Continuem el nostre particular repàs a temes que van ser èxit el 1996. Temes de formacions tan diverses com:

Bloodhound Gang

Daft Punk

Fun Lovin' Criminals

George Michael

Joaquín Sabina

Magnapop

Metallica

Nas

Nightcrawlers

Ocean Colour Scene

Los Planetas

The Prodigy

La setmana que ve et portem un especial de celebració dels 30 anys de 4 discos imprescindibles de R.E.M., Red Hot Chili Peppers, Metallica i Massive Attack.

Si et dic que escoltarem la música de Richard Melville Hall et quedaràs igual, però si et parlo de Moby segur que el recordes... Aquest compositor nord-americà de música electrònica, nascut fa 56 anys a Nova York, té una pila de discos interessants, però avui ens quedarem amb la part central de la seva discografia, entre els discos "Play" (1999) i "Hotel" (2005).

Programa emès la temporada 2012-13 a Ràdio Sant Cugat.

Us oferim la segona part d'aquesta eclèctica selecció de temes que, almenys a mi, no em van deixar indiferent la primera vegada que els vaig escoltar. Alguns temes són força coneguts, altres no tant, però tots tenen alguna cosa especial que enganxa.

Aquests són els temes inclosos:

-Audioslave: I am the highway

-Sau: Sense estil

-Led Zeppelin: Since I've been loving you

-U2: Walk on

-AC/DC: Fire your guns

-Héroes del Silencio: La herida

-Sopa de Cabra: Els teus somnis

-Black: Wonderful life

-The Rolling Stones: You can't always get what you want

-Him: Join me in death

-Tears for Fears: Advice for the young at heart

Teniu algun tema o temes que us agradaria destacar? Ens podeu escriure a [email protected] i us els posarem. Expliqueu-nos quines històries hi ha darrera de cada cançó!

Els nord-americans Beach Boys tenen una discografia llarguíssima, que va sortir a la llum primer en forma de singles que van tenir molt èxit durant els primers anys de la dècada dels 60 amb l’anomenada música surf, que ells mateixos van popularitzar. Hi ha molts temes que podríem recordar d’aquest periode, com “Barbra Ann” o “Surfin’ safari”, autèntiques icones de la música i la cultura nord-americana.

El 1965, després d’haver sonat intensivament a totes les emissores de ràdio i d’haver tingut molt èxit en els seus concerts, Brian Wilson, cap visible de la formació, va decidir abandonar progressivament els escenaris i concentrar-se en la composició i l’experimentació de noves tècniques d’enregistrament i mescla, més o menys en consonància amb el que els Beatles estaven fent a la Gran Bretanya. Un dels seus temes més innovadors va ser “Good vibrations”, un single enregistrat durant les sessions de gravació del disc “Pet Sounds”, i publicat l’octubre de 1966 amb molt d’èxit. No obstant, els fans no van entendre el canvi d’estil del disc “Pet Sounds”, ja que esperaven poder disfrutar de més cançons ballables que parlessin de noies i surf, no pas cançons reflexives i melancòliques.

Vaig anar a veure per primera vegada (i última) als Beach Boys el 2012 al Poble Espanyol, quan celebraven els seus 50 anys de carrera. Una llàstima veure a Bryan Wilson en un estat de vellesa avançada, mentre que la resta de membres de la mítica banda van fer un bon paper.

Programa emès a Ràdio Sant Cugat la temporada 2012-13.

Els californians Green Day van ser una de les bandes que va revitalitzar l’escena pop punk i punk rock a principis dels 90, al costat d’altres grups com The Offspring i Rancid. La banda va començar la seva activitat el 1986, i va enregistrar el seu primer disc el 1990, i posteriorment alguns EP’s i un segon llarga durada, tots publicats per una discogràfica independent, fet que cal destacar perquè amb molt pocs recursos van ser capaços de donar-se a conèixer als Estats Units.

