Dire Straits van irrompre en una Anglaterra dominada musicalment per l'incipient punk de formacions com els Sex Pistols i l'èxit comercial dels Police, però es van fer ràpidament lloc amb la repercussió de l'inconfusible toc de guitarra de Mark Knopfler en el single "Sultans of swing". Van fer grans gestes en pocs anys, i malauradament les gires inacabables i milions de discos venuts van aconseguir que es dediquessin a la contemplació durant uns anys, i finalment que el grup plegués. En qualsevol cas, és sempre un plaer recordar els seus discos.

Paraules majors de la música britànica (amb clars tints nord-americans) dels anys 70 i 80, Fleetwood Mac va començar com una banda de blues, i va evolucionar en poc temps cap a un inofensiu pop-rock fet amb molt encert i elegància. El seu estil va marcar una època, amb les inconfusibles veus de Stevie Nicks i Christine McVie.

Mai ens cansarem d'escoltar una històrica formació californiana que va fer parlar molt a principis dels 90, i que després d'alts i baixos a causa de les drogues va tenir un ressorgiment fa 25 anys que els va convertir en un fenomen únic. Procurem revisar alguns dels seus millors temes en una hora de ràdio.

El passat 14 de juny de 2024 els quatre membres fundadors de la mítica banda nord-americana R.E.M., Michael Stipe, Peter Buck, Mike Mills i Bill Berry, van interpretar el seu mític "Losing my religion" a la cerimònia de Songwriters Hall of Fame. Feia 15 anys que no tocaven junts, i 13 que s'havien separat.

Aquest bonic retrobament és una bona excusa per a revisar en tres capítols el bo i millor de R.E.M., una de les bandes més influents de les últimes dècades.

El passat 14 de juny de 2024 els quatre membres fundadors de la mítica banda nord-americana R.E.M., Michael Stipe, Peter Buck, Mike Mills i Bill Berry, van interpretar el seu mític "Losing my religion" a la cerimònia de Songwriters Hall of Fame. Feia 15 anys que no tocaven junts, i 13 que s'havien separat.

Aquest bonic retrobament és una bona excusa per a revisar en tres capítols el bo i millor de R.E.M., una de les bandes més influents de les últimes dècades.

El passat 14 de juny de 2024 els quatre membres fundadors de la mítica banda nord-americana R.E.M., Michael Stipe, Peter Buck, Mike Mills i Bill Berry, van interpretar el seu mític "Losing my religion" a la cerimònia de Songwriters Hall of Fame. Feia 15 anys que no tocaven junts, i 13 que s'havien separat.

Aquest bonic retrobament és una bona excusa per a revisar en tres capítols el bo i millor de R.E.M., una de les bandes més influents de les últimes dècades.

Uns mesos després del 25è aniversari de la mort de Carles Sabater, recuperem un repàs a la biografia i èxits destacats de Sau, la banda fundada el 1987 per Pep Sala i Carles Sabater, que actualment torna a cobrar vida en el projecte Sau30 amb nous temes que revisarem en un altre capítol del programa.

Rock'n'Classics, els èxits del rock de tots els temps.

Rock'n'Classics, best rock hits of all time.

Per més anys que passin des de la mort de Bob Marley (1945-1981), la llum del rei del Reggae segueix ben viva. Marley és, sens dubte, un dels músics insígnia del segle XX i un jamaicà que va sobresortir entre una pila de rastafaris i bons músics, convertint el reggae en un estil molt influent des de mitjans dels 80 arreu del món, especialment a la Gran Bretanya.

Revisem grans èxits de Bob Marley, deixant espai per a altres edicions on siguem capaços de seleccionar més temes per a aprofundir en el coneixement d'aquesta llegenda de la música.

Fem repàs als principals èxits d'una de les formacions nord-americanes més influents dels anys setanta, els Eagles, que van estar en actiu entre 1971 i 1980, però que van tornar a l'activitat el 1994. Alguns dels seus components van tenir èxits moderats en solitari, però sens dubte que nosaltres els recordem per grans hits com "Hotel California" o "Take it easy".

Dels seus membres originals encara vius i en actiu destaquem Don Henley i Joe Walsh. Un membre històric que ja va morir fa anys era Glenn Frey.

Llarga vida a la música dels Eagles!

El proper setembre farà 31 anys que es va publicar "August and everything after", el disc de debut de la formació nord-americana Counting Crows. El disc va ser un alè d'aire fresc per la música rock amb arrels, i ens va encantar.

S'han fet un parell de reedicions amb el disc remasteritzat, demos inèdites i un concert enregistrat a París el 1994. En motiu d'aquestes tres dècades, dediquem un especial a un disc que va marcar una època.