Parlem de ments curioses, culs inquiets i projectes paral·lels. Interessos personals i passions que desenvolupem al marge de l’activitat que ens paga les factures. Així doncs, com gestionem tot plegat? Per què ho fem? Són una bona idea?

Notes de l’episodi:

• El Marc ens parla de tenir en compte com funciona la nostra “API” a l’hora de plantejar-nos nous reptes o hàbits. Una manera sofisticada per ressaltar la importància de conèixer-se a un mateix.
• Com és que sentim un buit tan incòmode al no fer res? Algú més savi que nosaltres va dir que “we derive value from motion”. Una manera molt eloqüent per justificar que requerim el mòbil mentre caguem. També una explicació de per què, en el context d’una societat tant demandant, li tenim pànic a l’avorriment.
• Quan parlem de Kaizen ens referim al procés de millora contínua originalment practicat per la indústria Japonesa després de la Segona Guerra Mundial i posteriorment acollit en múltiples entorns socials més enllà dels negocis o la productivitat.
• El passatge bíblic de Mateu 25:29 — que diu una cosa així com que “al qui té, tindrà més; i al qui no té, fins i tot el que té li serà llevat” — ens descriu la mateixa naturalesa de l’efecte compost o cumulatiu. Per capitalitzar aquest fenomen, nosaltres fem una petita acció cada setmana per millorar el pòdcast. Malgrat que pot semblar poc de setmana en setmana, és sorprenent l’impacte d’aquesta constància practicada durant un llarg període de temps.
• L’Àlex ens comparteix un parell de bones pràctiques sobre saitprogects: la primera, sempre deixar les expectatives ben clares; i la segona, aïllar les notificacions i distraccions que pugui ocasionar.
• Independentment de l’èxit (sigui com sigui que s’hagi definit) d’un saitprogect, el Marc creu que hom sempre n’ha de sortir amb més connexions i/o habilitats.
• Per acabar, un avís per navegants: doncs un saitprogect pot morir d’èxit i esdevenir, sense voler-ho, en la teva principal preocupació.