòriament que ha estat causa i efecte de l'olfacte i el tacte de dues dones en un món que, inicialment, sembla més d'homes: Sophie Gravel i Andrea Ahlers.

    12 min
  • DJ171: Topiary (2017) Danny Devine

    Tanquem temporada recomanant un altre joc d'importació... sabem que igual us costa més de trobar, però també ens consta que molts jocs que hem portat aquí s'han acabat editant en castellà i/o català. Us poso alguns exemples:


    - El Pick-a-PIG el vam ressenyar aquí el febrer de 2014 i mesos més tard va sortir per Homoludicus com a Pick-a-CERDO. Devir, afortunadament, el segueix reeditant.
    - L'aclamadíssim Patchwork el vam portar a la ràdio el mes de novembre de 2014 (com es pot comprovar aquí), just passada la fira d'Essen. Maldito Games el va treure en castellà l'any 2015.
    - L'Isle of Skye el vam ressenyar abans que guanyés el Kennerspiel des Jahres i un any abans que SD Games el publiqués en castellà (aquí està l'àudio).
    - L'Isle of Trains, ressenyat aquí l'octubre de 2015 surt ara, tres anys després, per Looping Games amb el nom de ¡A Todo Tren!.
    - Amb el preciós Arboretum (ressenya aquí) també ens vam avançar un any al fet que Fractal Juegos el treiés en castellà.
    - Finalment, amb Sagrada, també hem parlat del joc (aquí) abans que surti en una edició estatal a càrrec de Devir (a punt de sortir).

    I ara, abans de tancar la secció fins al setembre, us pregunto a vosaltres: us agrada que parlem de jocs d'importació a la secció de la ràdio o creieu que només hem de tractar jocs editats en castellà i/o català? Si us agrada que de tant en tant porti algun joc d'importació, quin pes creieu que han de tenir aquest tipus de jocs? Ara mateix intento fer (aprox.) un 70% jocs editats a l'estat espanyol i un 30% jocs d'importació... anem bé? Vosaltres maneu!

    Ara sí: BONES VACANCES i... no us oblideu de jugar!

    13 min
  • DJ170: High Society (1995) Reiner Knizia

    Vaig jugar recentment a aquest joc amb un amic, també coneixedor de molts jocs de taula i particularment d'aquells que tenen la mecànica de les subhastes (en el seu top 3 de mecàniques de joc preferides). Curiosament no coneixia aquest Knizia del 1995 que ara acaba d'editar tan magníficament Osprey Games.


    Aquest amic em va dir, abans de jugar, que si el joc es semblava una mica al SE VENDE d'Stefan Dorra (el seu joc de subhastes preferit i també una mica "viejuno", perquè és de l'any 1997) que estaria prou bé... no vam acabar la primera partida i em va reconèixer: "¡Este juego es mucho mejor que el SE VENDE!". I és que Knizia és d'aquells "viejos rockeros" que s'han de conèixer i sempre respectar moltíssim [fet que alguns influencers (per dir una paraula) estatals no estan portant a terme i crec que és força injust -és com voler parlar d'Història Contemporània sense conèixer la Revolució Industrial-].

    Parlant ja de l'edició actual, ens hem de felicitar de l'elecció per part d'Osprey Games d'una il·lustradora com la valenciana Medusa Dollmaker, que beu directament de l'obra del pintor txec Alphons Mucha, un dels màxims exponents del Modernisme o Art Nouveau pictòric. Un joc gran que encara creix més amb una estètica perfecta pel tema de les classes benestants que tracta. Un MUST HAVE i un MUST PLAY en tota regla!

    15 min
  • DJ169: Avenida (2016) Eilif Svensson + Kristian Amundsen Østby

    S'estan posant de moda els jocs de "llapis i paper" o el que a la BoardGameGeek denomina la família dels jocs Roll 'n Write?.


    Nosaltres creiem que sí. L'any 2014 van treure el cap a la fira d'Essen productes com Doodle City, dels mateixos autors danesos que signen aquest nou Avenida, o Rolling Japan (una raresa d'Hisashi Hayashi de la que ja vam parlar al podcast aquí). Aquest any tenim jocs de "paper i llapis" publicats per moltes editorials... alguns millors que d'altres, però només d'aquells que realment valguin la pena en parlarem pròximament.

