Avui pot semblar més o menys obvi, però Eric Isaacson no sabia pas que una obsessió infantil per The Beatles i un munt de cassets de Daniel Johnston acabarien sent la base per la seva tasca com a fundador del segell i la botiga de Mississippi Records, a més d'una col·lecció de discos que no entén d'èpoques.

¿Podem pensar a través de l'escolta? Seth-Kim Cohen, Christoph Cox, Julian Henriques, Casey O’Callaghan, Peter Szendy i Salomé Voegelin exposen per què reflexionar no hauria d'estar renyit amb ressonar...

L'artífex del projecte Nurse With Wound comparteix les particularitats d'una col·lecció que tal vegada ajuda a entendre el caràcter heterodox de la seva pròpia trajectòria, tan influent com inabastable.

Eric Isaacson, fundador de Mississippi Records, presenta una recopilació que busca l'encant dels enregistraments casolans.

Avui pot semblar més o menys obvi, però Eric Isaacson no sabia pas que una obsessió infantil per The Beatles i un munt de cassets de Daniel Johnston acabarien sent la base per la seva tasca com a fundador del segell i la botiga de Mississippi Records, a més d'una col·lecció de discos que no entén d'èpoques.

Una selecció de discos amb manipulacions excèntriques de la veu; des de l'existencialisme humà fins a la poesia sonora passant per les distorsions electròniques, mecàniques i computeritzades.

En els últims vint anys, Andy Votel ha viatjat arreu del món per comprar tants discos com li ha estat possible. La seva principal motivació és escoltar música i, en general, l'única manera que té de trobar la que més li interessa és comprant-la i acumulant-la.

La música religiosa islàmica, cristiana, tradicional i de tot tipus té cabuda a les les paradetes dels mercats d’Àfrica i està fortament respresentada a la col·lecció de cintes de Brian Shimkovitz.

Aquesta és la història d’un estudiant d’etnomusicologia de Brooklyn que va passar un any a l’Àfrica Occidental comprant cintes en mercats de carrer... i com va aconseguir convertir aquesta estranya col•lecció en un dels segells discogràfics més respectats dels últims anys.

Mark Fell i Joe Gilmore conclouen aquesta sèrie sobre música generativa i de processos amb "Dos sistemes generatius discrets", una peça desenvolupada per a l'ocasió.