RESERVOIR JOCS

RESERVOIR JOCS

By Miquel JornetLeisure
Download on the App Store

RESERVOIR JOCS episodes

  • RJ65: Presentació de Gretchinz! a l'Ateneu Barcelonès

    Quasi podem dir amb absoluta certesa que si hi ha una editorial a l'estat espanyol que sap atendre als mitjans, convencionals i socials, aquesta és Devir. Des de fa molts anys compta amb el prestigiós gabinet de comunicació Xarli Diego, que en moltes ocasions ha posicionat l'editorial en llocs destacats de la premsa. A partir de 2015, s'uneix a l'equip el jove periodista Benja Amorín que, a més de posar en marxa el projecte Devir TV, esdevé un canal de comunicació directe i dinàmic amb la massa crítica que amb regularitat es dedica, o ens dediquem, a parlar amb passió d'aquesta afició.


    Fruit dels mailings del Benja, el passat dijous 19 d'abril, ens vam trobar a l'Ateneu Barcelonès diferents divulgadors lúdics com el mestre Oriol Comas, Nano Márquez de Funattic Channel, Edu Pascual d'Enjuégate o el bloguer Luis Hernández, també conegut com The Black Meeple, entre d'altres... era la presentació del nou joc de Roberto Fraga i Yohan Lemonnier: Gretchinz!

    Gretchinz! passarà a la història com la primera llicència de Games Workshop publicada per Devir. No és fàcil tenir al catàleg una referència ambientada plenament en el món de Warhammer 40.000, que aquesta sigui un joc de cartes bastant accessible i que vingui signada per un tàndem d'autors de moda com són Roberto Fraga i Yohan Lemonnier. Esperem que aquest sigui l'inici d'una gran amistat.

    41 min
  • DJ164: Sagrada (2017) Adrian Adamescu + Daryl Andrews

    Sempre és curiós veure com els altres parlen de la teva ciutat, com la valoren, en què s'hi fixen més i menys i, el més important, com la reprodueixen.


    En els jocs també tenim aproximacions com la que van fer els venecians Marco Maggi i Francesco Nepitello amb Barcelona: La Rosa de Foc l'any 2016. Inevitablement els autors també es fixen en les icones barcelonines i, de les més importants que tenim, trobem la Sagrada Família.

    Dos autors de jocs canadencs, l'Adrian Adamescu i el Daryl Andrews, han posat el focus en les rosasses de la Sagrada Família. Per recrear i simular la seva creació ens proposen un joc de draft (o tria) de daus de colors i construcció de patrons. Sagrada ha cridat l'atenció de molta gent, l'art de la portada no et deixa indiferent (jo sóc dels que pensa que amb Altiplano són dues de les portades que poden envellir pitjor en els pròxims anys), i ha tingut nominacions a diferents premis interessants. És un bon joc, i hi ha dos elements que fan molt factible que Devir el pugui publicar al nostre territori: el tema i que per clàusules i drets de tanteig entre empreses l'editorial catalana no ha pogut treure finalment l'edició en castellà d'Azul (jocs en principi un xic diferents, però que juguen en la mateixa lliga de jocs per a tots els públics).

    10 min
  • DJ163: Herbaceous (2017) Eduardo Baraf + Steve Finn

    Els que vivim pendents de les novetats en el món dels jocs de taula sempre desitgem trobar una de molt interessant... ja sigui per tenir unes mecàniques noves, o un tema poc convencional i ben filat amb les mecàniques, o perquè saps que agradarà a un bon espectre del públic. Si a sobre hem de ressenyar a un mitjà com la ràdio o la premsa escrita, volem aportar quelcom original i de vegades recorrem als jocs d'importació com a recurs fàcil per veure coses que encara no han sortit massivament al nostre territori.


    Avui, amb el joc Herbaceous hem tirat d'aquest recurs (guiats també per la bona nota a la comunitat de la BoardGameGeek -un 7.2- i per veure'l ressenyat amb bones crítiques a algun canal de youtubers espanyols). Doncs bé... preu per preu i valorant el que aporta lúdicament aquest Herbaceous us he de dir que, amb una experiència de més de 10 anys ficats de cap i peus en el panorama, ho deixaríem estar. És un joc bufó i simpàtic, però costa 25€ o més en ser d'importació, el tindreu en anglès i escala de 2 a 4 jugadors aportant un mode de joc en solitari. Gastant la meitat o encara menys teniu un joc de cartes excepcional, no és novetat... és de l'any 2003 però l'acaba de reeditar Devir, que mecànicament funciona millor, el tindreu en castellà, sacrificareu el mode solitari però podreu jugar de 2 a 5 persones (un jugador més) i ocupa quatre vegades menys a l'hora de guardar-ho. Ens referim a Coloretto.

