Safareig

Safareig

By Ramon Gilabert i Marc ColladoBusinessTechnology
Download on the App Store

Safareig episodes

  • De 1929s n'hem tingut tots

    En una extensió natural del capítol anterior, el que havia de ser una dissertació intel·ligible al voltant de la bellesa tecnològica de les cadenes de blocs, s'acaba convertint en l'excusa perfecta per a embarcar-nos en una crítica del sistema politicoeconòmic actual.

    Show notes:

    • Ni els pinyons, ni el caviar, ni tan sols el peix globus, sinó que agafeu el safrà i arrenqueu a córrer, doncs, segons en Ramon, es tracta de l'aliment més car del món. Fins a vint mil euros pot arribar a costar un quilo d'aquesta espècia a força d'extreure'n meticulosament els pistils de la seva flor
    • No obstant això, aquest preu desorbitat ni tan sols s'acosta a la pizza més cara de la història. Es comprà la primavera del 2010 per deu mil Bitcoins — avui valorats en els centenars de milions d'euros. Però més important, qui per primera vegada, ancorà el preu d'aquesta criptomoneda en poc més de dos cèntims.
    • Batalletes com la de la pizza multimilionària, la de Silk Road i els rudimentaris arrests bibliotecaris de l'FBI, entre moltes d'altres, les ha copsat de manera sublim aquest podcast en un entretingut relat de la història de Bitcoin.
    • Elon Musk és, més sovint del que voldríem, el combustible que promou la volatilitat del Bitcoin. Precisament el passat abril, gràcies a la venda d'aquesta criptomoneda, va aconseguir maquillar els resultats del quadrimestre fiscal de Tesla.
    25 min
  • Desconfieu del Sabadell

    Per alguns és un innovador mitjà de pagament, per altres un valor refugi alternatiu, i per molts una gran bombolla que sembla que mai vulgui explotar. Sigui com sigui, naveguem pels orígens de Bitcoin i intentem entendre què amaga aquest tenebrós món de les criptomonedes.

    Show notes:

    • És increïble que encara no coneguem la identitat del creador de Bitcoin, Satoshi Nakamoto. Fou ell qui, el 2008, anticipant una de les grans crisis financeres mundials, publicà el white paper que n'anunciava els seus principis — posant èmfasi en combatre el frau en un sistema financer arcaic i extremadament ineficient.
    • Deixant de banda les motocicletes sorolloses i els pets de vaca, en Ramon ens assegura que Catalunya emet quaranta-tres milions de tones de Diòxid de Carboni cada any, una xifra que no està ni a prop de les emissions causades per les transaccions de Bitcoin. Actualment el cost d'una sola transacció en aquesta criptomoneda té un cost ambiental de més de set-cents quilos d'aquest gas.
    • Malgrat ser els dos uns pèssims inversors, el Marc ens recorda que Bitcoin és l'actiu amb el millor retorn a deu anys de la història — multiplicant per més de tres milions el seu valor i avui cotitzant prop dels trenta mil dòlars. De nou, una clara il·lustració del paradigma dels déus o del concepte "creixement exponencial" del que tant hem parlat a Safareig.
    • Els germans Winklevoss, van invertir en Bitcoin onze dels seixanta-cinc milions de dollars que es van embutxacar després que el jutge dictaminés a favor seu en el famós litigi sobre el robatori la idea original de Facebook. A banda de convertir-los en bilionaris avui dia, això els permeté amassar fins a un u per cent del tot el capital minable de la criptomoneda.
    • Finalment, deixem aquí una xinxeta al futur per a recordar que aquest capítol servirà també com a introducció al següent, on parlarem de la bellesa — amb B de bonic — que amaga la tecnologia en la qual es recolzen les criptomonedes.
    29 min
  • Demanant pizzes com un rei

    Hem desenvolupat tecnologia capaç de connectar el cervell amb un xip. Cures per la depressió o persones paralítiques movent-se de nou podrien ser l'abast. No obstant això, com tota tecnologia, té la seva cara fosca i pot comportar grans riscos per la societat.

