Saxofon

Era l'any 1985 i el Jazz s'anava recuperant poc a poc d'una llarga etapa de foscor i desconnexió amb el públic. Aquest "The State of the Tenor (Live at Village Vanguard)" amb un madur i sensacional Joe Henderson acompanyat per uns esplèndids Ron Carter al contrabaix i Al Foster a la bateria , va ser molt ben rebut per crítica i públic i ara en perspectiva veiem la seva importància en aquell desitjat retorn del Jazz ...

Scott Hamilton es un músic "mainstream" , repertori clàssic, interpretació elegant i un gust musical exquisit, no es doncs estrany que sigui un dels màxims representants del segell Concord. "Organic Duke" amb l'organiste Mike LeDonne , Dennis Irwin al contrabaix i Chuck Riggs a la bateria podria ser un homenatge a les associacions tenor-orgue dels anys 60, 70's,i la música del Duke Ellington una excusa. Any 1994.

Stephen Riley un saxo tenor practicament desconegut i una agradable sorpresa descobrir amb aquest "El Gaucho" la seva sonoritat i la personalitat amb que s'atreveix a interpretar standards on altres músics han deixat el llistó molt alt.Un exemple pot ser el tema de W.Shorter que dona nom al disc. Any 2010.

Steve Lacy, practicament l únic saxo soprà "pur" de l'historia del Jazz. Un músic amb una enorme capacitat de síntesi i de abstracció que e alguna manera son responsables de la seva etiqueta de músic difícil. Començar amb aquest "Reflections"pot ser una bona manera de començar a interessar-se per aquest extraordinari músic, que aquí està acompanyat del pianista Mal Waldron, Buel Neidlinger al contrabaix i Elvin Jones a la bateria. Any 1958.

Temes dels Gigi Gryce, Bud Powell, Benny Golson ... un bon saxo alt ( i tenor i flauta) el Frank Wess, un bon trompeta ( i fiscorn) el Johnny Coles, ¿qué més es pot demanar?. De propina Kenny Barron al piano, Reggie Johnsson al contrabaix i un jovenissim i ja molt prometedor Kenny Washington a la bateria. "Two at the Top", any 1983.

Lou Levy va ser un reconegut arranjador i acompanyant de altres músics i cantants, també un original pianista i compositor com ho podrem comprovar en aquest "Ya Know", del 1993. Pierre Michelot al contrabaix, Eric Von Essen el segon contrabaix i cello i el gran Alvin Queen a la bateria.

Coneixíem el bon treball del bateria Antonio Sánchez amb músics com el Pat Metheny, Chick Corea, Michael Brecker..... El 2007 grava aquest "Migration" , el seu primer disc com a titular i es fa acompanyar per músics de la talla de Chris Potter , David Sánchez, Scott Colley amb col.laboracions especials dels Chick Corea i Pat Metheny. Una confirmació del seu talent.

El pianista Agustí i el bateria Ramón López ja havien treballat junts abans de gravar l'any 2012 'aquest esplèndid "Azul", Una música molt rica en matisos i suggeriments i una impecable interpretació .el fan un disc ALTAMENT RECOMANABLE

Segurament encara hi ha algun despistat que no coneix el John Coltrane. Una bona manera de solucionar-ho es aquest "The Very Best ..." que recull temes de la època Impulse d'aquest músic , un dels més trascendents de l'historia del Jazz.

El saxofonista Archie Shepp i el pianista Mal Waldron fan un amorós homenatge a la Billie Holiday en aquest "Left Alone Revisited". Això era l'any 2002 , a la seva llarga trajectòria ja han demostrat sobradament del que son capaços i ara toquen com i el que volen. Poder escoltar el tema Left Alone justifica sobradament la INMEDIATA adquisició d'aquest disc.

Un veteranissim Ahmad Jamal, que amb 83 anys conserva gairebé intacte el toc i la màgia dels seus At the Pershing, Alhambra,... " A Quiet Time" , James Cammack al contrabaix, Manolo Badrena a la percussió i Kenny Washington a la bateria. Any 2009.

Bennie Wallace, un tenor que ha escoltat els clàssics , els admira, els respecta , però ell també te molt a dir... "The Nearness of You" amb uns esplèndids Kenny Barron al piano i Eddie Gómez al contrabaix. Any 2003.

Sempre vital i apassionat el saxo tenor argentí Gato Barbieri. Seleccionem aquí temes dels seus Chapter One i Chapter Two , una música que barreja elements folklòrics de la seva "llatinoamerica" amb un Jazz de primer nivell i la seva inconfusible sonoritat. Any 1973.

No menys apassionant la música que fan el pianista Joachim Kühn amb el multi-instrumentista Majid Bekkas ( llaud, guembri, guitarra española, veu ..) i el sensacional bateria i percusionista Ramón López. Poques vegades la fusió musical obté un resultat tan homogeni: Chalaba, any 2011.

Música amb MAJÚSCULES !

Rudresh Mahanthappa un actual i cotitzat saxo alt s'associa amb el que havia estat una de les seves referències, el veteraníssim Bunky Green. Un bon disc aquest Apex i una bona oportunitat per redescobrir aquesta "vella gloria". Any 2011 .

Hilton Ruiz un dels pocs pianistes que van agafar el relleu de la meravellosa Mary Lou Williams, tècnica impecable, música calenta i amb un swing irresistible com no podria ser d'altre manera amb uns companys tan valuososos com ell. mateix,: Buster Williams al contrabaix i Billy Higgins a la bateria. "Piano Man" , any 1975. NO T'HO PERDIS !!!!

El saxofonista Joe Lovano grava l'any 1991 el que per molts aficionats es un dels millors discos dels últims 20 anys: "From the Soul". Completen el quartet el Michel Petruccian, Dave Holland i Ed Blackwell. La versió que fan el Lovano i el Petrucciani del tema Body & Soul per ella mateixa justificaria la seva adquisició.

Amb Pithecanthropus Erectus, Charles Mingus senta las bases del que seria la seva única i extraordinaria obra. Això era el 1956 i amb el Charles Migus contrabaixista, compositor i band leader hi tenim el saxo alt Jackie McLean, J.R. Monterose al tenor, Mal Waldron al piano i Willie Jones a la bateria.

......

kkkkk

mmmmm

nnnnnn

oooo

eeeee

yyyyyy

atretere