RESERVOIR JOCS

Spin-offs, spin-offs i més spin-offs! Potser és una bona estratègia comercial quan tens una marca com ¡Aventureros al Tren! sobre la taula... i és que del clàssic joc de trens ja hem vist infinitat de mapes (taulers), també versions d'aniversari amb components de luxe, fins i tot la versió infantil i ara venen els spin-offs de ciutats del món.

S'ha d'anar amb molt de compte quan es fan aquestes coses. Perquè el producte original és un GRAN joc... d'aquells imprescindibles en qualsevol ludoteca (gran o petita). I quan compares ¡Aventureros al Tren! amb ¡Aventureros al Tren! New York s'hi veuen les vergonyes. Generosament hem etiquetat aquest spin-off de "demo tècnica" del joc original, i hem tornat a utilitzar a la secció el concepte "ludus interruptus" després de molts anys (5 concretament) quan vam analitzar l'infame Un Imperio en 8 Minutos.

Parlem de CuBirds, un joc de cartes molt original en el seu aspecte gràfic però també en la mecànica de com els jugadors han d'anar agafant cartes d'un 'pool' central i comú de quatre fileres de 3 cartes cadascuna.

També us expliquem breument que aquest és un dels molts jocs que l'empresa FORGENEXT ha ajudat a veure la llum. Són facilitadors i mediadors entre autors i editors. També ajuden en les tasques de desenvolupament, tant a editors com a autors. El més semblant que tenim a casa nostra és el grup Santa Clara BCS.

Bandido és el seu best seller i la raó principal d'això és que el pots començar a jugar mentre expliques les regles (tal com hem fet a la ràdio). Ara, en el món dels videojocs estan molt de moda aquells jocs amb procedurals (on cada partida els nivells són diferents i es generen mitjançant algoritmes en funció de la resposta humana). Salvant les distàncies, podríem dir que Bandido és un cooperatiu senzillíssim i procedural. Perquè tinc comprovat que com més gran és el coneixement de la tipologia de les cartes que componen el joc per part dels jugadors, més fàcil és guanyar la partida. Per evitar això comparteixo amb vosaltres una variant que he penjat a la BGG anomenada CHAPO'S TURN, que el fa més difícil i apte per jugar només amb adults. Sigui com sigui, un petit gran disseny que vaig poder descobrir gràcies a Baldo i Fran FG les passades jornades Ayudar Jugando.

Reiner Knizia sempre ha hagut de suportar la crítica dels aficionats avançats (i de vegades una mica "haters") que mai inventa res, que viu de les rendes dels seus grans dissenys, que tot el que fa és molt abstracte, que sempre està fent "refregits" dels seus jocs... i potser és veritat, de fet aquest Blue Lagoon és com la barreja concentrada de: Rondo (2012), Jäger und Sammler (2010) i A través del Desierto (1998).

Jocs de col·locació de rajoles hi ha molts. És una mecànica que s'adapta molt bé a temes com la construcció d'una ciutat, l'ampliació d'uns jardins, l'exploració d'una illa... però no necessàriament tots els jocs bons de col·locació de rajoles han de tenir tema. Avui ens trobem amb un d'aquests jocs. I és que Kerala: El Camino de los Elefantes és un joc 99% abstracte: el que fas no té res a veure amb la mínima capa temàtica que l'editor li ha posat al producte. Si sou capaços de posar-vos a jugar a un joc d'aquestes característiques (i ho hem fet sempre amb els escacs, les dames o el parxís) trobareu en Kerala un repte molt plaent per jugar amb la família i els amics.

He de reconèixer que estic comprant molts menys jocs que en altres etapes de la meva vida, els motius són diversos: com dic a la secció estic tornant a gaudir dels videojocs, hi ha massa novetat editorial (tanta que aclapara), intento conciliar més temps amb la família... però hi ha coses que no canvien mai, i una d'aquestes és l'impacte que em fa un joc que no he vist mai, del que no conec l'autor però que només mirant la portada ja intueixo que a dins s'amaga un bon joc. Això em va passar aquest mes de gener a un Abacus amb el joc Planet.

A finals de l'any passat ja s'intuïa que els jocs tipus paper & pencil (paper i llapis) o roll & write (tirar dau i escriure), de fet en vam parlar d'alguns jocs interessants que feien servir aquesta dinàmica. Però avui portem a la secció el que de moment creiem que és el millor dels que hem provat fins ara (a falta de provar Plenus i Ganz Schön Clever).

Comencem l'any 2019 de la millor manera que es pot fer: portant a la ràdio un dels nous jocs que més (si no és el que més) ens ha agradat de la fornada de jocs sortits durant la campanya de Nadal. Després de Pandemic Iberia creia impossible veure un Pandemic amb més sabor temàtic... sense haver valorat encara el Pandemic Rising Tide (joc ambientat en Holanda i la seva lluita guanyant terreny al mar), aquest Pandemic La Caída de Roma m'ha sorprès molt gratament.

Fa molts anys que jugo i que faig jugar a la gent que m'envolta. Recordo com si fos ahir que una parella (Oskar i Nerea) del poble de la meva dona, en haver jugat amb mi a uns quants jocs van començar a comprar-ne per a ells alguns a l'antiga i enyorada botiga on-line LaPCra. Un dels primers jocs que es van comprar per iniciar la seva ludoteca va ser Robot Master, un joc de Reiner Knizia en una capseta cuadrada i metàl·lica de Cocktail Games. Li vam fer partides i el vam gaudir molt en aquells dies en els quals el ritme editorial era suau i plaent.

Avui portem a la secció un joc que esdevé un claríssim exemple dels conflictes sobre la propietat intel·lectual. El doctor Knizia (pels que seguiu la secció ja sabeu que és un dels meus autors fetitxe) se les va tenir amb Sophisticated Games pels drets del seu joc abstracte GENIAL. I és que GENIAL, molt abans que AZUL, va ser un joc abstracte familiar molt i molt interessant editat a casa nostra per Devir.