    Els motius d'aquesta fal·lera dels editors per treure aquest tipus de jocs són diversos, però els principals són aquests:

    - Acostumen a ser el que diem "solitaris multijugador", i per tant poden ser jugats des d'una sola persona fins a molta gent alhora... l'únic límit és la quantitat de papers del bloc.
    - Com hem dit, el límit és el bloc... un cop s'esgota (si no has fet còpies o no ho has escanejat), has de tornar a comprar un bloc o, si l'editorial no en ven de blocs, un altre joc per poder tornar a jugar. Per tant, són jocs amb certa obsolescència programada (tot i que amb els temps que corren, fer-li a un joc més de 50 partides... és tota una fita!).
    - Finalment, l'argument més potent: són molt barats de produir i com que com a productes es barregen amb altres jocs de taula amb un PVP més alt... es pot augmentar lleugerament el PVP que realment haurien de tenir si ens fixem únicament en els components. Personalment m'estimo més pensar que aquest petit "sobrepreu" també va destinat a pagar una idea original com la que a Avenida se'ns proposa... tot i que no sé si els autors confirmaran això.

    Per acabar, vull que quedi constància (també per escrit) del pal o esbroncada a Morapiaf, l'editor en castellà d'aquest joc. Mai, però MAI, hauria d'haver-se dit Avenida per aterrar a un mercat amb recorregut i cultura vitivinícola suficient com per a entendre molt millor que aquest joc hauria d'haver-se dit Vendimia en castellà o Verema en català. Editar requereix prendre decisions com aquesta. Què en penseu vosaltres? Quins són els vostres jocs de "llapis i paper" preferits?

    11 min
  • DJ168: Q - Última Llamada (2018) Martí Lucas + Josep Izquierdo

    A poc a poc els micro-editors van agafant experiència i ens porten productes millor acabats i amb voluntat de ser més accessibles que les seves primeres referències. Això salta a la vista amb GDM Games i la seva nova sèrie de jocs agrupada sota el nom de Q.


    Sortint-se del fenomen/moda dels jocs d'escapament, la sèrie de jocs Q se centra en la deducció i la crònica negra per a tots els públics, quelcom que saben fer molt bé els nois de TOT JUGAR (emprenedors lúdics catalans als qui vaig poder entrevistar l'any 2014 -ja ha plogut!- teniu l'àudio aquí).

    Q - Última Llamada és potser el títol que més ens ha agradat de la primera trilogia. Amb només 32 cartes i una mecànica senzillíssima, de decidir quina informació posem en comú i quina descartem, passem prop d'una hora reflexionant, conjecturant, discutint i exposant tesis a la resta de jugadors perquè "les comprin" o recordin algun petit detall que les invalidi per complet. Els 8€ millor invertits per passar una excel·lent tarda de diumenge... i el joc, un cop jugat, es pot regalar perquè el gaudeixin en una altra llar o en un altre grup de joc.

    13 min
  • RJ67: La recerca d'editorials (taula rodona de Ludo Catalunya)

    L'associació Ludo mai falla a la Fira JugarXJugar de Granollers i nosaltres... tampoc! Si sou persones curioses en saber com funciona aquest sector dels jocs de taula i, fent un símil teatral, no us conformeu a veure l'obra si també us deixen veure la tramoia... passeu, passeu!


    Escoltareu la Núria Casellas (autora i moderadora de la taula rodona), el Víktor Bautista (autor convidat de la fira), el Francisco "Pak" Gallego (autor i editor) i l'Eloi Pujadas (autor) intercanviant punts de vista i responent qüestions del públic sobre com s'ho ha de fer un autor de jocs per fer arribar el seu prototip a una editorial. Quins inconvenients i quines oportunitats existeixen. Quines són les típiques errades i què és MOLT recomanable fer per tenir èxit en la comunicació amb els editors de jocs.

    1 hr 2 min
  • DJ167: Majesty: La corona del reino (2017) Marc André

    Els jocs de Marc André comencen a tenir una certa marca d'autor. Si us fixeu, gairebé sempre estan inspirats en l'edat mitjana... però l'accent més marcat dels jocs d'aquest home no està en la temàtica, resideix en la mecànica. Ja pot ser un joc de majories, de draft de cartes, de gestió de mà o de set collection (o d'una barreja d'alguna d'aquestes coses)... que sempre et conduirà a la competència brutal, a atacar i defendre't, a la confrontació directa.