    Show notes:

    • El capítol no ens brinda un quizz inicial perquè, aquesta vegada si, aquest és oficialment una continuació del capítol anterior — que introduïa la tecnologia de Neuralink.
    • Trickle-down economics és el procés per al qual nova tecnologia, adoptada per les capes més afluents, provoca desigualtats temporals a la societat, però n'acaba essent el seu motor evolutiu en el llarg termini.
    • Explorem la fina línia de quan aquesta tecnologia ajuda a la societat envers quan la trenca i la separa — encara més — desigualment. En Ramon proposa un marc distintiu d'aplicació entre inputs i outputs, mentre que el Marc traça la frontera en el moment en què ens posiciona de nou a la "casella de sortida" en lloc d'augmentar-nos com a raça.
    • Al final del capítol analitzem què succeiria si ens convertim en editors dels nostres gens. Literalment agafaríem les regnes evolutives de l'espècie, una idea que lliga força bé amb el capítol 26, El creador parla català, on tot parlant d'una hipotètica simulació, ens preguntàvem en quin moment crear un nou món es converteix en una millor alternativa que arreglar el que ja tenim?
    28 min
  • Uns cíborgs molt cínics

    Per als més cínics, aquesta es podria considerar una perversa continuació de l'anterior capítol sobre els Influencers virtuals. Per a la resta de mortals, una introducció a Neuralink — un producte que neix a la intersecció de la neurociència, la biologia, i la tecnologia.

    Show notes:

    • Aquest és el vídeo que ho diu tot i que és d'obligat compliment abans d'encetar el capítol. En ell, apareix el primat que juga al Pong amb la ment mentre degusta tranquil·lament un suc de plàtan.
    • No ens oblidem de la cerca d'en Ramon que aquesta vegada ens introdueix, de manera indirecta, al potencial mercat de Neuralink. Doncs una vegada vist el vídeo, queda ben clar que una possible aplicació del producte podria ajudar a persones discapacitades. Resulta, si menys no, sorprenent saber que el quinze per cent de la població mundial s'estima pot patir algun tipus de discapacitat, segons l'OMS.
    • És curiós — alhora que una bona dosi d'humilitat — pensar que pel nostre cervell no hi circulen més que petits corrents elèctrics. En Ramon no només ens explica com funcionen els auriculars amb cancel·lació activa de so, sinó que també descobrim que comparteixen el mateix principi tecnològic que els dispositius per a mitigar el Parkinson.
    • Finalment, deixem aquí una xinxeta al futur per a recordar que aquest capítol servirà també com a introducció al següent, on parlarem de les conseqüències de segon ordre que Neuralink pot suposar a la societat.
    24 min
  • Influencers virtuals

    Si ja se'ns fa difícil comprendre la popularitat d'alguns YouTubers, prepara't perquè aquesta nova ona de creadors comparteixen una fesomia molt curiosa: no són de carn i ossos. I doncs, quan un fenomen així es democratitza, on són les fronteres entre la realitat i la ficció?

    Show notes:

    • Deixant de banda que el Marc no sap ni quants seguidors té a Twitter, l'enigma setmanal del Ramon ens revela que lilmiquela, un personatge fictici generat per un ordinador, acumula més de tres milions de seguidors.
    • GPT-3 (Generative Pre-trained Transformer 3) — a banda de ser un producte distòpic — és un model de llenguatge regressiu, desenvolupat per OpenAI, que utilitza metodologies de deep learning per a produir textos els quals un humà difícilment en sabria distingir la seva procedència artificial.
    • Aquest és el bot de Microsoft el qual el vint-i-cinc per cent dels seus usuaris — estem parlant de deu milions de persones — li van dir "t'estimo" i el precursor del compte de Twitter que la pròpia Microsoft va haver de tancar degut a les seves proclames racistes.
    • Durant el capítol mencionem diferents productes que utilitzen intel·ligència artificial per ajustar-se a les nostres preferències. Entre ells en destaquem un amic virtual, un company sexual (al qual no enllaçarem), però sobretot, l'avi de tots plegats, l'entranyable Tamagotchi — que arribà a Europa a mitjans dels 90 de la mà de Bandai.
    • Ja per últim, i com ja ve sent costum, la menció local. Aquesta vegada és per a Marc Sarrats, el streamer darrere de TEMPS DE SILENZIAH — el visionat comentat del mític serial Temps de Silenci.
    37 min
  • Una eminència mèdica

    Parlem de Basecamp per abordar un tema polític, cultural, i social, més que tecnològic. Una problemàtica especialment rellevant per la falta de diversitat a la nostra indústria, però sobretot, per la manca d'oportunitats i igualtat que presenta avui dia la societat.