El trio composat per Billy Joe Armstrong, Mike Dirnt i Tré Cool, va saber agafar la inspiració suficient de bandes punk com Bad Religion, Ramones, The Clash o Sex Pistols, i fusionar-la amb un pop festiu propi de Green Day, convertint-los en una banda diferent i reconeixible des del primer moment. La seva discografia comença a ser força extensa, i amb un nivell de composició i producció cada vegada més elaborat i interessant. Però si hem de triar un disc, ens quedem amb el seu tercer llançament, "Dookie", que va ser el primer per a una discogràfica gran i que els va donar a conèixer a tot el món.

https://estevellopbassiner.wixsite.com/estevellop/post/green-day-el-punk-californià-dels-90-encara-és-ben-viu

Els Pets es van fer molt populars a principis dels 90, amb la onada del Rock català que encapçalaven junt amb Sau, Sopa de Cabra i Sangtraït, entre d'altres. Però a mi quan realment em van enganxar va ser a partir del disc "Brut Natural" (1994), quan van fer un canvi en el seu so que els va convertir en quelcom diferent. S'anaven superant disc a disc, i des del meu punt de vista el seu clímax creatiu van ser els discos "Bon dia" (1997) i "Sol" (1999). La malaltia de Marc Grau, productor i guitarrista dels Pets, probablement va influïr en el to de "Sol", per primera vegada més introspectiu i madur. Aquest LP em va impressionar gratament.

Programa emès a Ràdio Sant Cugat la temporada 2012-13.

Ja fa 6 anys que ens va deixar un dels nostres referents radiofònics, Jordi Tardà, el periodista, promotor musical i locutor de Catalunya Ràdio que ens va ensenyar a molts de nosaltres l'essència del Rock.

En aquesta ocasió, hem fet una selecció de talls molt especials del Tarda Tardà, la majoria dels quals es van radiar de nou en motiu del 30è aniversari del programa, quan en Jordi ja ens havia deixat. Per exemple, podem escoltar el primer programa del 1985 en el que el Jordi va agafar el micròfon, junt amb veus com les de Carles Cuní o Joan Anton Ramoneda.

També hem escoltat fragments d'entrevistes i mítiques salutacions de famosos músics (AC/DC, Mick Jagger, Little Steven, Ian Anderson, Paul Rodgers, Pete Best, Iggy Pop, Manolo García...), una actuació en viu de Manowar dins l'estudi 1, l'anunci de la mort imminent de Freddie Mercury...

I per últim, hem escoltat l'inici del concert d'homentatge a Jordi Tardà, que es va realitzar el 7 de juliol del 2016 a Luz de Gas, amb la presentació d'Àlex Casanovas i Fermí Fernández.

Subscriu-te al podcast de L'Hemeroteca de la Ràdio! https://www.ivoox.com/s_p2_1070149_1.html

https://estevellopbassiner.wixsite.com/estevellop/post/hemeroteca-14-història-dels-30-anys-del-tarda-tardà-de-catalunya-ràdio-icat-1985-2015

Blur va ser una glopada d'aire fresc a principis dels 90, dins la nova onada anomenada Brit Pop. Recordem aquella època, entre d'altres coses, per la suposada rivalitat existent entre Blur i Oasis, a l'estil del que va passar entre els Rolling Stones i els Beatles, tot i que ja sabem que aquestes coses són més interessades per la premsa que interessants per als fans.

En aquest programa, emès la temporada 2012-13 a Ràdio Sant Cugat, fem un repàs a la seva història i a la seva discografia clàssica.

Aquest setembre es van commemorar els 50 anys de la publicació del disc més popular com a solista de l'ex-beatle John Lennon, "Imagine". Una perla que és una referència internacional del pacifisme, tot i que no cal oblidar que Lennon va dedicar alguns temes al seu antic company Paul McCartney, i no precisament amb gaire amor.

Sigui com sigui, escoltem els temes més destacats d'aquest disc, juntament amb altres èxits del 1971 d'artistes com Janis Joplin, Jethro Tull o Paul McCartney, entre d'altres.

El passat 24 d'agost de 2021 ens va deixar als 80 anys d'edat Charlie Watts, el mític bateria dels Rolling Stones, després d'unes complicacions derivades d'una operació relacionada amb el càncer que feia anys que patia.

Watts, membre fundador dels Stones al costat de Mick Jagger i Keith Richards, tenia un toc de bateria molt reconeixible que definia el so de la banda, junt amb els riffs de guitarra de Richards.

En aquest programa fem un repàs a alguns dels temes paradigmàtics dels Stones, des de finals dels 60 fins a l'actualitat.

Visita el blog per a més info: https://estevellopbassiner.wixsite.com/estevellop/post/rock-n-clàssics-274-homenatge-a-charlie-watts-bateria-dels-rolling-stones