    Amb això volem dir que hi ha un excessiu culte a la novetat. No podem guiar-nos massa per notes, rànquings ni ressenyes de joves youtubers (amb una il·lusió i passió immensa, però potser també amb una immensa falta de rodatge). Aquest episodi crec que ens servirà per desconfiar positivament de l'eufòria del novell i mantenir la serenor i la precaució abans d'ampliar les nostres ludoteques. El consell "provar abans de comprar" sempre és bo.

    9 min
  • DJ162: La Torre Embruixada (2012) Inka i Markus Brand

    No he pogut estar-me de definir aquesta joia del matrimoni Brand anomenada La Torre Embruixada com a "Mi Primer Sombras Sobre Londres". I és que pels que coneixeu l'obra mestra dels jocs de taula per a adults Sombras Sobre Londres (Gabriele Mari i Gianluca Santopietro), veureu que podreu jugar amb els vostres fills a un joc infantil que hi tindrà moltes analogies i salvarà molt bé certs aspectes que no poden pertànyer, per lògica, a un joc infantil... el primer de tots: el tema.


    Comencem per les semblances. A ambdós jocs hi ha faccions oposades, asimetries, informació oculta que afavoreix el bluffing ("faroleig") per part dels malvats i una persecució. Ara bé, la persecució al joc adult és crua i directa (els policies han de trobar al jugador que fa de Jack) i al joc infantil és indirecta (els bons i el dolent han de trobar unes claus).

    Per acabar, tampoc he pogut evitar relacionar el tema de La Torre Embruixada amb el de la pel·lícula de Jim Henson de 1986 Laberint. El bruixot Niudecorb ara és David Bowie i en Robin s'ha convertit en Jennifer Connelly... si sou mares i pares nostàlgics, com jo, potser també us és fàcil canviar els papers principals d'un joc que per només 12€ (en aquesta ajustadíssima i molt més accessible nova edició), val molt la pena tenir al prestatge d'una bona ludoteca familiar.

    12 min
  • DJ161: Arkham Noir (2017) Yves Tourigny

    Arkham Noir és un dels exponents d'aquests nous jocs per jugar en solitari. Una aposta valenta de l'editorial cordovesa Ludonova, que ha aprofitat l'alliberament dels drets de les obres de l'escriptor H.P. Lovecraft per treure un joc basat en el seu potent imaginari.


    Però el que realment més m'impacta d'Arkham Noir és la persona que hi ha darrere de tot plegat: Yves Tourigny. Un autor de jocs canadenc poc conegut però molt original en tots els seus dissenys: Expedition: Northwest Passage (joc aparegut el 2010 d'exploració i col·locació de rajoletes amb un tema fascinant per casar-ho amb aquesta mecànica), Blueprints (joc de daus sortit l'any 2013 on se'ns proposa construir gratacels amb daus de diferents colors que representen diferents materials) i Cosmogenesis (sortit el mateix any que Arkham Noir i per la mateixa editorial estatal, potser és el joc amb el tema més ambiciós que mai he vist: crear-nos un sistema solar). Però si Tourigny ja m'atrapa com a autor de jocs, l'enamorament és total en saber que és ell mateix qui ha fet els dibuixos d'Arkham Noir i Cosmogenesis! És un gran il·lustrador com es pot veure en la seva pàgina web personal. Si Ludonova li ofereix confiança per demostrar el talent que té com a autor i dibuixant... jo seguiré desfent-me en elogis per aquest binomi. Per cert, espero en candeletes l'edició en castellà dels altres dos casos per col·leccionistes que van sortir únicament en anglès. Si no els aconsegueixo crec que perdré "punts de cordura"!!!