    Show notes:

    • Com ja ve essent tradició posem sobre blanc un dels jocs inicials més impactants que ens porta en Ramon: el balanç de gènere (dona vs. home) a Twitter, Amazon, i Apple és del 30/70, 37/63, i 31/69, respectivament. D'altra banda, el de raça (blancs vs. altres) és del 59/41, 60/40, i 54/46, respectivament. Impressionant.
    • Basecamp, creadors del software de gestió de projectes amb el mateix nom o l'eina de correu Hey, més que una empresa, és reconeguda per ser un fenomen contracultural que s'ha posicionat de manera ortogonal a les pràctiques dogmàtiques establertes en el sector digital.
    • Jason Fried i DHH són els dos fundadors de Basecamp. No només són coneguts per ser molt vocals i opinionàtics en temes que transcendeixen el món tecnològic, sinó que a més, són els creadors de populars productes com Ruby on Rails.
    • Aquí tenim els polèmics articles que anunciaven els canvis interns on, entre d'altres, es prohibien els debats polítics, i aquest és l'article que el seguia després que la cosa se n'anés de mare i els vestigis d'èxode intern a la companyia.
    37 min
  • Un amic indiscret

    Empreses com Google o Facebook poden arribar a preveure les nostres accions i, fins i tot, conèixer-ns millor que nosaltres mateixos. Malgrat això, les seguim utilitzant diàriament, sense preguntar-nos les conseqüències de ser monitorat les vint-i-quatre hores del dia.

    Show notes:

    • En Ramon introdueix el capítol parlant de la recol·lecció de dades i els opacs models de negoci de les empreses que exerceixen aquestes pràctiques a través del bo d'en Jordi. Dit això, Facebook, ella soleta, va amassar més de vint-i-cinc bilions de dollars durant els tres primers mesos de 2021. Per donar context, això són set vegades més del que Twitter ingressa en un any sencer.
    • Aquest és l'article que explica com l'algoritme de Facebook, donats deu "m'agrada", és capaç de conèixer-te millor que qualsevol company de feina; en té prou amb setanta per superar el teu company de pis; i donats tres-cents, fins i tot és capaç de batre la teva parella.
    • Apple ha convertit la privacitat en una de les seves principals propostes de valor. Amb l'actualització 14.5 de iOS, sota el paraigua de l'App Tracking Transparency (ATT), han retornat part del poder a l'usuari a l'hora de decidir quina informació compartim amb tercers dins del dispositiu.
    • El Marc ens parla dels brokers de dades. Una indústria poc coneguda, molt més opaca, que mou més de 200 bilions de dòlars l'any, i que fonamenta tota la seva operativa en el minat i compravenda de dades personals.
    • No ens podem acomiadar sense la menció local del capítol. Avui ha estat el torn dels restaurants Teresa Carles — de qui n'hem descobert les seves arrels a la Franja de Ponent — però sobretot, que porta innovant des de 1979 en el món de l'alimentació saludable.
    40 min
  • Super lliga de fires

    La polèmica al voltant de la super lliga ha destapat reaccions sorprenents, fins i tot en els racons més inhòspits de la societat. En aquest context, analitzem, i ens sorprenem, davant dels paral·lelismes entre els models esportius tradicionals i les incipients disciplines dels e-sports.

