Sicomtelevision

La tretzena edició de la iniciativa ‘Ciutats defensores dels drets humans’ es fa ressò en la seva gira de primavera, que té lloc entre els dies 19 i 28 d’abril, de la terrible realitat injusta que pateix l'Iran, i ha inclòs entre les seves convidades Ryma Sheermohammadi, una iraniana que, des de Barcelona, dona suport a la lluita pels drets de les dones i la democràcia al seu país.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La decimotercera edición de la iniciativa 'Ciudades defensoras de los derechos humanos' se hace eco en su gira de primavera, que tiene lugar entre los días 19 y 28 de abril de la terrible realidad injusta que sufre Irán, y ha incluido entre sus invitadas a Ryma Sheermohammadi, una iraní que, desde Barcelona, apoya la lucha por los derechos de las mujeres y la democracia en su país.

El 24 d’abril del 2013, l’edifici Rana Plaza, a la capital de Bangladesh, es va esfondrar. Hi van morir 1.138 persones. Eren persones, en la gran majoria dones, que treballaven en cinc fàbriques de confecció tèxtil. Se sabia que l’edifici era insegur perquè hi havien aparegut esquerdes i s’havia desallotjat el dia anterior. Però la pressió dels propietaris de les empreses i la indefensió laboral de les treballadores va fer que tornessin a la feina, la qual cosa va provocar la tragèdia més gran de la història de la indústria tèxtil. S’hi fabricaven productes per moltes marques reconegudes arreu del món. Els sortia a compte produir-los allí perquè els salaris eren molt baixos. El resultat, més d’un miler de morts. Setem Catalunya recordarà aquest dilluns 24 d’abril aquell dia tràgic. En parlem ara amb la seva portaveu i responsable de la campanya Roba neta, Judith Talvy.

El 15 de enero de 2022 se produjo un derrame de petróleo crudo, durante las operaciones de descarga del Buque Tanque Mare Doricum en el Terminal Multiboyas Nº2 de la empresa RELAPASAA, subsidiaria de Repsol. El derrame no fue controlado inmediatamente y alcanzó un volumen de 10,396 barriles en las playas de la Ventanilla, en la provincia del Callao. El petróleo derramado no fue contenido ni limpiado oportunamente, esparciéndose y contaminando 48 playas del litoral y con ellas, el ecosistema marino costero, con graves repercusiones. El impacto ambiental generado abarca aproximadamente 11.600 hectáreas, comprendiendo 48 playas y 2 áreas naturales protegidas: la Reserva Nacional Sistema de Islas, Islotes y Puntas Guaneras y la Zona Reservada de Ancó. Según la Defensoría del Pueblo del Perú, murieron cerca de 900 especies animales. Entre ellas, especies vulnerables o en peligro de extinción, como el lobo marino chusco, el pingüino de Humboldt y la nutria marina.

Respecto a las consecuencias socioeconómicas, en la zona existen 10.300 personas afectadas empadronadas, y teniendo en cuenta a sus familias, la cifra podría ascender a 51.500 personas afectadas, así como sus actividades principales de trabajo y vida.

Zenón Gallegos y Luis Antonio Díaz, pescadores artesanales y dirigentes de las asociaciones de pescadores de Chancay y Aucallama, junto al sociólogo peruano Alejandro Chirinos, director de CooperAcción, han sido invitados por Entrepueblos para denunciar este hecho y reclamar unas reparaciones justas a los afectados en Barcelona, Valencia, Alicante, Madrid, Bilbo y A Coruña. Hablamos con Luis Antonio Díaz Barroso y Aejandro Chirinos.

“Mujeres corresponsales de guerra” deixa constància de la trajectòria professional de 228 periodistes que han informat o continuen informant des de zones de conflicte a partir de la Primera Guerra Mundial i fins el 2021. És fruït del treball de final de grau d’Alina Boussif a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona sota la supervisió del cap del Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació, Santiago Tejedor. Es tracta d’un laboriós treball de documentació que ens presenta aquestes dones periodistes i les ubica en tres mapes; un d’ells, cronològic; un altre, geogràfic, i un de conflictes. Hem volgut conèixer com ha elaborat Alina Boussif aquest projecte i quines reflexions fa sobre les dades que ha trobat i incorporat a “Mujeres corresponsales de guerra”.

