uf Festes....

no per totes és una bona època

de fet, per a qui si ho és?

amb el típic cunyat o familiar pesat preguntant les mateixes ximpleries any rere any

està clar que per a moltes la tornada a casa la família és complicat, sense mencionar el dolor dels que malauradament, no poden tornar

totes sabem el que és, oi? en major o menor mesura

l'ansietat social...

aquest neguit per haver de parlar amb gent poc o gens coneguda

doncs ja sabeu noies, esperem que hàgiu pogut sobreviure aquestes festes i acompanyeu-vos a desfogar-nos ‍

begudeta , crispetes i play!✨

nenes quin pal fer aquest copy

però posem-nos un moment a pensar (si és que no us avorreix gaire)

l'avorriment, exactament, per què serveix?

Per nosaltres té un sentit i de molt important

Avorrir-se no és dolent, ni molt menys

Si voleu saber què és el que el fa bo o no tan bo, parlem precisament sobre això al nostre capítol

Pros i contres de l'avorriment

Va! Prou badalls i mentre mireu el sostre avorrides, acompanyeu-nos!

Com sempre, begudeta , crispetes i play ✨

dramàtiques! agafeu-vos que bufa fort!

estem immerses en una onada reaccionària

i quina por! o no?

en aquest capítol dissertarem els perquès d'on ens trobem i com hem arribat fins aquí

fins i tot, ens atrevirem a donar possibles solucions (sempre des de la nostra humil opinió)

hi ha sortida perquè la ultradreta no ens mengi?

us esperem plegades per descobrir-ho, només calen crispetes , begudeta i play✨

Dramàtiques! Hem de passar a l'acció✊

Els nostres barris estan en perill de desaparèixer!

O no?

De totes maneres, parem-nos a pensar un moment què vol dir un barri.

Com es construeix? Què el conforma? Per què són tots tan diferents?

Cada un d'ells té la seva pròpia identitat, el seu propi fer

I és que dramàtiques precisament per aquesta singularitat de cadascun, mereixen el nostre respecte i amor ❤️‍

En aquest capítol debatem sobre els nostres barris, on vivim i convivim i com pensem que els hauríem de cuidar

Com sempre, acompanyeu-nos amb una birreta , unes crispetes , i play!✨

Ai dramàtiques!

Que dur és fer-se gran: entomar responsabilitats, pagar factures, prendre decisions...

Ja ho deia La Oreja de Van Gogh, "eres facturas y alcohol"

I hem de confessar, que efectivament, ser adult és una merda

Però, son tot penes? O hi ha alguna cosa positiva?

I sobretot, quin és el paràmetre o la vara de mesurar que ens indica que ja ho som?

Si és que existeix o és fixa...

Apa va! Ja sabeu com va la cosa. Begudeta , crispetes i play!✨

I vosaltres dramàtiques, ens sou lleials?

Esperem que sí perquè nosaltres a vosaltres ho som, i molt!

Però, un moment, per què en realitat, què significa ser lleial?

Som lleials a principis⚡, a amistats , a amors , a la família ‍ , a nosaltres mateixos ?

O potser només som fidels?

La lleialtat potser una vara de mesurar les nostres accions i relacions

Ens fa d'eina per reafirmar el que creiem i actuar en conseqüència. Gairebé sempre...

Com sempre estimades, begudeta , crispetes , i play!✨

aaai dramàtiques...

què fem amb les mentides? vosaltres mentiu?

son totes les mentides completament dolentes? es pot mentir sense parar?

és un tema que toca de ple en la nostra vida. com quan mentim per sortir de festa, o quan sabem que la veritat potser és més dolorosa

avui parlem de mentides i les debatrem a fons!

com sempre, begudeta , crispetes i play✨

torneeem!

estava clar que la nostra tercera temporada era un esdeveniment canònic, o canònge, com ens agrada dir-li nosaltres i precisament el primer temazo és aquest: esdeveniments canònics!⚡

són individuals? col·lectius? ambas? cap d'elles?

com ens conformen? són els mateixos per a tothom?

debatem i desbarrem juntes de nou en aquesta temporada!

com sempre, begudeta , crispetes i play✨

Avui, avui, avui...

Avui és un dia especial.☁️

Avui no parlem de nosaltres.

O no ho fem directament.

Avui parlem de vosaltres, les nostres fans universals , i de què fa que estigueu mossegant-vos les ungles dels dits dels peus quan cada dos dijous el nou capítol no s'acaba de carregar i l'angoixa us consumeix esperant la vostra dosi quinzenal de drama...

Avui, socialitzem el fenomen fan en un acte de riure màxima, autocomplaença, confessions vergonyoses, i amor absolut a això que fem i a vosaltres que ens escolteu.

I per fer-ho la dramma fan mama, la Mar Trallero ens acompanya i ens fa caliu!

Avui tirem la casa per la teulada i ens servim una copa d'un bon cava per acomiadar-nos de la temporada , anunciant-vos més guerra pel setembre, i fem play amb un somriure d'orella a orella i els ulls vidriosos de pur amor.✨ ‍♂️

Dramàtiques del nostre drama, qui no ha desitjat profundament allò que en realitat no vol, però que en veure-ho en algú altre diu...

PER QUÈ? PER QUÈ NO JO?

Envejar és tan natural com veure, observar i comparar. I merda a l'espardenya.

Avui ens buidem el pap de la bilis de l'enveja i riem de nosaltres mateixes.

Avui estem àcides, fem un Margarita ? O un Pisco Sour ?

En qualsevol cas, copa, crispetes , riures i play.✨ ‍