    Show notes:

    • No només destapem els motius pels quals el Madrid és l'equip que més Champions League ha guanyat, sino que descobrim que el Barça és l'equip que acumula més Copes de les Ciutats en Fires en el seu palmarès — fins a tres en té el conjunt blaugrana.
    • Al capítol 19 ja parlàvem de e-sports, en concret en varen sortir coses com que: League of Legends atrau més espectadors que la Super Bowl; TheGrefg, l'estrella local, ell solet és capaç d'aplegar més de dos milions d'ulls quan "encén la càmera"; i finalment, el premi de The International superava els trenta-quatre milions de dòlars fa un parell d'anys.
    • Traçant un paral·lelisme amb els e-sports, el Marc ens entretenia amb la idea que si Nike fos la propietària de la LFP, podria decidir de forma unilateral jugar-hi amb tres pilotes. Aquest article explora les implicacions de portar models analògics a l'espai digital.
    34 min
  • Esports de risc al carrer d'Aragó

    Detestem circular per nuclis urbans i un dels moments menys desitjables del dia és el desplaçament — en cotxe — a la feina. Paradoxalment les ciutats han estat dissenyades per acomodar aquests vehicles que tant odiem. Doncs sabent això, què hi té a dir la tecnologia sobre la mobilitat?

    Show notes:

    • De manera inèdita, aquest capítol ve amb un petit "Easter Egg" en forma d'art a la caràtula. És la foto a la qual en Ramon fa referència quan es sorprèn de com hem arribat a dissenyar les ciutats al voltant dels cotxes, no de les persones.
    • L'anècdota del capítol és sens dubte que els adolescents americans es passen de mitjana set hores i vint-i-dos minuts. En gran part, hi contribueix el fet que, a les ciutats, el cotxe s'ha deixat de percebre com un ascensor social. Tot i això, encara són molts els joves del món rural que volen una moto o un cotxe durant l'adolescència.
    • vacun.at, a banda de ser una magnífica elecció per un domini, ens confirma que ja són tres milions les víctimes a conseqüència de la COVID. Sorprenentment, els accidents de trànsit s'enduen en silenci més d'un milió de vides cada any al món i no reben ni de prop la mateixa atenció.
    • Aquest article és antic, però descriu molt bé la problemàtica que mencionem sobre com els vehicles autònoms tenen la capacitat, no només de redefinir les ciutats tal com les coneixem, sinó d'eliminar els ecosistemes econòmics creats al voltant de la conducció.
    • No molta gent n'és conscient, però les marques d'automòbils s'agreguen estratègicament darrere de grans grups igual que ho fan les empreses de béns de consum empaquetats — tema del qual en parlem en detall en aquest capítol.
    38 min
  • Capítols d'un sol ús

    Com pot ser que una tecnologia irrellevant, inventada fa més d'un segle, hagi esdevingut de nou tendència? Parlem de Dispo, una aplicació concebuda i utilitzada per la Gen Z, que s'inspira en les càmeres d'un sol ús per a crear una experiència diferent al voltant de la fotografia.

    Show notes:

    • Malgrat que d'entrada ens digui que no, com ja ve essent tradició, el Ramon ens il·lustra de nou amb context històric. Avui aprenem que el primer film s'introdueix comercialment a finals del segle XIX i que la primera càmera digital no apareix en escena fins ben entrats els 80.
    • Ja han estat uns quants els capítols en què en Ramon menciona aquesta idea que la tecnologia produeix els millors resultats quan està a punt de ser reemplaçada. D'això el Marc en parlava a fons durant l'única edició de "Rentant la roba" en el context de la transició del Mac d'Intel a ARM.
    • Parlem de YouTubers que saben com captar l'atenció de la generació Z. Capitalitzen les seves grans audiències per aixecar diners i potenciar el creixement dels seus nous productes tecnològics. David Dobrik (precisament fundador de Dispo), MrBeast, o Casey Neistat en són alguns exemples.
    • En Ramon ha trobat inspiració en elxokas i el seu famós vídeo de "Esto no es un juego" és, ens diu, dels millors que ha vist recentment.
    • El fet d'imposar limitacions i fricció innecessària en un producte digital, és una estratègia que han seguit alguns productes per a realçar la seva experiència. Pensem en Twitter i els 140 caràcters, Snapchat i les històries efímeres, Instagram i les fotos quadrades, i Dispo fa el mateix amb els "rolls". Malgrat que no estem convençuts això aporti valor en el llarg termini. D'altra banda, també hi ha corrents d'opinió que prediquen tot el contrari.
    31 min

About Safareig

From the publisher's feed

El teu aperitiu setmanal on analitzem com la tecnologia està canviant la societat que ens envolta. Cada dilluns, en 20 minuts, i exclusivament en català.