    11 min
  • DJ159: Journal29 (2017) Dimitris Chassapakis

    Vam prometre que portaríem a la secció jocs per jugar en solitari i que, de tant en tant, canviaríem de formats per anar més enllà del joc de taula pur... avui, hem fet totes dues coses: parlem d'un llibre que no es llegeix i sí que es juga.


    La moda dels room escape games està fent que els trencaclosques i els problemes de lògica envaeixin altres propostes d'oci com els jocs de taula (ja vam parlar d'Unlock i d'EXIT a les seccions 140 i 145 respectivament) i els llibres. Avui portem a la ràdio Journal29 de Dimitris Chassapakis, un llibre ple d'enigmes a resoldre utilitzant només el cap, un smartphone i un llapis.

    11 min
  • DJ158: Favelas (2017) Chris Bryan

    Existeixen els jocs bonics estèticament i mecànicament parlant? La resposta és sí, i el millor exemple: Favelas.


    També hi ha jocs que s'escapen, sense explicació, del focus i les mirades dels aficionats i editors a la fira d'Essen. I Favelas també és l'exemple d'aquest cas. Té una producció espectacular, unes regles molt senzilles i una duració molt continguda que el converteixen en un joc ideal per poder jugar-se amb tothom. Destaquem el tema, tractat amablement i en positiu, i els components coloristes que atrauran les mirades cap a la vostra taula de joc.

    13 min
  • DJ157: Indian Summer (2017) Uwe Rosenberg

    Ens encanten les obres que formen part d'un tot. És per això que vam parlar de Cottage Garden a la secció 133 i ara, passades 24 seccions més, us parlem d'Indian Summer: la segona part de la trilogia dels puzles d'Uwe Rosenberg.


    Podem dir dues coses molt bones d'aquesta segona entrega: manté l'essència de joc calmat i plàcid, que ens resultava tan agradable i plaent, de Cottage Garden... però, alhora, afegeix alguns trets que alguns jugadors van trobar a faltar al primer títol com, per exemple, una interacció més alta entre jugadors i no haver d'estar canviant contínuament de taulers individuals. Ara bé, corroborant que és prou diferent de Cottage Garden i potser més elegant i polit en mecàniques, no podem afirmar que Indian Summer sigui millor joc. Potser la manca d'interacció (o quasi nul·la) del primer accentua la serenor que aquesta sèrie de jocs vol transmetre.

    8 min
  • DJ156: Photosynthesis (2017) Hjalmar Hach

    Segueix la moda de la sobreproducció dels jocs abstractes per tal d'intentar arribar a més gent. Santorini és un clar exponent d'això, quan va sortir l'any 2004 com a un "simple" joc amb peces de fusta només érem uns pocs els que ho teníem en compte... vuit anys després, amb una reedició espatarrant en crowdfunding el joc s'ha esgotat i tothom vol un Santorini a la seva ludoteca. Photosynthesis és el mateix cas que Santorini, però havent sortit directament sobreproduït a un mercat que agraeix i paga amb escreix aquesta estratègia de "vendre pels ulls".


    Si els jugadors estem disposats a desprendre'ns del tema i la cosmètica, com a jocs abstractes millors que Santorini i Photosynthesis trobem qualsevol joc del projecte GIPF... però està demostrat que l'experiència lúdica que busca el gran públic és multidimensional. Per una banda volem un joc que funcioni mecànicament parlant, per l'altra un producte atractiu i impressionant per mostrar en el nostre ritual social i si, a més a més, ens explica una història o ens recorda un tema que s'hi avé (o "sintonitza") amb quelcom que volem promoure amb certes dosis d'esnobisme entre els nostres companys de joc... caixa o faixa!

    A tot això també està el "postureig" que fem a Instagram, Twitter o Facebook... per a aquestes necessitats Photosynthesis és un joc ideal. A mi personalment m'ha semblat un joc interessant (però no tant com per quedar-se a la meva ludoteca), amb una discutible rejugabilitat, un pèl monòton i que sí o sí necessita jugar-se amb les regles opcionals per evitar estratègies guanyadores.

    11 min

About RESERVOIR JOCS

From the publisher's feed

RESERVOIR JOCS va nèixer el 8 d'octubre de 2011, convertint-se en el primer podcast en llengua catalana de divulgació específica sobre jocs de taula moderns: Catan, Carcassonne, Pandemic... i molts més!