    Aquest tret et pot agradar més o menys... jo vaig arribar a odiar Splendor per aquest fet, però després quan vaig provar Barony vaig entendre que els moments de crueltat dels seus jocs no eren defectes de disseny i sí artificis mecànics del tot intencionats. Aquest "puterio" radical de Marc André també ho té, potser una mica més contingut, aquest Majesty: La corona del reino.

    12 min
  • DJ166: Karuba: el juego de cartas (2017) Rüdiger Dorn

    Avui ens endinsem a cops de matxet a la frondosa selva de l'illa de Karuba, plena de temples i tresors per ser descoberts! Els aventurers que sàpiguen administrar millor la planificació i el risc seran aquells que traçaran les rutes més valuoses cap als temples, la victòria i la fama al món de l'arqueologia.


    Sembla mentida el magnífic treball de reducció a la mínima expressió que ha sabut fer Rüdiger Dorn sobre un joc familiar com Karuba. Recordem: joc nominat als premis Spiel des Jahres 2016, amb el que HABA encetava un salt més enllà del joc infantil amb la sèrie anomenada Family Games i franquícia de la qual surten més reimplementacions com aquesta versió de cartes o la versió per a nens a partir de 4 anys anomenada Karuba Junior.

    Karuba: el juego de cartas és un joc on, amb només 16 cartes, cada jugador haurà de traçar els millors camins per ajudar a quatre exploradors a arribar cadascun al seu respectiu temple. La tria de cartes es fa amb una mini-subhasta que implicarà prendre algunes decisions importants, intuir el que poden treure els rivals cada torn i, fins i tot, sacrificar alguns punts de victòria d'una ruta per maximitzar els que podem fer amb una altra. L'essència de Karuba hi és, però en un format molt més petit, portàtil i ràpid a l'hora de jugar.

    10 min
  • RJ66: Playtesting professional (Joan Pons)

    Com sempre, intentem estar allà on l'associació Ludo es mou. Si t'interessa el disseny de jocs i vols conèixer gent amb els mateixos interessos i necessitats... "LUDO ES BIEN"! Una de les seves últimes parades va ser a ILUDO 2018 (Mataró), les jornades organitzades pel club Banshee Errante que des dels seus inicis han manifestat un alt compromís envers la creativitat lúdica amb el concurs de prototips i ponències com la que avui us presentem.


    Joan Pons és professor de Game Design al Grau de Creació de Videojocs de la UPC, també és professor de Gamificació i Cultura Digital al CRAI de la UB i Director Creatiu a Arhat Games. Membre de Ludo i un dels actuals coordinadors d'aquesta associació de creadors de jocs de taula a Catalunya.

    El playtesting és el procés iteratiu d'assaig-error davant un grup humà pel qual obligatòriament han de passar tots els jocs. Potser és l'etapa més important per a la consolidació d'un joc, però... Com fem sessions de playtesting? Hi ha playtesters professionals a Catalunya? Què ha de fer un bon playtester? I què no ha de fer? Quina és la millor manera de presentar un prototip a una sessió de playtesting?... tot això i bastant més s'intenta explicar en aquest àudio.

    43 min
  • DJ165: Código Secreto Dúo (2017) Vlaada Chvàtil + Scot Eaton

    Ha passat Sant Jordi i el Jordi, el de la ràdio, em va proposar que portés al programa algun joc literari... que n'hi ha i bastants. Però si entenem que la literatura és una part del llenguatge, per què no ser més ambiciós i portar un joc sobre el llenguatge i una de les seves particularitats: la polisèmia?


    Doncs sí... mai faig tot el que se'm demana o, si ho faig, sempre he de posar-li el meu punt d'estridència. Però és que el joc acaba de sortir, m'agrada bastant més que el seu predecessor i pensant en el proper Sant Jordi... és el joc de paraules ideal per jugar-ho en parella! Seré breu i clar: heu de jugar "molt fort" aquest nou Código Secreto Dúo!

    11 min

About RESERVOIR JOCS

From the publisher's feed

RESERVOIR JOCS va nèixer el 8 d'octubre de 2011, convertint-se en el primer podcast en llengua catalana de divulgació específica sobre jocs de taula moderns: Catan, Carcassonne, Pandemic... i molts més!