Irene Baños y Judit Alonso consideran que "la realidad de la emergencia climática no está lo suficientemente visibilizada ". Lo han explicado en la entrevista que han concedido estas dos periodistas a La Plaça dels Futurs para presentar su libro "Accionistas del cambio" (Boldletters). ¡Apuesta por la naturaleza y nuestro futuro". En él dan voz a a ocho activistas y expertos en medio ambiente y cambio climático. Conocemos, así, las apuestas de Rebelión Científica, el Foro Mundial de la Naturaleza (WWF), Alianza Verde, Teachers for Future, Greenpace, GoEiner, Hope! En pie por el planeta y la Fundación Rodríguez de la Fuente.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Irene Baños i Judit Alonso consideren que "la realitat de l'emergència climàtica no està prou visibilitzada". Ho han explicat a l'entrevista que han concedit aquestes dues periodistes a 'La Plaça dels Futurs' per presentar el seu llibre "Accionistas del cambio" (Boldletters). ¡Apuesta por la naturaleza y nuestro futuro". Hi donen veu a vuit activistes i experts en medi ambient i canvi climàtic. Coneixem, així, les apostes de Rebelión Científica, el Foro Mundial de la Naturaleza (WWF), Alianza Verde, Teachers for Future, Greenpace, GoEiner, Hope... En pie por el planeta y la Fundació Rodríguez de la Fuente.

Carlos Umaña creu que "el desarmament nuclear permetria una societat més fraterna, una germanor de països". Ho ha dit en una entrevista a La Plaça dels Futurs (Solidaritat i Comunicació - SICOM), el 9 de novembre. Aquest metge, activista i artista, nascut a Costa Rica el 1975, és membre de dues plataformes que han rebut el Premi Nobel de la Pau: Metges per la Prevenció de la Guerra Nuclear, el 1985, i la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), el 2017.Umaña ha estat a casa nostra convidat per Fundipau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i Aturem la Guerra, amb el suport de nou entitats pacifistes més.

_____________________________________________________________________________

Carlos Umaña cree que "el desarme nuclear permitiría a una sociedad más fraterna, una hermandad de países". Lo ha dicho en una entrevista en La Plaça dels Futurs (Solidaritat i Comunicació - SICOM), el 9 de noviembre. Este médico, activista y artista, nacido en Costa Rica en 1975, es miembro de dos plataformas que han recibido el Premio Nobel de la Paz: Médicos por la Prevención de la Guerra Nuclear, en 1985, y la Campaña Internacional por la Abolición de las Armas Nucleares (ICAN), en 2017.Umaña ha estado en nuestro país invitado por Fundipau, el Centro Delàs de Estudios por la Paz y Aturem la Guerra, con el apoyo de nueve entidades pacifistas más.

Inmaculada González-Carbajal García cree que "nos debería caer a todos la cara de vergüenza porque haya gente que se muere de hambre en el mundo". Lo cuenta en conversación con SICOM hablando de su último libro "El mundo a través de una mosquitera" (editorial Trabe). Con la fundación que preside, El Pájaro Azul, Inmaculada González Carbajal, apoya proyectos educativos y con niños de la calle, mujeres y enfermos mentales de la República Democràtica del Congo y otros países africanos.

____________________________________________________________________________

Immaculada González-Carbajal García creu que "ens hauria de caure a tots la cara de vergonya perquè hi hagi gent que es mor de gana al món". Ho explica en conversa amb SICOM parlant del seu darrer llibre "El món a través d'una mosquitera" (editorial Trabe). Amb la fundació que presideix, El Pájaro Azul, Immaculada González Carbajal, impulsa projectes educatius i amb nens del carrer, dones i malalts mentals de la República Democràtica del Congo i altres països africans.

Masha Amini, una noia de 22 anys, va ser detinguda, el 13 de setembre, per la Policia de la Moral quan feia turisme a Teheran. La van acusar de portar el vel mal posat i se la van emportar a comissaria. Dos dies després va morir a l'hospital. La policia diu que per un atac de cor que ni la seva família ni ningú es creu. Arran d'aquesta mort hi ha hagut una revolta popular, encapçalada per dones que cremen els vels, contra el règim religiós iranià. La repressió de la revolta ha causat més de cent morts i milers de detinguts. Nazanin Armanian, sociòloga i politòloga nascuda a Shiraz, a l'Iran, que es va exiliar a Espanya el 1983, creu que "el vel és el símbol de la prohibició de tots els avenços que havíem aconseguit les dones a l'Iran"

-----------------------------------------------------------------------------------------------------

Masha Amini, una chica de 22 años, fue detenida, el 13 de septiembre, por la Policía de la Moral cuando hacía turismo en Teherán. La acusaron de llevar el velo mal puesto y se la llevaron a comisaría. Dos días después murió en el hospital. La policía dice que por un ataque al corazón que ni su familia ni nadie se cree. A raíz de esta muerte se ha producido una revuelta popular, encabezada por mujeres que queman los velos, contra el régimen religioso iraní. La represión de la revuelta ha causado más de cien muertes y miles de detenidos. Nazanin Armanian, socióloga y politóloga nacida en Shiraz, en Irán, que se exilió en España en 1983, cree “El velo es el símbolo de la prohibición de todos los avances que habíamos conseguido las mujeres en Irán”.

Sofía Alejandra García Pacheco creu que "és possible una transició energètica que no vagi de la mà del capitalisme verd". Té 29 anys i és sòcia fundadora i treballadora, tallerista, enginyera i artista de la Cooperativa de Trabajadores en Energías Alternativas y Estudios Sociales Onergia a Puebla, Mèxic. Enginyera Industrial especialitzada en Logística per la Universidad Madero Puebla, va presidir el consell d’administració d’aquesta cooperativa entre els anys 2017 i 2021 i ara en coordina l’àrea d’Educació i Investigació. Es dedica al diseny i desenvolupament de projectes per a l’apropiació de sabers en comunitats per a l’autonomia energètica justa. Ha estat convidada a Barcelona i València per l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) per compartir estratègies i bones pràctiques en relació a la sobirania energètica.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Sofía Alejandra García Pacheco cree que "es posible una transición energética que no vaya de la mano del capitalismo verde". Tiene 29 años y es socia fundadora y trabajadora, tallerista, ingeniera y artista de la Cooperativa de Trabajadoras en Energías Alternativas y Estudios Sociales Onergia en Puebla, México. Ingeniera Industrial especializada en Logística por la Universidad Madero Puebla, presidió el consejo de administración de esta cooperativa entre los años 2017 y 2021 y ahora coordina el área de Educación e Investigación. Se dedica al diseño y desarrollo de proyectos para la apropiación de saberes en comunidades para la justa autonomía energética. Ha sido invitada en Barcelona y Valencia por el Observatorio de la Deuda en la Globalización (ODG) para compartir estrategias y buenas prácticas en relación con la soberanía energética.

“Les dones afganeses ens demanen que les ajudem a sortir del país per poder tenir una vida”. Ens ho explica Inma Orquin, cooperant d'Afghan women on the run, associació formada per un grup de dones que ajuden famílies que volen escapar de la dictadura dels talibans al seu país i buscar refugi a Europa. La promesa dels talibans que serien més respectuosos amb els drets de les dones que en la seva primera etapa al poder, ara fa vint anys, ha estat falsa. Poc a poc han tornat les discriminacions i abusos contra els drets de les dones. Les nenes no han pogut tornar a les escoles, les dones han de dur burka si volen sortir al carrer i pràcticament no poden exercir cap professió. Afghan women on the run ajuda a aconseguir visats i asil per les dones i famílies que volen fugir d’aquest horror. La concessió de visats, però, ha caigut dràsticament d’ençà que s’ha produït la fugida de milions d’ucraïnesos arran de la invasió del seu país per Rússia.